El Baix Llobregat per Begues i el castell d’Eramprunyà
Aplaudit i raonablement ombrívol CAT de Setmana pel massís del Garraf que ens descobreix raconades del bosc de Begues i culmina amb les vistes imponents del castell d’Eramprunyà.
▶ Àmbit: Litoral
🔀 Recorregut: 9,2 km 
⏳ Temps: 3-4 hores
📶 Desnivell: 120 metres  
🔄 Ruta circular 
📅 Data: 2024
🚴‍♀️ També en bici: En bona part

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·CollAmunt CollAvall

·coros

🌦️ El temps que hi farà:

➔ El massís del Garraf és de les zones més castigades per la sequera. Sí. I a bona part de la serralada la vegetació és de poca alçada, adaptada a les condicions àrides d’un terreny de mal arrelar-hi. Sí.
Però aquesta falta d’ombres manifesta que trobem per exemple, al gran CAT de Setmana fins a la Morella del Garraf, no es dona en la ruta que ens ocupa. De fet, estem davant d’una caminada circular molt agraïda, amb força arbres i estimulants panoràmiques de la plana del Baix Llobregat:
Una part important del recorregut el perpetrem per pista ampla, sota els pins del bosc de Begues, però també recorrem corriols del vessant marítim de l’extrem Nord-est del massís del Garraf, amb menys ombres però amb fermes vistes del litoral central:
Intrèpid caminaire observant el litoral (Foto: M.Parera)
El punt de sortida el tenim al nucli urbà de Begues, en un extrem proper a l’entrada del poble venint de Gavà. En concret, al voltant de ‘Cal Viudo’, una masia de dimensions notables aixecada al s. XVIII i  que va acollir una influent nissaga local. 
Podem deixar el carruatge en algun dels carrers dels seus entorns, com ara el carrer de la Salut, de cal Viudo, o l’avinguda de Beguins. Tot queda al mateix lloc. 
Avinguda de Beguins de Begues, un assenyat punt de sortida per a aquesta ruta
Arribar fins a Begues és fàcil: només cal anar a buscar la carretera que vertebra el poble, la sinuosa C-535. Si veniu del Penedès, de Vilafranca per exemple, la podeu agafar des de l’N-340 a Avinyonet del Penedès. I si veniu del Sud, del mateix Baix Llobregat, la trobareu a la sortida 48 de la C-32, a l’altura de Gavà.
Com sempre, el més fàcil és fer una ullada a Google Maps, perquè negar-ho, oi?

Punt de sortida a Google Maps: Cal Viudo, Begues

Un cop aparcats, només cal anar a buscar la rotonda que hi ha damunt de ‘Cal Viudo’ i agafar la pista forestal de terra que surt a la nostra dreta. 
A la primera de canvi, i sense haver-nos endinsat encara pel bosc de Begues, ja tenim unes primeres panoràmiques  interiors que mostren el poble, la ferida a la muntanya de la pedrera de les Cubetes, i a primer pla, a la dreta, un tros de ‘Cal Viudo’:

CATS de Setmana vinculats

El Baix Llobregat entre avencs fins a la Morella del Garraf

CAT de Setmana per la Cerdanya: d’Estana a Prat de Cadí

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

El Baix Llobregat entre avencs fins a la Morella del Garraf

PEL BOSC DE BEGUES FINS A LA CREU DE LA CLOTA

La pista va virant cap a la dreta i de seguida gaudim de les ombres dels pins blancs que dominen el bosc de Begues. Avancem així prop d’un quilòmetre, sense pendents destacables i en sentit Oest, fins que trobem una pista encara més ampla: el camí de la Desfeta. 
Camí de la Desfeta entre pins i algun roure de brot verd (abril 2024)
Camí de la Desfeta entre pins i algun roure de brot verd (abril 2024)
Agafem aquesta nova via cap a l’esquerra i comencem a guanyar alçada. Passem pel costat del cim de la Guardiola, el punt més alt d’aquest CAT de Setmana, i al cap de poca estona arribem a una cruïlla de camins que ens obliga a prendre una decisió decisivament decisiva: 
😺 Tirem recte endavant, cap a l’esquerra, o cap a la dreta?
Si continuem per la pista on som, el camí de la Desfeta, aniríem fins al cim de la Desfeta. Però això no ens interessa. O sigui que trenquem a la dreta i anem a buscar dos nobles objectius: la font Sangonera i el camí de la Clota.
La secció botànica del CAT de Setmana certifica que vora el camí hi abunda el romaní. I també altres espècies primaveralment florides:
Flora beguenca primaveral: estepa
Flora beguenca primaveral: farigola
En un sospir de 150 metres arribem a la font Sangonera, que ens queda a la nostra dreta. Ens hi endinsem per la part de sota i hi veiem els murs del Pou de la font. I també una bona esplanada que convida a executar-hi un bon pícnic, tal com fan alguns rostres pàl·lids. 
Esplanada del costat del pou de la font (mirant enrere)
Esplanada del costat del pou de la font (mirant enrere)
Saludats els rostres pàl·lids que ja endrapen, continuem pel recte camí uns pocs metres més (a la nostra esquerra hi tenim un curs d’aigua absolutament sec) fins que anem a trobar una pista més ampla: el camí de la Clota, que és també la via que connecta Begues amb Can Perets i és també el GR 92-3. 
Triple Combo!
Agafem la pista a mà esquerra i de seguida comprovem, amb minvada il·lusió, que l’amplitud de la calçada implica un fet no desitjat: que s’han acabat les ombres. Però no passa res, ho assumim amb esportivitat i amb un bon capell protector.
A la primera bifurcació que ens trobem, agafem l’opció de la dreta i entrem als dominis de la Clota:

ATENCIÓ: APUNT RUÏNÓS: LA CLOTA

De seguida ens apareixen, a mà dreta i ofegats entre matolls, els murs vençuts d’unes antigues construccions. Són el que queda de les antigues cases de la Clota, ara ja en runes, que havien tingut un passat força més vigorós. 

Apareixen citades en un recompte de béns del segle XIV a càrrec del baró d’Eramprunyà, el senyor del castell que trobarem més endavant (el castell, no pas el senyor).

Restes de les cases de la Clota
Restes de les cases de la Clota sota Molta Alta Tensió

Des del camí només hi distingim les cases derruïdes, però la Clota era molta Clota: rere els murs de pedra hi ha la riera de la Clota, l’Avenc de la Clota, la barraca de la Clota… De fet, més endavant, quan ja hem deixat enrere les cases, arribem a la Creu de la Clota, que s’alça en un encreuament de camins que conflueixen al coll de…

… La Clota!

En aquest punt, fem un canvi de sentit i entrem al vessant litoral de la ruta!

Creu de la Clota - Excàlibur
Creu de la Clota

PEL VESSANT LITORAL FINS AL CASTELL

L’arribada al Coll de la Clota ens obsequia amb un ‘multipistes’, i mai millor dit: podem trencar a la dreta per tres camins diferents, podem continuar recte cap a Can Parets, i també podem tirar a l’esquerra per un corriol més estret i pedregós amablement senyalitzat amb un rètol que indica el camí del castell:
El perspicaç equip del CAT de Setmana agafa aquesta darrera opció i la ruta fa un gir: deixem els grans pins, ens orientem cap a Llevant, i ens endinsem pels extrems orientals del massís del Garraf.
Ara el camí és més estret, més pedregós, i combina trossos ombrívols amb d’altres que no ho són tant. I amb tendència a perdre alçada. A mesura que avancem, davant nostre se’ns obre el litoral, amb les primeres vistes a la plana del Baix Llobregat.
Fem ziga-zagues, canvis de sentit, resseguim perfils de muntanya… Tot plegat, un quilòmetre i mig (càlcul de pagès via Wikiloc) que perpetrem entre pins, arboç, ginesta, matolls baixos i fins i tot algun roure. 
I amb excelses estampes litorals, incloses unes primeres vistes del castell:
El caminet, que continua sent el GR 92, acaba desembocant en una pista molt més ampla, el camí de l’ermita, que en realitat és la via principal per arribar al castell. I és que a l’interior del recinte del castell d’Eramprunyà s’hi troba l’ermita de Sant Miquel, l’única construcció que es manté en condicions.
Per cert, la pista fa pujada i és poc ombrívola. No és dura, però suposa un canvi de tendència. Ah, i continua sent el GR 92. I ofereix noves estampes del castell, que cada cop tenim més a prop:
Poc abans d’arribar al destí, trobem un parell de trencants a mà esquerra: un d’ample i un altre força més estret que, de moment només, els observem. Ja els agafarem de tornada. Bé, en realitat només n’agafarem un perquè el tridimensional equip del CAT de Setmana no tenim encara el do de la ubiqüitat (I perquè en realitat seria una ximpleria perquè tots dos acaben al mateix lloc).  
Però això ja ho reflexionarem de tornada. Primer cal arribar al castell, objectiu que complim al cap de no res, quan acabem d’executar els 900 metres del camí de l’Ermita.

