Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 8 km 
Temps: 
Desnivell: 20 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2019, 2020
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta celebradíssima proposta del CAT de Setmana és de les més familiars i pedagògiques ever. Evidentment, és molt planera, sempre a una mitjana de 4 metres sobre el mar, i atenció, important: amb poques ombres disponibles.
Abans de continuar però, uns apunts previs sobre aquest indret. En primer lloc, no ens hem d’enganyar pel que voldríem que fos i no és: segurament és l’espai humit més urbanitzat i alterat de Catalunya. Els aiguamolls de l’Empordà i el Delta de l’Ebre, per exemple, tenen una pressió humana (i acústica) molt menor. Això és així.
Però tampoc ens hem d’enganyar per tòpics mal entesos: malgrat el pressing urbà i industrial, alguns racons d’aquest espai són un petit miracle. Això també és així.
PRÈVIA: EL PÀRQUING DEL MIRADOR… DELS AVIONS
Sortim des del pàrquing del mirador dels avions, un punt molt fàcil d’arribar-hi des del Prat mateix. Està situat a l’extrem Est de l’aeroport, de manera que just per sobre nostre hi passen avions constantment, tots amb el tren d’aterratge obert, a punt de tocar pista.
És un espectacle que atreu desenes d’afeccionats, famílies, curiosos i, perquè no dir-ho també: alguns freaks nivell A-380.
Aquí ens hi podem estar l’estona que calgui, perquè l’aterratge d’avions és constant. Segons dades de l’aeroport, a l’estiu 2019, quan es perpetrava un dels CAT de Setmana pel Delta, s’arribava a pics per sobre de les 1.500 operacions al dia.
OBJECTIU 1: PARADA I RONDA AL CENTRE D’INFORMACIÓ
Sortint del pàrquing tirem cap a la dreta, seguint el carril bici paral·lel la carretera fins al centre d’informació. Són uns pocs minuts entre finques agrícoles. Alguns cops el prestigiós equip del CAT de Setmana s’ha trobat el recinte tancat, i d’altres – la majoria – obert.
Si s’hi pot entrar, primer de tot us trobareu un senyor o senyora en una caseta que us preguntarà d’on veniu. La típica pregunta de rigor per fer estadística de visitants.
ATENCIÓ: BONUS TRACK: Ruta circular interna:
Si us trobeu el recinte tancat, com ens va passar un dilluns d’estiu del 2019, res, tireu cap a la dreta i cap a la Brunyola. Però si és obert, com a l’hivern de 2020, aleshores s’obre l’opció de fer algunes rutes circulars i enfilar-se per diversos miradors. Si podeu entrar-hi, val la pena (Tingueu en compte que aquesta part de Bonus Track no queda reflectida al Wikiloc d’aquest CAT de Setmana).
Dins del recinte hi trobareu, només d’entrar-hi, taules per fer-hi pícnic i el mirador de Cal Bitxot, amb vistes elevades com aquesta, mirant cap a la Zona Franca:
També hi ha diferents punts d’accés a la riba del riu, que en algunes ocasions acull alguns estols d’aus, entre la desembocadura i el pont de Nelson Mandela (un dels punts clau d’aquest CAT de Setmana). Per cert, en una visita de 2020 hi trobem uns entretinguts flamencs que, vist com es col·loquen, ens mostren que hi ha poca profunditat:
Dins d’aquest recinte hi ha diferents rutes establertes. Algunes de circulars, i d’altres lineals, d’anada i tornada pel mateix camí. N’hi ha per a tots els gustos. Una de les més habituals és la que envolta l’estany del Bitxot i els calaixos de depuració (marcada en color verd als mapes del parc). Veureu que és una ruta curta però completa, que voreja el Llobregat, creua algunes basses, i també voreja una zona de pastura amb cavalls. Per aquesta ruta també hi trobem un altre mirador elevat, el mirador de Cal Malet, que ens ensenya el riu i també una perspectiva de les diferents basses de depuració.
