Collserola i el Baix Llobregat per la Creu d’Olorda
Clàssic i elegant CAT de Setmana per Collserola sobre Molins de Rei fins a un petit cim amb bones perspectives del Baix Llobregat i amb una ‘sorpresa’ final: la Pedrera dels ocells.
Àmbit: Litoral
🔀 Recorregut: 2,7 km
⏳ Temps: 1-2 hores
📶 Desnivell: 100 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2018, 2020, 2021
🚴‍♀️ També en bici: Sí

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·eliziR

➔ La sortida per aquest CAT de Setmana és de les breus, ideal per fer gana i preparar un raconet a la panxa per després anar a dinar o esmorzar. Es tracta, bàsicament, de pujar fins al Puig d’Olorda, on hi ha la creu del Puig d’Olorda, amb sortida i arribada a l’ermita de Santa Creu d’Olorda. 
La ruta s’enfila per la muntanya que hi ha damunt d’una de les imatges icòniques que molta gent té al cap quan circula 100 per hora per la B-23 o per l’A2: la fàbrica de ciment abandonada que es veu sobre Molins de Rei. 
Us sona?
Foto: Viquipèdia
El punt de sortida és l’ermita de Santa Creu d’Olorda. S’hi pot pujar per molts llocs: des de Sant Feliu (carretera de Sanson), des de Molins de Rei, i també des de Barcelona. 
Si veniu de la capital, cal agafar la carretera de Vallvidrera i just abans d’arribar a dalt, agafar un trencant a mà esquerra (La famosa BV-1468) que ja indica Molins de Rei. Continueu per aquí uns 6 quilometres (10 minuts en cotxe) i arribareu a l’ermita. Busqueu lloc per aparcar i deixeu el carruatge on pugueu. 
Mapa de Google del punt de sortida: Santa Creu d’Olorda 
L’indret és molt concorregut. I ja avisem: segons a quina hora hi aneu, ho trobareu ple de rostres pàl·lids: canalla jugant, algú fent barbacoes, d’altres prenent alguna cerveseta… és un punt de lleure amb restaurants, i té l’honor de ser el punt de sortida d’aquest CAT de Setmana. 

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

RUTA CIRCULAR

La ruta comença i acaba al mateix punt. Surt del mateix pàrquing, amb un camí molt ample i amb un cartell ben clar. 
Fixeu-vos que només de sortir, a mà dreta s’hi veu un caminet que s’enfila muntanya amunt. Doncs bé, per aquí és on sortirem novament un cop acabem aquesta amable ruta circular. (Ruta que evidentment podeu fer del revés si comenceu a enfilar per aquí). 
Aquí comencem a caminar, a ma dreta, el camí per on sortirem quan tornem.
Aquest primer tram coincideix amb la “carretera de Sanson”, una pista planera, ample, agradable i força transitada. Al cap d’una estona d’alegre caminada veureu que el camí es bifurca. Toca prendre la primera gran decisió: Esquerra o dreta?
Cap a l’esquerra, muntanya avall, hi ha la continuació de la carretera de Sanson cap a Sant Feliu, opció que No farem. (A menys que vulguem fer una escapada per veure la fàbrica abandonada de més a prop). Per tant, continuarem enfilant per la pista de la dreta. Al cap de quatre revolts arribem a una recta planera fruit de l’antiga erosió artificial de la muntanya. 
A una banda ens queden unes basses…
… i a l’altra, les vistes al Baix Llobregat, començant per les restes de la fàbrica que tractava la pedra que durant dècades s’havia extret de la muntanya.
A l’extrem d’aquest tram més planer hi ha un mirador que mostra panoràmiques del Baix Llobregat des de diferents angles, com aquesta de la foto inferior: Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, i el riu Llobregat atrapat entre autopistes, autovies, carreteres i vies de tren…
… o també aquesta altra panoràmica des de sobre mateix de la fàbrica, amb el ‘pedra-ducte’ que transportava el material de la muntanya, vistes al mar, i estampes dels boscos de Collserola:
Des d’aquest mateix punt també veiem la torre de vigilància aixecada dalt del cim (senyal que tenim l’objectiu a prop) i també ens podem fer una idea de l’agressió que ha patit la muntanya durant dècades:
Quan el camí arriba al final de l’esplanada, veureu que es bifurca novament. Nosaltres, cap a la dreta, per enfilar el petit cim. Quatre ziga-zagues i de seguida sereu a dalt. El primer que veureu: la torre de vigilància d’incendis forestals, unes roques, i una creu:
Les vistes abasten tot el tram final del Llobregat, però també Barcelona i les muntanyes de Collserola. 
I ja que hi som, un apunt orientatiu gratuit, gentilesa de la secció cartogràfica del CAT de Setmana: com que estem en un extrem de la serralada, la panoràmica mirant cap al Besòs és força angulada, de manera que per als visitants més profans alguns elements del paisatge costen una mica més de situar.  
Un cop descansats i orientats (o no) ens retirem del cim. De tornada, hem de refer un tros de camí. No massa, i al cap d’uns metres agafem un caminet a la dreta per continuar la ruta circular. Ara les estampes ja són de la cara Nord: Montserrat, el Vallès Occidental, la Mola… 
I més a prop, el paisatge ens obsequia amb unes formacions més terroses per on també s’hi escapen múltiples caminets i desnivells, com mostra la foto inferior:
El camí de tornada, mirant cap al Nord. Al fons: el perfil de Monserrat i de la Mola

