El Moianès de riera en riera fins al Molí d’en Brotons
Gran excursió que ressegueix rierols del Moianès fins al Molí d’en Brotons i el Salt de la Tosca, a la riera de Marfà. La ruta mostra bones panoràmiques i cal tenir en compte que creua rieres i torrents. Però no patiu: si no baixen molt plens es poden travessar de pedra en pedra.
El Moianès de riera en riera fins al Molí d’en Brotons 

 

Gran excursió planera que va resseguint rieres i torrents del Moianès fins al Molí d’en Brotons i el salt de la Tosca, a la riera de Marfà.  La ruta avança entre boscos de pins i roures, passa per força gorgs i mostra excel·lents panoràmiques de trams de riu. També creua rierols i torrents, però si no ha plogut fort es poden travessar de pedra en pedra, sense haver-se de descalçar.  

 

Comencem? ⤵ 
Àmbit: Interior
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 12,7 quilòmetres   
⏳ Temps: 3-4 hores
📶  Desnivell: 200 metres  
🔄 Ruta NO circular  
📅 Data: 2021
🚴‍♀️ També en bici: Sí  
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: 

 

 
Wikiloc de CATdS per les rieres del Moianès fins al Molí d’en Brotons 
 
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Aventura’t

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aclamadíssim CAT de Setmana pel Moianès que comença resseguint el Torrent de la Fàbrega, després la riera de Castellnou, i finalment la riera de Marfà (que és la suma dels altres dos rius) fins a la traca final: un salt d’aigua (de la Tosca) amb un gran gorg engrandit per una resclosa que inclou una antiga casa del molí, el Molí de Brotons, construïda arran d’aigua aprofitant una espluga natural:
Aquesta proposta té trams enganxats al riu i trams emboscats que ofereixen excel·lents panoràmiques de les  gorgues creades pel pas de l’aigua. Seguir el trajecte no és complicat perquè llevat d’un punt molt concret, està ben marcat i sovint passa per trams de pista ample. Ah, i sol ser força planer. Pel que fa al punt de sortida, és fàcil de trobar perquè és molt a prop de la carretera C-59, a meitat de trajecte entre Castellterçol i Moià. Si aneu en sentit Nord, cal agafar el trencant a mà dreta que indica el restaurant ‘La Fàbrega’ i recórrer un petit tros de la carretera antiga fins a creuar el pont vell. Després cal fer un revolt de 180 graus i acabar de fer uns 450 metres per pista de terra fins a un aparcament i… Ja hi seriem.  
Mapa de Google del punt de sortida, el pàrquing del Torrent de la Fàbrega
La ruta és fàcil i per a tots els públics. Només cal tenir en compte que cal travessar les rieres tres vegades. El trepidant equip del CAT de Setmana ho ha pogut fer sense mullar-se els peus perquè el dia de la ruta (abril 2021) el nivell de l’aigua no era gaire alt i no hi havia problemes per anar saltant de pedra en pedra. De totes maneres, insistim: si ha plogut fort, és possible que en alguns trams sigui inevitable mullar-se. Tot i que, certament, a l’estiu el que és inevitable més aviat és al contrari: posar els peus en remull. Hi ha altres rutes per la zona, més circulars, que preveuen travessar el riu en trams on l’única alternativa és mullar-se. En aquest sentit, val la pena la proposta  d’Aventura’t al wikiloc que adjuntem a la fitxa de la ruta.

CATS de Setmana vinculats

El Moianès de Monistrol de Calders als Gorgs Blaus
El Moianès fins a les balmes d’Esplugues i de Fontscalents
Per la Noguera de Vallferrera del pla de la Selva al pla de la Farga
El Moianès fins a les balmes d’Esplugues i de Fontscalents

RESSEGUINT EL TORRENT DE LA FÀBREGA

 