En tot cas, les rutes per dins del recinte són una mica al gust del consumidor, com mostra la foto de sota, amb el mapa general del delta:
OBJECTIU 2: EL MIRADOR DE LA BUNYOLA
Fetes les rutes de rigor i situats de nou davant l’entrada del punt d’informació, ens toca tirar cap al mar (La ruta groga del mapa de la foto superior). Per això agafem el camí recte i planer en direcció cap a la Brunyola. Què ens trobem caminant per aquí?
Doncs algun ciclista que ens trobem de cara, alguna remor de fons d’algun tractor treballant la terra, algun brunzit de les canyes que onegen amb el vent… i de sobte… un cop més… barroum!
L’escàndol vingut dels núvols. L’estrèpit sorgit del Gran ocell de ferro que, un cop i un altre, trenca el cel i la quietud mundana.
En aquest tram de camí hi tenim vegetació a banda i banda. A mà esquerra ens queda, en paral·lel, un dels itineraris del recinte del centre d’informació (que segurament acabeu de fer) mentre que a la dreta hi ha terrenys agrícoles en plena activitat:
Al cap d’uns minuts trobarem a mà esquerra el mirador de cal Tet. A través d’uns forats en una tanca de fusta podem veure-hi diferents elements, alguns dels quals visitables des del recinte del centre d’informació. En destaquem el següent:
Davant nostre, al terra mateix, just a sota de la tanca: hi descobrim molts conguitos de xai.
A pocs metres: una pista de terra que voreja l’estany fins a ‘Aguait de cal Tet’.
Al fons: l’estany de cal Tet.
Més al fons: hi endevinem, encara que no ho veiem, la desembocadura del Llobregat
I més, més al fons: les grues del port ampliat de Barcelona.
APUNT FILOSÒFIC: Què són “Sorolls molestos”?
Sempre que hem vingut aquí ens ha cridat l’atenció aquest rètol:
No hi diu res que no trobem en altres llocs on també cal respectar la natura i la seva quietud. Però en aquest cas ens preguntem humilment: què entenem per “sorolls molestos”? Fins a quin punt el problema pot ser l’altaveu Bluetooth d’algun visitant irreverent, quan per sobre nostre hi ressonen constantment els motors de reacció Rolls-Royce-250.000 CV dels Grans Ocells d’Acer?
(I que consti que no ens agraden gens els i les “guais” que van pel món regalant flow amb la seva musiqueta).
Després del mirador, el nostre camí es retroba amb dos elements: un caminet que ens apareix per la nostra dreta, i el “canal de la dreta del Llobregat”.
Veureu que en aquest punt hi ha un pont que ens permet travessar el canal i continuar baixant per l’altra banda, seguint el camí paral·lel de la Bunyola, que ens porta al mateix punt. Nosaltres ens posem al mig del pont per fer-hi alguna foto (la de sota) però preferim continuar baixant pel mateix caminet d’on venim.
Per entendre’ns: el canal ens queda a la nostra dreta.
ATENCIÓ: Apunt salinitzant:
Per evitar que l’aigua de mar i la seva sal penetrin canal endins i ho facin malbé tot, en alguns punts s’han construït unes mini rescloses per marcar una barrera natural:
Es tracta d’un desnivell perquè l’aigua salada no tingui accés directe al nivell superior de l’aigua dolça. Si més no mentre el canvi climàtic no faci pujar el nivell de la Mediterrània. Temps al temps…
ATENCIÓ: Apunt salinitzant:
Per evitar que l’aigua de mar i la seva sal penetrin canal endins i ho facin malbé tot, en alguns punts s’han construït unes mini rescloses per marcar una barrera natural: un desnivell perquè l’aigua salada no tingui accés directe al nivell superior de l’aigua dolça. Si més no mentre el canvi climàtic no faci pujar el nivell de la Mediterrània. Temps al temps…
Al cap de 2.700 metres de caminada planera i recta, arribem al primer objectiu: El Mirador de la Bunyola, el punt més proper al mar que ens permeten. Enfilem fins al capdamunt del mirador i això ens dona una perspectiva general.
A mà esquerra, la platja de Ca l’Arana, la desembocadura del riu – modificada pels humans fa pocs anys – i les grues del port de Barcelona.
Al davant, la desembocadura del canal dret del Llobregat, amb alguns ocells.
