El Baix Llobregat entre avencs fins al cim de la Morella del Garraf
Aquesta sortida és molt fàcil i força planera. Puja fins al punt més alt del massís del Garraf, la Morella, de gairebé 600 metres, un cim litoral amb vistes molt àmplies: tota la plana de Barcelona i el Baix Llobregat, el prelitoral, Montserrat, la Mola, el Montseny…i el Pirineu.
El Baix Llobregat entre avencs fins al cim de la Morella del Garraf
Aquesta ruta és molt i molt fàcil i planera, excepte per un petit tram final fins al punt més alt del massís del Garraf, la Morella, de gairebé 600 metres. La gràcia del cim és que les vistes que ofereix son molt àmplies, i tot això, arran de costa: Hi podem veure tota la plana de Barcelona i el Baix Llobregat, el prelitoral, Montserrat, la Mola, el Montseny…i més enllà, també el Pirineu: el Canigó, fins i tot en un dia clar i amb l’ajut de prismàtics, la Pica d’Estats.
Recorregut: 4,1 quilòmetres
Recorregut: 4,1 quilòmetres ⏳ Temps: 2-3 hores
🔃 Desnivell: 130 metres
Ruta NO circular
Ruta NO circular 📅 Data: 2019
🚴♀️ També en bici: Una part Sí
CAT de Setmana amb Wikiloc: No
CAT de Setmana amb Rutes Wikiloc similars:
·polijana
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ La ruta, d’una hora i mitja aproximadament, ressegueix un tram del GR92 en ple Parc del Garraf. El recorregut el comencem una mica més amunt del centre d’informació de la Pleta, de la Diputació de Barcelona. En concret, engeguem la caminada al pàrquing de la carretera de Castelldefels, just on hi ha el trencant d’accés a la carretera del repetidor. Allà hi podem deixar el cotxe, sempre i quant no hi arribem a les 1.000 i ja estigui tot ple (Un clàssic del CAT de Setmana).
Veureu fàcilment (perquè costa d’amagar) que des del pàrking es veu el mar. Sempre amb el permís de la calitja, és clar:
CATS de Setmana vinculats
ASFALT, PEDRES I AVENCS
El primer tram és per asfalt, no gaire, uns 500 metres I encara no uns cinc minuts a peu per la carretera del repetidor, que està tallada al trànsit. El rètol inicial ja ens avisa que el recorregut inclou alguns punts de risc: els avencs.
De seguida ens apareix un trencant a mà dreta per continuar per un caminet (El GR92) o bé continuar per la carretera. El prestigiós equip del CAT de Setmana proposa anar pel sender i així deixar de menjar asfalt. En aquest nou tram tram hi ha la vegetació típica del Garraf: arbusts, vegetació baixa i algun pi que pot arribar a créixer en un sòl de pedra on costa retenir-i l’aigua. I també hi ha molts avencs… no només al llarg del sender, sinó per tota aquesta zona.
Punt, ben indicat, on el camí deixa l’asfalt i desfila entre els avencs
És divertit veure, entre la vegetació, tot de gent de cintura per amunt, mig coberta per les plantes, a metres de distancia, buscant i voltant els avencs. Nosaltres ens centrem en el camí – aneu ben calçats perquè caminem per sobre de molta pedra – i en creuem tres: l’avenc de la Sílvia, el de l’Asensio i finalment, ja a tocar novament de la carretera, el dels Llambrics.
ATENCIÓ: Apunt saberut sobre els avencs:
Els avencs son forats al terra estrets i de gran profunditat. Ens crida especialment l’atenció el segon, el de l’Asensio: És profund com d’altres, més de 84 metres, però el rètol avisa que baixar-hi és perillós per manca d’oxigen. No sabem si ens crida més l’atenció que no hi hagi oxigen, o que algú s’aventuri a baixar per aquell forat tant petit i estret. En tot cas, constatem que hi ha gent que baixa pels avencs del Garraf. A l’estiu del 2019 els Bombers van haver de rescatar un home d’un avenc de Sitges.
Aquí el link amb el tuit oficial: Bombers Generalitat rescat-jove-25-Tap de Xampany
En tot cas, i encara sobre l’avenc de l’Asensio: el va descobrir, efectivament, un tal Asensio.
En concret, Antonio Asensio, alies Pipa, als anys 50 del segle passat. Al final d’aquest CAT de Setmana trobareu un enllaç de ‘Speoloíndex’ amb més detalls sobre aquesta cavitat i la seva exploració.
Per cert, ja que hi som, heus aquí la definició d’Avenc segons el IEC:
AVENC: m. [LC] [GL] Cavitat natural constituïda essencialment per un pou d’accés i eix verticals o molt inclinats.
CAP AL GRAN ‘DIPÒSIT CONTROLAT’ DE CATALUNYA
Passat l’avenc del llambric el GR torna a la carretera, just en un punt en què cal continuar per una nova bifurcació, ara per la dreta. Aquí el camí és més estret que la carretera, però és prou ample i amb el terra encimentat… fins que arribem a un punt clau: L’antic abocador del Garraf, que ara és el “Dipòsit controlat del Garraf: 25 milions de tones i 30 anys de residus urbans ens contemplen sota nostre:
Estem a l’entrada de l’abocador per l’extrem més elevat. Hi veiem maquines que aplanen el terreny d’un espai tancat i clausurat el 2006, però que encara ara pateix filtracions d’aigües subterrànies muntanya avall. En aquest punt agafem el camí que surt per l’esquerra que ens mostra la foto inferior. Ara la ruta s’enfila una mica i ens acostem al cim, que ja descobrim en la distància:
MORELLA A LA VISTA/LA VISTA DE MORELLA
Un cop arribem al cim, hi trobem tres clàssics: Una creu, una punt geodèsic fet pols, i unes vistes a tort i a dret, excel·lents, amb mapa de situació inclòs, molt i molt bo i fidel i fàcil de identificar. Bravo pel Club Excursionista de Begues. (La Morella és terme municipal de Begues, al Baix Llobregat). Aquí les vistes són realment espectaculars, amb el permís de l’Anticicló, és clar:
Mirant cap al Nord:
Hi distingireu des de Montserrat fins a tot el Pirineu Central, la Mola del Vallès, el Montseny, o la muntanya de Sal de les mines del Bages, entre molts d’altres punts:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
La tornada consisteix en refer el camí. I si voleu variar una mica i ja no teniu ganes de trepitjar més terra irregular, podeu baixar fins al pàrking per la carretera. En un plis-plas sou novament al cotxe.
Com sempre, per acabar, uns links d’interès, i un bon consell:
Ruta de la Morella de la Diputació de Barcelona
Enllaç a la Viquipèdia sobre la Morella
Article al “Descobrir Catalunya” sobre el dipòsit del Garraf
🌞 Apunt important:
El terreny no té ombres gairebé mai. Molta pedra i vegetació baixa (és el que té el massís del Garraf) ergo, quasi millor de no plantejar-se la sortida en hores de sol a l’estiu.
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Enhorabona! Ets el visitant número: 627
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
Els vostres comentaris:
