Àmbit:
Recorregut: 4,1 km (anar i tornar)
Temps: 
Desnivell: 120 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2019 
També en bici: Una part Sí
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta bonica i entranyable ruta, d’una hora i mitja aproximadament, ressegueix un tram del GR92 en ple Parc del Garraf. El recorregut el comencem una mica més amunt del centre d’informació de la Pleta de la Diputació de Barcelona. En concret, al pàrquing de la carretera de Castelldefels, just on hi ha l’accés a la pista asfaltada del repetidor.
Allà hi podem deixar el cotxe, sempre que no hi arribem a les mil i ja estigui tot ple. (Ah, arribar a les mil… quin clàssic del CAT de Setmana) 
La caminada és fàcil i acaba amb un bon premi. Això sí, ja hi insistirem també més endavant: la ruta ofereix molt poques ombres. Aneu amb compte si us plantegeu fer aquesta sortida a l’estiu, procureu no fer-la en hores de massa sol o quedareu rostits 
.
ASFALT, PEDRES I AVENCS
El primer tram és per asfalt per la carretera del repetidor, que trobem tallada al trànsit. (Sí, d’acord, l’asfalt és un pal, però no patiu que és poca cosa, tot just uns 500 metres, ni cinc minuts a peu) El rètol inicial ja ens avisa que el recorregut inclou alguns punts de risc: els avencs.
De seguida ens apareix un trencant a mà dreta que en deixa triar: continuar per un caminet (El GR92) o bé continuar per la carretera. El prestigiós equip del CAT de Setmana proposa anar pel sender i així deixar de menjar asfalt. En aquest nou tram hi trobem la vegetació típica del Garraf: arbusts de poca alçada i algun pi heroic que aconsegueix créixer en un sòl de pedra que reté poca aigua. I també hi ha molts avencs… no només al llarg del sender, sinó per tota aquesta zona.
És divertit veure, entre la vegetació, tot de gent de cintura per amunt, mig coberta per les plantes, a metres de distància, buscant i voltant els avencs. Nosaltres ens centrem en el camí – aneu ben calçats perquè caminem per sobre de molta pedra – i en creuem tres: l’avenc de la Sílvia, el de l’Asensio i finalment, ja a tocar novament de la carretera, el dels Llambrics.
ATENCIÓ: Apunt saberut sobre els avencs:
Els avencs són forats a terra estrets i de gran profunditat. Ens crida especialment l’atenció el segon, el de l’Asensio: És profund com els altres, més de 84 metres, però el rètol avisa que baixar-hi és perillós per manca d’oxigen.
No sabem si ens crida més l’atenció que no hi hagi oxigen, o que algú s’aventuri a baixar per aquell forat tan petit i estret. En tot cas, constatem que hi ha gent que baixa pels avencs del Garraf. A l’estiu del 2019 els Bombers van haver de rescatar un home d’un avenc de Sitges.
Aquí l’enllaç amb el tuit oficial:
En tot cas, i encara sobre l’avenc de l’Asensio: el seu descobridor va ser, efectivament, un tal Asensio.
En concret, Antonio Asensio, alies Pipa, als anys 50 del segle passat. Al final d’aquest CAT de Setmana trobareu un enllaç de ‘Speoloíndex’ amb més detalls sobre aquesta cavitat i la seva exploració.
Per cert, ja que hi som, heus aquí la definició d’Avenc segons l’IEC:
AVENC: m. [LC] [GL] Cavitat natural constituïda essencialment per un pou d’accés i eix verticals o molt inclinats.
CAP AL GRAN ‘DIPÒSIT CONTROLAT’ DE CATALUNYA
Passat l’avenc dels Llambrics, el GR torna a la carretera, just en un punt en què cal continuar per una nova bifurcació, ara per la dreta. Aquí el camí és més estret, però encara té amplitud i el terra de ciment… fins que arribem a un punt clau: l’antic abocador del Garraf, convertit ara en el “Dipòsit controlat del Garraf”.
25 milions de tones i 30 anys de residus urbans ens contemplen sota nostre:
De fet, ens trobem a l’entrada de l’abocador per l’extrem més elevat. Hi veiem màquines que aplanen el terreny d’un espai tancat i clausurat fa temps, el 2006, però que encara pateix filtracions d’aigües subterrànies muntanya avall.
En aquest punt agafem el camí que surt per l’esquerra, que ens mostra la foto inferior:
Ara la ruta s’enfila una mica i ens acostem al cim, que ja descobrim en la distància:
MORELLA A LA VISTA/LA VISTA DE MORELLA
Un cop arribem al cim, hi trobem tres clàssics: una creu, un punt geodèsic fet pols, i grans estampes a tort i a dret. Són panoràmiques excel·lents, que inclouen un rètol de situació dels que ens agrada: fidel a les vistes i amb indicacions fàcil d’identificar. Bravo pel Centre Excursionista de Begues! (La Morella és terme municipal de Begues, al Baix Llobregat).
En aquest punt hi distingireu des de Montserrat fins a tot el Pirineu Central, la Mola del Vallès, el Montseny, o la muntanya de Sal de les mines del Bages, entre molts d’altres punts… Aquí les vistes són realment espectaculars, amb el permís de l’Anticicló, és clar:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
La tornada consisteix a refer el camí. I si voleu variar una mica i ja no teniu ganes de trepitjar més terra irregular, podeu baixar fins al pàrquing per la carretera. En un tres i no res sou novament al cotxe.
Com sempre, per acabar, uns enllaços d’interès, i un bon consell:
Centre Excursionista de Begues
Sobre l’avenc de l’Asensio
Ruta de la Morella de la Diputació de Barcelona
Enllaç a la Viquipèdia sobre la Morella
Article al “Descobrir Catalunya” sobre el dipòsit del Garraf
Apunt important:
El terreny no té ombres gairebé mai. Hi ha molta pedra i vegetació baixa (és el que té el massís del Garraf) ergo, quasi millor de no plantejar-se la sortida en hores de sol a l’estiu.
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 1227
Els vostres comentaris:
😿 01-09-2023 – Anònim
Un recorregut molt xulo, amb va sorprendre la manca d’oxigen a la cavitats🙀… I teniu tota la raó no és aconsellable anar en hores de molta calor.
