AMB EL COTXE fins a…
El monestir de Santes Creus, l'Alt Camp
A Santes Creus no li cal presentació i no serà el flipat equip del CAT de Setmana qui ho faci. Però això no impedeix que la visita a un dels monestirs més ferms del país sigui imperativa.
➔ Història, patrimoni, i país. L’església, la Torre de les Hores, les tombes reials, els claustres (en plural)… Aquest monestir impressiona des de fora i des de dins.
Santes Creus és juntament amb Poblet i Vallbona de les Monges un dels monestirs cistercencs més importants de Catalunya. Es considera una joia de l’art medieval català i té una barreja d’estils d’acord amb la seva dilatada història.
Es va fundar al segle XII i és el mausoleu d’alguns reis catalans: Pere el Gran i Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou (aquests dos últims, els únics monarques les restes dels quals s’han conservat intactes).
No ens dedicarem a explicar els ets i uts de la història de Santes Creus perquè tot això ho podeu trobar ben detallat a la pàgina oficial de Generalitat (cliqueu aquí) però sí que val la pena tenir en compte alguns detalls: va ser fundat el 1160, va tenir l’època més àlgida als s. XIII i XIV, i va acollir-hi monjos fins al s. XIX, poc després de les desamortitzacions de l’església.
Els seus espais tenen una barreja d’estils. Mostren la transició del romànic al gòtic (és el cas de l’església, que es va obrir al culte el 1225), o són un exemple net de l’estil gòtic, com en el cas del claustre principal (XIV).
El claustre dona una serenor única, ja ho notareu, però un dels elements més impressionants són els dos mausoleus reials que flanquegen l’altar: el de Pere el Gran (amb el seu fidel almirall Roger de Llúria) i el de Jaume II el Just i la seva esposa Blanca d’Anjou.
La visita permet passejar per la majoria dels espais: l’església, el claustre principal, el claustre posterior, la sala capitular, el dormitori, el cementiri, el Palau Reial, la torre de les hores (la veiem de prop, però des de fora, no s’hi puja pas)… elements interiors que se sumen també a l’entorn exterior, la plaça i els edificis de l’entrada que li acaben de donar encara més ‘charme‘, inclosa la seu de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia, municipi on pertany el monestir.
Per cert, arribar-hi és ben simple: pujant des de Tarragona per exemple, cal agafar la famosa N-240 i a l’altura de Valls tirar a la dreta per les encara més populars C-51 (fins al trencant de Vila-Rodona) i TP-2002 fins a Aiguamúrcia. Et voila, ja hi seríem. Com sempre, ajuntem una amable referència de Google Maps que sempre és més fàcil:
Ah, i un petit detall final: al voltant del nucli que envolta el monestir hi ha una interessant oferta gastronòmica per prendre i ingerir aliments/espirituosos. Alguns locals ofereixen unes terrasses amb ombres que ho peten, així esportivament parlant. Hi ha bona oferta, en quantitat i qualitat.
Limitar l’estada a una visita ocular, ajudar-se dels codis QR, mirar els vídeos, o entrar-hi amb una enciclopèdia al costat ja és cosa de cadascú. En tot cas, l’interior, l’exterior, i l’entorn de Santes Creus convida a fer un gran, gran CAT de Setmana per gaudir d’aquest racó (i d’altres) de l’Alt Camp.
Aquí unes belles estampes:
BONUS TRACK:
Les similituds entre el rètol de carretera i l’estampa fotogràfica. Què us sembla?
