Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 8 km 
Temps: 
Desnivell: 20 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2019, 2020, 2023, 2024, 2026
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta celebradíssima proposta del CAT de Setmana és de les més familiars i pedagògiques ever. Evidentment, és molt planera, sempre a una mitjana de 4-8 metres sobre el mar, i atenció, important: amb poques ombres disponibles.
Abans de continuar però, uns apunts previs sobre aquest indret. En primer lloc, no ens hem d’enganyar pel que voldríem que fos i no és: segurament és l’espai humit més urbanitzat i alterat de Catalunya.
Els aiguamolls de l’Empordà i el Delta de l’Ebre, per exemple, tenen una pressió humana (i acústica) molt menor.
Això és així.
Però tampoc ens hem d’enganyar per tòpics mal entesos: malgrat el pressing urbà i industrial, alguns racons d’aquest espai són un petit miracle.
Això també és així.
La caminada proposada ens mostra ocells de ploma, ocells de ferro, aiguamolls, canals, platja, patrimoni històric, mar… Caminem pel canal de la dreta del Llobregat fins a la platja del Prat, per descobrir les antigues casernes dels carrabiners i la casa del Semàfor.
Actualment, són edificis fets mistos, però ben arranjat per poder-ho visitar:
Arran de mar gaudirem de miradors amb vistes generoses i tornarem terra endins entre canyes, aus i canals, fins al Centre d’Informació, on es troba la part més «preservada» dels aiguamolls (tot i que en realitat l’entorn ha sigut «redissenyat» arran de la modificació del tram final del riu Llobregat.
I no només això, la ruta també s’endinsa fins al pont de Nelson Mandela per així gaudir de les panoràmiques més «elevades» del delta i redescobrir l’entorn més agrari del parc.
El punt de sortida el fixem al pàrquing del Mirador dels avions, un punt emblemàtic situat a l’extrem Est de l’aeroport. Just pel seu damunt hi aterren els avions, ja amb el tren d’aterratge obert, a punt de tocar pista.
És el mateix punt de sortida del prestigios CAT de Setmana pel delta del Llobregat fins a l’augait de Cal Tet.
Al Mirador odels avions s’hi arriba per la carretera de la Bunyola, que surt de l’avinguda Onze de setembre, al nucli del Prat de Llobregat. Trobar-ho és molt fàcil, tot i que ja ho sabem: sempre és més còmde un cop de Google Maps:
Punt de sortida a Google Maps
PRÈVIA: EL PÀRQUING DEL MIRADOR DELS AVIONS
A menys que ensopegueu un dia amb la configuració canviada, aquest punt és un mirador que garanteix sempre un mínim d’albiraments d’ocells de ferro. El mirador dels avions és un espectacle que atreu desenes d’afeccionats, famílies, curiosos i, perquè no dir-ho també: alguns freaks nivell A-380.
Aquí ens hi podem estar l’estona que calgui, que el trànsit d’avions és constant. L’estiu 2019, quan es perpetrava un dels CAT de Setmana pel Delta, s’arribava a pics per sobre de les 1.500 operacions al dia.
CATS de Setmana vinculats
DEL MIRADOR DELS AVIONS AL MIRADOR DEL SEMÀFOR
Sortint del pàrquing i un cop observades les panxes d’uns quants avions a punt de tocar terra, anem a buscar el canal que tenim al costat, (el canal de la dreta del Llobregat). Escollim el camí més estret (el de la banda esquerra) i comencem a tirar avall, cap al mar.
Avancem alegres i xirois pel costat d’uns camps amb unes plantes que semblen mandroses, escarxofades sobre el terreny…
Perpetrats uns 300 metres en línia recte, arribarem a un primer pont sobre el canal. El creuarem, saludarem les tortugues que mandregen arran d’aigua, i continuarem avall per l’altra riba. Som al camí de la Bunyola.
El camí continua sent planer i recte, però ara és més ample. Avançarem entre pins, plataners, canyissats, vegetació de ribera diversa, ànecs, i ocells de ferro que ens aniran amenitzant la caminada.
La recta caminada s’allarga un quilòemtre i mig ben bo. Passarem pel costat d’un altre pont (que no travessarem) i arribarem fins a tocar la platja, on trobarem un tercer i últim pont sobre el canal.
El creuem i canviem de banda? 
No encara. Primer agafem el camí que surt a la nostra dreta i s’endinsa per l’interior de la platja del Prat, cap a les antigues casernes dels carrabiners i la casa del Semàfor.
LES CASERNES DELS CARRABINERS
El camí avança cap a Ponent, en direcció a l’aeroport, en paral·lel a la platja, que ens queda al costat. Però no hi podem anar, ens hem de cenyir al traçat del camí per mantenir l’espai el més «intacte» possible.
Al cap de no res arribem al primer vestigi, les antigues casernes dels Carrabiners. Aquest espai va quedar en desús la primera meitat del segle XX, coincidint amb la dissolució del cos, destinat sobretot al control i vigilància de fronteres.
Del mateix en surten unes escales amb una rampa que permeten entrar al recinte i visitar les construccions per dins.
