L’Alt Empordà: del Santuari del Mont al monestir de Sous
Idolatrat CAT de Setmana circular amb tres punts de referència: el Santuari del Mont, el monestir de Sous, i el castellot de Falgars. Ja veureu que és força fàcil, no és res de l’altre “Mont”.
▶ Àmbit: Prepirineu
🔀 Recorregut: 10,9 km   
⏳ Temps: 3-4 hores
📶 Desnivell: 387 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2015, 2021
🚴‍♀️ També en bici: Alguns trams

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·miquelseu

➔ Segurament una de les estampes més recurrents d’aquest CAT de Setmana us serà familiar. És l’estàtua en record a Mossèn Cinto Verdaguer que trobem al capdamunt del Mont, al costat del santuari. El poeta del poble reposa impertèrrit, amb el seu Canigó de fons:
Amb tots vostès, una ruta que puja i baixa a cavall de l’Alt Empordà i la Garrotxa (tècnicament estem a l’Alta Garrotxa) amb tres punts d’interès patrimonial i excel·lents panoràmiques: el Canigó, les Alberes, la plana empordanesa, el golf de Roses, el Pla de l’Estany i un bon tros de Garrotxa. 
Els punts d’interès són el santuari de la mare de Deu del Mont (1.124), les restes prou ben conservades de l’antic monestir de Sant Llorenç de Sous, i la torre de vigilància de Falgars, coneguda també com el castellot de Falgars. Bona part de la caminada la fem en terme d’Albanyà, a l’Alt Empordà. 
Com que la ruta és circular i els tres llocs de referència són abastables amb el cotxe, qualsevol punt és bo per començar. El que té més espai per aparcar el carruatge és el santuari, seguit del monestir, on també hi ha una zona d’aparcament, i per últim, Falgars, on el pàrquing es limita al voral  de la carretera. 
El prestigiós equip del CAT de Setmana escull, com no, l’opció més complicada: començar pel mas de Falgars. Però insistim, qualsevol de les tres propostes és bona perquè farem un “circuit tancat”.
Això sí, per accedir en cotxe a qualsevol dels tres punts cal una cosa: pujar per la carretera del santuari (“es lo que tieeneee 🎵🎵“).
Per sort, trobar-la és fàcil: si venim de Figueres, cal agafar la N-260 cap a Olot i al cap d’uns 12 quilòmetres trencar a la dreta per la carretera de Cabanelles (GIV-5238) per tot seguit, al cap de no res, agafar a mà esquerra el camí del santuari (GIP-5237). 
Després d’uns quants quilòmetres xino-xano, ens apareix a mà dreta el trencant de la casa de Falgars, on deixarem els carruatges. 
Mossèn Cinto emboirat, tardor 2015
En resum, que tota aquesta explicació per trobar el punt de partida està molt bé, però el més fàcil és recórrer al nostre benvolgut Googlemaps per situar-nos:
Mapa de Google del punt de sortida, el trencant que porta a la masia de Falgars:
Per cert, tres coses: una cosa és la casa de Falgars, una altra cosa és la Font de Falgars, i una altra cosa és la torre o castellot de Falgars. De moment, comencem per la casa i si de cas el castellot el deixarem pel final.

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

DEL MAS DE FALGARS AL SANTUARI DEL MONT

Només de deixar el cotxe agafem la pista ample que porta a la masia de Falgars, una humil construcció que ens apareix al cap d’un centenar de metres. I no cal dir que és un mas com una casa de pagès: acull més d’un habitatge, té una era espectacular, i mostra unes fermes vistes de la plana empordanesa i el golf de Roses. 
Sempre que el temps estigui per la labor, és clar.
Passat el mas, continuem per un primer tram d’un quilòmetre amb poca pendent, creuant la font de Falgars i vorejant la muntanya. I així anem fent, alegres i xirois, fins que trobem una bonica bifurcació i tirem pel camí de l’esquerra, que de mica en mica va agafant pendent. 
El traçat és ample i marcadíssim, i a mesura que anem pujant ens anem creuant altres pistes. En alguns casos les creuem, i en altres ens hi afegim, segons les indicacions dels rètols. 
Cami de pujada amb experts caminaires
Font del Falgars
En toc cas, el camí no té pèrdua: amunt, amunt fins que al cap d’uns dos quilòmetres i mig (una horeta llarga de caminada ombrívola entre roures, pins i alzines) ens plantem al capdamunt: les antenes de TV ens indiquen que hem arribat al santuari del Mont. 
Ara toca gaudir de les panoràmiques estampes:
Les Alberes, amb el Puig Neulós. Hi distingiu al fons el pantà de Boadella?

