Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 6 km (anar i tornar)
Temps: 
Desnivell: 405 metres 
Ruta No circular 
Data: 2022
També en bici: No 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ El port de Tavascan (2.240) és un coll que separa Catalunya de l’Arieja per una de les rutes d’exili més dures del Pirineu. Al capdamunt, les panoràmiques a banda i banda són aquestes:
Cal tenir en compte, però, un element meteorològic: el port de Tavascan és una loteria poc generosa. Fins que no arribes a l’estany del Port i no veus el coll, no saps del tot si tindràs boira o no.
Bé, de fet, si hem de fer cas a l’experiència, sí que ho saps, perquè gairebé sempre n’hi ha: dels quatre cops que el prestigiós equip del CAT de Setmana hi hem pujat, només en una ocasió l’hem trobat net i clar.
És provar sort amb tan sols un 25% d’opcions d’encertar-la, però si la flauta sona, val la pena:
Aquesta ruta comparteix part del recorregut amb el gran, gran CAT de Setmana pels estanys de Port i Mariola, que també permet gaudir de grans estampes d’alta muntanya. De fet, el punt d’inici és el mateix: l’aparcament del Pla de la Font.
Per arribar al punt de sortida cal anar fins a Tavascan, travessar el poble i després girar a l’esquerra cap a l’estació d’esquí de Tavascan, o cosa que és el mateix: el refugi de la Pleta del Prat. És una carretera asfaltada que anirem seguint fins passat el pantà de Graus i el petit nucli de Quanca.
En aquest punt, agafem una pista mà dreta i ja no la deixem fins al capdamunt. No és un camí massa complicat, però té alguns trams que no recomanem fer-los amb un cotxe baix. Tot i que n’hi ha que arriben a lloc, també cal dir-ho.
Com sempre, un Google Maps val més que 998 mots:
Punt de sortida de la ruta a Google Maps.
Un cop a lloc, si ja veieu que el dia no pinta bé, sempre podeu fer mig menú: si no veieu clar pujar fins al coll, podeu fer només la primera part fins a l’estany del Port. La pujada des de l’aparcament és dreta però assumible, i no és massa llarga. A més, la calma de l’estany s’ho val.
Encara que, com sempre, ensopegar un dia sense boira és una loteria, aquí una mostra dels dos casos:
FINS A L'ESTANY DEL PORT
El camí surt des del mateix aparcament, on hi ha força cartells indicatius de rutes. Veureu que és un corriol molt ben fresat i indicat, amb fites de pedra i marques vermelles i blanques.
Aquest tram és bonic a totes les èpoques, però les estampes primaverals com aquestes del juny 2022 són molt fermes:
De seguida creuem la font de la Costa, que efectivament es troba en un punt molt costerut, i al cap de no res fem una enorme ziga-zaga que ens ajuda a guanyar alçada. Quan superem aquest tros, a tocar de l’estany, les panoràmiques de la vall són de gran nivell.
Tot seguit una comparativa del mateix indret, amb estampa primaveral i estiuenca:
A partir d’aquí, el camí és més planer. Acabem de pujar pel costat del torrent fins que arribem al pont i la petita cabana-refugi de la ‘boca-Sud’ de l’estany del Port.
😺 Si tirem pel pont i ens enfilem cap a l’esquerra, anirem a l’estany de Mariola.
😺 I si agafem un camí menys marcat que surt a la dreta, a l’alçada de la cabana, anirem cap a l’estany de Flamisella.
Però el nostre objectiu no és cap d’aquests. El nostre objecti és el coll. Per tant, continuem pel recte camí cap a l’estany del Port, que ja el tenim aquí:
VOREJAR L'ESTANY DEL PORT
L’estany del Port són de fet dos llacs: un de més petit que ens rep al principi, l’estany Xic, i tot seguit, separat per un petit tram de corrent d’aigua, l’estany del Port. Veureu que l’aigua ens queda a la nostra esquerra.
Si el cabal és petit, podreu creuar el riuet i vorejar l’estany gran per l’altra riba, tot i que el camí més còmode i fressat és a la banda on ens trobem. En tot cas, l’objectiu és el mateix: gaudir de l’estany del Port (i de les seves truitetes espantadisses) i arribar fins a l’altre extrem.
Vorejar l’estany (inclòs el Xic) des del pont per situar-nos a la ‘boca Nord’ vol dir caminar un quilometret de pagès. L’estany ocupa una superfície d’unes 4,3 hectàrees, fa 400 metres de llarg, i es troba a una alçada d’uns 2.034 metres (cosa que ens indica que ja portem pujats uns 200 metres, la meitat del desnivell previst).
Aquí unes estampes de l’estany. Algunes imatges mostren clapes de neu i boira (juny 2022) i d’altres són sense neu ni boira ni res, amb un bon sol (agost 2022):
Un cop hem vorejat i gaudit de l’estany, ens situem a les molleres de la boca Nord, on desemboquen els diferents rierols que baixen del coll. Davant nostre, l’objectiu final: el port de Tavascan (i sense boira 
):
FINS AL COLL DEL PORT
Aquest darrer tram és de pujada. I sí, passa la cosa típica: vist des de baix, sembla més proper del que realment acaba sent. Però val a dir que el prestigiós equip del CAT de Setmana es pensava que l’efecte miratge seria més notable.
Però una mica hi és, com sempre…
En tot cas, la cosa no té secret: anar pujant resseguint el camí, que continua amb marques blanques i vermelles (ara menys presents) i boniques fites de pedres que sempre ajuden a mantenir el recte camí.
ATENCIÓ: Apunt paisatgístic:
És interessant anar descobrint com rere nostre, a mesura que pugem, se’ns va descobrint tot el paisatge. A poc a poc, l’estany se’ns va fent petit, com mostra la següent seqüència:
No deixem de veure l’estany fins a gairebé al capdamunt, quan sobrepassem els últims cavalls i el camí fa un gir a la dreta que ens amaga la perspectiva.
EL PORT: L'ARIEJA I CATALUNYA ALS PEUS
Amb un darrer esforç, arribem a bon port, i mai millor dit: el port de Tavascan. És un coll elegant, d’alta muntanya, amb pedres i herba baixa, juntament amb més pedres i més herba baixa, i amb dues parets a banda i banda, per donar més charme al pas.
El prestigiós equip del CAT de Setmana no continua avançant perquè ja hem fet l’objectiu, però si volguéssim, el camí continua avall en sentit Nord, fins a Ossesa (que tenim a 8 quilòmetres).
La cara Nord ens mostra això:
😸 Les parets laterals, com la de llevant, són així:
I les vistes cap al Sud ens ensenyen això:
Per cert, en aquesta última estampa, hi distingiu entre les valls les pistes de l’estació d’esquí de Tavascan? Des d’allà es puja a l’estany de Mascarida.
Fetes les observacions d’un grup d’isards, les ‘afotos’ de torn i l’entrepà per al dinar, sopar, berenar o el que toqui, ja només queda una cosa: desfer el camí i tornar cap al punt d’inici.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Per acabar, uns amables i elegants enllaços d’interès, com sempre:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 671
Els vostres comentaris:
