El Pallars Sobirà amb 5 estanys: La Gola, els Tres Estanys i el Ventolau
CAT de Setmana bon marché: per cinc horetes de ruta (amb tota la calma de parar, contemplar, menjar…) obtens 5 estanys. Comencem per la Gola, després els Tres Estanys i acabem a l’estany de Ventolau. 
El Pallars Sobirà amb 5 estanys: La Gola, els Tres Estanys i el Ventolau
 
Aquest CAT de Setmana és un bon marché: per 5 horetes de ruta (amb la calma de parar, contemplar, menjar…) obtens 5 estanys: la Gola, els Tres Estanys (que de fet són tres més algun afegitó) i acabem a l’estany de Ventolau. Tot a partir dels dos mil metres d’alçada.

 

Comencem? ⤵ 
Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 9,3 quilòmetres
⏳ Temps: 5-6 hores
📶 Desnivell: 614 metres  
🔄 Ruta Circular en un 60%
📅 Data: 2011, 2019 
🚴‍♀️ També en bici: No
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: 


 
Wikiloc CATdS a la Gola-Tres Estanys-Ventolau
 
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·subaspi 

 
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aquesta ruta d’estanys l’hem d’anar a buscar a la vall d’Unarre, que és una de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà. Cal arribar fins a Esterri d’Àneu (C-28) i tirar a la dreta per una carretera més estreta fins a Unarre i Cerbi. Quan ja gairebé som a Cerbi, a mà dreta trobem un aparcament i l’inici d’una pista forestal de 4 quilòmetres que ens enfila fins a l’aparcament final, prop de a Gola. 
I aquí tenim el dilema de sempre: deixem el cotxe al pàrquing de Cerbi i fem la pista a peu, o tirem amunt amb el cotxe fins a final de la pista, on hi ha un altre aparcament? Doncs depèn una mica del cotxe que porteu i de les ganes de caminar, com sempre. El prestigiós equip del CAT de Setmana ha fet les dues opcions: el 2011, a peu des de Cerbi (i ja us podem dir que caldrà sumar-hi a la ruta unes 2 hores) i el 2019, amb el cotxe fins al final de la pista, al pàrquing de Sartari:

🚘 ATENCIÓ: Avís a navegants: 

 

El gran problema de la pista de la Gola és sobretot, que és molt estreta i quan topen dos cotxes de cara és un problema: gairebé no hi ha racons prou amples com perquè passin dos vehicles, i a més, en èpoques de molts visitants els pocs espais disponibles els ocupen amables cotxes aparcats. Per evitar problemes s’han posats uns rètols amb horaris de pujades i baixades.

El prestigiós equip del CAT de Setmana ha tingut el goig de trobar-se cotxes de cara a mig camí, i no és una situació per tirar coets. Però s’acaba superant com gairebé tot a la vida. Al final d’aquest CAT de Setmana trobareu un enllaç amb més informació sobre els horaris.

CATS de Setmana vinculats

El Pallars Sobirà per l’estany més bonic del Pirineu: Naorte

CAT de Setmana pel Pallars Sobirà pels estanys de Port i Mariola

CAT de Setmana a la Cerdanya per 7+1 estanys entre el Carlit i la Bollosa

CAT de Setmana pel Pallars Sobirà pels estanys de Port i Mariola

INICI AL PLANELL DE SARTARI (1.950)

 

Ja sigui que hi arribem a peu o en cotxe, el que és segur és que la nostra ruta comença a l’aparcament del pla de Sartari (1.900 metres), al capdamunt de la pista. Un cop aparcats, el primer objectiu és el pla de Sartari. Hi podem arribar caminant per la pista, que encara continua un tros més, o fer-ho també seguint el riu d’Unarre. O una mica de tot. En tot cas, sempre amunt.
Al planell de Sartari hi arribem amb pocs minuts. Com diu el nom, és una zona planera, amb bestiar, amb molleres més o menys resseques (depèn de l’època) i dos rierols que la travessen. Veureu que el voregem per l’esquerra fins que ens plantem davant de la Cascada de Sartari: un salt d’aigua del riu d’Unarre. 
Passat el salt d’aigua, el camí enfila fort perquè l’objectiu és arribar al capdamunt, just on comença el salt i hi descansa l’estany de la Gola. Veureu que el camí deixa de ser ample i pla i comença pujar fent ziga-zagues entre vegetació baixa. Hi ha gent que perd la paciència i en lloc de fer ziga-zaga tira pel dret, però no és aconsellable. A mitja pujada ens trobem dues coses destacables. Per una banda, una bella vista elevada del pla de Sartari, amb tota la vall d’Unarre al darrere…
… i per l’altra, ens trobem també un punt d’intersecció important on comença la part circular de la ruta. Aquí podem triar si volem fer els estanys començant per la Gola (continuar amunt per l’esquerra) o bé començant pel de Ventolau (tirar amunt per la dreta). El prestigiós equip del CAT de Setmana tira primer per la Gola, però molta gent fa la ruta a la inversa. Això, al gust del consumidor. Ara bé, ja us diem que començar per la Gola té un avantatge: arribes al Ventolau d’una manera fascinant.  
Al cap de no res arribem, ara sí, al refugi de la Gola (un refugi lliure). Just al seu darrere, al costat d’unes antigues construccions, ja hi tenim l’estany de la Gola, que es troba en perfecte estat de revista.

