Àmbit: 
Recorregut: 6,2 km
Temps: 
Desnivell: 210 metres 
Ruta circular 
Data: 2018-2021
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquest popular CAT de Setmana és facilet. La major part de la ruta és per pista ampla i caminet emboscat, excepte un petit tram urbà entre les cases del nucli de Mas Guimbau. Podríem dir que, així en general, la ruta té una tònica, i no és Schweppes: la constant que gairebé sempre avancem envoltats de pins, roures i senglars.
El punt de sortida és l’aparcament de Can Cuiàs, a la carretera BV-1468 de Vallvidrera a Molins de Rei, la mateixa que ens porta a l’aclamat CAT de Setmana fins a la Creu d’Olorda.
Del costat de l’aparcament en surten diversos camins, inclosos el de sortida i arribada. Per començar, com que sortim, agafarem el de… 
… Sortida, el camí/carrer de Can Llevallol.
Mapa de Google del punt de sortida, el pàrquing del Can Cuiàs
DE CAN CUIÀS A MAS SAURÓ
Aquest primer tram pel camí de Can Llevallol és absolutament planer: una pista ampla i alegre que passa pel costat d’un bosc força net de pins i roures i d’algun antic sembrat. De seguida ens creuem a mà dreta amb una antiga fàbrica que ara està feta pols, Can Llevallol.
Què havia estat?
Doncs la fàbrica de Can Llevallol era una antiga planta embotelladora de principis del s. XX que aprofitava l’aigua de la font de Can Llevallol, situada allà mateix. Quan els documentalistes del CAT de Setmana hi vam passar per primer cop, no en teníem ni idea, però un cop retornats als quarters generals, vam trobar una bonica referència al blog TotBarcelona.
Del costat de la fàbrica en surt un camí ample que voreja la nau pel darrere i ens porta fins a la font de Can Llevallol. Aquest indret, que té també un accés directe des del pàrquing, intenta conservar com pot l’antic glamour que mostraven les fonts quan molts anys enrere eren punt de trobada popular.
L’entorn conserva uns mínims de dignitat: un espai obert, unes taules amb bancs per fer-hi pícnic, i una petita construcció per aixoplugar la mateixa font. Un element també molt, molt destacable és un pollancre immens. Un arbre de dimensions pollàncriques:
En tot cas, i al marge de si visitem la font o no, la ruta continua per la pista principal. Comprovareu que és molt planera i que inclou ziga-zagues de dos tipus: les que imposa el traçat i les que fem nosaltres per esquivar tota mena de rostres pàl·lids.
De quina fauna estem parlant? Doncs de la pròpia de la zona: ciclistes desenfrenats, amigues explicant-se misèries dels fills, joves entrenant fort per a alguna cursa inhumana, famílies més o menys nombroses i/o escandaloses… I així anem avançant, alegres i xirois, fins que arribem al final del primer tram: el Mas Sauró.
DE MAS SAURÓ A MAS GUIMBAU
Quan arribem al mas Sauró, ens trobem un petit tram asfaltat amb una parada de bus de barri. En aquest punt podem trencar a la dreta i baixar fins al pantà de Vallvidrera, que ens queda força a prop, o bé continuar per l’esquerra i connectar amb una altra pista: el camí de Can Pebràs, una via tancada al trànsit que agafarem amb il·lusió.
Aquest segon tram discorre per una zona també boscosa, que ja és més propera al vessant de Vallvidrera i les Planes (per entendre’ns: a la nostra dreta, uns metres més avall, hi ha la C-16 i els túnels de Vallvidrera).
Al cap de pocs metres de recorregut veureu que el camí es bifurca. Doncs bé, sapigueu que la nostra aposta és la pista de l’esquerra, que s’enfila i puja una mica de cota.
Després d’un bon quilòmetre de pagès, arribem al nucli de Mas Guimbau i ens retrobem amb l’asfalt: ara som en un carrer d’una zona urbanitzada, el passeig del Pi Forcat, una via de molts revolts amb cases a banda i banda, que s’enfila per la muntanya. També comprovem que fins aquí encara hi arriba el bus de barri de Barcelona.
Tot seguit, a sota, una estampa del suposat pi forcat que deu donar nom al Passeig del Pi Forcat:
Fem les ziga-zagues de pujada pel passeig del Pi Forcat i continuem pel costat de les cases fins que se’ns obre un petit carrer a l’esquerra, el carrer/camí de l’Azalea.
L’agafem amb il·lusió i anem tirant amunt fins que abandonem l’asfalt. Veureu que alguns trams pugen drets i trempen fort. Però són curtets, assumibles, abastables i superables. No res que no pugui superar el prestigiós equip del CAT de Setmana.
