El Baix Empordà pel Castell del Montgrí i Santa Caterina
Aplaudit CAT de Setmana per l’icònic Castell del Montgrí a través d’una alegre ruta carregada d’història i panoràmiques que passa per les Dunes, el Montplà i l’ermita Santa Caterina. Ferm, oi?
▶ Àmbit: Litoral
🔀 Recorregut: 9,3 km  
⏳ Temps: 3-4 hores
📶 Desnivell: 301 metres  
🔄 Ruta circular 
📅 Data: 2024
🚴‍♀️ També en bici: Sí, més o menys

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·erill

·capità haddock

🌦️ El temps que hi farà:

➔ El castell del Montgrí és una icona del Baix Empordà i la costa Brava que reposa, des de finals del segle XIII, dalt d’una petita muntanya calcària de 315 metres d’altitud. 
El castell vist des de la plana, a la carretera de Mas Pinell
La forma arrodonida de la muntanya amb la fortalesa al cim li donen un relleu molt peculiar, com si fos un petit mugró que ens vigila des de les alçades. De fet, el castell es deixa veure de ben lluny:
El castell vist des de Sant Feliu de Boada (estiu 2023)
El castell vist des de Sant Feliu de Boada (agost 2023)
I evidentment, a la inversa passa igual: si el castell es veu de tots els llocs, vol dir que des del castell també es veuen tots els llocs: del Canigó al Baix Ter passant per la plana de l’Empordà. 
Les vistes rere els seus merlets són generoses:
Torroella i part del Baix Empordà sota el castell
Pujar al castell des de Torroella, el poble que hi ha a la falda de la muntanya, és un pim-pam ràpid que de seguida tenim fet. Per això, el motivat equip del CAT de Setmana, que sempre en vol més, proposa una volteta circular que va una mica més enllà:
L’excursió comença al veïnat de les Dunes, s’enfila de dret per la muntanya del Montplà (310 m), passa pel castell, baixa fins al coll de Santa Caterina, tomba fins a l’ermita de Santa Caterina, i torna de nou al punt d’inici pel vessant obac. 
Intrèpids caminaires camí del castell des de la muntanya veïna del Montplà
Atenció al tema calorada: alguns trams, sobretot al principi i al final, passen per bosc de pins i les ombres no hi falten, però el cert és que bona part del trajecte el fem per terreny “pelat” i vegetació baixa. O sigui que… ull amb el sol a l’estiu, que us rostireu. 
També cal tenir en compte que el camí és molt pedregós i presenta alguns trams costeruts. Aneu amb compte si ha acabat de ploure o hi ha molta humitat, que podríeu patinar. El relliscós equip del CAT de Setmana en dona fe.
Heus aquí un parell d’estampes del terreny que trepitgem per ajudar a fer-vos-en una idea:
Atenció al tema calorada: alguns trams, sobretot al principi i al final, passen per bosc de pins i les ombres no hi falten, però el cert és que bona part del trajecte el fem per terreny “pelat” i vegetació baixa. O sigui que… ull amb el sol a l’estiu, que us rostireu.  
També cal tenir en compte que el camí és molt pedregós i presenta alguns trams costeruts. Aneu amb compte si ha acabat de ploure o hi ha molta humitat, que podríeu patinar. El relliscós equip del CAT de Setmana en dona fe.
Heus aquí una mostra del terreny que trepitgem (el corriol que va fins a l’ermita de Santa Caterina) per ajudar a fer-vos-en una idea:
Per cert, arribar fins a Torroella de Montgrí és molt fàcil: només cal anar a buscar la popular C-31, cosa que es pot fer des de Platja d’Aro i Palamós pel Sud, o bé des de Verges i Figueres pel Nord. I si veniu de Girona, aneu-hi per Bordils i la famosa C-66, i després per Rupià i Parlavà, per l’encara més popular GI-643.
Important: el punt de sortida no és al poble, sinó al veïnat de les Dunes, que es troba a la carretera de l’Estartit (GI-641). En concret, comencem a caminar a l’encreuament entre la carretera de les Dunes i el camí Vell de Torroella a l’Estartit:
I dit això, toca fer-se una pregunta d’alt contingut retòric: per què ens enrotllem amb nomenclatures de carreteres que mai ens aprendrem si el més fàcil és recórrer al nostre benvolgut Google Maps? 

Punt de sortida a Google Maps: el veïnat de les Dunes

Per cert, important també: aparcar els carruatges és relativament fàcil, si més no a l’hivern. Una altra cosa és a l’estiu, quan tot està a petar. Ja se sap, a l’estiu, tota cuca viu…
I a l’hivern també. I a la tardor, i a la primavera… sempre és un bon moment per perpetrar una bona sortida de CAT de Setmana!

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

FINS A LA FONT DEL COLL DE LES SORRES

Comencem a caminar seguint la carretera que puja cap a la masia (Mas Sobirà) i el bosc de pins que tenim al davant. És la carretera de les Dunes, que va pujant fent ziga-zagues fins a un primer punt de referència: la casa de les Dunes. 
Però com que aquesta carretera és d’asfalt i l’ortodox equip del CAT de Setmana sempre s’estima més avançar per senders i corriols, de seguida agafem un camí a mà esquerra (el sender Local SL-C18) que va més al gra.
Guanyem una mica d’alçada entre pins mediterranis i un terra arenós, com de sorra de platja:
No som a la platja, som al bosc, però veient el terreny arenós que trepitgem, és inevitable pensar en les grans dunes mòbils empeses per la Tramuntana que, fins a finals del segle XIX van ocupar grans extensions de l’Empordà i afectaven nuclis com Sant Martí d’Empúries, l’Escala, o Torroella mateix. 
L’enginy humà va aconseguir aturar-les aixecant contradunes i fixant el terreny amb vegetació: primer plantant-hi borró, i més endavant, pins mediterranis com els que ens acompanyen en aquest primer tram de trajecte. 
Quan ja portem uns 700 metres per aquest agraït corriol, arribem a una carretera asfaltada. És la mateixa carretera de les Dunes que hem abandonat abans. 
Els indicadors que hi trobem són clars i diàfans: cap a l’esquerra. Ara ve un tros planer sobre asfalt i sota bosc, que coincideix amb el GR-92, que ja ens portarà fins al castell.
Caminem amb alegria per aquesta amable via fins que al cap d’uns 300 metres arribem a la casa de les Dunes, indret que acull la Font del Coll de les Sorres i un petit aparcament. Aquí comença la part circular de la ruta i com sempre, cal prendre una decisió determinant:
😺 Recte amunt pel corriol que s’enfila de dret cap al Montplà? 
😺 O bé tirem pel camí que voreja la muntanya per anar a buscar l’ermita de Santa Caterina? 
En realitat tant li fot perquè és una ruta circular i acabarem visitant-ho tot per acabar de nou aquí 😹
Però el determinat equip del CAT de Setmana ho té clar: recte amunt, ataquem el Montplà de cara! 

FINS AL MONTPLÀ

A partir d’ara, la ruta presenta alguns canvis importants: s’han acabat les ombres, entrem en un tram més costerut, i canviem el terra arenós per un de pedregós. Enfilem la muntanya de dret pel vessant de Llevant, sense floritures, seguint les marques del GR. 
Al cap d’uns 700 metres, i quan ja hem superat un desnivell d’uns 130 metres, la paret es torna tan vertical que el camí fa una giragonsa i dona la volta per la banda dreta, on el pendent és més suau. 
A mesura que anem pujant, i en funció del vessant, la muntanya ens demana cames, però també ens dona recompenses: ens ofereix diferents panoràmiques. Algunes són de la cara marítima, amb les Medes al fons. D’altres, del vessant Nord, amb l’Empordà i el Canigó de lluny. I d’altres, de la mateixa muntanya del Montgrí. 
Aquí una mostra de les vistes:
Quan acabem de fer la giragonsa, ens trobem el camí que per la dreta baixa fins al Puig Rodó i el Coll del Puig, però nosaltres l’agafem per l’esquerra, per acabar d’enfilar els últims metres fins al capdamunt del nostre primer cim: el Montplà.
Com molt bé indica el seu nom, el seu cim és ben pla (i ben pelat, només amb vegetació baixa) i de lluny ja ens mostra el castell, que ens queda a la nostra alçada.

FINS AL CASTELL DEL MONTGRÍ

Caminar entre els arbusts del Montplà ens permet quedar torrats pel sol (si en fa), redescobrir les vistes (que n’hi ha), i constatar que tenim el castell a la nostra alçada (Segons l’ICGC, Castell del Montgrí, 302 m; Montplà, 310 m).
Avancem alegres cap al nostre objectiu medieval seguint el camí, que se’ns mostra net i ferm. Però a mesura que ens hi acostem ens adonem d’un petit detall: si bé és cert que el castell el tenim a la nostra alçada…
… quan ja portem un bon tros intuim que això no vol dir que el camí per arribar-hi sigui del tot planer…
 … ben al contrari, el camí encara ens demanarà un descens i un nou ascens…
 … perquè entre el Montplà i el castell del Montgrí cal baixar i fer un coll: el famós coll d’en Garrigàs…
… que el sacrificat equip el CAT de Setmana supera amb nota alta: en realitat és una baixada suau amb una remuntada final d’uns 100 metres de desnivell pel mateix GR.
La pujada no és trencacames, però ens presenta, això sí, algun pas semi-abrupte que pot reclamar l’ús de les mans (i que en cas de pluja o terra humit també reclama vigilar i procurar no patinar amb les pedres). 
En tot cas, es tracta d’un compte enrere per arribar, ara sí al gran objectiu: el castell del Montgrí:

EL CASTELL QUE NO VA CALDRE

La gran majoria de castells del nostre petit país estan trinxats, n’hi ha prou amb pujar a Milany o a València d’Àneu per fer-nos-en una idea. Són castells a mig destruir, per entendre’ns… però aquest no. Tot i que no hi és tot, en realitat és un castell a mig construir, inacabat.
De fet, si entrem a dins, descobrim que esta buit!
I això per què? Doncs a grans trets, perquè el castell era un encàrrec del rei Jaume II a finals del segle XIII per controlar de prop els moviments del comte d’Empúries. Però al cap de pocs anys, amb les parets a mig aixecar, Empúries va deixar de donar problemes al rei i la fortalesa ja no va fer falta.
I així es va quedar, amb les quatre parets de fora i sense res a dins. 
És clar que les vistes de mig país les té igualment, sigui un castell trinxat, mig fet o mig desfet:
Si en voleu saber més… al final d’aquest CAT de Setmana us donem alguns enllaços, però si voleu anar fent boca, trobareu cosetes a dexcursio.net, i també trobareu apunts del castell i de la història de Torroella a la web oficial de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.