PARADA 1: LA GOLA (2.250)

 

A la Gola ens hi estem una estona, ens creuem amb un munt de gent, potser 30 persones ben bones. Voregem l’estany per l’esquerra resseguint un camí molt ben equipat (algun tros amb tanques, algun altre amb cadenes per ajudar-te a baixar entre pedres…). Això ens permet gaudir de l’estany des de molts angles diferents: incloses les estampes que mostren les construccions que queden dretes d’un antic projecte de construir-hi una presa.

🙊 ATENCIÓ: Apunt històric: 

La Gola, un embassament frustrat 

 

Veureu que a mà dreta s’hi aixeca una construcció de pedra. Es tracta de les restes d’una presa inacabada que s’hi havia projectat fa uns anys. De fet, el mateix refugi havia estat, inicialment, un dels barracons per als treballadors.

Un cop vorejada la Gola, el camí continua amunt per un coll que surt a la part dreta de l’estany, al costat del Pic de la Gola. És el típic coll que té dues funcions: enganyar i enganyar. Enganya perquè és més alt del que sembla, com sempre. I enganya perquè, un cop has superat el coll, al darrere n’hi ha un altre, com sempre. Però cap problema, els del CAT de Setmana estem acostumats a què ens enredin i en realitat ja sabíem que passaria això. A més, tots sabem que a mesura que ens enfilem, les estampes milloren: 
No deixem de tirar amunt entre fites i marques que no fan dubtar. Això sí, quan ja arribem a dalt de tot, veiem que hi ha dos passos. Per quin tirem, pel de la dreta o pel de l’esquerra?  
Doncs pel de la dreta. Amunt, amunt fins que al capdamunt, aquest cop sí, hi veiem els Tres Estanys.

PARADA 2: ELS TRES ESTANYS (2.415)

 

Ara estem en el punt més elevat i se’ns presenten,  un per un, 3 estanys 3: Són més petits que els de la Gola, i estan molt propers tots tres. Tan d’alçada com de distància. El primer que ens trobem és el més petit. A la vora, en lloc de truites hi trobem capgrossos. El segon és el més gran. Al fons a l’esquerra el coll del Forn, i al mig, el pic de la Coma del Forn. I el tercer és de dimensions similar al segon, i està a l’extrem de l’esplanada:
En ben poc espai s’hi concentren tres estanys (de fet encara hi podríem comptar un parell d’estanyols-bassa més) que estan situats en un punt privilegiat: sobre una talaia que et permet veure totes les serralades de la zona d’Espot i del Parc d’Aigües Tortes. Vist que aquesta és un 3 x 1 (tres estanys en un sol espai), decidim dinar aquí mateix (cosa que, com comprovem, també fan altres intrèpids caminaires).

🐟 ATENCIÓ: Apunt colonial

 

Com ja passa en altres estanys de Pirineu (el prestigiós equip del CAT de Setmana ho va constatar el 2016 a l’estany més bonic del Pirineu, el de Naorte, i també al petit estany Closell) la introducció d’espècies invasores és un problema. Per això el segon estany estava ple de trampes per intentar eliminar el barb roig, un peix forani que uns espavilats van introduir un bon dia, i que s’ha carregat bona part de la diversitat de l’estany. A banda de les trampes, també hi ha un rètol explicatiu i pedagògic.  

Clica aquí per veure altres estanys que han passat també per això, com el de Naorte i Closell.
Un cop atipats, comencem el descens. El camí ens porta fins a l’extrem del llac número 3 i de cop, a sota nostra, se’ns presenta una gran panoràmica amb el Ventolau a sota:

PARADA 3: VENTOLAU (2.350)

 

Veureu que el Ventolau el tenim aquí mateix. I és cert. Però atenció perquè cal superar un desnivell important, i de fet els responsables del Parc Natural de l’Alt Pirineu han equipat algun tram amb cadenes per ajudar a baixar/pujar. Cal anar en compte amb el descens perquè és força dret i el terra és el típic trenca-talons: pedres i fang amb fang i pedres.
Però no és res greu ens impedeixi arribar fins a l’estany, vorejar-lo i començar el descens final des del punt oposat, just on el Ventolau deixa anar l’aigua torrent avall. El baixada la fem, en bona part seguint aquest torrent que cau en picat cap al pla de Sartari. És un últim trams d’uns 700 metres de descens pronunciat, que ens portarà de nou al final de la ruta circular: a l’enllaç situat a mitja pujada del pla de Sartari. A partir d’aquí, només cal refer el camí per tornar novament al pàrquing.
 
 
I ja éstà, ja ho tindríem. Això és tot.
 
 
Com sempre, pera acabar, un enllaç detallat al Wikiloc i uns links d’interès:
 
Enllaç a la Generalitat amb els horaris del camí de la Gola
 
Ruta per la Gola de ‘mon natura Pirineus’
 
 

Ruta del CATdS de la Gola, els Tres estanys i el Ventolau a la Wikpèdia

Powered by Wikiloc

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 1410
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😺 12-01-2021 – Palosant
I no heu fet la baixada fins a Sant Beado? Molt recomanable el paisatge i la petita església romànica
 

Vols més rutes de CAT de Setmana pel Pirineu? Of course:

Un excel·lent CAT de Setmana per una Ruta d’H2O? Of course:

Una mica de Patrimoni amb un CAT de Setmana AMB EL COTXE? Valens!

CERCATDOR🔎