TRAM FINAL AMB SORPRESA

Quan ja arribem al final – i ja sentim de lluny el xarrabascat de la zona d’esbarjo on hem deixat el carruatge – descobrim que estem situats sobre un petit cingle que ens queda a la nostra esquerra. El desnivell no és res de l’altre mon, però no hi ha cap protecció. Vigileu si teniu vertigen. 
Evidentment, hi traiem el cap i hi distingim un petit mirador pensat per observar, ves per on, la paret que tenim als peus. També hi veiem unes basses amb colors una mica sospitosos:
Vista de les basses des de dalt del barranc.
En realitat, aquest cingle que tenim als peus és artificial. És fruit d’una antiga pedrera, un tros de muntanya “esborrada” per l’home. I pel que fa a l’aigua… Que són aquests colors ‘ferruginosos’? Què serà, serà… ? 😼
Ho descobrim al cap d’una estona, quan arribem al final del trajecte, que tenim a tocar. De fet, al cap de no res ja se’ns dibuixa l’ermita de la Creu d’Olorda, que vista des del camí se’ns mostra tal i com està: força feta pols.  
1000 4-2 ermita feta pols olorda collserola
Quan ja estem a punt d'acabar la caminada se'ns presenta aquesta perspectiva de l'ermita.

LA NEGRA I CURIOSA PEDRERA DELS OCELLS

Un cop acabat el recorregut, i abans de fer una merescudíssima cervesa/coke/aigua de litines/Nordic Mist, feu una cosa: des del mateix pàrquing, camineu quatre passes més i agafeu el camí que porta cap al restaurant de la masia Can Portell. 
Només d’agafar aquesta carretera, veureu a mà esquerra un petit accés al mirador que abans observàvem des de dalt. Des d’aquí veureu el forat que l’home ha fet a la muntanya, o sigui, el cingle que abans teníem als peus. I també descobrireu que la pedra del barranc és ben negra. 
En realitat, estem davant d’un Combo-doble: aquest tros de muntanya “esborrada” per l’home havia estat una antiga pedrera i també una antiga mina excavada a cel obert d’on s’hi extreia betum.

MUNTANYA BEN APROFITADA

Això explica que la paret sigui negra i que aquesta part de la muntanya sembli un teatre grec. De fet, la forma d’arc va fer plantejar que l’espai es convertís en un teatre a l’aire lliure. Però el projecte no va tirar endavant. Ara l’indret és una espècie de reserva natural:  
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Fins aquí aquesta ruta que inclou un munt de curiositats, descobertes inesperades, panoràmiques poc habituals per a molts, i que suposa una oxigenació ràpida per als que viuen “en el mundanal ruido” i desitgen una desconnexió exprés. 
Com sempre, per acabar, alguns links d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 631

Els vostres comentaris:

 😿 27-01-2021 – Anònim

Aquesta proposta és una cutrada. 

 

😿 CAT de Setmana

Doncs pensa que n’hi ha que encara son més ‘cutres’ 😹

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!