Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà 

 

Ruta Vora-Ter amb un al·licient especial: una part del recorregut transcorre pel costat d’un Ter sense, oh miracle, rescloses industrials. És un tram petit (i de fet té un secret soterrat) però ens obsequia amb estampes del curs mitjà del Ter sense gairebé cap acció de l’home, tota una raresa quan combinem Ter i Osona. 
Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà 

 

El Ter al seu pas per Osona és un no parar de rescloses industrials de Montesquiu a l’embassament de Sau. Aquest ruta planera i molt agradable pel costat del riu té un al·licient molt especial: Una part del recorregut transcorre pel costat d’un Ter sense (oh miracle) rescloses. És un tram petit (i de fet té un secret que descobrim en aquest CAT de Setmana) però ens obsequia amb estampes del tram mitjà del Ter sense gairebé cap acció de l’home, tota una raresa quan parlem de Ter i d’Osona. Tot un camí ‘vora-Ter’ que en alguns trams fem arran d’aigua, i en molts d’altres fem alçats, amb bones perspectives fluvials.

 

Comencem? ⤵ 
🔀 Recorregut: 8,5 quilòmetres   
⏳ Temps: 3-4 hores
🔃 Desnivell: 94 metres  
🔄 Ruta NO circular  
📅 Data: 2008, 2010, 2018
🚴‍♀️ També en bici: Sí
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·bouvier

·sherpa46

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
➔ El Ter a Osona es un riu explotat des de fa segles. Estressat industrialment per rescloses, canals i fàbriques, també per rescloses canals i fàbriques… i més rescloses canals i fàbriques.
Des la farga de Bebiè fins al pantà de Sau hi ha 27 rescloses, totes batejades amb el nom de l’antiga fàbrica (gairebé sempre tèxtil) on servien l’aigua: Can Guixà, Can Casarramona, Cal Feiner… Algunes estan pràcticament enganxades, fins al punt que els canals que retornen l’aigua al riu ja l’aboquen directament a la següent resclosa/canal.
Aquesta proposta de CAT de Setmana passa per cinc rescloses industrials, per bé que destaca, justament, per travessar un dels trams del curs mig del Ter amb menys ‘agressions’ humanes. Malgrat que costi de creure, aquesta ruta amaga un primer tros d’uns 4 quilometres de curs mig del riu Ter #Resclosesfree: verge i lliure de rescloses!!! tot un plus de calité.
Tram 'verge' del Ter lliure de rescloses
Aquesta ruta està marcada com a camí “Vora Ter” (GR-210), però el cert és que periòdicament presenta alguns trams desdibuixats, amb vegetació tant crescuda que en alguns moments ens ha provocat alguns problemes per trobar el recte camí. Però bé, res greu que no eviti convertir aquest CAT de Setmana en una delícia visual per perdre’s-hi una estona:

CATS de Setmana vinculats

Osona pel Ter: de Torelló a la Farga Lacambra per la Coromina
Osona pel Ter: l’encant dels antics jardins del Pelut
Osona pel Ter: Fins a Casserres per sobre el pantà de Sau

