El Baix Llobregat: el delta del Llobregat sota ‘Gran ocell de ferro’
El Delta del Llobregat és un petit “miracle” entre una desembocadura modificada per l’home, un aeroport construït per l’home, una tradició agrícola secular treballada per l’home, una ampliació del port executada per l’home i la conservació d’espais naturals tolerada per l’home. Ho descobrim amb una caminada planera sota “gran ocell de ferro”.
El Baix Llobregat: el delta del Llobregat, natura i agricultura sota ‘Gran Ocell de Ferro’
El Delta del Llobregat es troba encaixonat entre una desembocadura modificada per l’home, un aeroport construït per l’home, una tradició agrícola secular treballada per l’home, una ampliació del port de Barcelona executada per l’home i la conservació d’espais naturals tolerada per l’home. Aquest CAT de Setmana és una passejada planera que ens connecta dos punts: l’últim pont abans de la desembocadura (El pont de Nelson Mandela), i el mar des del mirador de la Bunyola. Tot, sota els “grans ocells de ferro”.
Comencem? 
Recorregut: 8 quilòmetres (anar i tornar)
Recorregut: 8 quilòmetres (anar i tornar) Temps: 1-2 hores
Temps: 1-2 hores Desnivell: 20 metres
Desnivell: 20 metres Ruta NO circular
Ruta NO circular Data: 2019, 2020
Data: 2019, 2020 També en bici: Sí
També en bici: Sí CAT de Setmana amb Wikiloc:
CAT de Setmana amb
Rutes Wikiloc similars:
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aquesta proposta del CAT de Setmana és de les més familiars i pedagògiques. Evidentment és molt planera, sempre a una mitjana de 4 metres sobre el mar, i atenció, important: amb poques ombres disponibles.
Sobre aquest indret, no ens hem d’enganyar pel que voldríem i no és: segurament és l’espai humit més urbanitzat i alterat de Catalunya. Els aiguamolls de l’Empordà i el Delta de l’Ebre, per exemple, tenen una pressió humana (i acústica) molt, molt menor. Això és així. Però tampoc ens hem d’enganyar per tòpics mal entesos: malgrat el pressing urbà i industrial, alguns racons d’aquest espai són un petit miracle. Això és així.
PRÈVIA: EL PÀRQUING DEL MIRADOR… DELS AVIONS
Sortim des del pàrquing del mirador dels avions, un punt molt fàcil d’arribar-hi des del Prat mateix. Està situat a l’extrem Est de l’aeroport, de manera que just per sobre nostre hi passen avions constantment, tots amb el tren d’aterratge obert, a punt a punt de tocar pista. És un espectacle que atreu desenes d’afeccionats, famílies, curiosos i, perquè no dir-ho també: alguns freaks nivell A-380. Aquí ens hi podem estar l’estona que calgui, perquè l’aterratge d’avions és constant. Segons dades de l’aeroport, a l’estiu 2019, quan es perpetrava un dels CAT de Setmana pel Delta, s’arribava a pics per sobre de les 1.500 operacions al dia. Res a veure amb els temps de Covid-19
OBJECTIU 1: PARADA I RONDA AL CENTRE D’INFORMACIÓ
Sortint del pàrquing tirem cap a la dreta, seguint el carril bici paral·lela la carretera, fins al centre d’informació. Són uns pocs minuts entre finques agrícoles. Alguns cops el prestigiós equip del CAT de Setmana s’ha trobat el recinte tancat, i d’altres – la majoria – obert. Si s’hi pot entrar, primer de tot us trobareu un senyor-a en una caseta que us preguntarà d’on veniu. La típica pregunta de rigor per fer estadística de visitants.
ATENCIÓ: BONUS TRACK: Ruta circular extra interna:
Si us trobeu el recinte tancat, com ens va passar un dilluns d’estiu del 2019, res, tireu cap a la dreta i cap a la Brunyola. Però sí es obert, com a l’hivern 2020, aleshores s’obre l’opció de fer algunes rutes circulars i enfilar-se per diversos miradors. Si podeu entrar-hi, val la pena (Tingueu en compte que aquesta part de Bonus Track no queda reflectida al Wikiloc d’aquest CAT de Setmana).
