SORTIDA DES DE LA CARRETERA, AL COLL DE BRACONS  

El coll de Bracons separa la Vall del Ges de la Vall d’en Bas. O el que és el mateix: Osona d de la Garrotxa. S’hi va per la carretera GIV-5273 pujant des de Joanetes, o la BV-5224 venint des de Sant Pere de Torelló i la Vola. (Evidentment és la mateixa carretera, que canvia de nom just al coll de Bracons, coincidint amb la frontera ‘provincial’). El més ràpid per arribar-hi és agafant l’eix Vic-Olot (C-37) agafant la sortida de la Vola, tot i que aquesta sortida només està pensada per als vehicles que venen de Vic. En tot cas, vingueu del Sud o del Nord, el més habitual és deixar el cotxe just a dalt del coll, on surt el camí que ens porta al Puigsacalm: un bonica ruta que s’enfila pel marge dret de la carretera (marge dret si és que venim de la Garrotxa).

La carretera GIV-5273 serpentejant muntanya amunt fins al coll de Bracons, vista des del cim del Puigsacalm

Segurament el tram més complicat de tota l’excursió són els primers 10 metres, a la carretera mateix. I és que el camí comença just dalt d’un marge de pedra marga que cal escalar amb peus i mans. És una arrencada ideal per espantar els que fan la ruta per primer cop . Però el cert és que un cop superat aquest primer desnivell, el camí és absolutament assequible: una via de muntanya sota bosc molt i molt fresada. Poc a poc es va enfilant entre faigs que no amaguen els seus capricis i treballs a l’hora d’arrelar-se:

DE BRACONS AL COLL DE SANT BARTOMEU

El primer tram, igual com el segon, i part del tercer, transcorre sota les ombres dels boscos de faig. El camí no té pèrdua perquè està molt ben marcat i fa enfilant-se poc a poc, vorejant els Tosells, dos ‘petits’ cims que deixem a la nostra dreta. De seguida ens trobem un trencant a la dreta que ens dona l’opció de pujar-hi (i fins i tot de continuar fins al Puigsacalm per aquesta via alternativa, proposa a wikiloc de l’usuari UNKASOMUNKABAS), però en aquesta ocasió tirem recte per la ruta clàssica.

Al cap de gairebé un quilòmetre i mig de recorregut arribem a l’encreuament de camins del coll de Sant Bartomeu que ens dona tres opcions: Podem continuar recte i començar a baixar (aniríem cap al Nord, cap a Sant Bartomeu de Covildases), o bé podem tirar cap a l’esquerra (aniríem cap a l’Oest, cap al Pic de l’Àliga), o bé agafar el trencant de la dreta, on hi ha el rètol indicatiu del coll. Agafem aquesta tercera opció.

DEL COLL DE SANT BARTOMEU A LA FONT TORNEDISSA

Aquest segon tram continua per l’ombra i es manté, en general, en sentit Nord. Caminem entre fagedes, creuant torrents secs, i amb trams de camí més amples i planers. Poc abans d’arribar a la font Tornedissa ens trobem una nova bifurcació: a l’esquerra, per anar avall cap a Covildases, a la dreta, per continuar amunt cap a la Tornedissa.

Tirem amunt fins que al cap de no res ens trobem a la nostra esquerra un petit regueró i tot seguit l’esperada font:

En aquesta ocasió (estiu 2020), la font raja sense tirar coets i el seu voltant està enfangat amb les marques habituals del bestiar.

DE LA FONT TORNEDISSA ALS RASOS I EL CIM

Queda l’últim tram i l’únic que queda al descobert: els rasos de Manter, uns prats situats just sobre la font que fan força pendent. (ara ja agafem sentit Est/Nord-Est). Com que els arbres ja no ens tapen el paisatge i els rasos donen a la vessant Nord, se’ns mostra una ferma panoràmica: una part del Vidranès (amb Vidrà al fons), juntament amb tros del Bisaura i una perspectiva lateral de la carena de Bellmunt. Tot amb el permís d’un Pirineu amagat per la calitja.

El traçat que hem de seguir per creuar els raso està clar: o bé el camí ample (apte fins i tot per a alguns vehicles) que creua i ‘destrossa’ tots els rasos, o bé anar a buscar les tanques de l’extrem oposat i un cop allà tombar a la dreta i anar-les resseguint amunt. En tots dos casos arribem al mateix punt: una porteta just on hi ha el rètol que ens indica l’accés a un altre prat: els rasos de Civaderes. 

Quan creuem la tanca i deixem els rasos de Manter combinem trossets de bosc amb els nous rasos de Civaderes, que també estan orientats  mirant cap al Nord. Al fons ja se’ns dibuixa l’objectiu final: