Àmbit: Prepirineu
Àmbit: Recorregut: 8,3 km
Recorregut: 8,3 km Temps: 3-4 hores
Temps: Desnivell: 120 metres
Desnivell: 120 metres Ruta circular en un 35%
Ruta circular en un 35% Data: 2025
Data: 2025 També en bici: En part
També en bici: En part CAT de Setmana amb Wikiloc:
CAT de Setmana amb Powered by Wikiloc
🎙 CAT de Setmana a la Ràdio
El temps que hi farà:
➔ Poques rutes ofereixen l’opció de contemplar i vorejar una gran mola de fermes panoràmiques i parets de roca descomunals. Poques rutes permeten voltar una gran mola amb antigues construccions aixecades a la paret aprofitant les balmes naturals. I poques permeten rematar-ho amb una visita a l’ermita romànica més petita del país.
Però l’excursió de Cortiuda a la Roca del Corb de Peramola, sí:
La caminada inclou una aproximació que combina camins de fites i pistes forestals que va superant petits desnivells.
De vegades avancem per trams de pedra, de vegades ho fem sota bosc més o menys sofert (pi, boix, alzina, romaní i farigola que no faltin) i a poc a poc arribem al nostre rocallós destí: ens plantem davant de la gran mola.
En aquest punt iniciem una ruta circular de gairebé tres quilòmetres resseguint les parets de la mola pels quatre costats. I sí: el prestigiós equip del CAT de Setmana certifica que les estampes de la Roca del Corb són més que fermes:
La volta perimetral inclou una escapada interior: un desviament petit, d’anar i tornar en poca estona fins a la petita ermita de Sant Salvador del Corb. En aquest punt obtenim les millors panoràmiques de la ruta: la plana al voltant d’Oliana i Peramola, el pantà de Rialb amb el Segre, i la veïna i imponent serralada de Sant Honorat!
No és Montserrat, però comparteixen geologia. S’assemblen força, oi?
El punt de sortida el situem a pocs metres del refugi de Cortiuda, l’antiga rectoria de l’església romànica de Sant Martí de Cortiuda, que hi està gairebé enganxada.
Ben a prop també, coronant un petit pujol, hi ha les runes del poble Vell de Cortiuda, amb el tossal i el coll de Creus al darrere. El carruatge el podem deixar a la falda del turonet on s’aixecaven les cases:
Fins al punt de sortida hi arribem per una pista forestal que anem a buscar a Peramola. I a Peramola hi arribem des d’Oliana. I a Oliana hi arribem per la prestigiosa carretera C-14, la via que uneix la Seu d’Urgell amb Ponts i Artesa de Segre.
En tot cas, i com que ja ens coneixem, posem-ho fàcil, oi? Doncs apa, heus aquí la localització a Google Maps:
Punt de sortida a Google Maps: refugi i poble Vell de Cortiuda
Per cert, no cal dir que una sàvia decisió, experimentada pel sibarita equip del CAT de Setmana, és rematar la sortida amb un bon arròs per dinar, que pot ser implementat al mateix refugi de Cortiuda. (I havent-ho reservat abans, evidentment).
Des d’on deixem el cotxe, ja veiem el refugi, ben enganxat a l’església.
DE CORTIUDA A LA ROCA DEL CORB
Un cop aparcats i visualitzat a l’Oest el refugi de Cortiuda; al Nord, l’antic poble; i a l’Est, els camins que ens porten cap a l’objectiu, comencem a caminar. Podríem començar refent la pista, però és més abellidor i directe fer-ho per un camí més o menys traçable, de poques ombres, que està indicat amb fites.
I de seguida se’ns dibuixa en l’horitzó, el nostre noble i pedregós objectiu
Anem avançant seguint les fites: creuem les pistes que porten cap a cal Bernadí i cal Tejan, i voregem les parets enfarigolades del torrent de Peramola. Aquí ja gaudim d’una primera estampa de primer ordre, amb la perspectiva de la vall amb la nostra pedra-objectiu.
Mola, eh?
Anem perdent altura per travessar el torrent i tot seguit recuperem cota, ara ja per un tram més emboscat, per agafar el sentit Sud-est que ens marcarà l’aproximació.
Si ens mirem el mapa, veureu que a partir d’ara farem un traç en línia recta, superant alguns desnivells i combinant trams ombrívols amb d’altres de més esclarissats, entre corriols i pistes forestals més amples. I en general, sense opció de perdre’ns.
