Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 7,1 Km (anar i tornar)
Temps: 
Desnivell: 660 metres 
Ruta No circular 
Data: 2022
També en bici: No ho sembla
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquest alegre CAT de Setmana té una merescuda recompensa que arriba després d’una bonica enfilada. Res greu, eh? Sense arribar a grimpar ni res d’això, “que no panda el cúnico 
“. És només que en alguns trams toca mentalitzar-se que la cosa puja i puja…
La ruta està perfectament indicada (marques grogues i fites) i un cop arribem a l’objectiu, val la pena enfilar-se una mica més per agafar una perspectiva general de tot plegat: tant de l’estany com dels cims que ens envolten.
Aquí una petita mostra:
L’estany de Mascarida no és pas dels més grans, però té l’indispensable: aigua (l’agost 2022, una mica verdosa, això sí), entorn d’alta muntanya (vegetació baixa) i mooolta quietud.
Què més es pot demanar?
Ah, sí, com s’hi arriba, clar. Doncs va, som-hi, per començar, el punt de sortida: l’hem d’anar a pescar a l’estació d’esquí de Tavascan, on hi ha el refugi de la Pleta del Prat.
Arribar-hi, és fàcil: carretera C-381 fins a Tavascan, i passat el poble, girem a l’esquerra per la pista asfaltada que puja cap a les bordes de Noarre, Graus i el petit nucli de Quanca.
Just passat Quanca tenim opció d’agafar una bonica pista a mà dreta i pujar fins als estanys del Port i Mariola o també fins al Port de Tavascan. Però en el cas que ens ocupa, no deixem la carretera fins al final de tot, a l’estació d’esquí i refugi, que ens esperen amb un aparcament ample i enorme.
En tot cas, com sempre, un elegant mapa de Google fa bona feina per ajudar a situar-nos:
Punt de sortida a Google Maps.
Comprovareu amb alegria que al mateix refugi hi ha tot de cartells explicant excursions per la zona (una de molt fàcil i concorreguda és la que puja fins al Mirador de Corbiu). I també descobrireu amb il·lusió que la ruta que ens ocupa, fins a Mascarida, surt del costat mateix de l’estació.
L’inici està degudament indicat per uns rètols que ens recorden el que tenim pel davant: 600 metres de desnivell per superar en 3,5 quilòmetres de pujada. En bona part ho farem pel costat dels remuntadors i les pistes de l’estació.
PRIMER TRAM PARAL·LEL A LES PISTES
Un primeríssim primer tram de la ruta el fem per una de les pistes d’esquí. És molt poc tros, tot just un parell o tres de revolts fins que al cap d’uns 500 metres de pagès ens apareix un trencant per agafar el camí. És un corriol que puja dret que trobem degudament indicat:
El camí és clar i diàfan en les intencions: pujar amunt i més amunt. Entre bedolls, avets, pi negre, alguna petita tartera, i sempre amb els mateixos referents a la nostra esquerra: els remuntadors, la pista d’esquí, i el torrent de Mascarida.
A mesura que ens anem enfilant anem guanyant perspectiva, com mostra la imatge següent agafada a mig ascens. A primer pla en destaca la ‘megapedra’ de les fites:
No deixem de pujar amunt per un camí que en general està ben marcat, tot i que en algun moment pot donar lloc a confusió perquè sembla que hi hagi més d’un traçat. Alguns trams els fem pel costat del torrent:
Quan portem un quilòmetre ben bo, el pendent se suavitza i a poc a poc anem girant cap a la nostra dreta. Ens anem separant de les pistes i els remuntadors, que continuen per la mateixa vall, i nosaltres continuem pel ramal del torrent de Mascarida.
Al cap de no res, quan els arbres ja comencen a ser escassos, ens trobem un bonic rètol que ens aporta dues dades interessants:
Per una banda, que encara ens queda per fer 1,35 km.
I per l’altra, que de tornada, en aquest mateix encreuament podem canviar el trajecte i baixar per la pista d’esquí. (El rètol ens indica amablement el camí per anar a buscar la pista).
SEGON TRAM: PEL TORRENT DE LA MASCARIDA
El rètol a mitja pujada suposa un punt d’inflexió. Estem a uns 2080 metres i encara n’hem de pujar uns 250 més. Ens mantenim fidels al torrent de la Mascarida, ara ja en sentit Oest, i combinem trams de pujada amb d’altres de més planers.
Aquí unes estampes d’aquest bonic tram, tant pel davant com pel darrere (inclosa una vista de les pistes, que cada cop deixem més avall):
😼 ATENCIÓ, APUNT DE MIRATGE...
El tram final, amb els contraforts de la Coma del Forn a la nostra dreta, no és el que sembla.
O sí… passa la cosa típica que a uns 100 metres davant teu hi veus un bonic coll i dones per fet que a dalt ja hi trobaràs l’estany. Fins que hi arribes i et trobes amb… un altre coll idèntic situat 100 metres més amunt 
!
Ja se sap, a la muntanya, res és el que sembla.
En tot cas, sigui amb miratge o sense, acabem arribant a l’estany de Mascarida. L’anhelat indret ens rep amb un petit rètol i aquest bonic contrallum de migdia. (Sí, el prestigiós equip del CAT de Setmana sempre va tard).
A LLOC: MASCARIDA I DIABLE
L’estany de Mascarida no és un llac enclotat sinó que està dins de la categoria d’estanys ‘panoràmics’: té una riba que dona a la paret de la muntanya, i una altra part “descoberta” que permet veure un munt de serralades.
Un cop a lloc, val la pena fer-hi una mica de tot: una bona estassada, inspeccionar el terreny (sempre amb respecte), comprovar com hi ha pares de família amb accent d’Osona que passen de tot i es foten a l’aigua, adonar-se que hi ha molts capgrossos (literals en aquest cas) i que l’aigua té un aspecte massa verdós…
Tot seguit, algunes estampes generals, inclòs el petit estany del Diable, que trobem en un extrem de la Mascarida. Es tracta d’un petit gorg que rep les aigües que baixen de la muntanya.
També és interessant veure com l’aigua canvia de color en funció del punt de vista de la fotografia (i no, les imatges no estan pujades de color, més aviat al contrari).
Però no es pot marxar de la Mascarida sense pujar una mica més amunt i agafar una visió general del lloc. Això ens permet contemplar el conjunt dels dos estanys, però també, i sobretot, les serralades pirinenques que tenim ‘davant’ nostre: els cims de la Vall de Cardós i la Vall Ferrera.
Aquí unes elegants panoràmiques:
Per obtenir aquesta imponent perspectiva, es pot agafar el camí que puja fins als estanys de Mascarida de Dalt, que estan a uns 15-20 minuts. Si us fa mandra, n’hi ha prou en enfilar-se fins al primer turonet, a mig camí. Certificat pel mandrós equip del CAT de Setmana.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
La tornada consisteix a refer el camí de baixada. No té cap secret.
Per acabar, què seria de CAT de Setmana si no acabéssim amb uns estimulats enllaços d’interès?
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 732
Els vostres comentaris:
02-05-2023 – Anònim
Apuntada per fer aquest estiu!
24-07-2022 – Anònim
Per què no utilitzeu mapes de l’Alpina?
😺 CAT de Setmana
Hola, per què ho dius?
