El Pallars Sobirà fins a l’estany de Mascarida (i del diable)
Aclamat CAT de Setmana d’ascens fins a l’estany de Mascarida (2.350) des del refugi de la Pleta del Prat. La recompensa és doble: aigua i panoràmiques dels cims del Pirineu
▶ Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 7,1 Km (anar i tornar)
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 660 metres  
🔄 Ruta No circular 
📅 Data: 2022
🚴‍♀️ També en bici: No ho sembla

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·germaaq

·xdemolinax

➔ Aquest alegre CAT de Setmana té una merescuda recompensa tenint en compte que el trajecte té alguns trams que enfilen fort. (Ep, sense arribar a grimpar ni res d’això eh?, que no panda el cúnico!). La ruta està perfectament indicada (marques grogues i fites de pedres) i un cop arribes a l’objectiu, val la pena enfilar-se una mica més per agafar una perspectiva general de tot: tant de l’estany com dels cims de Catalunya que tenim darrere nostre.
Aquí una petita mostra:
L’estany de Mascarida no és pas dels més grans però té l’indispensable: aigua (l’agost 2022, una mica verdosa, això sí), entorn d’alta muntanya (vegetació baixa) i mooolta quietud. Què més es pot demanar? Ah sí, clar, com s’hi arriba. Doncs va som-hi. Per començar, el punt de sortida: l’hem d’anar a pescar a l’estació d’esquí de Tavascan, on hi ha el refugi de la Pleta del Prat. 
Per arribar-hi, és fàcil: carretera C-381 fins a Tavascan, i passat el poble, girem a l’esquerra per la pista asfaltada que ens porta a Quanca. Aquí tenim opció d’agafar una bonica pista a la dreta i pujar fins als estanys del Port i Mariola (ja coneixeu el gran CAT de Setmana pels estanys de Port i Mariola?) o també fins al Port de Tavascan (ja coneixeu el majestuós CAT de Setmana fins al Port de Tavascan?). En el cas que ens ocupa, no deixem la carretera fins al final de tot, a l’estació d’esquí i refugi, que ens ofereixen un aparcament ample i enorme. 
En tot cas, com sempre, un elegant mapa de Google fa bona feina per ajudar a situar-nos:

Punt de sortida de la ruta a Googlemaps.

Al mateix refugi hi ha tot de cartells explicant excursions per la zona. La que ens ocupa, fins a Mascarida, surt del costat mateix de l’estació. L’inici està degudament indicat per uns rètols que ens recorden el que tenim pel davant: 600 metres de desnivell per superar en 3,5 quilòmetres de pujada. En bona part ho farem pel costat dels remuntadors i les pistes de l’estació.

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

PRIMER TRAM PARAL·LEL A LES PISTES

Un primeríssim primer tram de la ruta el fem per una de les pistes d’esquí. És molt poc tros, tot just un parell o tres de revolts fins que al cap d’uns 500 metres de pagès ens trobem un trencant per agafar el camí. És un corriol que puja dret que està degudament indicat:
El camí és clar i diàfan en les intencions: pujar amunt i més amunt. Entre bedolls, avets, pi negre, alguna petita tartera, i sempre amb els mateixos referents a la nostra esquerra: els remuntadors, la pista d’esquí, i el torrent de Mascarida. A mesura que ens anem enfilant anem guanyant perspectiva, com mostra la imatge següent agafada a mig ascens. A primer pla en destaca la ‘megapedra’ de les fites!
No deixem de pujar amunt per un camí que en general està ben marcat, tot i que en algun moment pot donar lloc a confusió perquè sembla que hi hagi més d’un traçat. Alguns trams els fem al costat del torrent:
Quan portem un quilòmetre ben bo, la pendent se suavitza una mica i poc a poc anem girant cap a la nostra dreta. Ens anem separant de les pistes i els remuntadors, que continuen per la mateixa vall, i nosaltres continuem pel ramal del torrent de Mascarida. Al cap de no res, quan els arbres ja comencen a ser escassos, ens trobem un bonic rètol que ens aporta dues dades interessants: per una banda, que encara ens queda per fer 1,35 Km; i per l’altra, que de tornada, en aquest encreuament podem canviar el trajecte i baixar per la pista d’esquí. (El rètol ens indica amablement el camí per anar a buscar la pista). 

SEGON TRAM: AMB EL TORRENT DE LA MASCARIDA

El rètol a mitja pujada suposa un punt d’inflexió. Estem a uns 2080 metres i encara n’hem de pujar uns 250 més. Ens mantenim fidels al torrent de la Mascarida, ara ja en sentit Oest, i combinem trams de pujada amb d’altres de més planers. Aquí unes estampes d’aquest bonic tram, tant pel davant com pel darrere (inclosa una vista de les pistes, que cada cop deixem més avall):

😼 ATENCIÓ, APUNT DE MIRATGE...

El tram final, amb els contraforts de la Coma del Forn a la nostra dreta, no és el que sembla.

O sí… passa allò típic que a uns 100 metres davant teu hi veus un bonic coll i dones per fet que a dalt ja hi trobaràs l’estany. Fins que hi arribes i et trobes amb… un altre coll idèntic situat 100 metres més amunt 😹! Ja se sap, a la muntanya, res és el que sembla.

En tot cas, sigui amb miratge o sense, acabem arribant a l’estany de Mascarida. L’anhelat indret ens rep amb un petit rètol i aquest bonic contrallum de migdia (Sí, el prestigiós equip del CAT de Setmana sempre va tard).

A LLOC: MASCARIDA I DIABLE

L’estany de Mascarida no és un llac sinó que és del grup dels estanys ‘panoràmics’: té una riba que dona a la paret de la muntanya, i una altra part “descoberta” que permet veure un munt de serralades.
Un cop a lloc, val la pena fer-hi una mica de tot: una bona estassada, inspeccionar el terreny (sempre amb respecte), comprovar com hi ha pares de família amb accent d’Osona que passen de tot i es foten a l’aigua, adonar-se que hi ha molts capgrossos (literals en aquest cas) i que l’aigua té un aspecte massa verdós…  
Aquí unes estampes generals, inclòs el petit estany del Diable, que està en un extrem de la Mascarida. Es tracta d’un petit gorg que rep les aigues que baixen de la muntanya. També és interessant veure com canvia el color de l’aigua segons el punt de vista de la fotografia (i no, les imatges no estan pujades de color, més aviat al contrari).
Però no es pot marxar de la Mascarida sense pujar una mica més amunt per agafar una visió general del lloc. Això ens permet veure el conjunt dels dos estanys, però també, i sobretot, les serralades pirinenques que tenim ‘davant’ nostre: els cims de la Vall de Cardós i la Vall Ferrera. Aquí unes quantes panoràmiques:
Per tenir aquesta perspectiva es pot agafar el camí que puja fins als estanys de Mascarida de Dalt, que estan a uns 15-20 minuts. Si us fa mandra, n’hi ha prou en enfilar-se fins al primer turonet, a mig camí. 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
La tornada consisteix en refer el camí de baixada. No té cap secret.
Per acabar, què seria de CAT de Setmana si no acabéssim amb uns estimulats links d’interès?

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 210

Els vostres comentaris:

 

😸 24-07-2022 – Anònim

Per què no utilitzeu mapes de l’Alpina?

 

 😺 CAT de Setmana

Hola, perquè ho dius?

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!