FINS A L'ERMITA DE SANTA CATERINA

Visitar el castell inclou una alegre ronda perimetral pel capdamunt de les seves parets, però també una segona ronda perimetral arran de terra amb visita facultativa a una cisterna excavada a pocs metres. 
Un cop assedegades les curiositats històriques, toca baixar muntanya avall per anar a buscar l’ermita de Santa Caterina, perfectament visible des del castell. L’heu vista entre les estampes del carrusel d’imatges anterior, oi?
Per anar-hi, agafem el camí principal, el que baixa fins a Torroella. Surt de la part davantera del castell i és el més concorregut. No té pèrdua.
El descens consta d’una primera baixada en ziga-zaga pel camí de Torroella fins al coll de Santa Caterina. Poca cosa, tot just uns 800 metres de longitud per un camí rocallós i àrid. 
Anem baixant alegres i xirois, compartint sender amb altres rostres pàl·lids, fins que arribem a un encreuament: al coll de Santa Caterina, fermament coronat per una creu més o menys adreçada:
Arribats a la creu, deixem el camí cap a Torroella i agafem el corriol que baixa per la dreta, per anar a buscar el vessant obac de la muntanya del Montgrí. Amb gran pena, deixem el GR-92, però amb gran alegria, comprovem que ens mantenim dins del sender local SL-C 17.
A la que ens hi posem, de seguida fem un canvi de sentit. Avancem entre pins i pedres relliscoses de dret cap a l’ermita. 
Quin paisatge ens trobem? Doncs aquest:
Del coll a l’ermita no hi ha ni un quilòmetre de distància, de manera que arribem a l’objectiu frescos com una foixarda.
L’ermita ens rep amb un repic de campanes. Sí, no és cap vacil·lada, som rebuts així. Però de seguida arriba el desengany: no es tracta de cap comitiva de benvinguda per al sacrificat equip del CAT de Setmana, sinó d’un grup de visitants/amics de tros que s’ha arribat fins al campanar i fa sonar la cosa.
La decepció és proporcional a les expectatives que teníem a ser rebuts amb un toc de campanes. Però això no ens impedeix vorejar el temple amb il·lusió i conèixer detalls la seva història a través dels amables panells informatius que hi ha instal·lats:
Deixem l’ermita per la part del darrere, on hi ha unes populars “basses” i el pàrquing per a carruatges (efectivament, a Santa Caterina s’hi pot arribar en cotxe per una pista que prové de la banda Nord-oest, des de Bellcaire d’Empordà).

FINS AL COLL DEL PUIG I LES DUNES

Quan arribem al capdamunt del pàrquing, apreciem un detall important: el camí continua enfilant-se, i ho fa degudament indicat amb les seves inequívoques marques de sender local. Perpetrem un últim ascens d’uns cinc-cents metres fins a un coll estratègic: el coll del Puig.
Aquest punt és una cruïlla de camins coronada per una cabana de pedra seca ben conservada/restaurada o aixecada de nou. Des d’aquest indret elevat, podem veure de lluny el castell, que ens queda al nostre Sud/Sud-oest:
La cabana de pedra seca del coll del Puig. Al fons, el castell i a la seva dreta, el coll de Santa Caterina
La cabana de pedra seca del coll del Puig. Al fons, el castell i a la seva dreta, el coll de Santa Caterina
L’encreuament del Coll del Puig ens permet múltiples opcions: si tirem a l’esquerra, anem al Puig de Carroig; i si tirem a la dreta, tornem a pujar el Montplà.
Quina opció fem?
Doncs cap d’aquestes. L’assenyat i encara més afamat equip del CAT de Setmana (no podem fer tard al restaurant que ens espera a la Gola del Ter) decideix anar per feina: tirem recte endavant, per un camí que tira avall i ens deixa, al cap de no res, al camí del Mas Reginell. 
Estampa del camí, cada cop més ample
Estampa del camí, cada cop més ample
Agafem aquest camí a mà dreta, i a poc a poc anem executant un descens suau, ara sota bosc de pi, que voreja la muntanya i ens deixa de nou a la Casa de les Dunes i la Font del Coll de les Sorres, on donem per acabada la part circular de la ruta.
A partir d’aquí, només cal refer el camí i tornar de nou al punt d’origen.
Detall de mitja ruta: intrèpids caminaires descobrint alguna parida (Foto: Jordi Cubí)

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Felicitats! Ets la visita numero: 500

Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!

Els vostres il·lustres comentaris:

 😿 Cap comentari per ara

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!

Desplaça cap amunt