Osona pel Ter: de Torelló a la Coromina per la Farga Lacambra

 

El Ter a Osona es un riu explotat des de fa segles. Estressat industrialment per rescloses, canals i fàbriques… i més rescloses canals i fàbriques. Des la farga de Bebiè fins al pantà de Sau hi ha 27 rescloses, totes batejades amb el nom de l’antiga fàbrica (gairebé sempre tèxtil) on servien l’aigua: Can Guixà, Can Casarramona, Cal feiner… Algunes estan pràcticament enganxades, fins al punt que els canals que retornen l’aigua al riu ja l’aboquen directament a la següent resclosa. Aquesta ruta ressegueix un petit tram d’aquest patrimoni fluvial i industrial, entre Torelló i dues fàbriques: La Farga Lacambra, plenament activa, i la Coromina, tèxtil tancada ja fa molts anys.

 

Comencem? ⤵ 

 

 

🔀 Recorregut: 8,1 quilòmetres

⏳ Temps: 1-2 hores

🔃 Desnivell: 61 metres  

🔄 Ruta Circular

📅 Data: 2010, 2017, 2018… (un clàssic) 

🚴‍♀️ També en bici: Si

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No 

 

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: 

·Josep Güell,

·faurapetit

 

🔁 Ruta a Google-My Maps: 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
 
➔ El prestigiós equip del CAT de Setmana proposem una petita caminada per a un matí tranquil de qualsevol època de l’any. Potser recomanaríem evitar, això sí, les hores de pic de calor de l’estiu (o sigui, no ho feu quan a l’agost hi fot una calda de Déu). El punt de sortida el posem al santuari de Rocaprevera, a Torelló.

 

DE ROCAPREVERA A LA FARGA

 

Rocaprevera amb neu (2018) estampa poc habitual (Foto del mestre Enric Xicoy)

 

El santuari de Rocaprevera està construït a l’esplanada d’un turó als afores de Torelló. Per anar-hi està tirat: n’hi ha prou en circular per Torelló i preguntar a qualsevol pescallunes que us hi adreçarà sense vacil·lar, o bé fer ús de la localització que us posem tot seguit de Googlemaps:

CATS de Setmana vinculats

Osona pel Ter: l’encant (encara) dels jardins del Pelut
Osona pel Ges de Sant Pere a Vidrà: Forat Micó i Salt del Molí de Salgueda

Osona del ‘castell’ de Montesquiu al ‘castell’ de Besora

 

ATENCIÓ:

Apunt costumista local:  

 

Rocaprevera és un santuari que comença a estar datat al Segle XV, per bé que la construcció actual, com veureu, és moderna. L’església i tota l’esplanada són un indret per a l’esbarjo situat a la part obaga del Puig de les Tres Creus, i de fet, una activitat habitual dels torellonencs i torellonenques consisteix en pujar primer fins a Rocaprevera, i després fer un plus i acabar d’enfilar-se fins al cim  de la muntanya. (És un plus de 5 o 10 minuts més com a màxim, per un camí que té graons i està molt arreglat. Res de l’altre món). 

 

A dalt de tot hi veureu, com indica el nom, tres creus i una vista espectacular. Ah, i amb una curiositat: si mireu cap al Sud, cap a la Plana de Vic, descobrireu que la muntanya està pelada: tot és pedra marga amb quatre herbes resseques bona part de l’any. Per contra, si mireu cap al Nord, cap al Pirineu, us adonareu de tot el contrari: la muntanya està plena de vegetació. Un exemple de manual de la banda baga i solella d’una muntanya: Pedra pelada i verd emboscat.

 

Les dues fotografies ho mostren: són de la mateixa muntanya. 

EL PEDRONET

 

Tant si pugeu al Puig de les Tres Creus, com si entreu a l’església o pugeu als gronxadors de la zona d’esbarjo (si, nois i noies, abans de dir-ne ‘columpios’, en dèiem gronxadors), tingueu clar que el punt de sortida per fer l’excursió surt dels arbres que hi ha al fons de l’esplanada, just a la zona de pícnic. Anirem tirant bosquet endins fins que al final trobarem un petit caminet que ens portarà a la carretera asfaltada que va cap a la Coromina. Agafarem la carretera, cap a l’esquerra. Caminant per aquesta carretera us hi creuareu una mica de tot: bicis, motos, gent a peu, gent corrent, cotxes (poquets) més bicis, famílies senceres passejant… de tot. Com que està asfaltat, quan passen els cotxes no mengem pols, cosa que és d’agrair. 
 
Al cap d’uns 10-15 minuts veurem un petit pedronet enfilat a mà dreta, just al final d’una recta en un punt que la carretera fa un revolt marcat a la dreta. 
Per cert, si us enfileu al Pedronet, tindreu diferents panoràmiques de la Vall del Ges i part de la plana de Vic/Osona:
Al costat del pedronet, hi ha un trencant a mà esquerra per anar a diferents cases de pagès, com les Gambires. Aquest NO l’agafeu encara. Continueu un tros més i al cap d’uns metres veureu un segon trencant també a l’esquerra. Aquest SÍ. És el trencant que indica Can Batista.


CAP A LA FARGA

 

 

En realitat, aquest camí ens porta cap a un mas (Can Batista) més que no pas a la Farga Lacambra, però veureu que el camí voreja la casa i continua baixant fins a baix de tot, a la riba del Ter. Però el cert és que per aquí a la fàbrica no hi arribarem pas mai. Diguem que, tècnicament no s’hi pot anar perquè és a l’altra banda del riu. Anys enrere hi havia hagut una petita palanca per als treballadors que hi anaven a peu des de Torelló, però ja no en queda ben res, tot just un tros de pilar derruït al mig del riu, com mostra la foto inferior:
Un cop al riu, gaudiu-ne. Descanseu. O feu el que vulgueu però sempre, sempre, amb respecte per a l’entorn. Potser us hi arribeu a trobar algun cavall (en algunes ocasions el prestigiós equip del CAT de Setmana n’hi hem trobat) i segurament també hi podeu ensopegar algun pescador. Però el que segur que hi trobareu serà bosc de ribera, i també un fet important: un tram de riu Ter amb un mínim de cabal!! I això perquè? doncs perquè just aquí la farga retorna al riu l’aigua del canal que recull un punt més amunt. O sigui, que no estem davant d’un tram de cabal “segrestat” per cap resclosa ni canal industrial. I creieu-nos que això, si parlem del Ter i parlem d’Osona, costa de trobar. En tot cas, el que també us trobareu, segur, són els camps al voltant del riu combinats amb bosc de ribera, com mostra aquesta estampa camí de la farga:
 

🐟 ATENCIÓ: Apunt de pescador fluvial 1: 

 

Un detallet: fa 30 anys, si anaves a pescar per aquí, et podies trobar una mortaldat de peixos devastadora, gentilesa per exemple de l’antiga fàbrica paperera de Campdevànol. L’experimentat equip del CAT de Setmana recorda perfectament, als anys 80, intentar treure algun peix viu quan tot el que baixava per aquest tram eren carpes mortes flotant, provinents de riu amunt.

 

Això per sort, ja és història.

Quan ja en tinguem prou de riu, haurem de refer un tros de camí, fer la pujada en direcció cap al Pedronet i reprendre la carretera asfaltada cap a l’esquerra, cap a la Coromina. Anem tirant avall i passarem pel costat d’una gran casa – coneguda com la Torre d’en Pericas – després per una granja, i continuarem baixant fins arribar a la zona industrial de l’antiga colònia tèxtil de la Coromina, construïda a finals del XIX on antigament hi havia hagut un molí.

 

LA COROMINA

 

De l’antiga fàbrica no en queda massa res actiu, només alguna casa es manté habitada, i també hi ha algun petit taller amb activitats industrials diferents. També s’aguanta dreta, per exemple, l’església, construïda el 1906 per als habitants de la colònia. Des del camí, la fàbrica mostra aquest aspecte:
A diferència de la Farga, que està plenament activa, de la Coromina només en queda actiu el canal i el salt d’aigua. I és que, mentre el riu Ter porti aigua i existeixi la gravetat, els salts d’aigua continuaran donant energia i electricitat que els propietaris poden vendre al mercat. És un negoci rodó aixoplugat en les antigues concessions d’aprofitament hídric que l’estat donava als propietaris de les colònies al segle XX. Al final d’aquesta proposta adjuntem alguns links sobre la Farga i la Coromina.

