El Bages i el Vallès Occidental: l’hospital de Sang dels carlins
Gran CAT de Setmana per la Serra de l’Obac: boscos, conglomerats, fonts, coves, i un indret estrella: l’Hospital de Sang, una cavitat natural que havia servit per “atendre” soldats ferits.
▶ Àmbit: Interior
🔀 Recorregut: 8,1 km
⏳ Temps: 3-4 hores
📶 Desnivell: 185 metres  
🔄 Ruta circular 
📅 Data: 2011, 2016, 2018  
🚴‍♀️ També en bici: Sí 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·immaime

·Terricat

➔ Aquest CAT de Setmana es pot executar en tres hores o menys. O es pot perpetrar en tres hores o més… Com sempre, depèn del ritme i de les parades: com que constantment apareixen elements per fer el badoc, l’excursió es va allargant. 
Però sí és així, bona senyal: és un indicador que estem davant d’un CAT de Setmana entretingut. (Com gairebé tots, oi?)

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

SORTIDA DES DE L’ALZINA DEL SAL·LARI

La ruta comença a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari, que es troba a la carretera BV-1221, entre Matadepera i Talamanca, a tocar de la frontera Bagenco-Vallesana. Si aneu en sentit Nord, venint de Matadepera, el trencant de l’aparcament us queda a mà esquerra, just després del Km 11. Notareu que l’aparcament sol estar petat i que el lloc fa pendent perquè està “enganxat” a un camí que ja enfila dret. 
Un cop cop aparcats, toca triar camí: dreta o esquerra? Comencem per l’esquerra, per anar cap al Turó de Tres Creus. Ho fem per una via ample que es va enfilant fent boniques ziga-zagues entre pins i arbustos. 
Al cap d’un quilòmetre i d’haver guanyat uns 140 metres d’alçada arribem al Coll de Tres Creus, just a la falda del Turó de Tres Creus (amable turonet que ens queda a mà dreta). En aquest punt veureu que en surt un caminet per enfilar-se fins al cim del turó i tornar. Res, suposa desviar-se uns 300 metres, però les vistes s’ho valen. És una incursió pim-pam.
La ruta continua des del coll vorejant el Turó de Tres Creus, que deixem a la nostra dreta. Primer creuem una vessant pedregosa coneguda com la Porquerissa, i després tirem fins a una punta de muntanya coneguda com la Balma de la Porquerissa. 
Les vistes d’aquest tram són fermes: Montserrat al fons, i més a prop, despuntant a mà esquerra,  el cim conegut com “el paller de tot l’any”:

ENTRE FONTS I COVES

Un cop arribats a la punta de la Balma de la Porquerissa, fem un canvi de sentit. Encarem cara al Nord pel mateix camí i sempre amb la paret de la muntanya a la nostra dreta. És un tram que ens obsequia amb una generosa oferta 2×1 de coves, balmes i fonts, com la Font de la Pola:
Aquesta font, que com gairebé tot està sota un tros de balma, té unes taules i cadires de pedra per si ‘hom’ o ‘don’ vol aprofitar per menjar-hi o fer-hi una ratafia amb tònica. No és el cas del prestigiós equip del CAT de Setmana, que continua xiroi i rialler pel mateix camí en sentit Nord, fins al Coll de la Tanca. 
Continuem tirant, ara de baixada, fins que passats uns 600 metres ens trobem una cova: la Cova del Racó Gran. El prestigiós equip del CAT de Setmana observa com la cavitat natural té també algunes construccions de pedra seca.

HOSPITAL DE SANG. !!SOCORS!!