Si voleu conèixer una altra caserna de Carrabiners abandonada, en aquest cas al Pirineu del Ripollès, la trobareu al gran CAT de Setmana per Molló i Coll d’Ares.
L'EDIFICI DEL SEMÀFOR
Aquest edifici té un accés a través d’una rampa elevada. En el seu moment servia per donar senyals amb banderoles de colors per comunicar-se visualment amb Montjuïc, per comunicar-se i informar de qualsevol incidència amb els vaixells que arribaven.
Es va abandonar a principis dels anys XX i durant un temps encara va servir de residència de carrabiners. Però també va acabar abandonat la primera meitat del s. XX. Es pot visitar respectant els espais, inclosa la immensa figuera que ha crescut a l’interior d’una de les antigues ales de la casa.
EL MIRADOR DE LA BUNYOLA
Fetes les rutes de rigor i girem cua, tornem fins al pont que travessa el canal i ens arribem fins al mirador que tenim allà mateix, a l’extrem del camí. Ens creuarem un darrer ciclista que ens trobem de cara, sentirem alguna remor llunyana d’algun tractor, algun brunzit de les canyes que onegen amb el vent…
Per cert, les vistes a banda i banda del tercer pont del canal se’ns mostren així:
En tot cas, passat el pont, a mà dreta tindrem el mirador de la Bunyola. Ens hi podem enfilar tot superant els graons que ens porten a la terrassa superior i gaudir de les estampes arran de mar:
A mà esquerra, la platja de Ca l’Arana, la desembocadura del riu – modificada pels humans fa pocs anys – i les grues del port de Barcelona.
Al davant, la desembocadura del canal dret del Llobregat, amb alguns ocells.
A la dreta, la platja del Prat, amb les antigues construccions dels Carrabiners i el mirador del Semàfor al fons, d’on venim, vaja.
I al darrere, d’on venim, vista general del parc del Delta del Llobregat i del parc agrari. De fons, Collserola i un Gran Ocell d’Acer a punt de tocar terra.
Com? Què menys rotllos i més imatges? Que preferiu unes estampes visuals abans que les descripcions? Cap problema: heus aquí un modest carrusel amb les imatges dels quatre punts. Això és el que veiem des del mirador de la Bunyola:
Gaudides les estampes, girem cua. Tornem terra endins, però ara pel camí que puja en paral·lel per la riba esquerra del canal. Anem cap al punt d’Informació. Quan arribem al segon pont ens trobem una amable bifurcació i tirem cap a la dreta.
Amb decisió.
A l’esquerra ens quedaran les cases de Cal Ferrers i Cal Tudela, amb els seus ocells habituals:
Al cap d’uns minuts trobarem a mà dreta el mirador de cal Tet. A través d’uns forats en una tanca de fusta podem veure-hi diferents elements, alguns dels quals visitables des del recinte del centre d’informació.
En destaquem el següent:
Davant nostre, al terra mateix, just a sota de la tanca: hi descobrim molts conguitos de xai.
Davant nostre, al terra mateix, just a sota de la tanca: hi descobrim molts conguitos de xai. A pocs metres: una pista de terra que voreja l’estany fins a ‘Aguait de cal Tet’.
Al fons: l’estany de cal Tet.
Més al fons: hi endevinem, encara que no ho veiem, la desembocadura del Llobregat
I més, més al fons: les grues del port ampliat de Barcelona.
Passat el mirador, continuem avançant pel mateix camí. En aquest tram hi tenim vegetació a banda i banda. A mà dreta ens queda, en paral·lel, un dels itineraris del recinte del centre d’informació mentre que a l’esquerra hi tenim els terrenys agrícoles en plena activitat:
Al cap d’una estona de caminada en rigorosa línia recta, arribem al centre d’Informació, que ens queda a la nostra dreta. A més d’informar-nos, podem gaudir de la part més «feréstega» del Parc:
APUNT FILOSÒFIC: Què són «Sorolls molestos»?
APUNT FILOSÒFIC: Què són «Sorolls molestos»? Sempre que hem vingut al parc aquí ens ha cridat l’atenció aquesta modalitat de rètol:
No hi diu res que no trobem en altres llocs on també cal respectar la natura i la seva quietud. Però en aquest cas ens preguntem humilment: què entenem per «sorolls molestos»? Fins a quin punt el problema pot ser l’altaveu Bluetooth d’algun visitant irreverent, quan per sobre nostre hi ressonen constantment els motors de reacció Rolls-Royce-250.000 CV dels Grans Ocells d’Acer?
(I que consti que l’assossegat equip del CAT de Setmana no és gens amic dels rostres pàl·lids que van pel món repartint flow amb la seva musiqueta).
