El Solsonès per la Llosa de Cavall i la ‘presó’ de Busa
Aquesta caminada surt de l’embassament de la Llosa de Cavall i s’enfila fins a la ‘presó’ de Busa o del Capolatell, un penyal rodejat de cingles situat a l’extrem de la serra de Busa. Només té un accés mitjançant una palanca que el va convertir en una presó natural durant la guerra del francès. Les vistes mostren unes panoràmiques espectaculars de la Vall de Lord.
El Solsonès per la Llosa de Cavall i la ‘presó’ de Busa: la vall de Lord des del Capolatell
Gran caminada des de l’embassament de la Llosa de Cavall fins a la ‘presó’ de Busa, un penyal rodejat de cingles verticals situat a l’extrem de la serra de Busa i conegut com el Capolatell. És un altiplà sobre parets de pedra altíssimes aïllat de la resta, que només té un accés mitjançant una palanca que connecta dues cingleres. Aquest aïllament va convertir el penyal en una presó natural durant la guerra del francès. Totes les vistes des de la presó i el seu entorn mostren unes panoràmiques espectaculars.
Recorregut: 11,9 quilòmetres
Recorregut: 11,9 quilòmetres Temps: 4-5 hores
Temps: 4-5 hores Desnivell: 590 metres
Desnivell: 590 metres Ruta circular en un 70%
Ruta circular en un 70% Data: 2019
Data: 2019 També en bici: Sí
També en bici: Sí CAT de Setmana amb Wikiloc
CAT de Setmana amb 
CATdS de la Llosa de Cavall a la presó de Busa
Rutes Wikiloc similars:
·AnnaMa
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
➔ El prestigiós equip del CAT de Setmana ha sortit encantat d’aquesta excel·lent sortida pel Prepirineu del Solsonès. Motius? Doncs per les vistes inicials a l’embassament de la Llosa de Cavall, per les móres abundants que han fet les delícies d’alguns caminaires, pels “canvis de ritme”, pels canvis de paisatge, per la història dramàtica que té la vessant humana d’aquest indret, i sobretot, sobretot, per la panoràmica que obtenim des de dalt:
Les estampes són fermes en molts punts de la ruta, però són espectaculars quan arribem, per exemple, al mirador del Capolat, a tocar ja de la presó, on les bones vistes es tornen a repetir.
SORTIDA DE LA LLOSA DE CAVALL
El punt de sortida es troba en un aparcament al costat de la carretera C-462 al costat de l’embassament de la Llosa de Cavall, entre la presa i Sant Llorenç de Morunys. Si veniu de Solsona queda a la vostra dreta. Ben a prop, a l’altra banda de la carretera, hi ha l’església de Santa Eulàlia de les Cases. Aquí una referència a Googlemaps del punt de sortida:
Del mateix pàrquing ja en surt el camí, degudament indicat amb dues referències: Busa (tota la serralada i el pla porten aquest nom) i Casa Llobeta, la masia abandonada que trobarem al final del primer tram. Aquesta primera part és una aproximació cap a la ‘paret’ que comença amb una pujada constant però assequible sota bosc i resseguint una raconada de la Llosa de Cavall. A mesura que anem guanyant alçada, guanyem també perspectiva del paisatge, inclosa la mola del santuari de Lord, que queda davant nostre: (Ja sabeu que podeu trobar una gran gran proposta de sortida al gran, gran, CAT de Setmana pel Santuari de Lord sobre la Llosa de Cavall, una sortida fàcil i imperdible)
Al cap de poc més d’un quilòmetre d’anar pujant tranquilament, el camí fa un canvi de sentit i acaba d’enfilar-se per un espai menys boscós que ens situa a l’entorn d’un mas abandonat i una petita església en un estat no gaire millor: es la masia de Casa Llobeta i l’esglesieta de Sant Iscle i Santa Victòria, molt propera a una tercera construcció, també en runes: Capdevila de Llobeta. El camí passa pel costat dels tres indrets:
Aquest tram és un punt desolador, més que res per l’abandonament general d’uns masos i una vida anterior que poc a poc es van desdibuixant entre una natura que poc a poc va recuperant el seu espai. Encara es conserven trossos de mur de pedra seca d’antigues feixes al costat del camí que ara tot just preserven esbarzers carregats fins al capdamunt de móres (la delícia de més d’un caminant, per cert).
Des d’aquest punt hi ha una bona perspectiva dels cingles de la punta de la serra de Busa: el Capolatell. La imatge ajuda a fer-se la idea de com era aquesta presó natural, i de com de desesperant havia de ser que et tanquessin allà a dalt (en aquest no pas entre quatre parets, sinó sobre quatre parets).
Passades les construccions de la Llobeta, continuem encara mig quilòmetre ben bo d’aproximació a la muntanya (n’hi ha prou en seguir les marques grogues) fins que ens plantem al davant de la serralada i cal decidir si abordem l’ascens per la dreta o per l’esquerra. Tirem cap a la dreta (per la vessant Sud). La baixada la farem per la vessant Nord i acabarem de nou en aquest punt.