A la dreta, la platja del Prat, amb les antigues construccions dels Carrabiners i el mirador del Semàfor al fons, un indret que podeu visitar en un dir ai.
I al darrere, d’on venim, vista general del parc del Delta del Llobregat i del parc agrari. De fons, Collserola i un Gran Ocell d’Acer a punt de tocar terra.
Com? Què menys rotllos i més imatges? Que preferiu unes estampes visuals abans que les descripcions? Cap problema: heus aquí un modest carrusel amb les imatges dels quatre punts. Això és el que veiem des del mirador de la Bunyola:
OBJECTIU 3: EL PONT DE NELSON MANDELA, L’ÚLTIM SOBRE EL LLOBREGAT
El nostre tercer objectiu està a l’altre extrem del parc, o sigui que girem cua pel mateix camí i refem la ruta en sentit invers. Per tant, a la primera bifurcació agafarem el camí de la dreta, passarem novament pel mirador de cal Tet (que ara tindrem a la dreta) i a l’esquerra ens quedaran les cases de Cal Ferrers i Cal Tudela, amb els seus ocells habituals:
Quan tornem a ser al centre d’informació, en lloc de girar a l’esquerra i tornar cap al punt de sortida, continuem recte amunt, en direcció al pont de Nelson Mandela. Ara caminem pel parc agrari: passem pel costat de ciclistes, masies, espantaocells, espantaavions, petits canals, tractors que treballen la terra polsegosa…
… Fins que al cap d’un quilòmetre ben bo arribem al nostre pont. D’entrada, i a jutjar pel seu esquelet blanc, sembla el ‘Típic pont de Calatrava’ que ens trobem cada dos per tres a tots els racons del país. Però no. En aquest cas l’arquitecte va ser Juan Carlos Martínez.
El prestigiós equip del CAT de Setmana ha explorat el Pont Nelson Mandela per diferents angles…
… I també hem gaudit de les vistes que ofereix des de dalt. Unes amables escales ens permeten pujar dalt del pont, que connecta per carretera el trànsit dels polígons industrials. Aquí és el punt més àlgid de la ruta: 24 metres over the sea!
Això permet contemplar bones estampes del riu i el Parc Agrari:
I res… fetes les contemplacions, ara ja emprenem el camí de tornada, que és fàcil i evident: només cal refer la ruta fins al centre d’informació, i allà trencar a la dreta fins a l’aparcament. Veureu que sobre el mapa teniu rutes alternatives, però en molts casos són camins restringits.
En tot cas, en el tram final sempre us podeu aturar a contemplar algunes de les masies del parc, que tenen rètol dedicat inclòs:
També, us podeu distreure observant més ocells d’acer aterrant a l’aeroport, sempre i quan no urgeixi agafar el cotxe per anar a buscar algun bar del Prat de per prendre alguna beguda refrescant. (Això últim, només si heu fet la ruta en plena canícula estival, com és el cas de l’eixelebrat equip del CAT de Setmana).
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns enllaços d’interès i, atenció, atenció: amb un BONUS TRACK molt especial.
BONUS TRACK
Us convidem a conèixer i a fer ús i abús del:
Gran CATàleg pràctic d’Ornitologia d’acer
Ornitologia d’acer és l’activitat consistent en veure com aterren, a pocs metres de les nostres testes, els avions de l’aeroport del Prat. Saber-ne la companyia, el model, si l’aeroport està operant amb una configuració o una altra, endevinar d’on prové l’avió, si va tard, si va on time… És tota una passió per a molts.
Per aquest motiu, des de la prestigiosa secció ornitològica del CAT de Setmana hem elaborat una “guia pràctica d’espècies” molt útil, acompanyada d’imatges capturades durant les nostres pacients estades. La podeu visitar clicant el següent enllaç:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 960
Els vostres comentaris:
25-02-2021 – Baix Llobregat vivo y coleando
Gracias por no olvidar este rincón del Baix Llobregat. Con la pandemia y las restricciones de movilidad, lugares así nos dan media vida.
CAT de Setmana
Hola, Baix Llobregat vivo y coleando, tu ho has dit: Ben viu i mantenint molts racons que anem explicant a mesura que podem.