Del punt de sortida, o sigui el pàrguing, en surten dos camins amples. Quin agafem? doncs el de la dreta que tira avall amb un desnivell suau fins que al cap d’uns 700 metres… Pam! Ens trobem el torrent de la Fàbrega i el primer gorg de la ruta. Aquí ja ens toca travessar la riera, cosa que fem sense problemes. L’aigua baixa entre les canaleres naturals del llit del riu creades per l’erosió.
Passat aquest primer gorg, el camí continua per un tram igualment emboscat i al cap de no res hi ha un encreuament de tres camins: la mateixa pista que tira cap a la dreta, un camí força ample que surt per l’esquerra, i un tercer camí més estret que surt pel mig. El camí de la ruta és el del mig, però si decidiu treure el cap pel camí de l’esquerra i baixar cap al riu, descobrireu un tram de torrent entre esplugues i algun gorg. El camí acaba de pet al torrent al cap d’uns 300 metres, just passat el gorg d’en Pere Miqueló. Val la pena fer aquest ramal? A l’estiu segur, que és quan ve de gust refrescar-se els peus i banyar-s’hi. Però com que aquest CAT de Setmana s’ha perpetrat a l’abril i encara fa rasca, la incursió fins a aquest punt del torrent es limita a gaudir de l’entorn i tornar a l’encreuament.
Torrent de la Fàbrega mirant cap a l'esquerra. Al fons, dalt d'un turó, la masia de Gironès
De fet, el tram pel camí del mig ens porta igualment a vorejar el riu però ho fa a més alçada. Primer passem per un tros  emboscat, on hi descobrim un munt de romaní (els borinots es posen les botes) i a mesura que anem tombant a la dreta per seguir el meandre, se’ns va descobrint novament el paisatge, ara ja amb unes bones panoràmiques elevades, com mostren les imatges de sobre. Aquest petit tram sense arbres va perdent alçada fins que caminem al costat de l’aigua, amb el riu a la nostra esquerra.  
En el següent meandre ens tornem a separar una mica del torrent i ens trobem amb una nova bifurcació. A l’esquerra, el camí baixa de nou cap al riu amb opcions a fer una ruta circular que demana creuar el torrent i, inevitablement, mullar-se. La nostra aposta passa pel camí de la dreta, que ara agafa una mica de distància del l’aigua i guanya alçada. És un tram entre pins i roures (i més romaní) que combina sender estret amb pista més ample.
1200 Moianès molí brotons 2021-04-04_14-10-44
1200 Moianès molí Brotons 2021-04-04_17-26-34
El tram de pista el deixem al cap d’uns 500 metres, quan trobem un camí a mà esquerra que ens acosta al torrent i passa pel costat d’una caseta que fa pinta de ser d’abastament d’aigües. Tornem de nou arran de riu per un camí que inclou un tros per sobre d’un calaix de formigó. El perspicaç equip del CAT de Setmana es pregunta si per sota nostre hi passa alguna conducció d’aigua. Pregunta que no té resposta perquè al cap de no res trobem unes fites a mà dreta que ens indiquen un canvi: ens hem d’enfilar pel marge pedregós i buscar un camí amb unes escales de pedra, les Escaletes dels Gats, que ens situa de nou a prou alçada per gaudir d’aquestes excel·lents estampes:
El camí s’enfila una mica i passa pel costat d’una masia que deixem a la nostra esquerra, coneguda com Les Vinyes. Al cap de poc, encara no uns 300 metres, ens trobem una altra riera que hem de creuar, la Riera de Castellnou. Si no va molt carregada, es pot travessar a peu sense problemes.

RESSEGUINT LA RIERA DE CASTELLNOU

Encetem el segon tram d’aquest gran CAT de Setmana vorejant el tram final d’aquesta riera: un cop creuem el riu, el camí s’enfila una mica i se separa novament de l’aigua. Un cop més, caminem entre pins, roures i més romaní, i més borinots, i més farigola. Al cap d’uns 500 metres  per aquest camí ample, la ruta fa un gir i agafa un caminet  a l’esquerra que voreja un tancat i ens torna a mostrar grans vistes. Continuem de nou caminant prop de l’aigua, que ara tenm uns quants metres sota nostre. En aquest punt, se’ns presenta l’ocasió de desviar-nos uns quants metres a la nostra esquerra i visitar un altre gorg: el gorg Estret:
Fetes les visites i les afotos pertinents, recuperem el camí, clar i diàfan, i cada cop més ample. Just després del gorg negre s’ajunta la riera de Castellnou amb el torrent de la Fàbrega, donant lloc a la riera de Marfà. Es pot dir sense embuts i amb un megàfon, que estem de ple a la Vall de Marfà. (I tant Marfà si no t’ho creus.)