EL CASTELL D'ERAMPRUNYÀ

El recinte del castell d’Eramprunyà ens rep amb una de freda i una de calenta: 
😿 La freda, és que tot el recinte està tancat al públic, no es pot accedir a les ruïnes del castell. Ni tan sols a l’ermita. Ho deixen clar uns rètols i unes tanques perimetrals metàl·liques, on s’indica que només s’obre uns dies determinats cada mes (això en data d’abril de 2024, i a causa d’unes obres). 
Des de fora, el recinte és poc visible, però alguna cosa podem copsar:
La prohibició és respectada per la majoria de visitants, excepte per un parell de garruls amb els seus respectius cans, que passen de tot i es colen per un forat de les tanques metàl·liques. 
Són garruls estàndard, que intenten dissimular la seva gesta davant de tothom: “tu fes com si res, actua amb naturalitat” es diuen entre ells mentre salten la tanca i surten de la zona prohibida. Actuen com si la resta de rostres pàl·lids fóssim idiotes. 
És clar que, ben mirat, una mica idiotes sí que ho vam ser, perquè ningú els va cridar l’atenció i els dos garruls, van tornar muntanya avall amb la seva missió complerta. 
😺 La calenta és que observem alegres brots verds de fulles de roures – cosa que té molt mèrit tenint en compte els calorosos temps que corren pel Garraf – i també que confirmem un segon factor: com tot castell, Eramprunyà està aixecat en un punt estratègic, i les vistes que ofereix del litoral del Baix Llobregat són altament fermes.
Hi reconeixeu el canal olímpic de Castelldefels?  

DEL CASTELL A BEGUES PEL PLA DE LES BRUIXES

Un cop dinats pels voltants del castell, toca el camí de tornada. Refem el camí de l’ermita i de seguida ens trobem amb els trencants a la dreta que dèiem abans. 
Agafem el primer, que és un caminet pedregós que s’enfila pel costat del marge. Avancem per aquest amable i poc ombrívol corriol muntanya amunt, cap al Pla de les Bruixes.
Connectem amb un camí més ample que voreja el cim de la Desfeta (cim que ens queda a la nostra esquerra) i quan caminem pel pla de les Bruixes…Tatxin! Ens adonem que a la nostra dreta hi tenim les millors estampes de la ruta:
El castell en primer pla i just al seu darrere, els "fingers" de la T1 de l'aeroport del Prat
El castell en primer pla i just al seu darrere, els "fingers" de la T1 de l'aeroport del Prat
Gaudim d’unes vistes millorades i ampliades del litoral, amb el Baix Llobregat, Collserola, el pla de Barcelona… i sempre amb el castell d’Eramprunyà a primera línia. Les estampes guanyen força quan ens acostem a un antic mirador que trobem a mà dreta. 
Des d’aquesta perspectiva se’ns fa més fàcil copsar el domini visual del castell:
Passada aquesta talaia, perpetrem el tram final fins a Begues: continuem perdent alçada per la mateixa pista que rodeja el cim de la Desfeta fins que passats uns 500 metres, agafem un caminet a mà esquerra que voreja els dominis del Mas de les Planes.
Encetem un tram molt agradable i planer que va resseguint un mur llarguíssim. Avancem pel costat d’herbassars, camps de vinyes, i un últim bosc ombrívol que ens deixa a tocar del poble. 
Aquí unes boniques estampes del tros:
L’arribada al poble la fem pels camins que segueixen el traçat de la cabalosa riera de Begues, que ens deixen novament al nucli urbà del poble. 
En concret, a l’avinguda de Beguins, al voltant de la masia del Cal Viudo. Just on hem començat a caminar:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com és tradició, ho regarem amb uns impagables enllaços d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Felicitats! Ets la visita numero: 1468

Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!

Els vostres il·lustres comentaris:

 😿 Cap comentari per ara

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!

Desplaça cap amunt