Això inclou un amable tram sota bosc de pins just quan passem per la collada de Miamorta…
… i també inclou una primera trobada de paraules majors amb el nostre objectiu, quan retrobem la pista forestal i arribem al Tossal de Torrent (928 m):
ATENCIÓ APUNT FARIGOLETA:
Al llarg del camí hi abunda el romaní, i la farigola, herbes aromàtiques altament nostrades que enganxem en plena floritura:
També és interessant comprovar com hi ha força boix en ple estat de revista, no afectat per la papallona del boix (estem a l’Alt Urgell més cap a l’Oest, i l’onada aquí no va arribar amb la força d’altres comarques, com Osona, Moianès, Ripollès o Garrotxa.
Quan arribem al Tossal del Torrent portem uns dos quilòmetres de caminada. L’aproximació fins a la roca ens permet fer-nos la idea de les mastodòntiques dimensions d’eixa mola, i també assumim que la ruta perimetral la farem per baix, en cap cas es tracta de pujar-hi a dalt.
Just abans d’arribar-hi ens trobarem un encreuament que ens permet baixar cap al torrent de Peramola, opció que no agafem. La nostra tria és insubornable: tirar endavant pel recte camí, en direcció a la «Casa del Corb», un dels grans punts d’interès de la volta a la pedra.
Culminem el tram d’aproximació amb un ascens final que ens descobreix a mà dreta unes primeres panoràmiques del vessant Sud, i ens enfilem per un camí rocallós que ens deixa a la base de la muntanya.
Aquí comença el tram circular de gairebé 3 km (amb escapadeta inclosa) que ens obliga a prendre una decisió:
Voltem per la dreta i comencem per la paret Sud, anant a buscar primer la Casa del Corb?
Voltem per la dreta i comencem per la paret Sud, anant a buscar primer la Casa del Corb? O fem la volta en el sentit de les agulles del rellotge i tirem a l’esquerra cap a la paret Nord, on veurem la serra de Sant Honorat i ens podríem desviar fins al coll de Mur?
O fem la volta en el sentit de les agulles del rellotge i tirem a l’esquerra cap a la paret Nord, on veurem la serra de Sant Honorat i ens podríem desviar fins al coll de Mur?
En realitat tant li fot, perquè acabarem un altre cop aquí. Però cal mullar-se, per tant, l’incombustible equip del CAT de Setmana escull la primera opció: tirem cap a la dreta per perpetrar la volta a la Roca del Corb en el sentit contrari a les agulles del rellotge.
Som-hi?
LA VOLTA A LA ROCA DEL CORB
Comencem avançant per un camí còmode que de seguida s’enganxa a la paret. El primer contacte amb la pedra, encara al vessant occidental, és impactant: damunt nostre se’ns aixeca una mola vertical de pedra contundent i altíssima, propera als cent metres!
Al cap de poca estona la roca fa cantonada i fem un gir a l’esquerra de 90 graus: entrem al vessant Sud. El terreny que trepitgem fa un canvi: ara és més rocallós (amb algun tram amb cadenes molt fàcil) i ens obsequia amb fermes panoràmiques combinades amb antigues construccions arran de paret.
Confirmat, són espectaculars les estampes des de la paret Sud de la ruta perimetral, un dels trams més ferms d’aquest CAT de Setmana de pedra picada. I encara dona per a més:
Passada la casa del Corb, una de les construccions «embaumades» que aprofiten l’avenc de la muntanya (i habitada fins al primer terç del segle XX) continuem la marxa per un tram amb vegetació refrescant.
De seguida perdem una mica d’alçada i fem un nou gir de 90 grans a l’esquerra que ens deixa al vessant oriental de la muntanya: a la cara Est.
Al cap de no res connectem amb la pista que puja de Peramola.
Un cop ens hem reorientat i descobrim el motiu pel qual en bona part del camí ens hem trobat restes de plàstics per indicar una cursa ja passada, i confiant que en el futur seran degudament recollits, reprenem la marxa, sempre amb la paret a l’esquerra, ara encarats cap al Nord.
De seguida ens crida l’atenció una mola que fins al moment teníem oculta per la nostra gran Roca: la serra de Sant Honorat. És l’altra gran muntanya de pedra conglomerada que ens recorda al Massís de Montserrat.
I de fet, no és d’estranyar perquè les muntanyes que trepitgem
tenen el mateix origen geològic. El mateix material que us trobareu també al Solsonès, quan aneu a fer l’espectacular CAT de Setmana de la Llosa de Cavall a la presó de Busa.
Un cop ens hem reorientat i descobrim el motiu pel qual en bona part del camí ens hem trobat restes de plàstics per indicar una cursa ja passada, i confiant que en el futur seran degudament recollits, reprenem la marxa, sempre amb la paret a l’esquerra, ara encarats cap al Nord.
