Barcelona (i el Baix Llobregat) per Collserola: caminada matinal per la Creu d’Olorda

 

Sortida molt fàcil pel Parc de Collserola, a cavall de tres municipis: Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Barcelona. A grans trets, pujarem un petit cim que ens donarà una bona perspectiva del Baix Llobregat amb una ‘sorpresa’ final: la Pedrera dels ocells.
Barcelona (i el Baix Llobregat) per Collserola: caminada matinal per la Creu d’Olorda

 

Sortida per fer en parella, amb la família, els amics, o en solitari. No té secret ni dificultat. És una sortida metropolitana, encara al Parc de Collserola, per la banda del Baix Llobregat, just en un punt que està a cavall de tres municipis. Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Barcelona. A grans trets, pujarem un petit cim que ens donarà una bona perspectiva del Baix Llobrega amb una ‘sorpresa’ final: la Pedrera dels ocells.

 

Comencem? ⤵
Àmbit: Litoral
🔀 Recorregut: 2,2 quilòmetres   
⏳ Temps: 1-2 hores
📶 Desnivell: 144 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2018, 2020, 2021
🚴‍♀️ També en bici: Sí
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:
·eliziR
 
🔃 Ruta a Google-My maps: 
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ La sortida per aquest CAT de Setmana és de les breus, per fer gana i un raconet a la panxa per després anar a dinar o esmorzar: pujar fins al Puig d’Olorda, on hi ha la creu del Puig d’Olorda, des de l’ermita de Santa Creu d’Olorda. 
La ruta s’enfila per la muntanya que hi ha just a sobre d’una de les imatges que molta gent té al cap quan passa amb el cotxe a 100 per hora per la B-23 o per l’A2: la fàbrica abandonada de ciment que es veu enfilada just per sobre de Molins de Rei. 
Foto: Viquipèdia
El punt de sortida és l’ermita de Santa Creu d’Olorda. S’hi pot pujar des del Baix Llobregat, des de Sant Feliu (carretera de Sanson), des de Molins de Rei, i també des de Barcelona. Si veniu de la capital, cal agafar la carretera de Vallvidrera i just abans d’arribar a dalt, agafar un trencant a mà esquerra (La famosa BV-1468) que ja indica Molins de Rei. Continueu per aquí uns 6 quilometres (10 minuts en cotxe) i arribareu a l’ermita. Busqueu lloc per aparcar i deixeu el cotxe on pugueu. Segons a quina hora hi aneu, ja ho trobareu ple de gent: canalla jugant, algú fent barbacoes, d’altres prenent alguna cerveseta… és un punt de lleure amb restaurants, i té l’honor de ser el punt de sortida d’aquest CAT de Setmana. 
Mapa de Google del punt de sortida: Santa Creu d’Olorda 

CATS de Setmana vinculats

Collserola pel Passeig de les Aigües, el mirador de transversal de Barcelona
Barcelona per Collserola: un pim-pam pel Camí del Salze
Caminada pel Delta del Llobregat sota ‘Gran ocell de Ferro’
Collserola pel Passeig de les Aigües, el mirador de transversal de Barcelona

RUTA CIRCULAR

 

La ruta comença i acaba al mateix punt. És circular. Surt del mateix pàrquing, amb un camí molt ample amb un cartell ben clar. Fixeu-vos que només de sortir, a mà dreta s’hi veu un caminet que s’enfila muntanya amunt. Doncs bé, Per aquí és on sortirem novament un cop acabem aquesta ruta circular. (Ruta que evidentment podeu fer del revés si comenceu a enfilar per aquí). 
punt de sortida creu olorda
Aquí comencem a caminar, a ma dreta, el camí per on sortirem quan tornem.
Aquest primer tram coincideix amb la “carretera de Sanson”, una pista planera, ample, agradable i força transitada. Al cap d’una estona veureu que el camí es bifurca. Cap a l’esquerra, muntanya avall, hi continua la carretera de Sanson per anar cap a Sant Feliu, que NO agafarem. (A menys que vulguem fer una escapada per veure la fàbrica abandonada de més a prop). Continuarem enfilant per la pista de la dreta fins que, poc després arribem a una esplanada fruit de l’antiga erosió artificial de la muntanya. A una banda ens queden unes basses…
… i a l’altra les vistes al Baix Llobregat, començant per les restes de la fàbrica que tractava la pedra que durant dècades s’havia extret de la muntanya.
Al final d’aquesta part més planera hi ha un mirador en un extrem on es veuen panoràmiques del Baix Llobregat des de diferents angles, com aquesta que mostra Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, i el riu Llobregat atrapat entre autopistes, autovies, carreteres i vies de tren…
… o també aquesta altra panoràmica des de sobre mateix de la fàbrica i el ‘pedra-ducte’ que hi transportava el material de la muntanya, amb vistes al mar i la desembocadura del riu Llobregat.  
Des d’aquest mateix punt veiem la torre de vigilància de dalt del petit cim (senyal que tenim l’objectiu a prop) i també ens podem fer una idea de l’agressió que ha patit aquesta muntanya per part de l’home durant dècades.
20201227_125809 olorda collserola
Quan el camí arriba al final de l’esplanada, veureu que es bifurca novament. Nosaltres, cap a la dreta, per enfilar el petit cim. Quatre ziga zagues i de seguida sereu a dalt. El primer que veureu: una torre de vigilància d’incendis forestals, unes roques, i una creu:
Les vistes permeten veure cap al Llobregat, però també cap a Collserola: la perspectiva de Barcelona i la muntanya és força angulada, de manera que alguns elements costen una mica més de situar. Per sort, el dia que hi vam pujar ens vam trobar un “savi desconegut”, un d’aquells senyors que, literalment, ho coneixen tot: com es reconeix el Tibidabo des d’aquest punt on ens trobem, quan es va construir, on queda Sant Cugat, quina és la llera nova i la llera vella del Llobregat, d’on són els constructors Hutchison que han fet l’ampliació del port, quin tipus de carbó treien de les mines d’Ogassa al Ripollès… tot, tot, tot.
De tornada, hem de refer un tros de camí. No massa, i al cap d’uns metres agafar un caminet a la dreta per continuar la ruta circular. Aquí tindreu les vistes cap al Nord: Montserrat, el Vallès Occidental, la Mola… i més a la vora unes formacions més terroses, per on també s’hi escapen multiples caminets i desnivells, com mostra la foto de sobre.
monserrat i la mola creu olorda collserola
El camí de tornada, mrant cap al Nord. Al fons: el perfil de Monserrat i de la Mola

TRAM FINAL AMB SORPRESA

 

Quan ja arribem al final -i ja sentim de nou el xarrabascat de la zona d’esbarjo on hem aparcat el cotxe – veiem a mà esquerra que estem situats sobre un petit barranc. Vigileu si teniu vertígen. El desnivell no és res de l’altre mon, però no hi ha cap protecció. A baix hi distingim un petit mirador pensat per mirar cap on som nosaltres (ara hi anirem), i al fons, unes basses  amb colors una mica sospitosos:
des del barranc creu olorda collserola
Vista de les basses des de dalt del barranc.
En realitat, aquest barranc és artificial. Es una antiga pedrera, un tros de muntanya “esborrada” per l’home. Que són aquests colors ‘ferruginosos’?  Què serà serà… ? Ho descobrim al cap d’una estona, quan arribem al final del trajecte. De fet, arribar fins al final ja és qüestió de pocs minuts. Davant nostre ja se’ns dibuixa  l’ermita de la Creu d’Olorda, que vista des del camí es mostra tal i com està: força feta pols.  
ermita feta pols creu olorda collserola
Quan ja estem a punt d'acabar la caminada se'ns presenta aquesta perspectiva de l'ermita.

LA NEGRA I CURIOSA PEDRERA DELS OCELLS

 
Un cop acabat el recorregut, i abans de fer una merescudíssima cervesa/coke/aigua de litines/schewppes/Nordic Mist o el que vulgueu, feu una cosa: des del mateix pàrquing, camineu quatre passes més i agafeu el camí que porta cap al restaurant de la masia Can Portell. Només d’agafar aquesta carretera – als migdies dels caps de setmana hi ha molt cotxe aparcat – veureu a mà esquerra un petit accés al mirador que abans veiem des de dalt. Des del mirador veiem el forat que l’home ha fet a la muntanya, i el barranc d’on abans érem al capdamunt (des d’aquí descobrireu que la pedra del barranc és ben negra). En realitat, aquest tros de muntanya “esborrada” per l’home havia estat una antiga pedrera i també una antiga mina des d’on s’hi extreia betum i que es va acabar excavant a cel obert.
 

MUNTANYA BEN APROFITADA

 
Això explica que aquesta part de la muntanya estigui esborrada i sembli un espai similar a un teatre grec. De fet, la forma d’arc va fer plantejar que l’espai es convertís en un teatre a l’aire lliure. Però el projecte no va tirar endavant. Ara l’espai és una espècie de reserva natural, amb força aigua.  
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Fins aquí aquesta ruta que inclou un munt de curiositats, descobertes inesperades, vistes poc habituals per a molts, i una oxigenació ràpida per als que visquin “en el mundanal ruido” i desitgin una desconnexió exprés. Com sempre, per acabar, alguns links d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 1322
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😿 27-01-2021 – Anònim
Aquesta proposta és una cutrada. 

 

😿 CAT de Setmana
Doncs pensa que n’hi ha que encara son més ‘cutres’ 😹
 
Una escapada AMB EL COXE per descobrir el castell de Castellolí? OK!
Una excursió pel Maresme fins al Dolmen de Ca l’Arenes? Of course!
Coneixes el banc del ‘Si no fos’ més famós de la Costa Brava? doncs JA TARDES! 

CERCATDOR🔎