Osona pel Forat Micó: de Sant Pere de Torelló a Vidrà seguint el riu Ges
CAT de Setmana de la Vall del Ges al Vidranès pel congost de Forat Micó, un caprici del riu Ges a l’hora de decidir el seu modest recorregut fins al Ter. La ruta  té de tot: pujades, baixades, més pujades, vistes a les muntanyes boscoses del Nord d’Osona, i com no, força aigua.
Osona pel Forat Micó: de Sant Pere de Torelló a Vidrà seguint el riu Ges
CAT de Setmana prepirinenc de la Vall del Ges al Vidranès a través del congost de Forat Micó, un caprici del riu Ges a l’hora de decidir, ara fa milers d’anys, el seu modest recorregut fins al Ter. Igual com el Ges, aquesta ruta  té de tot: pujades, baixades, més pujades, vistes a les muntanyes boscoses del Nord d’Osona, i com no, força aigua.
 
Comencem? ⤵

🔀 Recorregut: 9,4 Kms (només anada)

⏳ Temps: 3-4 hores 

🔃 Desnivell: 391 metres  

🔄 Ruta NO circular  

📅 Data: 2002, 2005, 2008, 2010, 2017, 2019…  

🚴‍♀️ També en bici: Sí

 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: 



 

Wikiloc de CAT de Setmana per Forat Micó: Sant Pere – Vidrà

 

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: 

rariso

cullellj

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aquesta sortida es pot fer a peu i també en bicicleta (el prestigiós equip del CAT de Setmana l’ha fet de les dues maneres) però ja us avisem que si la feu en bici, hi haurà més d’un tram, i de dos, que l’haureu de carregar a sobre. Res però, que no quedi superat per l’atractiu d’aquesta ruta que té estones de pistes amples, estones amb camins estrets, trams de sol, trams a l’ombra, ponts, passeres, travesses sobre el riu “a pèl” i també belles estampes: 

CATS de Setmana vinculats

Osona pel Ges entre el Forat Micó i el pas de la Portella

La Garrotxa i els 80 metres del salt de Sallent de Sant Privat

Ripollès: de Llaers fins al castell de Milany per la Cau i les balmes del Teixidor

Osona pel Ges entre el Forat Micó i el pas de la Portella


TRAM 1: SANT PERE – FORAT MICÓ

 

El punt de sortida és a Sant Pere de Torelló, al Nord-Est d’Osona. S’hi arriba per la C-17 (cal sortir a Torelló) i també per la C-37, l’Eix Vic-Olot, a les sortides més pròximes al túnel de Bracons per la banda osonenca. La ruta comença a la zona d’esbarjo i de pícnic de la Riera, al costat del riu Ges, a la carretera de la Vola. Veureu que al costat del riu hi ha un camí que va resseguint el seu recorregut aigües amunt, el camí Vora-Ges. Doncs bé, aquest és el camí que farem. Ja us hi podeu enganxar. I si aneu en cotxe, comprovareu que després de l’àrea d’esbarjo, just passat un pont, a mà esquerra en surt una pista que enfila cap a Forat Micó. Aquí comença aquest CAT de Setmana

Punt de sortida a Googlemaps:

Comencem amb una aproximació, suau, fins a l’estret de Forat Micó. El camí és ample, i amb poques ombres, i mica en mica va enfilant-se serpentejant pel costat Ges. En total creuarem el riu fins a 5 vegades, molts cops amb passeres i d’altres a pèl (veureu que sempre hi ha uns ‘graons’ elevats de ciment per als caminaires). De totes maneres, no patiu, en general el cabal del riu és més aviat pobre. A la foto de sota, el “repte” de travessar-lo en el quart encreuament:

 

 

Us poden passar dues coses. Que us vinguin ganes d’hostatjar-vos en alguna casa de turisme rural que us trobareu pel camí i/o que us vinguin ganes de banyar-vos en alguna bassa i gorg del riu. Si us mireu bé l’aigua, en moltes arraconades hi descobrireu barbs de muntanya, i també alguna bagra. Això és el que trobem durant els dos primers quilòmetres fins que encarem l’estret de Forat Micó:  A l’esquerra, la Serra de Bellmunt, i a la dreta, la Costa de la Vinyeta. Pel mig, el riu Ges. 