DE MAS GUIMBAU ALS TURONS DE CAN CASTELLVÍ I CAN PASQUAL
Quan abandonem les últimes cases de Mas Guimbau deixem també les últimes vistes al Vallès perquè al cap d’un parell de ziga-zagues marcades ens apareix a mà esquerra un trencant clau degudament indicat: el camí per anar al Pujol de Can Castellví. Agafeu-lo.
Aquesta nova via ens mostra el vessant marítim i ens porta al punt més alt d’aquest CAT de Setmana, a cavall del Pujol de Can Castellví i el Turó de Can Pasqual. Aquí és ens trobem un primer trencant a l’esquerra que ens permet, si així ho desitgem, escurçar la ruta i tornar al punt d’origen a través del Camí de Can Pasqual-1.
ATENCIÓ: APUNT DE RUTA ALTERNATIVA: EL CAMÍ DE CAN PASQUAL-1
Si decidiu tornar pel Camí de Can Pasqual-1, sapigueu que aquesta opció té els següents al·licients i elements a tenir en compte:
Veureu que és un caminet força recte i sempre de baixada: un quilòmetre i mig per fer tot xino-xano, en uns 20 minuts. Igual com passa amb l’alternativa del Camí de Can Pasqual-2, aquest camí de Can Pasqual-1 és el tram més estret d’aquesta proposta de CAT de Setmana. Comprovareu que bona part del trajecte avança entre maquis, roures, alzines petits amb aglans immensos, alzines grans, i altres espècies que viuen còmodes a la banda solella de la muntanya: atzavares, pins, roures, boixos, garrics, maquis, espàrrecs, fonoll… i cireres del bosc.
Una altra espècie pròpia de la zona són les torres d’alta tensió, perquè part del nostre recorregut coincideix amb algunes torres elèctriques. Si hi pareu bé l’orella, sentireu perfectament el brunzit dels 10 mil volts que hi circulen… (Sí, ens hem inventat la xifra, ho reconeixem, no en sabem el voltatge exacte ).
que hi circulen… (Sí, ens hem inventat la xifra, ho reconeixem, no en sabem el voltatge exacte 
).Un cop al capdavall, arribem de nou al camí de Llevallol i, per tant, només cal girar a la dreta per repetir, en sentit invers, una petita part del tram inicial que ens deixarà de nou a l’aparcament de Can Cuiàs.
DE CAN MASDEMONT A CAN CUIÀS
Si la nostra alternativa no és trencar pel camí de Can Pasqual-1 sinó continuar recte per la pista. Comença un tram força recte amb petites pujades i baixades que va seguint la carena.
És veritat que no avancem pels punts més alts de la muntanya, perquè de fet anem serpentejant entre els turons, però sí que mantenim una alçada prou ferma per gaudir de boniques ullades amb vistes al mar.
De totes maneres, la major part de l’estona tenim pins i roures a banda i banda:
La pista, sempre ampla i amb força trànsit de bicis, és coneguda com el camí de Ban Balasc. L’anem seguint recte fins a una casa reformada coneguda com a Can Masdemont. Deixem la finca a la nostra dreta i encalcem un caminet estret (el Camí de Can Pasqual-2) que fa un canvi de sentit i enfila una alegre baixada fins al punt de partida.
Al principi, com que encara estem una mica alçats, s’entreveuen fermes estampes del Baix Llobregat:
Tot el camí és força emboscat, amb moltes clapes de terra furgades per manades de senglars i alguns trams força enclotats i amagats entre vegetació. Aquesta part final fa un quilòmetre i mig ben bo, i ens deixa al punt de partida, Can Cuiàs.
Aquí unes estampes del Camí de Can Pasqual-2:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns estimulants enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 836
Els vostres comentaris:
04-03-2023 – Anònim
Agradable. Hem fet un tros només fins al trencant que baixava al pantà i tornar.
10-02-2021 – Twist&hike
Heu destacat molt poc la font de can Llevallol. Les fonts de collserola tenen molta història al darrere i val la pena explicar-la i recuperar-la. Però gracies per la referència.
CAT de Setmana:
Tens raó. Hi dediquem poc, i la foto no fa justícia. El pròxim cop que hi anem ho ‘esmenarem’.
CAT de Setmana:
Ja ens hem posat al dia amb algunes fotos més generals (febrer 2020), sobretot del gran pollancre de la font.
09-02-2021- Anònim
Bona caminada pels temps de pandèmia i els que som de bcn
09-02-2021- Arnau L. Robles
Bona sortida. Però d’aquí a dir-ne ‘emboscada’… entenc que es considera emboscada si es compara amb altres sortides de Collserola. Però si es compara amb molts recons del pais, ehem, ehem…
CAT de Setmana:
Tu ho has dit, Arnau
