El Bages i el Vallès Occidental per la Serra de l’Obac: ‘Ruta Carlina’ fins a l’Hospital de Sang
Excursió pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A més de vistes a Montserrat i a bona part del litoral i de la Catalunya Central, la ruta també inclou fonts i coves, per acabar al seu indret estrella: l’Hospital de Sang, un espai natural amagat que durant les guerres carlines havia “servit” per atendre soldats carlins ferits. 
El Bages i el Vallès Occidental per la Serra de l’Obac: ‘Ruta Carlina’ de coves i fonts fins a l’Hospital de Sang

 

Aquesta excursió transcorre entre boscos i parets de conglomerats de pedra per la Serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A més de vistes a Montserrat i a bona part del litoral i de la Catalunya Central, la ruta també inclou visites a fonts i coves, per acabar al seu indret estrella: l’Hospital de Sang, un espai natural amagat que durant les guerres carlines del S.XIX havia “servit” per atendre soldats carlins ferits. 

 

Comencem? ⤵ 
 
🔀 Recorregut: 7,5 quilòmetres 
⏳ Temps: 3-4 hores
🔃 Desnivell: 140 metres  
🔄 Ruta circular 
📅 Data: 2011, 2016, 2018  
🚴‍♀️ També en bici: Sí
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: 

·immaime

·Terricat

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aquest CAT de Setmana es pot fer en tres hores o menys. O es pot fer en tres hores o més… Com sempre, depèn del ritme i de les parades: com que constantment apareixen elements per fer el badoc, l’excursió es va allargant. Però sí és així, bona senyal: és un indicador que estem davant d’un CAT de Setmana entretingut. (Com gairebé tots, oi?)

CATS de Setmana vinculats

El Solsonès de la Llosa de Cavall fins a la ‘presó’ de Busa
Osona entre cingles:  Tavertet i el Morro de l’Abella (amb bonus track)

Montserrat amb una ruta híbrida: cabres, agulles i senders.

Montserrat amb una ruta híbrida: cabres, agulles i senders.

SORTIDA DES DE L’ALZINA DEL SAL·LARI

 
La ruta comença a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari, que es troba a la carretera BV-1221, entre Matadepera i Talamanca, a tocar de la frontera Bagenco-Vallesana. Si aneu en sentit Nord, venint de Matadepera, el trencant de l’aparcament us queda a mà esquerra, just després del Km 11. Notareu que l’aparcament de vegades està ple i que sempre fa pendent, perquè està “enganxat” a un camí que ja enfila dret.  
Un cop aparcats, toca triar camí: dreta o esquerra? Comencem per l’esquerra, per anar cap al Turó de Tres Creus a caminant per una via ample que es va enfilant fent boniques ziga-zagues entre pins i arbustos. En un quilòmetre guanyem uns 140 metres fins al Coll de Tres Creus, just a la falda del Turó de Tres Creus (que queda a la nostra dreta). En aquest punt, veureu que a mà dreta en surt un caminet per enfilar-se fins al cim del turó i tornar. Res, suposa desviar-se uns 300 metres, però les vistes s’ho valen. És anar i tornar en un pim-pam.
La ruta continua des del coll vorejant el Turó de Tres Creus, que deixem a la nostra dreta. Primer creuant una vessant pedregosa coneguda com la Porquerissa, i després fins a una punta de muntanya, coneguda per la Balma de la Porquerissa. Les vistes d’aquest tram són fermes: Montserrat al fons, i més a prop, despuntant a mà esquerra,  el cim conegut com “El paller de tot l’any”:

ENTRE FONTS I COVES

 
Un cop arribats a la punta de la Balma de la Porquerissa, fem un canvi de sentit. Encarem cara al Nord pel mateix camí i sempre amb la paret de la muntanya a la nostra dreta. És un tram que ens obsequia amb diferents coves, balmes i fonts, com la Font de la Pola:
Aquesta font que, com gairebé tot, està sota un tros de bauma, té unes taules i cadires de pedra per si ‘hom’ o ‘don’ vol aprofitar per menjar-hi. No és el cas del prestigiós equip del CAT de Setmana, que continua xiroi i rialler pel camí en sentit Nord, fins al Coll de la Tanca. Continuem tirant, ara de baixada, fins que passats uns 600 metres més ens trobem una cova: La Cova del Racó Gran. El prestigiós equip del CAT de Setmana observa com la cavitat natural té també algunes construccions de pedra seca.

HOSPITAL DE SANG. !!SOCORS!!