 

 

A  partir d’aquest punt el camí comença a pujar fort i veureu que algun tram està encimentat per evitar que la pluja i el pendent no l’erosionin més. El riu us quedarà a sota a mà dreta, uns 30 metres enfonsat. La pujada s’acaba quan arribem a l’alçada de la petita presa del Forat Micó. Segons l’època de l’any, està a petar o fot pena. A les imatges de sota es pot comparar el mateix indret amb un any de diferència: l’agost de 2019, amb un nivell pèssim’, i el juliol del 2020 amb un estat ‘excel·lent’: 
Abans us hem dit que el camí deixa de pujar amunt un cop arribats a l’alçada de la presa. Mentida: Al cap d’uns metres, la pista continua enfilant amunt, cap al mas de la Vall. Veureu que després d’un revolt pronunciat a l’esquerra, en surt un caminet a mà dreta que s’endinsa, amunt, amunt per sota el bosc. Si tireu per aquí, fareu una mica de drecera. 

ATENCIÓ, Apunt hidràulic:

Perquè és aquesta presa?

 

La petita presa de Forat Micó es va construir a principis dels anys 50 del segle XX i recull aigua que durant molts anys se n’anava cap a Vic. Poc abans de construir-se, el 1949 el bisbe de Vic va anar amb una mula fins al punt de la foto, on s’havia projectat l’obra, per beneir-lo i assegurar un bon subministrament!! Aigües Vic va tenir una concessió inicial per captar fins a 35 litres per segon, però aviat se’ls va fer insuficient i van haver de buscar altres vies de captació.

Actualment l’aigua de Forat Micó se la reparteixen entre Vic i Sant Pere, per bé que ara el cabal que recullen de Forat Micó és de 10 litres per segon. Això no cobreix les necessitats de Vic, com dèiem, però tampoc les de Sant Pere. En estius de secada, o sigui, cada estiu, aquesta concessió ha arribat a deixar el Ges sense aigua, com explica aquesta notícia d’EL 9 NOU del 2019

TRAM 2: FORAT MICÓ – DEGOLLATS

 

Quan ja arribem al mas de la Vall, fets uns uns 4 quilometres i mig, trobarem un trencant a l’esquerra que s’en va cap a Bellmunt (que no agafem) i arribem als Quintans de la Vall, l’esplanada al voltant de la casa de pagès. La pista voreja l’esplanada i quan ja arribem a la masia agafem un camí que s’enfila per l’esquerra, degudament indicat: 

 

 
A la que agafem aquest camí, de seguida se’ns presenta l’opció d’anar pujant per pista, o bé per sender. Això al gust del consumidor. Sigui l’opció que sigui, les vistes són estimulants: Els boscos de la Serra de Curull, els boscos de Collsaplana, els boscos de la baga d’Espaulella… ‘Oh Yes, this is Vidranès’:

 

 

Al cap de gairebé dos quilòmetres, quan la pista i el camí s’han trobat novament, trobareu una bifurcació. Les marques del recte camí ens indiquen que cal anar amunt per l’esquerra, però el prestigiós equip del CAT de Setmana us proposa tirar per la dreta per anar a fer una visita i tornar: La visita als prats de Degollats. Es tracta d’una petita desviació, de pocs minuts, que ens porta en un lloc especialment ferm: una zona de prats envoltada de boscos i vorejada pel riu Ges i per uns marges que al capdamunt encara hi conserven les restes de l’antiga casa de Degollats. Val la pena perdre’s una estona per aquest racó: La imatge de sota mostra les vistes des de l’esplanada de Degollats: el Turó de Degollats. Per sota d’aquest turó hi discorre el nostre recte camí cap a Vidrà. 

ATENCIÓ, Apunt macabre:

D’on ve el nom de “Degollats”?

 

Segons semblaria, a l’antiga masia aixecada on ara hi trobem una casa en runes, el patriarca de la família hi va trobar una mort un punt escabrosa. Un bon dia va fer matar un porc, invitant a tothom i fent festa grossa. Com que del porc se n’aprofita tot, es va penjar un gran tros de l’animal del sostre per fer-ne cansalada.

Segons diuen, un mal dia l’home va anar a tallar un tros de cansalada, però se li va encallar l’eina tallant i va començar a estirar. Amb tant mala fortuna que li va caure tota la peça del porc a sobre, inclosos els ullals de l’animal, que se li van clavar al coll i el van… degollar. Arran d’això, aquest mas va rebre el nom de Degollats.

Un cop hem trescat pels prats i els marges, hem contemplat el paisatge o fins i tot ens hem banyat al riu, només cal refer el petit camí de la desviació i tornar de nou al recte camí, que ens porta al cap de pocs metres, a un altre indret clau: la “Tosca dels Degollats”. És un punt molt humit del marge de la muntanya amb degoteig d’aigua constant, que li ha donat a la pedra una forma característica:

 

  

Al costat de la “tosca” en surt un trencant per anar cap al coll de “Hi era de Massa”, que no agafarem. El nostre destí és clar: Vidrà. I ara comença un tram final que passa per un dels punts més interessants: El salt del Molí de Salgueda.

