Bages AMB EL COTXE fins a les mines de sal de Cardona
Les mines de Cardona donen sal des del paleolític, però va ser a l’edat mitjana i a bona part del segle XX quan la muntanya va donar més vida i riquesa a un enclavament de gran valor estratègic.
Les mines de Cardona donen sal des del paleolític, però va ser a l’edat mitjana i a bona part del segle XX quan la muntanya va donar més vida i riquesa a un enclavament de gran valor estratègic.
El poble de Siurana, enfilat en un extrem de cinglera sobre Cornudella de Montsant, ho té tot: patrimoni, història (va ser l’últim enclavament sarraí de Catalunya) i unes panoràmiques úniques.
Tant de bo aquesta proposta només fos practicable amb canoa, però massa sovint les aigües del pantà de Sau baixen de nivell i permeten una caminada per les restes de Sant Romà de Sau.
Petita escapada entre els sots feréstecs de la Vall Ferrera fins al mític poblet de Tor (turisme morbós?) i l’oblidat poblet de Norís, que a l’hivern de 2022 només tenia un veí, en Benito.
La Segarra està petada d’antics palaus i fortaleses defensives de “frontera” d’antigues batusses entre cristians i sarraïns. El castell de les Sitges és un dels més interessants. I ferms.
A Santes Creus no li cal presentació i no serà el flipat equip del CAT de Setmana qui ho faci. Però això no treu que la visita a un dels monestirs més ferms del país sigui imperativa.
Santa Pau, a tocar de la Fageda d’en Jordà, té un centre històric ben conservat. Només per això ja val la pena perdre’s pel poble i el seu entorn. Però hi ha més motius… també de gastronòmics.
A la comarca de la Selva s’hi alça sobre un altiplà el santuari del Far. Està situat en un punt estratègic, just a la punta d’una cinglera. I les panoràmiques que ofereix són úniques. I immenses.
Sant Andreu de la Vola és una antiga parròquia dels masos escampats entre les muntanyes de Bracons, Curull i Cabrera, molt a prop del riu Fornès, al terme de Sant Pere de Torelló, Osona.
Dotzenes de Grafitis ens vigilen repartits per Penelles arran del Gargar Festival de Murals i Art Rural. Cada any se’n pinten de nous i, pel que ens diuen, hi ha més artistes que parets.