PUJADA AMB GRAONS BEN ARRELATS

Arribar fins a Argentona és fàcil. Des de l’interior, a través dels túnels de Parpers (C-60), i des de la costa, a través de la C-32. Si veniu per la C-32 des del Sud (Badalona, Barcelona…) el més pràctic és agafar la sortida de Cabrera i fer una bonica carretera sinuosa ideal per a ciclistes (B-502) que en 3 minuts ens deixa a l’entrada d’Argentona, just a l’alçada de la Font Picant (ens queda uns carrers a mà esquerra). De l’entorn de la Font Picant en surt un camí recte que ben aviat enllaça amb la ruta que va enfilant amunt, sempre amb certa tendència a la dreta. El camí és ample, envoltat de pins i sovint es bifurca amb d’altres “subcamins” que, més o menys, sempre acaben igualment retrobant-se. (Sort n’hi ha perquè gaires marques i indicadors no en veurem.) Al cap de mig quilòmetre de pujada arribem a un petit pla que té al centre un “aplec” de grans pedres. Un dolmen? No ho sembla pas:

Descobrim que aquest indret és un punt escollit per fer estiraments per part d’un home (el típic ‘veí de la zona’) molt fibrat, de mitjana edat i cabell gris, i molt, molt amable. Ens indica dues coses:

“Per anar a Burriac, aneu seguint el camí amunt, no té pèrdua i sempre amb tendència a tirar cap a la dreta.”

Ok gràcies.

“Si pugeu per aquí no hi trobareu gaire gent però si torneu per la pista, sapigueu que està a petar, i a dalt del castell hi ha una gentada*”.

Aksal.lent, gràcies.

Continuem amunt. Ara més informats. Al cap d’uns metres, la ruta ens coincideix amb un petit tram de carretera asfaltada (ara totalment abandonada) que deixem al cap de no res per un trencant que ens apareix a la dreta, i per on continua el recte camí entre pins i arboços. També ens trobem amb el típic terra granulat d’aquesta serralada, i amb una cosa que ens agrada molt: que les arrels dels pins se’ns converteixin en graons naturals:

EL TURÓ DELS ORIOLS, UN TRAM ‘MULTIVISTES’

Al cap de mig quilòmetre de pujada “amb tendència sempre cap a la dreta” arribem al turó dels Oriols, el cim de la muntanya prèvia al nostre objectiu. De fet, el turó no el culminem del tot, sinó que el voregem per un camí planer seguint la carena en sentit Oest. Aquest és un dels trams més agradables de la ruta. Per primer cop podem gaudir de les dues vessants de la muntanya: la banda obaga que ja coneixem…

… i també  la banda soleia de mar, que ja ens mostra, no gaire lluny, el Castell de Burriac:

El camí del Turó de dels Oriols acaba al cap d’uns 400 metres, quan ja connectem amb la pista ample que puja des de Sant Joan de Munt. Aquí tirem cap a la dreta per connectar al cap de pocs metres amb la pista amplíssima que puja des de Cabrera, per enfilar de dret al castell.