 

TRAM 3: DEGOLLATS – SALT DEL MOLÍ – VIDRÀ

 

De ‘Degollats’ fins a Vidrà hi ha uns 3 quilòmetres i mig de camí. Veureu que de seguida la ruta torna a circular per una pista ample (el camí de la Salgueda) i per vistes verdes vora el riu. A la foto de sota, vistes verdes vora el riu, amb la ruta paral·lela a les línies elèctriques:

 

 

Per aquesta pista hi farem unes quantes ziga-zagues, poc més de mig quilòmetre, fins que arribarem a un revolt molt tancat a l’esquerra amb un trencant a mà dreta que indica el camí per baixar fins al Salt del Molí de Salgueda. Ens hi posem i comencem a baixar sota les ombres d’una fageda que té el boix del sotabosc agonitzant:

 

ATENCIÓ: Apunt papallònic:

 

L’eruga del boix que va arribar a Catalunya des de d’Alemanya per la Garrotxa ja porta temps carregant-s’ho tot: Aquí unes mostres de boix defoliat per una arna que fa fins a 4 postes l’any.

 

Més casos similars els trobem al CAT de Setmana de Llaers al castell de Milan per la Cau. #Puta🐛   
Un cop acabat el descens entre faig, boix agònic i erugues i/o papallones del boix, arribem a un dels punts més visitats del riu Ges: el Salt del Molí de Salgueda:

 

 
La primera imatge, recollida a mig camí de baixada, és més idíl·lica que la de sota, agafada arran d’aigua. La soledat idíl·lica desapareix perquè a l’estiu sempre hi ha molts visitants i/o banyistes que podem catalogar entre 4 nivells:

 

Visitants raonablement silenciosos (1) raonablement xerramecs (2) escandalosament cridaners (3) i ofensivament baladrers (4).

 

L’estiu de Covid-19 del 2020 ha accelerat el nivell 3 i 4, i ha arribat a saturar l’indret de gent. Però dit això, cal dir que en dos moments de visita per a aquest CAT de Setmana (agost 2019 i juny 2020) ens hem trobat entre els grups 1 i 2: Poca soledat, força quietud.

 

 

 

Un cop delectats/banyats sota les aigües del Ges, arriba la recta final. Ara toca creuar el riu (hi veureu uns graons elevats) i pujar per la dreta del salt. Un cop a dalt, cal tornar a creuar el Ges, però aquest cap per un pont com il faut: El pont de Salgueda:

 

 
Al cap d’una estona, el caminet deixa el riu i torna a enfilar-se per agafar “la directa” cap a Vidrà. Toca de nou pujar amunt i seguir els cartells que no deixen opció de perdre’s -veureu que passeu per sota de la línia d’alta tensió que ens acompanya des de Sant Pere- i acabem la ruta per un típic sender de muntanya que arriba a Vidrà per la depuradora del poble.
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Com sempre, acabem amb alguns enllaços d’interès, un detall ampliat de la ruta al Wikiloc, i algunes estampes de Vidrà i des de Vidrà:
 
Links d’interès:
 
Història de Degollats (ajuntament de Vidrà)
 
Ruta pel Forat Micó del blog “Fer muntanya”
 
Entrada sobre l’àrea d’esbarjo de Sant Pere de “Som de Pícnic”
 
Ruta del Cami Vora-Ges de “Turisme Ges Bisaura”
 
Imatges antigues del ‘molí de Salgueda al blog ‘Indrets oblidats’
 

 

Ruta detallada de Wikiloc de CATdS entre Sant Pere i Vidrà per Forat Micó

 
Powered by Wikiloc

 

BONUS TRACK D’ESTAMPES DE I DES DE VIDRÀ:

 

Bosc des de Vidrà mirant a Llevant. Al fons, Santa Magdena:

 

 

 
El roure de la Creu de l’Arç, al mig del poble de Vidrà. Arbre monumental amb un tronc de 420 centímetres de diàmetre :

 

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 924
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😺 10-20-2020 – Anònim
pena del boix sec però amb ganes de tornar a fer-la. L’últim cop varem fer-la amb bici i varem fer un dinar de conya al càmping de Vidrà. Pero era abans de la pandemia 

 

🙀 23-09-2020 – I.C.R
Lugar encantador
 

Vols més rutes de CAT de Setmana? Pel Pirineu? Of course:

El panteó de Llaers a la nostre apartat ‘JA TARDES’? Doncs ja tardes!

Una mica de Patrimoni amb una sortida AMB EL COTXE? Of course:

CERCATDOR🔎