😺 EL SANTUARI, TOT UN MONT 

El camí ens porta al santuari per una porteta de fusta que ens deixa segurament en un dels espais amb menys charme de l’entorn: la zona de les antenes de telecomunicacions. Es fan notar perquè són vistosament lletges i perquè quan bufa el vent (que és molt sovint) són sonorament molestes. Però és igual, en aquest punt les panoràmiques a banda i banda (Alberes i Empordà /Garrotxa i Pla de l’Estany) són excel·lents. 
I si anem a l’altre extrem del cim, a la banda Nord on hi ha l’estàtua de Mossèn Cinto, encara és més espectacular. I si entrem a dins del santuari, també aprendrem un ‘Mont’ de coses sobre la història, el patrimoni i la cultura d’aquest racó de país.
Aquest humil CAT de Setmana es limita a mostrar unes boniques panoràmiques, en especial la imatge que immortalitza el poeta del poble amb el fons del seu venerat Canigó. És una imatge amb molta força. Tan si el dia és clar com si el cel és gris. 
En tot cas, el Mont dona per a molt més, i ho podeu trobar aquí:
marededeudelmont.com

DEL SANTUARI DEL MONT AL MONESTIR DE SOUS

Tot allò que puja, baixa oi? Doncs ara reculem de nou. Saludem en Cinto i les antenes, ens prenem una aigua de Litines a la terrassa del bar-restaurant del santuari, i tornem pel mateix caminet per on hem pujat. 
Però amb un petit canvi: al cap d’uns 250 metres d’intrèpid descens, agafem el ‘branc’ de la dreta i baixem pel sender que ens porta de dret al monestir. Res, és un quilometret de pagès, amb un petitíssim tram pel costat de la carretera, que ens deixa directament a l’esplanada de Sant Llorenç de Sous. 
L’indret no deixa indiferent:
Si us hi perdeu una estona, veureu que actualment només s’aguanta dreta l’església parroquial, consagrada molt més tard sobre l’antiga sala capitular del monestir. Però el conjunt de l’espai està més ruïnós. Són ruïnes en bon estat, però ruïnes són.  
Es conserven moltes parets de la nau principal i també un bon tros del claustre. I també els murs de bona part de les dependències, de manera que és fàcil fer-se una idea de les dimensions d’aquest espai de culte que havia arribat a acollir fins a 8 monjos i va tenir la principal època d’esplendor entre els segles X i XIII.
Però en aquest Mont res no dura per sempre: a partir del S.XV va començar un deteriorament força ràpid, en bona part a causa dels desperfectes dels terratrèmols de mitjans d’aquell segle.
Per cert, ja que hi som: els monjos que s’hi van instal·lar eren benedictins. I van ser ells els que van decidir que estaria bé construir al cim de la muntanya que els donava protecció una petita ermita en honor a la imatge que veneraven, la Mare de Déu del Mont. 
I ves per on: amb el pas del temps, el que ha quedat dempeus ha estat el santuari. Com hi ha Mont!

DEL MONESTIR DE SOUS AL CASTELLOT DE FALGARS

El Santuari del Mont és un bon lloc per entaular-s’hi, i les restes del monestir de Sous és un bon lloc per dinar-hi un bon entrepà. Però el prestigiós equip del CAT de Setmana encara no té gana. O sigui que ja dinarem a la següent parada: el far o torre de vigilància de Falgars. 
Per anar-hi, toca un altre cop pujar amunt, en aquest cas pel camí que surt de l’altra banda de la carretera, més o menys a l’alçada del pàrquing.
Es tracta d’un camí ben marcat i segurament és un dels trams més solells de la ruta, tot i que també té ombres. En general està ben indicat, tot i que no tot són flors i violes: en el tram final, quan ja estem a tocar de la torre, ens apareix algun punt una mica més confús. 
Però no cal patir gens, perquè no és res de l’altre “Mont”, i menys encara per a l’intrèpid equip del CAT de Setmana.
Torre des de baix
La Torre ens aparex al cim del turó. És una construcció cilíndrica amb les parets que més o menys s’aguanten dretes, on és fàcil enfilar-s’hi per intentar gaudir de les vistes. I diem intentar perquè el seu entorn està ple d’arbres, de manera que les panoràmiques que ofereix són molt limitades. 
En aquest cas, té més interès adonar-se que les parets són gruixudíssimes, de fins a 190 centímetres! 
Torre des de baix
Torre des de dalt
Al costat de la construcció, sota uns amables arbres, hi ha uns bancs de fusta que encara s’aguanten prou drets com per entaular-se i dinar. Aquesta dura tasca que és executada a la perfecció en companyia de tota mena d’insectes variats que no s’immuten davant la presència de rostres pàl·lids. 
Ja dinats, la baixada la fem continuant pel sender que ens porta a un camí més ample, en un tram que ens sorprèn per la quantitat de falgueres que hi creixen. (Alguna relació entre ‘Falgars’ i ‘falguera’? o ens estem flipant?)
El camí tira avall fins que arriba a un canvi de vessant i fem un gir de 90 graus. En aquest punt, cal agafar un corriol que surt per l’esquerra, força més estret, que va seguint el filat d’un tancat de bestiar i ens connecta amb una via més ample. 
Per aquí arribem novament al punt d’origen, la masia de Falgars, envoltats de boniques pastures, alegres boscos i exemplars d’alzines de dimensions més que notables.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Acabarem amb uns clàssics links d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 921

Els vostres comentaris:

 

😸 09-10-2022 – F.L.

Ruta molt interessant, potser la torre és més dificil. Pero molt recomanable.

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Palars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!