INICI AL PONT DE SANT QUIRZE 

 
La sortida no pot ser més fàcil: el pont de Sant Quirze de Besora sobre el Ter (Per arribar a Sant Quirze, n’hi ha prou en agafar al C-17, o la prestigiosa R3 de Rodalies). Sortim del pont que creua el Ter i comencem a tirar ‘riu avall’ (el Ter ens queda sempre a la nostra dreta) i de seguida gaudim de les vistes de la primera resclosa, la de Can Guixà. Anem tirant avall pel costat de la zona esportiva i del canal, gentilesa de la resclosa de Can Guixà, fins que passem pel costat de la fàbrica. A sota, tres estampes “guixàniques”: la resclosa, el canal, i el que en queda de la nau:
Ara la fàbrica no funciona, però el salt d’aigua encara genera electricitat que es pot vendre a les companyies elèctriques. De fet, quan els antics propietaris tèxtils tancaven i es venien les naus industrials, normalment es quedaven només una cosa: el salt d’aigua. Aquí hi ha negoci net, si més no, mentre els durin les generoses concessions centenàries d’aprofitament d’un bé públic com l’aigua i la gravetat.
Mapa de Google del punt de sortida:
Passada la fàbrica, connectem amb una carretera asfaltada que ens porta al polígon de la Foradada. Aquí hi ha unes naus molt grans de l’empresa Some, i encara que no ho veurem, pel riu ja hi ha una altra resclosa. És la resclosa de la Some… que té un secret, però de moment ho deixem aquí… 😸 Després del polígon, arribem a una casa de pagès i girem a la dreta, per un pont sobre la riera de la Foradada (afluent que pocs metres més avall acaba al Ter). El camí és una pista ample, i el riu ens queda cada cop més avall perquè anem agafant alçada. Aquí el Ter no sol portar un gran cabal, tot i que entrem, ara sí a la zona lliure de rescloses. Segurament un dels trams més “silvestres” que es conserva del Ter a Osona: 
Al cap d’uns metres, un cop acabat el meandre, cal agafar un trencant a la dreta, ben indicat i amb una pista encara molt ample fins al trencant del torrent de l’Illa, també a la dreta i amb una forta pendent marge avall. Passat el torrent, el camí ja passa a ser un caminet més estret i boscos.

PRIMERES ESTAMPES FLUVIALS

 
El tram que fem ara té estones arran d’aigua i d’altres en què estem més elevats, però sempre amb el riu al costat. És una zona coneguda com a l’Illa i de fet, al mig del riu hi veiem una petita illa. Contemplant això, el sempre retòric equip del CAT de Setmana ens preguntem, sense tenir-ne la resposta, si això és justament el que li dóna nom a aquest entorn del Ter. És clar que els topònims solen tenir molta antiguitat, i els capricis dels rius (les illes al mig de la llera, per exemple) són molt canviants… ens quedem amb el dubte. Dubte raonable, això sí. El que no és dubtós és que al cap d’una estona creuem una altra riera, just quan ja desemboca al Ter. L’enxampem plena d’aigua i… de bolets!

 🐟  ATENCIÓ: El ‘secret’ de la resclosa de la Some

 

Al cap d’uns minuts, quan ens acostem al pont del tren (amb un tram final amb algunes esgarrinxades) ens crida l’atenció que a l’altra banda del riu hi ha una central hidroelèctrica. Se’n diu la central elèctrica de l’Illa i està en ple funcionament… com s’explica això? Si just estem fent un tram verge, sense cap resclosa ni canal lateral, d’on treu l’aigua aquesta central? 

 

Doncs resulta que la reculll de la resclosa de la Some, gairebé tres quilòmetres riu amunt. I no, no és màgia bisaurenca, és simplement que el canal fa drecera i va per sota la muntanya. Enlloc de seguir tres quilometres paral·lel al riu, s’estalvia el meandre i passa per un túnel d’uns 220 metres, recte i directe fins a la central, que un cop ha generat l’electricitat pertinent allibera l’aigua novament al riu. Per això aquest primer tram sempre té un cabal més discret. Vaja, que tant, tant verge no és.

Poc després de la central de l’illa el riu comença un meandre a l’esquerra i arribem sota el pont del tren de la prestigiosa línia L’Hospitalet-Puigcerdà. Aquí el camí s’eixampla i continua pel costat d’una pollancreda, més separat del riu. Bé, en podem dir pollancreda o també plantació de pollancres, molt habitual a la ribera del Ter i amb un cicle de creixement força ràpid: no te n’adones i ja els han talat tots per tornar a començar.
13 pont amb tren sant quirze ter borgonyà