De seguida ens crida l’atenció una mola que fins al moment teníem oculta per la nostra gran Roca: la serra de Sant Honorat. És l’altra gran muntanya de pedra conglomerada que ens recorda al Massís de Montserrat:
De fet, no és d’estranyar perquè les muntanyes que trepitgem tenen el mateix origen geològic. El mateix material que us trobareu també al Solsonès, quan aneu a fer l’espectacular CAT de Setmana per la presó de Busa.
Mentre avancem pel vessant oriental, a la paret de mà esquerra se’ns descobreixen noves balmes amb antigues construccions, i a mà dreta, una estampa nova: les vistes del Segre i Oliana, amb l’horta i els camps del pla de Palou i Tragó. Es deixen veure millor quan arribem al mirador de Sant Honorat, i també quan pugem cap a l’ermita.
El mirador es troba a l’extrem Nord-est de la ruta circular. En aquest punt, fem un nou gir de 90 graus a l’esquerra i ens endinsem cap als dominis del vessant Nord. A mà dreta, la veïna mola de Sant Honorat, i a l’esquerra, la nostra mola.
S’ha d’admetre: caminar per aquí, mola molt !
!Però ull, que quan portem quatre passes de pagès, uns pocs metres, ens trobem un rètol amb un trencant a l’esquerra: és la petita desviació per fer un ‘puja i baixa’ i arribar-nos fins a la petita ermita de Sant Salvador!
Som-hi!
SANT SALVADOR DEL CORB: L'ERMITA MÉS PETITA DE CATALUNYA?
Pujar fins a Sant Salvador del Corb no és complicat, demana salvar un desnivell d’uns 70 metres sobre conglomerat seguint un camí de fites, tot plegat uns 10 minuts que ens permetran gaudir d’impagables estampes. I també descobrirem que la forma de la Roca del Corb ni és rodona ni ovalada: és totalment irregular.
L’ermita no es troba pas en el punt més alt, sinó que està mig «penjada» cap al vessant oriental, sota el cim de l’agulla del Corb (956 metres).
De seguida es deixa veure:
El seu origen és romànic, del segle XI, i segons la tradició, antigament un escurçó l’esguardava de lladres i altres animes poc pietoses. Només hi havia un dia a l’any que la serp deixava fer: el dia Nadal.
A més d’aquesta llegenda, també es diu que Sant Salvador del Corb és l’ermita romànica més petita de Catalunya. L’observador equip del CAT de Setmana dona fe que és molt petita, i també que, malauradament està feta mistos. Tot just s’aguanta dret un tros d’absis i les parets laterals.
Heus aquí un carrusel d’imatges de l’ermita i les seves vistes, inclosa la del poble d’Oliana des de la petita finestra de l’absis, l’única que queda dempeus.
Quan baixem, a més d’observar la pista que puja de Peramola i que ens queda als nostres peus -el camí que hem fet fa una estona- també ens perdem pels pendents empedrats de la muntanya per gaudir de les dues moles: el Corb i Sant Honorat:
Un cop extasiats amb les conglomerades estampes, acabem de baixar i ens posem novament on track, ara pel camí que acaba de vorejar la Roca del Corb pel vessant septentrional.
Com que estem a la cara Nord, o sigui, a la part obaga, hi ha més vegetació, i també reconfirmem, per les ziga-zagues del camí, que la pedra és de formes ben irregulars. A la nostra dreta, entre els arbres, hi tenim sempre la veïna serralada de Sant Honorat:
El darrer tram de la volta l’enganxem ben humit, amb uns bons bassals, i fins i tot al botànic equip del CAT de Setmana li sembla reconèixer algun boix grèvol entre els marges. També ens trobem, a mà dreta, el trencant per anar cap a Sant Honorat i el Roc de Rombau, opció que avui no agafarem (però que ens apuntem).
De mica en mica ens anem situant a la cara Oest, i de seguida ens retrobem amb els rètols del punt d’inici de la ruta circular. Feina feta!
Toca, doncs, refer el recorregut fins al punt de sortida: nyam, nyam, arròs, arròs…
I ara ja només queda redescobrir el camí, pensar en l’arròs del refugi de Cortiuda, i gaudir del paisatge a la inversa, incloses les puntes nevades (principis de maig de 2025) que ens queden a mà dreta, com ara el Port del Comte.
El distingiu just a la part central del perfil de la muntanya?
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, ho rematem amb uns impagables enllaços d’interès i un petit BONUS TRACK amb estampes de l’església i el refugi de Cortiuda:
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
Cap comentari per ara