Dins del recinte hi trobareu, només d’entrar-hi, taules per fer-hi pícnic i el mirador de Cal Bitxot, amb vistes elevades com aquesta, mirant cap a la Zona Franca:
També hi ha diferents punts d’accés a la riba del riu, que en algunes ocasions acull alguns estols de flamencs d’aus, entre la desembocadura i el pont de Nelson Mandela (un dels punts clau d’aquest CAT de Setmana). Per cert, en una visita de 2020 hi trobem uns entretinguts flamencs que, veient com es col·loquen, ens mostren que hi ha poca profunditat:
Dins d’aquest recinte hi ha diferents rutes establertes. Algunes de circulars, i d’altres lineals, d’anada i tornada pel mateix camí. N’hi ha per a tots els gustos. Una de les més habituals és la que envolta l’estany del Bitxot i els calaixos de depuració (marcada en color verd als mapes del parc).
Veureu que és una ruta curta però complerta, que voreja el Llobregat, creua algunes basses, i també voreja una zona de pastura amb cavalls. Per aquesta ruta també hi trobem un altre mirador elevat, el mirador de Cal Malet, que ens ensenya el riu i també una perspectiva de les diferents basses de depuració:
En tot cas, les rutes per dins del recinte són una mica al gust del consumidor, com mostra la foto de sota, amb el mapa general del delta:
OBJECTIU 2: EL MIRADOR DE LA BUNYOLA
Fetes les rutes circulars internes de rigor i situats de nou davant l’entrada del punt d’informació, ja sigui perquè està tancat, o bé perquè és obert però ja hem culminat la nostra ruta interna circular, ens toca tirar cap al mar (La ruta groga del mapa de la foto superior). Per això agafem el camí recte i planer en direcció cap a la Brunyola. Què ens trobem caminant per aqui? Doncs algun ciclista que ens trobem de cara, algun remor de fons d’algun tractor treballant la terra, algun brunzir de les canyes que onegen amb el vent… i de sobte… un cop més… barrooummm! l’escàndol vingut del núvols provocat pel Gran ocell de ferro que, un cop i un altre, trenca el cel i la quietud mundana.
En aquest tram de camí hi tenim vegetació a banda i banda. A mà esquerra ens queda, en paral·lel, un dels camins dels itineraris del recinte del centre d’informació (que segurament acabeu de fer) mentre que a la dreta hi ha terrenys agrícoles en plena activitat:
Al cap d’uns minuts ens trobarem el mirador de cal Tet a la nostra esquerra. A través d’uns forats en una tanca de fusta podem veure-hi diferents elements, alguns visitables des del recinte del centre d’informació. En destaquem el següent:
👀 Davant nostre, al terra mateix, just a sota de la tanca: hi descobrim molts conguitos de xai.
👀 A pocs metres: Una pista de terra que voreja l’estany fins a ‘Aguait de cal Tet’.
👀 Al fons: l’estany de cal Tet.
👀 Més al fons: Hi endevinem, encara que no ho veiem, la desembocadura del Llobregat
👀 I més, més al fons: Les grues del port ampliat de Barcelona.
APUNT FILOSÒFIC: Què són “Sorolls molestos”?
APUNT FILOSÒFIC: Què són “Sorolls molestos”? Sempre que hem vingut aquí ens ha cridat l’atenció aquest rètol:
No hi diu res que no trobem en cap altre lloc on cal respectar la natura i la seva quietud. Però en aquest cas concret, ens preguntem humilment: que són “sorolls molestos”? fins a quin punt el problema pot ser el soroll d’una ràdio o l’altaveu Bluetooth d’algun visitant irreverent, quan per sobre nostre hi ressonen constantment els motors a reacció Rolls-Royce-250.000 CV dels Grans Ocells d’Acer? (I que consti que no ens agraden gens els i les “guais” que van pel món regalant la seva musica als altres).
Després del mirador, el nostre camí es retroba amb una altre caminet, que ens apareix per la nostra dreta, i també es retroba amb el “canal de la dreta del Llobregat”, que ara seguirem, també en paral·lel i en línia recta, fins al mirador. Veureu que en aquest punt de trobada hi ha un pont que ens permet travessar el canal i continuar baixant per l’altra banda, seguint el camí paral·lel de la Bunyola, que ens porta al mateix punt. Nosaltres ens posem al mig del pont per fer-hi alguna foto (la de sota) però preferim continuar baixant pel mateix caminet d’on venim.