 
Passada la cova, el camí empalma amb una pista més ample que seguim uns pocs metres fins al trencant de l’hospital, que ens queda a mà esquerra. Aquest últim tros és de baixada, entre trams de pins i trams pelats. Ull que en algun punt baixa fort. De fet, “l’hospital” queda realment amagat sota nostre: una cavitat de forma triangular en una punta de muntanya, amb sortida pel davant i pel darrere, i que degudament “humanitzada” amb murs de pedra seca (espais que dividien les diferents estances) es converteix en un espai arrecerat:
 
🙀 Aquí unes vistes pel davant:
🙀 Aquí unes vistes pel darrere:

🙀 ATENCIÓ: APUNT ‘MATASANOS’: L’indret en qüestió se’n diu ‘Hospital de Sang de Mata-rodona”

Mata-rodona perquè respon al topònim, situat al terme municipal de Mura, al Bages. 

 

Hospital de Sang perquè així se’n diu dels “hospitals” sobre el terreny que estan situats en zones en conflicte bèl.lic. I aquest era el cas d’aquesta zona: territori dominat pels carlins, que al llarg del Segle XIX van mantenir tres guerres contra els diferents règims “liberals” sorgits a l’estat espanyol. 

No cal tenir gaire imaginació per imaginar-se com de putes les devies passar si t’havien “d’ingressar “en aquest centre d’atenció. (Recordatori: no existia l’anestèsia ni es coneixien els antibiòtics.)

 

Per cert, un altre lloc natural amb conglomerats i parets de pedra similars que també porten al darrere una bona història bèl·lica la trobem més al Nord, al Solsonès, a la Serra de Busa. Val la pena arribar-s’hi per un munt de motius*. Són indrets que ens porten en tots dos casos al S.XIX.

 

*Quins motius? trobeu-los al CAT de Setmana pel Solsonès de la Llosa de Cavall a la ‘presó’ de Busa

Per cert, ja que hi som: Dues coses:
 
.1- És possible que pel recinte de l’Hospital de Sang hi trobeu algun tipus “d’ofrena especial”, sovint en forma de pessebre. En una de les sortides, el prestigiós equip del CAT de Setmana hi va trobar una “ofrena” per part d’un col·lectiu amb un nom prou especial: “El Cul actiu del Pet Ador”. En visites posteriors no hem constatat més activitat per part d’aquest grup que, sens dubte, ho peta.
.2- També veureu que al costat de l’hospital hi ha una altra cova. Aquesta més profunda i amb restes de construccions a l’interior. És la cova de Cort Fosca: S’hi pot entrar amb un frontal i al seu interior hi descobrireu una mica de tot. Fins i tot algun bolet tant blanc com mancat de llum natural. Si teniu curiositat per veure-ho, aquí un primer tastet d’alguns detalls en aquest petit carrusel d’imatges, a càrrec de la prestigiosa secció d’espeleologia del CAT de Setmana:

TORNADA “PER DALT”

 
Vistes les vistes, la tornada l’enfilem pel mateix camí per anar a buscar la pista ample del tram anterior. Un cop a la pista, en lloc de refer la ruta (que seria trencar a la dreta) girem a l’esquerra i anem seguint el camí amunt. Al cap d’un bon tros, uns 1.500 metres aproximadament, arribareu a tocar del Coll de Boix, just on ens creua un caminet. Aquí toca agafar aquest caminet per la dreta, que ja ens porta fins a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari. Però abans, sempre queda l’opció de fer un tros més de pista (res, uns 300 metres) per arribar-nos fins a l’Alzina del Vent, un arbre centenari que està allà mateix.

TORNADA “PER DALT”

 
Vistes les vistes, la tornada l’enfilem pel mateix camí per anar a buscar la pista ample del tram anterior. Un cop a la pista, en lloc de refer la ruta (que seria trencar a la dreta) girem a l’esquerra i anem seguint el camí amunt. Al cap d’un bon tros, uns 1.500 metres aproximadament, arribareu a tocar del Coll de Boix, just on ens creua un caminet. Aquí toca agafar aquest caminet per la dreta, que ja ens porta fins a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari. Però abans, sempre queda l’opció de fer un tros més de pista (res, uns 300 metres) per arribar-nos fins a l’Alzina del Vent, un arbre centenari que està allà mateix.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

APUNT GRUTESC:

 

Aquesta zona està plena de coves. N’hi ha moltes. Durant la ruta passem per algunes d’aquestes grutes, com la cova del Racó Gran o la Cova de la Cort Fosca, però el cert és que n’hi ha moltíssimes més: algunes a tocar del camí, com la Cova de l’Esquirol, però moltes d’altres estan “perdudes” pel mig de la serralada de l’Obac: la cova d’en Joan Petit, la d’en Joan Gran, Coves dels Galzeran, Cova dels Ossos, Cova dels Talps, dels Traginers… vaja, que estem en una zona D.O. “Gruyere”! 🧀

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 748
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Un CAT de Setmana AMB EL COTXE fins a Sant Andreu de la Vola? Valens!

Osona de castell a castell entre Montesquiu a Besora? Of course!

Una ruta d’H2O pels estany del Carlit i la Bollosa? Of course

CERCATDOR🔎