LA PRIMERA RESCLOSA: LA CASETA

Entre pollancres i algun tronc entravessat al mig del camí, poc a poc anem sentint el remor de l’aigua que s’acosta perquè poc a poc ens acostem novament al riu. El soroll prové de la resclosa de la Caseta, que posa fí a uns 4 quilometres de Ter sense cap barrera. Quan arribem a l’alçada de la resclosa, entre el camí i el riu hi ha uns 10 o 15 metres d’arbres de ribera, juntament amb la típica base d’ortigues generoses (sempre assenyalen, diuen, que hi ha presència humana), algun plàstic deixat per alguna riuada, i un munt d’esbarzers. Si us animeu a superar aquests obstacles i arribar-vos fins a la riba, gaudireu d’un bany urticant, però també d’estampes fermes.
La resclosa de la Caseta
Central hidrolèctrica de la Caseta abocant l'aigua que pocs metres abans ha recollit a la resclosa
Feta la incursió (i l’ortigada) tornem al camí que continua més o menys ample per una segona plantació de pollancres, i ull que aquí la cosa es pot complicar, bàsicament perquè la ruta es difumina una mica. L’objectiu és clar i visible: separar-se del riu (que se’n va a fer un meandre a l’altre banda de la C-17) i anar fins al capdamunt d’un turonet amb unes antenes i un pal elèctric al cim. Això està clar. El problema és que l’aproximació fins a la falda d’aquest cim no esta tan clara, per tant, si el camí no ha millorat (o ha millorat però s’ha tornat a desfigurar) us haureu de buscar una mica la vida. Però ja us diem que és un repte fàcil: si el prestigiós equip del CAT de Setmana se’n va sortir, senyal que és a proba de rucs. Hi ajuden els senyals del sender: 
Un cap a dalt del cim, podeu enxampar un moment ferroviari, tal i com ens va passar l’agost del 2018 quan fèiem aquest CAT de Setmana. L’estampa mostra el tren en direcció Nord, cap a Sant Quirze. 
Captat aquest instant, arribem a la carretera de Saderra, que està asfaltada. Serà un dels pocs moments d’asfalt de la caminada. Cal seguir-la a mà dreta i tirar avall fins a gairebé arribar a la C-17. Just abans, caldrà agafar un trencant a l’esquerra que passa pel costat d’un altre mas: el Casalot, una casa de pagès que ja ens marca un canvi de paisatge.
Punt on s'arriba a la carretera asfaltada de Saderra, cal anar a la dreta i seguir fins al capdavall. No trencar cap a la C-17, que es veu al fons de la imatge.
Passat el Casalot, que deixarem a l’esquerra, el camí discorre per un primer tram pedregós, amb el riu uns metres més avall. Ara anem encaixonats entre la via del tren a la nostra esquerra, i el Ter a la dreta. Això sí, amb bones vistes fluvials:
Seguim xino-xano (o no) fins que arribarem al torrent de la Batalleda, que allà mateix desemboca al Ter (Es lo que tieenne 🎶). Aquí hi veureu un rètol amb indicacions i temps de ruta, i a mà esquerra un pont sota la via del tren per on hi passa el torrent. Cal remuntar el rierol per sota el pont i uns metres després ja apareix, a mà dreta, una font: La font del conill:
A partir d’aquí, recta final: creuem el riera i la font, i continuem per un camí que estaria en els seus millors moments (o com a mínim no ho estava l’últim cop que el prestigiós equip del CAT de Setmana ha fet aquest tram). El sender s’enfila fort fins a situar-se en el punt més alt de la ruta, just a l’alçada de la fàbrica de la Mambla, que ens queda a l’altra banda del riu. Ull que hi ha molt desnivell i el camí és estret, per be que les vistes s’ho valen. Si al capdamunt de tot girem la vista enrere, tenim una bona panoràmica del que hem fet:
El camí connecta amb el passeig del cementiri de Borgonyà, que ens queda a l’esquerra. Un cop arribats a aquesta interessantíssima colònia tèxtil, un consell: aprofiteu per fer una parada en algun dels agradables establiments que tenen per prendre una merescuda cervesa, Coke, aigua de Litines, o el que us vingui de gust.
 
I ja està, ja ho tindriem. Això és tot.

 

 

Com sempre, acabem aquest CAT de Setmana amb alguns links i estampes finals:
 

Rutadelter.cat

 

Dades del canal de la central de l’Illa, del Consorci del Ter

Ajuntament de Sant Quirze de Besora

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda 

Ets el visitant número: 623
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on facebook
Share on telegram
Una volta al ‘ruedo’ per l’estany d’Ivars i Vila-sana? Of course
Una ruta per l’estany de Naorte, el més bonic del Pirineu? Of course
Coneixes les ‘baumes’ del Teixidor i de Fleus? No? JA TARDES! 

CERCATDOR🔎