ATENCIÓ: Apunt salinitzant:
ATENCIÓ: Apunt salinitzant: Per evitar que l’aigua de mar i la seva sal penetrin canal endins i ho facin malbé tot, en alguns punts s’han construït unes mini rescloses, per marcar una barrera natural: un desnivell perquè l’aigua salada no tingui accés directe al nivell superior de l’aigua dolça. Si més no mentre el canvi climàtic no faci pujar el nivell de la Mediterrània. Temps al temps…
Al cap de 2.700 metres de caminada planera i recta, arribem al primer objectiu: El Mirador de la Bunyola, el punt més proper al mar que ens permeten. Enfilem fins al capdamunt del mirador de la Bunyola, i això ens dóna una perspectiva general. A mà esquerra, la platja de Ca l’Arana, la desembocadura del riu – modificada pels humans fa pocs anys – i les grues del port de Barcelona. Al davant, la petita desembocadura del canal dret del Llobregat, amb alguns ocells. A la dreta, la platja del Prat, amb les antigues construccions dels Carrabiners amb el mirador del Semàfor al fons, un indret que podeu visitar en un plis plas. I al darrere, d’on venim, vista general del parc del Delta del Llobregat i del parc agrari. De fons, Collserola i un Gran Ocell d’Acer a punt per tocar terra.
Preferiu unes estampes visuals que les descripcions? Cap problema: Heus aquí un modest carrussel amb les imatges dels quatre punts. Això és el que veiem des del mirador de la Bunyola:
OBJECTIU 3: EL PONT DE NELSON MANDELA, L’ÚLTIM SOBRE EL LLOBREGAT
El nostre tercer objectiu està a l’altre extrem del parc, o sigui que girem cua pel mateix camí. Recordeu, ara refem la ruta. Per tant, a la primera bifurcació agafarem el camí de la dreta, passarem novament pel mirador de cal Tet (que ara tindrem a la dreta) i mentre anem pujant entre canyes i avions, a l’esquerra ens quedaran les cases de Cal Ferrers i Cal Tudela, també amb els seus ocells habituals:
Quan arribem novament a l’alçada del centre d’informació, enlloc de trencar a l’esquerra i tornar cap al punt de sortida, continuem amunt, en direcció al pont de Nelson Mandela. Ara caminem pel parc agrari: Passem pel costat de ciclistes, masies, espantaocells, espantaavions, petits canals, tractors que treballen la terra polsegosa…
… fins que al cap d’un quilòmetre ben bo arribem al nostre pont. Sembla el ‘Típic pont de Calatrava’ que ens trobem cada dos per tres arreu del país. Però no, en aquest cas l’arquitecte va ser Juan Carlos Martínez. El prestigiós equip del CAT de Setmana ha explorat el Pont Nelson Mandela per diferents angles…
… i també gaudim de les vistes des de sobre el pont. Unes belles escales ens permeten pujar dalt del pont, que connecta el trànsit dels polígons. Una vorera ens facilita anar fins al mig, just a sobre del riu. Aquí estem en el punt més àlgid de la ruta: 24 metres over the sea!!. Això permet veure bones estampes del riu i el Parc Agrari.
I ara ja emprenem el camí de tornada, que és fàcil i evident: només cal refer la ruta fins al centre d’informació, i allà trencar a la dreta fins a l’aparcament. Veureu que sobre el mapa teniu rutes alternatives, però en molts casos són camins restringits. En tot cas, al tram final, us podeu aturar a contemplar algunes de les masies del parc, que tenen rètol dedicat inclòs:
També, us podeu distreure a mirar més i més ocells d’acer que aterren a l’aroport. Sempre i quant no urgeixi agafar el cotxe per buscar, amb celeritat, algun bar del Prat on prendre alguna beguda refrescant. (Això només si heu fet la ruta en plena canícula estival, com és el cas del prestigiós equip del CAT de Setmana).
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns links d’interès, i atenció, atenció: amb un BONUS TRACK molt especial.
🐦 BONUS TRACK 🐦
Us convidem a conèixer i a fer ús i abús del:
Gran CATàleg pràctic d’Ornitologia d’acer
Ornitologia d’acer és l’activitat consistent en veure com aterren, a pocs metres de les nostres testes, els avions de l’aeroport del Prat. Saber-ne la companyia, el model d’aparell, si l’aeroport està operant amb una configuració o una altra, endevinar d’on prové l’avió, si va tard, si va on time… És tota una tradició per a molts, i el CAT de Setmana n’hem fet una “guia ornitològica” molt especial, acompanyada d’imatges que hem captat durant les nostres pacients estades i que podeu descobrir clicant el següent enllaç:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Ets el visitant número: 389
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