ATENCIÓ: Apunt salinitzant:
ATENCIÓ: Apunt salinitzant: Per evitar que l’aigua de mar i la seva sal penetrin canal endins i ho facin malbé tot, en alguns punts s’han construït unes mini rescloses per marcar una barrera natural:
Es tracta d’un desnivell perquè l’aigua salada no tingui accés directe al nivell superior de l’aigua dolça. Si més no mentre el canvi climàtic no faci pujar el nivell de la Mediterrània. Temps al temps…
ATENCIÓ: Apunt salinitzant:
Per evitar que l’aigua de mar i la seva sal penetrin canal endins i ho facin malbé tot, en alguns punts s’han construït unes mini rescloses per marcar una barrera natural: un desnivell perquè l’aigua salada no tingui accés directe al nivell superior de l’aigua dolça.
Si més no mentre el canvi climàtic no faci pujar el nivell de la Mediterrània. Temps al temps…
CENTRE D'INFORMACIÓ I RUTA INTERNA:
CENTRE D'INFORMACIÓ I RUTA INTERNA:Si us trobeu el recinte tancat, com ens va passar un dilluns d’estiu del 2019, res, tireu cap a la dreta i cap a la Brunyola. Però si és obert, com a l’hivern de 2020, aleshores s’obre l’opció de fer algunes rutes circulars i enfilar-se per diversos miradors.
Dins del recinte hi trobareu, només d’entrar-hi, taules per fer-hi pícnic i el mirador de Cal Bitxot, amb vistes elevades com aquesta, mirant cap a la Zona Franca:
També hi ha diferents punts d’accés a la riba del riu, sovint acull alguns estols d’aus. En una visita de 2026 hi trobem uns entretinguts exemplats, inclòs algun flamenc. Vist com es mouen per l’aigua, ens demostren que hi ha poca profunditat.
De les rutes proposades, una de les més habituals és la que envolta l’estany del Bitxot i els calaixos de depuració. Per aquesta ruta. Hi trobem el mirador de Cal Malet, que ens ensenya el riu i una perspectiva de les diferents basses de depuració.
El circuit també voreja una zona de pastura amb cavalls, que es van introduir ja fa uns anys. Amb el temps s’han adaptat al terreny d’allò més bé i s’han anat reproduint.
En tot cas, les rutes per dins del recinte són una mica al gust del consumidor, com ha de ser.
EL PONT DE NELSON MANDELA, L’ÚLTIM SOBRE EL LLOBREGAT
El nostre tercer objectiu està a l’altre extrem del parc, o sigui que ens mantenim pel mateix camí i refem la ruta en sentit invers. Continuem recte amunt, en direcció al pont de Nelson Mandela.
Ara caminem pel parc agrari: passem pel costat de ciclistes, masies, espantaocells, espantaavions, petits canals, tractors que treballen la terra polsegosa…
… Fins que al cap d’un quilòmetre ben bo arribem al nostre pont. D’entrada, i a jutjar pel seu esquelet blanc, sembla el ‘Típic pont de Calatrava’ que ens trobem cada dos per tres a tots els racons del país. Però no. En aquest cas l’arquitecte va ser Juan Carlos Martínez.
El prestigiós equip del CAT de Setmana ha explorat el Pont Nelson Mandela per diferents angles…
… I també hem gaudit de les vistes que ofereix des de dalt. Unes amables escales ens permeten pujar dalt del pont, que connecta per carretera el trànsit dels polígons industrials. Aquí és el punt més àlgid de la ruta: 24 metres over the sea!
Això permet contemplar bones estampes del riu i el Parc Agrari:
I res… fetes les contemplacions, ara ja emprenem el camí de tornada, que és fàcil i evident: només cal refer la ruta fins al centre d’informació, i allà trencar a la dreta fins a l’aparcament. Veureu que sobre el mapa teniu rutes alternatives, però en molts casos són camins restringits.
En tot cas, en el tram final sempre us podeu aturar a contemplar algunes de les masies del parc, que tenen rètol dedicat inclòs:
També, us podeu distreure observant més ocells d’acer aterrant a l’aeroport, sempre i quan no urgeixi agafar el cotxe per anar a buscar algun bar del Prat de per prendre alguna beguda refrescant. (Això últim, només si heu fet la ruta en plena canícula estival, com és el cas de l’eixelebrat equip del CAT de Setmana).
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns enllaços d’interès i, atenció, atenció: amb un BONUS TRACK molt especial.
BONUS TRACK
Us convidem a conèixer i a fer ús i abús del:
Gran CATàleg pràctic d’Ornitologia d’acer
Ornitologia d’acer és l’activitat consistent en veure com aterren, a pocs metres de les nostres testes, els avions de l’aeroport del Prat. Saber-ne la companyia, el model, si l’aeroport està operant amb una configuració o una altra, endevinar d’on prové l’avió, si va tard, si va on time… És tota una passió per a molts.
Per aquest motiu, des de la prestigiosa secció ornitològica del CAT de Setmana hem elaborat una «guia pràctica d’espècies» molt útil, acompanyada d’imatges capturades durant les nostres pacients estades. La podeu visitar clicant el següent enllaç:
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
18/01/2024 – Anònim
Buen lugar con niños en el Mirador dels avions.
30/10/2023 – Baldivio
Sorpresa positiva. Esperem que no facin res a l’aeroport i tot quedi igual.