Passada la cova, el camí empalma amb una pista més ample que seguim uns pocs metres fins al trencant de l’hospital, que ens queda a mà esquerra. Aquest últim tros és de baixada, entre trams de pins combinats amb trams pelats i pedregosos. Ull que en algun punt baixa fort. 
I ja hi som. De fet, “l’hospital” queda amagat sota nostre: en una cavitat de forma triangular situada en una punta de muntanya, amb sortida pel davant i pel darrere. És un espai degudament “humanitzat” amb murs de pedra seca (espais que dividien les diferents estances) que deixen el recinte mínimament arrecerat, com mostren aquestes vistes pel davant i pel darrere:

🙀 ATENCIÓ: APUNT ‘MATASANOS’: l‘indret en qüestió se’n diu ‘Hospital de Sang de Mata-rodona”

Mata-rodona perquè respon al topònim, situat al terme municipal de Mura, al Bages. 

Hospital de Sang perquè així se’n diu dels “hospitals” sobre el terreny que estan situats en zones en conflicte bèl·lic. I aquest era el cas d’aquesta zona: territori dominat pels carlins, que al llarg del Segle XIX van mantenir tres guerres contra els diferents règims “liberals” sorgits a l’estat espanyol. 

És fàcil imaginar-se com de putes les devies passar si t’havien “d’ingressar” en aquest centre d’atenció. (Recordatori: no existia l’anestèsia ni es coneixien els antibiòtics.)

Per cert, un altre lloc natural amb conglomerats i parets de pedra similars que també porten al darrere una bona història bèl·lica la trobem més al Nord, al Solsonès, a la Serra de Busa. Val la pena arribar-s’hi per un munt de motius*. Són indrets que ens porten en tots dos casos al S.XIX.

*Quins motius? trobeu-los al CAT de Setmana pel Solsonès de la Llosa de Cavall a la ‘presó’ de Busa

Per cert, ja que hi som: Dues coses:
.1- És possible que pel recinte de l’Hospital de Sang hi trobeu algun tipus “d’ofrena especial”, sovint en forma de pessebre. En una de les sortides, el prestigiós equip del CAT de Setmana hi va trobar una “ofrena” per part d’un col·lectiu amb un nom prou especial: “El Cul actiu del Pet Ador”. En visites posteriors no hem constatat més activitat per part d’aquest grup que, sens dubte, ho peta.
.2- També veureu que al costat de l’hospital hi ha una altra cova. Aquesta més profunda i amb restes de construccions a l’interior. És la cova de Cort Fosca. S’hi pot entrar amb un frontal i al seu interior hi descobrireu una mica de tot. Fins i tot algun bolet tant blanc com mancat de llum natural. 
Si teniu curiositat per veure-ho, aquí un primer tastet d’alguns detalls en aquest petit carrusel d’imatges, a càrrec de la prestigiosa secció d’espeleologia del CAT de Setmana:

TORNADA “PER DALT”

Vistes les vistes, la tornada l’enfilem refent el mateix camí que ens torna a la pista ample. Un cop a la pista, en lloc de refer la ruta (que seria trencar a la dreta) girem a l’esquerra i tirem amunt. 
Al cap d’un bon tros, uns 1.500 metres aproximadament, arribem a tocar del Coll de Boix, just on ens creua un caminet a mà dreta. Aquí toca agafar aquest amable corriol que ens portarà fins a l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari, on hi tenim aparcats els carruatges.

APUNT GRUTESC:

 

Aquesta zona està plena de coves. N’hi ha moltes. Durant la ruta passem per algunes d’aquestes grutes, com la cova del Racó Gran o la Cova de la Cort Fosca, però el cert és que n’hi ha moltíssimes més: algunes a tocar del camí, com la Cova de l’Esquirol, però moltes d’altres estan “perdudes” pel mig de la serralada de l’Obac: la cova d’en Joan Petit, la d’en Joan Gran, Coves dels Galzeran, Cova dels Ossos, Cova dels Talps, dels Traginers… vaja, que estem en una zona D.O. “Gruyere”! 🧀

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 802

Els vostres comentaris:

 

😿 25-10-2022 – Anònim

Encara hi ha la guilla?

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!