Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 5,5 km
Temps: 
Desnivell: 20 metres 
Ruta circular o no
Data: 2026
També en bici: No pas
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Es veu que els pocs guiris que ho saben i s’hi dediquen, flipen de trobar-se flamencs i espais humits enganxats a Barcelona i la seva àrea metropolianal. Però mira tu, resulta que això és així. És el que hi ha al voltant de l’aeroport del Prat, al Parc del Delta del Llobregat:
Aquest CAT de Setmana ens porta fins a un dels punts d’observació de fauna més interessants del delta, l’aguait de l’estany de Cal Tet. El trobem dins d’un dels recintes protegits, a tocar del riu Llobregat, en el tram final de la «nova» desembocadura del riu.
No cal dir que la caminada és escandalosament planera: estem en zona deltàica i l’únic desnivell destacable són els graons que haurem de superar per pujar dalt dels miradors.
I pel que fa al temps… bé, això és relatiu, però amb un parell d’horetes n’hi ha de sobres, amb parades contemplatives incloses.
I el punt de sortida? Doncs molt fàcil: el situarem a l’aparcament del popular «Mirador dels avions» que trobem en un extrem de l’aeroport, al costat del canal i camí de la Bunyola:
De fet, és el mateix punt de sortida del també aclamat CAT de Setmana pel Delta del Llobregat fins a la caserna dels carrabiners i la casa del «Semàfor».
De totes maneres, i com sempre, simplificarem les explicacions per trobar l’inici de la caminada amb una referència a Google Maps:
Punt de sortida a Google Maps: l'aparcament del Mirador dels avions
Això sí, preneu nota: l’indret visitat està enganxandíssim a l’aeroport, de manera que el pas d’avions per sobre nostre serà constant.
La zona caminada està sobrevolada continuament per ocells de ferro que es fan sentir i veure.
CATS de Setmana vinculats
DEL MIRADOR D'OCELLS DE FERRO A L'AGUAIT D'OCELLS DE PLOMA
Un cop aparcats, tirem a la dreta per la carretera que connecta el mirador dels avions amb el recinte protegit del costat del riu. Es tracta del camí ral de Valencia, que resseguim pel caminet de vianants i bicletes lateral.
Passem per davant d’un parell de masos, cal Dominguet i cal Nani, i en poca estona ens plantem a l’entrada del recinte, on un amable recepcionista ens pregunta d’on venim i ens recorda que alguns camins estan tancats.
Un cop a dins, se’ns dibuixen i expliquen diferents opcions que es resumeixen en tres activitats: caminar, contemplar i deixar la bici si hem vingut en bicicleta.
Les primeres observacions les podrem perpetrar des dels diferents miradors instal·lats dins del recinte, i les caminades les farem resseguint el riu i les basses dels calaixos de depuració, o bé voltant per la zona equina.
Ho farem una mica tot, però l’objectiu final, recordem-ho, és tancar-nos als aguaits d’observació.
Les parades inicials són per fer observacions més o menys elevades. El primer que trobem, només d’entrar, és el mirador de cal Lluquer, que aprofita una antiga estructura per guanyar alçada. Com diu el seu nom, ens permet llucar-ho una mica tot 
.
.A pocs metres, a la riba dreta del riu Llobregat (recordem que estem davant d’un tram final amb la llera desviada per l’ampliació del port de Barcelona) hi trobem el «Mirador dels Flamencs«.
I realment hi ha flamencs? Doncs segons la secció ornitològica del CAT de Setmana, sí.
Han sigut llucats en més d’una ocasió, com mostra aquest petit carrusel d’imatges i pixels corresponents a diferents èpoques i visites:
Fetes les primers obseracions, comencem a caminar pel costat del riu. Anem aigues avall, pel costat de la bassa de cal Bitxot (de vegades seca) i els calaixos de depuració, que com el seu nom indica, van netejant l’aigua a mesura que canvien de bassa.
Aquí una estampa amb ocell de ferro d’aquest indret depurador, que evidentment, es recte i planer:
Quan portem uns 800 metres de recte camí, ens trobem el mirador de Cal Malet. que, per uns mòdics graons, ens obsequia amb més estampes del recinte:
Després de les afotos de rigor, continuem avall pel mateix camí, enganxats al riu. Comprovareu que ens apareixen a mà dreta tot de camins perpendiculars que s’endinsen cap a l’interior creuant els calaixos de depuració.
Si estan oberts, els podem agafar i anar fins a l’aguait del Sabogal, un dels aguaits de l’estany de Cal Tet, que aviat tindrem a tocar.
I també ens podem arribar fins a la zona equina, tot vorejant els tancats amb cavalls a dins:
Amb escapades equines o sense, el nostre noble i recte camí continua sent el mateix: la ruta que segueix aigues avall pel costat del riu.
Això sí, descobrireu que existeix l’opció, en alguns trams, de fer una petita escapada arran d’aigua i continuar baixant per un caminet més estret i sinuós, entre vegetació de ribera, que discorre en paral·lel al camí principal.
Si ho feu, tal i com aconsella el feréstec equip del CAT de Setmana, gaudireu d’estampes fluvials com aquesta:
Ja sigui serpentejant pel caminet de ribera, o pel recte camí interior, acabarem arribant a un punt clau: l’estany de ca l’Arana.
En aquest punt, tenim l’opció de continuar riu avall entre les aigues del Llobreat i les aigües del petit l’estany fins al mirador de la desembocadura.
Però l’assenyat equip del CAT de Setmana desestima aquesta opció per una raó molt senzilla: el camí està tancat.
Per tant, tirem a la dreta i ens endinsem terra endis, per un camí ample i recte que ens porta cap a un altre mirador: el mirador de Cal Beites, que ens obsequia amb panoràmiques de l’estany de ca l’Arana i de tot el recinte:
Quan ja hem omplert els ulls de belles estampes i hem desfet les cargolades escales del mirador, contineum avançant cap a la pineda de ca l’Arana. Aquí les ombres son fermes.
Uns metres mes enllà, toparem amb un mur d’on surt el caminet que ens porta cap al nostre anhelat objectiu: l’aguait de Cal Tet.
Des d’aquest privilegiat i silenciós INDRET, obtenim fermes i humides imatges del Delta:
GUAITA QUÈ FAN ARA:
L’aguait de l’estany de Cal Tet és la recompensa final, sobretot si hi trobem prou aigua i tota mena d’exemplars: el bernat pescaire, l’agró roig, anecs diversos, polles d’aigua, arpelles, corriols camanegre… Un munt d’ocells en ploma que podem contemplar en reverencial silenci.
Són exemplars que es barregen amb els Boeings i els Airbusos de ploma dura que també solquen els cels i la terra del delta.
Tot seguit, unes estampes des de l’aguait (abril 2026):
Per cert, només un recordatori: l’estany de Cal Tet és un espai natural recrescut de forma artificial, i està protegit des del 1987 juntament amb la llacuna de Ca l’Arana.
Part de les seves aigues provenen de la depuradora. Hi arriben degudament «sanejades» pels filtres verds que hem anat trobant pel camí.
Si us agrada observar píxels roses i blancs, podeu provar de llucar més ocells al popular CAT de Setmana per la desembocadura de l’Ebre.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
De tornada, podeu refer el trajecte i/o provar de caminar per altres ramals de la zona protegida, sempre que estigui permès, evidentment.
Com sempre, ho rematem amb uns ferms enllaços d’interès :
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
Cap comentari per ara