 

EL PONT DE LA COROMINA

 

El camí de la Coromina continua fins a travessar el riu pel pont de la Coromina, del Segle XIX. Aquest pont n’ha vist de tots colors però continua aguantant, per bé que cada cop està en més mal estat. Tot seguit un exemle pràctic: el pont abans de les riuades del 2018, i el pont, després de l’envestida de l’aigua: 

Un cop travessem el pont, ens trobarem la carretera de Conanglell, la famosa BV-5225. Però no circularem per aquesta via. Abans trencarem a la dreta pel caminet que voreja el Ter. Ara fem un canvi de sentit i pugem riu amunt. 

 

 

Aquest tram normalment (que no vol dir sempre) sol estar tapat de pollancres que us faran ombra, a menys que ensopegueu que els acaben de tallar tots i n’han plantat de nous i petits. És el que tenen les plantacions de pollancres: creixen ràpid però els acaben tallant cada dos per tres. De fet, el camí no té pèrdua: va seguint sempre pel costat del Ter. Passarem pel costat de la resclosa que dóna aigua al canal de la Coromina, i uns 500 metres més amunt, arribarem a la resclosa d’una altra fàbrica que també està feta pols: Can Tarrés:
Coromina DSC_0085 torello ter
Igual com la Coromina, Can Tarrés és una antiga fàbrica tèxtil del Segle XIX ubicada on hi havia un antic molí.  Una part de la fàbrica la veureu a l’altra banda del riu, encalçada entre l’aigua i la muntanya. És fantasmagòrica. Can Tarrés es va construir el 1866, abans que la Coromina. En aquest punt el Ter fa un meandre que ens porta a una zona coneguda com la Font del Soldat, a l’alçada del nucli urbà de Torelló, que ens queda a l’altra riba. Si camineu tot mirant l’altra banda del riu, hi distingireu la zona esportiva, la desembocadura del riu Ges, i la zona de pesca sota el polígon del Ter. 
 
A aquestes alçades de la ruta ja haureu comprovat que, en general, l’aigua del riu és força neta. Si més no el 2020. Fa uns 30 anys, gaudir del fons del riu com es pot veure a la foto següent era, senzillament, impensable: 

🐟 ATENCIÓ:

Apunt de pescador fluvial 2:

  

Mentre feu aquest tros, deixareu a la vostra esquerra la depuradora de Torelló. Instal·lacions com aquesta al llarg de tot el riu han ajudat molt a millorar l’aigua del Ter i han limitat unes mortaldats de peixos que als anys 70 i 80 eren periòdiques, sobretot a l’estiu quan el cabal és baix i les rescloses deixaven trams del Ter literalment secs, en benefici dels canals industrials.

Un cop superat aquest tram, arribareu al pont de Conanglell (per on passa la famosa carretera BV-5225, la mateixa d’abans). Ara ja només cal travessar-lo en direcció a Torelló. Normalment el riu està dòcil però no sempre és així. Aquest pont ha estat testimoni d’un munt de riuades i crescudes: 
Després del pont, trenqueu a la dreta pel carrer de Ter, on hi ha una gasolinera, i feu tot el carrer fins al final. Acabareu entrant dins del poble i arribareu a un altre pont. Aquest és sobre el riu Ges, l’afluent que fa uns minuts heu vist desembocar al Ter. (Un secret: bona part de l’aigua que deixa anar el riu Ges al Ter és del propi Ter, però això ja és una història, que us expliquem al CAT de Setmana per Osona pel Ter: els jardins del Pelut. Arribats aquí, passeu el pont (El penúltim que travessa el Ges) continuar pel Camí Nou de Can Parrella, i pujar amunt fins tornar de nou a Rocaprevera. No té pèrdua!!
 

 

I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Com sempre, per acabar, alguns enllaços d’interès i un mapa vintage de la ruta:
 

LA FARGA LACAMBRA: Enllaç a la Viquipèdia

 

CAN TARRÉS: Enllaç a la fitxa de Can Tarrés del Consorci del Ter

 

LA COROMINA: Enllaç a la fitxa del Consorci del Ter

 

LA COROMINA (El pont): Enllaç a la fitxa del Consorci del Ter

 

ROCAPREVERA: Enllaç a la web de l’Ajuntament de Torelló

Mapa 'vintage' amb la ruta sobre fons de Googlemaps

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Ets el visitant número: 427
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram

Vols més rutes de CAT de Setmana pel Pirineu? Of course:

Vols més rutes de CAT de Setmana per Collserola? Of course:

Vols més rutes d’H2O de CAT de Setmana? Of course:

Ho estem petant! 😸