El Baix Ebre: pel delta fins al mirador de la desembocadura
Aclamat CAT de Setmana planer i aquàtic que ens descobreix platges, llacunes, illes, i ens porta fins a la punta de la desembocadura: al mirador del Zigurat, el ‘Finisterre’ del delta.
▶ Àmbit: Litoral
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 8,6 km 
⏳ Temps: 2-3 hores (amb la calma)
📶 Desnivell: 17 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2023
🚴‍♀️ També en bici: Oi tant!

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Xavipost

·Pere Corbalan

🎙 CAT de Setmana a la Ràdio

🌦️ El temps que hi farà:

➔ Segurament, o millor dit, amb tota certesa, aquest és el CAT de Setmana més planer perpetrat mai. Si no fos per les escales del mirador del Zigurat, a l’extrem de la riba esquerra del riu Ebre, amb prou feines tindríem un desnivell de 3-4 metres. 
Panoràmica des del mirador del Zigurat: la llacuna del Garxal
Panoràmica des del mirador del Zigurat: la llacuna del Garxal
Però les escales del mirador, el punt culminant de la ruta, hi són. I ja va bé que hi siguin: s’enfilen uns 15 metres ben bons per donar-nos una excel·lent perspectiva de 360 graus d’aquesta punta de final de terra, aquest finis terrae que acomiada l’Ebre en la seva agònica trobada amb el mar.
Aquí unes boniques mostres:
La visita al mirador no és l’únic al·licient d’aquesta amable ruta circular. També creuem platges, passarel·les, miradors d’aus, voregem el tram final de la riba esquerra de l’Ebre, i ho rematem amb un petit tros de carril bici per asfalt (sí, això també hi és). Tot, dins del terme municipal de Deltebre.
Ah, important: la ruta té poques ombres, per tant, eviteu les hores de molta calor a l’estiu. O sigui, la majoria.
I on comencem? El cert és que, en tractar-se d’una ruta circular situada en un espai domesticat, hi ha molts punts per triar. Alguns usuaris engeguen a l’embarcador dels Creuers del Delta, per exemple, però l’intrèpid equip del CAT de Setmana escull un espai més urbanita: el passeig marítim de la urbanització Riumar.
Com? Que no sabeu on és? 
Poc que heu de patir: cal anar fins a Deltebre per la famosa C-41, la que creua el delta per la banda esquerra, i un cop superat el poble, acabar d’arribar fins a l’extrem, a la franja de costa entre la punta del Fangar i el riu. Allà s’hi aixeca la urbanització Riumar, que té un passeig llarg i generós. 
Al llarg del passeig hi ha diferents accessos a la platja, sempre a través de passarel·les elevades que respecten les dunes. I en un d’aquests accessos, el que està situat davant de la plaça Europa, just al mig del passeig, és on comencem a perpetrar aquesta bonica caminada ebrenca.
Sí, ja ho sabem: menys rotllo i més mapes. Sort que l’amic Google Maps clarifica les coses:

Punt de sortida de la ruta a Google Maps.

La primera part de la ruta és una passejada per la platja a través les passarel·les, amb caminada opcional per la sorra i l’aigua, evidentment. 
De fet, el cert és que podríem escollir qualsevol dels accessos (el gener de 2023 n’hi ha 7) perquè tots ens porten al mateix lloc: a una gran passarel·la transversal que anem a buscar uns 100 o 200 metres platja endins, un cop superada la primera zona de dunes. 
Des d’aquesta passarel·la transversal, paral·lela a la línia de costa, trobem les rampes per baixar a l’arena. Hi ha molta platja? Doncs si ens cenyim a l’estat del terreny a gener de 2023, la veritat és que sí:

CATS de Setmana vinculats

Passejada planera pel parc agrari del Delta del Llobregat

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

Ruta planera pel parc agrari del Delta del Llobregat

DE LA PLATJA AL MIRADOR

Comencem a perpetrar aquesta amable caminada per la passarel·la d’accés a la platja que surt a l’alçada de la plaça d’Europa. O si ho preferiu, per qualsevol dels accessos que ens acosten a la platja. Com ja hem dit, al llarg del passeig n’hi ha uns quants a escollir. 
Mentre ens aproximem a la platja, avancem entre dunes i vegetació, necessària per fixar al màxim un terreny que ja és prou fràgil. Quan arribem a la passarel·la transversal, podem triar de moure’ns a dreta o esquerra, o bé baixar a l’arena. 
La gràcia de la passarel·la és fer una bona passejada amunt i avall, de punta a punta, i també fer el mateix per la mateixa platja, això al gust del consumidor. En tot cas, acabem tirant cap a la nostra dreta, resseguint la passarel·la de l’extrem dret que ens torna de nou al passeig.
Per cert, en el moment d’executar aquest CAT de Setmana, algunes dunes s’estaven menjant, literalment, algun tram de passarel·la:
Quan tornem de nou al passeig, podríem tirar a la dreta i tornar al carruatge, que el tenim a uns pocs centenars de metres, i donar la ruta per acabada. Però, evidentment, aquest no és el cas.
Ara que ja ens hem posat al dia de salnitre, tirem a l’esquerra i avancem amb il·lusió fins al final del passeig, on s’acaba l’asfalt i comença un camí de terra ample i planer, amb una bonica tanca de corda en un dels costats.
El camí entre Riumar i el mirador, vist mirant enrere
Quan encara no portem ni mig quilòmetre d’alegre caminada, a mà esquerra ens trobem una desviació: un petit tram de passarel·la que ens porta fins al Mirador del Garxal, un excel·lent observatori d’aus que ens permet observar sense ser observats la gran llacuna de lo Garxao.
Quan hi entrem, descobrim que estem al 50 % de la seva capacitat (10 persones), i que mirant a la llacuna s’hi distingeixen de lluny uns bonics píxels, que resulten ser alegres flamencs.
Aquí unes estampes de l’observatori i dels observats:
Fetes les observacions, incloent observar com algun pacient observador portava un admirable equipament fotogràfic amb el seu termo, tornem de nou al camí i acabem de tirar. Al final ens espera la riba esquerra del riu Ebre.
Una altra opció és agafar un camí que surt a l’esquerra mateixa de l’observatori, més enganxat als límits de la llacuna, i que passa per un altre observatori. Però no ho fem, tornem al nostre recte camí.
Al cap de gairebé un quilòmetre de caminada recte i planera, arribem al riu:  
Riu Ebre al seu tram final, a l'altra banda, l'illa de Buda
Arribats a la riba, ara només ens queda avançar un tros riu avall, fins a l’extrem de la desembocadura, que tenim força a prop. De lluny ja es distingeix el gran mirador del Zigurat, el punt més extrem on podem arribar (i observar).
El camí per arribar-hi és, literalment, un passeig. Un camí per a vianants molt ben arranjat que inclou un petit mirador intermedi, més petitó, que també ens permet obtenir elegants estampes:
Tram final del passeig amb el mirador del Zigurat, al fons a l'esquerra
Des del mirador petit fins al gran mirador del Zigurat, a la punta, amb prou feines hi ha uns 300 metres. Per tant, arribar-hi és un ‘plis-plas’.
Un cop a lloc, abans d’enfilar-nos-hi, ens crida l’atenció dues coses: la seva forma i el nom. D’on ve el nom de Zigurat? D’algun indret propi del delta que desconeixem? 
Doncs no ben bé:

ATENCIÓ APUNT ZIGURATIU 😺:

Segons ha pogut esbrinar el departament de documentació històrica del CAT de Setmana, el nom de “Zigurat” prové de la forma de torre esgraonada que té el mirador, que s’inspira en uns antics temples de la Mesopotàmia.
Els Zigurats tenien formes molt diverses, però mantenien aquest aspecte de fortalesa, com el que mostra el mirador que ens ocupa. De fet, el nostre Zigurat es va tornant estret a mesura que les escales van pujant amunt i cada cop li van “escanyant” l’espai, fins que arribem a la base del capdamunt, on podem contemplar la fi del riu Ebre i l’entorn d’aquest racó del delta:
Si voleu més detalls del Zigurat i de les troballes d’aquesta caminada, els podeu trobar en uns fulletons en PDF editats per l’Ajuntament de Deltebre.

DEL MIRADOR A RIUMAR

Fetes les afotos pertinents, toca continuar la marxa. Ara toca remuntar el passeig del riu aigües amunt. Primer refem el tros que ja hem perpetrat de baixada, però quan som a l’alçada del camí que ens portaria a la urbanització Riumar, continuem amunt. Ignorem el trencant i ens mantenim arran de riu.
Anem pujant, tot gaudint del paisatge fluvial per un passeig especialment arranjat per a vianants i intrèpids caminaries. Al cap d’un quilòmetre i mig, més o menys, creuem el port de Deltebre i el petit port nàutic de Riumar :
I encara més amunt, al cap d’uns 300 metres més, arribem al popular moll de les “Golondrines”, l’embarcador dels Creuers del Delta.
Aquest també és un bon punt per fixar el principi i final de ruta, bàsicament per tres motius: perquè hi ha un pàrquing, perquè hi ha restaurant, i perquè hi ha moltes opcions lúdiques, començant per fer una ruta en vaixell pel riu.
En aquest punt hem de fer un gir a la dreta i continuar pel costat de la carretera, que, per cert, és la famosa C-41 que ens porta a Deltebre. Caminem pel seu costat tot resseguint el revolt a l’esquerra, fins que ens plantem a una rotonda. 
A la rotonda, agafem la carretera en direcció a la urbanització Riumar per l’amable carril-bici del lateral, i avancem amb il·lusió entre les agraïdes ombres dels eucaliptus que flanquegen el camí. 
Al cap d’un quilòmetre llarg, arribem de nou a la urbanització: primer tirem a l’esquerra pel carrer de l’Àguila Pescadora, i al cap d’uns 200 metres trenquem a la dreta pel carrer Bernat. Al final d’aquesta via anem a parar a la plaça Europa, on ens espera el nostre carruatge. (Si no, malament).
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com sempre, acabarem amb uns bonics enllaços d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Felicitats! Ets la visita numero: 338

Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!

Els vostres il·lustres comentaris:

😺 13/12/2023 – Ampostino

Per fí heu posat una proposat del Sud!! Ja tocava!!

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!

Desplaça cap amunt