 

RESSEGUINT LA RIERA DE MARFÀ

Encalcem el tram final de la ruta per pista ample. Un quilòmetre i mig que acaba baixant de nou arran d’aigua fins a l’església de la Mare de Déu de la Tosca. Arribats en aquest punt, amb quatre passes amunt i avall podem visitar l’entorn de l’església, el molí de Marfà i el Molí de Brotons. 
 
Tot seguit us en donem quatre referències: 

😺 ATENCIÓ: APUNT PATRIMONIAL: L’ESGLÉSIA DE LA TOSCA

 

L’església de la Mare de Déu de la Tosca és d’orígen romànic però no és la típica ermita cuqui de pedra que ens agrada trobar al Pirineu o Prepirineu. De fora té un aspecte més pràctic: té les parets arrebossades i conté una petita espadanya a la part frontal.

Visió de l'església per la part frontal

L’edifici no està pas en mal estat, més enllà de la típica pintada a la paret que hi solen estampar els quatre espavilats de torn de sempre.

Al Segle XI es fa una menció a una església d’aquesta zona, anoenamanda Santa Maria de les Illes, que podria referer-se a aquest temple.

😺 ATENCIÓ: APUNT PATRIMONIAL: L’ESGLÉSIA DE LA TOSCA

 

L’església de la Mare de Déu de la Tosca és d’orígen romànic però no és la típica ermita cuqui de pedra que ens agrada trobar al Pirineu o Prepirineu. De fora ofereix un aspecte més pràctic, amb les parets arrebossades i una petita espadanya a la part frontal.

L’edifici no està pas en mal estat, més enllà de la típica pintada a la paret que hi solen estampar els quatre espavilats de torn de sempre.

Al Segle XI es fa una menció a una església d’aquesta zona, anoenamanda Santa Maria de les Illes, que podria referer-se a aquest temple.

 
Visió de l'església per la part frontal
Pel que fa al Molí de Marfà, o les restes que en queden, es troba una mica més avall de l’església, seguint riera avall. Es troba en una esplanada sota uns penya-segats. Descobrireu que el seu estat és entre ruïnós i molt ruïnós, però és fàcil fer-se una idea del que havia estat:
Restes del molí de Marfà
Entorn del molí de Marfà
I finalment, la joia de la corona, el molí d’en Brotons. Per arribar-hi hem d’anar de nou fins a l’església i agafar un camí que remunta un tros de riera. Abans d’arribar al gorg, ens trobem un petit salt d’aigua natural amb una resclosa artificial a sobre, que l’espaviladíssim equip del CAT de Setmana intueix que ha ajudat a crear la gran bassa del molí. 
Sota el salt hi solen haver-hi unes pedres per travessar el riu, i això ens permet contemplar el molí des de qualsevol de les dues ribes del gorg:  el salt de la Tosca i la casa del moliner que es va construir enganxada a l’espluga natural de la muntanya.
Des de la riba oposada a la caseta, l’indret mostra aquest aspecte:
Des de la riba de a la caseta, l’indret mostra aquest altre aspecte:
I des de dins de la caseta, aquest altre:
Hi ha documentació que cita l’existència d’aquest molí a principis del Segle XVII, per bé que ja porta molt temps en desús perquè es va abandonar el 1863 arran d’una riuada tràgica que es va endur aigües avall la família dels moliners.

 

En tot cas, l’indret és d’aquells que et deixen encantat una bona estona, ja sigui pel salt de la tosca, per la casa (vigileu si hi entreu que hi ha un forat al terra que dóna directament a l’aigua) o pel conjunt de l’entorn natural.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Ho rematarem, com és habitual, amb uns instructius links d’interès i una referència més àmplia al Wikiloc d’aquesta esperada ruta d’H2O.

 

El Molí de Brotons a la Viqupèdia

 

La Vall de Marfà al blog de Viatgeaddictes

 

La vall de Marfà a Moianèsturisme 

 

Interior de la casa del molí de Brotons

Cat de Setmana pel Moianès fins al Molí d’en Brotons

Powered by Wikiloc

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 749
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😺 Gravíssim! Cap comentari per ara
 
Una per la ruta del Nicolau entre Bagà i Guardiola de Berguedà? OK!
Una excursió per Naorte? l’estany més bonic del Pirineu? Of course!
CAT de Setmana fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Valens!

CERCATDOR🔎