A partir d’aquí, ens anem acostant a la paret de la serralada, primer passem pel costat d’una petita balma, la Balma de l’Areny (coincidim amb un trosset del GR1, segons els mapes de l’ICGC), i poc després, un cop hem passat per sota de dues pedres immenses, comença un tram de pujada directa: no cal grimpar però si que ens hi hem de posar una mica més en serio. La roca està feta de conglomerats, igual com a Montserrat. Aquí unes estampes interessants:
La Balma de l’Areny:
Pas entre pedres (important que la de sota no decideixi cedir en el moment que hi estiguem passant):
Vistes des del tram d’ascens:
Un cop superat aquest tram d’ascens, arribem a un espai més planer, amb pastures i interessants vistes. A la nostra dreta el pla de Busa, i a la nostra esquerra, les cingleres del Capolat i el Capolatell. Veureu que a mitja esplanada, just on hi ha un indicatiu de la ruta, en surt un camí cap a l’esquerra que va directe a l’objectiu. Agafeu-lo. (El prestigiós equip del CAT de Setmana se’l va passar de llarg per veure si trobava algun bolet, però com es reflecteix al Wikiloc, al cap de no res vàrem resituar-nos de nou en el recte camí). Un cop encarrilats, anem pujant alegrement fins que de seguida ens trobem el sender que ve de Sant Cristòfol de Busa (quan el trobem tirem a l’esquerra) i en un no res ens plantem al primer gran objectiu de la ruta:
EL MIRADOR DEL CAPOLAT I LA PRESÓ DEL CAPOLATELL
El mirador del Capolat està situat abans de la presó (encara ens falta recórrer un petit tram d’uns 600 metres per sobre de l’altiplà) però és un punt privilegiat perquè mostra tota la vall de Lord:
CAP A L’OEST: La Mola del Santuari de Lord, l’embassament de la Llosa de Cavall (color turquesa i ple de raconades), Sant Llorenç de Morunys i Port del Comte:
CAP AL NORD: Serra de Guixers, d’Ensija, el Pedraforca, i algun tros del Cadí:
CAP A l’EST: Pedraforca, Ensija, i a primer pla, i el cingle del Moro de la serra de Busa i el cim de la Llebre (1.478)
Al mirador hi ha un planell descriptiu del paisatge que tenim al davant, que sempre ajuda a situar-se. Al costat del planell, a mà dreta, en surt un caminet que tira avall per la vessant Nord. Ens ho apuntem: serà el sender que agafarem després per fer el camí de tornada (és el que té fer una ruta circular, no repetir el camí d’anada). Ara ja només queda arribar fins a la presó, i per anar-hi fem un tram d’uns 600 metres per sobre l’altiplà, en sentit Oest, per anar a buscar el Capolatell. Anem tirant fins que arriba un punt on la muntanya diu prou i acaba amb una cinglera: al davant nostre, a uns pocs metres, hi tenim un altre altipla. Entre els dos altiplans però, tenim un petit abisme que només podem superar si ens creixen ales, o bé usant una passarel·la de ferro. Es l’accés a la presó de busa. No patiu, és apte per a gent amb vertigen perquè la vegetació que ha crescut amaga la timba.
🙀 ATENCIÓ: Apunt de presidi:
Com a espai natural, la presó de Busa evidentment no té res d’especial respecte a la resta de l’altiplà: al capdamunt hi ha arbres, pedres, i raconades. És prou ampli com perquè ens imaginem els soldats francesos de Napoleó (Gerra del Francès, 1808-1814) empresonats repartits per aquest espai sense haver d’estar amuntegats.
Però també es veu prou feréstec com per imaginar el patiment de la intempèrie: fred, fam i malures.
I també es veu prou aïllat com per imaginar com devien acabar de desesperats: diuen que molts acabaven suïcidant-se i tirant-se per les cingleres dient: “Mourir à Busa et resurgir à Paris”. Escapar-se? bastant impossible:
En tot cas, a l’extrem de la presó, se’ns repeteixen les estampes del mirador, ara més a prop de la Mola de Lord, Sant Llorenç o la Llosa de Cavall:
I si mirem enrere tenim una idea més clara de la serralada de Busa:
TORNADA AMB BAIXADA PICADA PER LA VESSANT NORD
Un cop extasiats amb les estampes generals i reflexionat sobre els pobres desgraciats que van deixar la pell aquí a dalt, emprenem la tornada. Primer refem el camí fins al mirador i un cop en aquest punt agafem el caminet que baixa pel costat del planell. Notareu que de seguida baixa dret i que al principi ens apareixen algunes bifurcacions que ens obliguen a escollir. Quina opció cal seguir? doncs la norma és la següent: sempre triar el camí que baixi més dret. No falla.
Al cap de gairebé un quilòmetre de baixada ens trobem un camí més ample que ve de Traserra. L’agafem i trenquem a l’esquerra per anar vorejant la falda de la muntanya en sentit Oest per la baga de Traserra. Cada cop el camí és més planer i a mesura que anem avançant, Busa se’ns torna a dibuixar imponent:
A mesura que ens anem separant de la paret, evidentment deixem d’estar a la banda obaga i el terreny deixa d’estar tant tupit i humit. Al cap d’un quilòmetre i escaig, ens trobem de nou el camí que ens porta fins als camps de casa Llobeta (aquests sí, en plena activitat) i connectem novament amb el primer tram de la ruta. Ara ja només queda refer el camí fins al pàrquing (i de passada arreplegar alguna móra, que al setembre estan boníssimes!).
I ja està, jo ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, uns links finals i un mapa mes acurat de la ruta al Wikiloc:
La presó de Busa a valldelord.com
Dossier històric (i molt complert) sobre la presó de Busa a càrrec de Ramon Viladés (PDF)
Wikiloc de CATdS pel Solsones: de la Llosa de Cavall a la presó de Busa
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Ets el visitant número: 640
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
