Àmbit:
Recorregut: 9,4 km (anada)
Temps: 
Desnivell: 40 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2015, 2019, 2020, 2021… 
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb Wikiloc: Nops
El temps que hi farà:
➔ El Passeig de les Aigües és ample i planer, per a tots els públics. La major part és una amable pista de terra excepte en uns pocs trams asfaltats per on també hi poden circular cotxes. És una carretera que serpenteja per entorns ben variats: caminem entre boscos, cases “bien”, cases no tant “bien”, cases bastant deixades, zones de vegetació baixa, ponts, funiculars, miradors…
I sempre amb unes vistes espectaculars:
De fet, un dels encants d’aquesta ruta redescoberta en temps de Covid-19 per a molta gent són les vistes que ofereix de la capital del país, sobretot en dies nets i clars, sense calitja i amb la mar blava:
Aquest CAT de Setmana us proposa fer el tram Occidental. Els 9 quilòmetres de passeig que comencen a l’extrem de la banda Llobregat, just a sobre d’Esplugues, al km 0, a la plaça Mireia:
Els mateixos 9 quilòmetres s’allarguen fins passat el Pla de Maduixers, just a sobre de la carretera de la Rabassada. Aquí el camí s’acaba de forma abrupta:
Arribats a aquest punt, el Passeig de les Aigües així com l’hem vist, ample i arreglat, desapareix. No torna a sorgir fins al cap d’uns 3 quilòmetres, on reprèn el seu tram Oriental que s’allarga fins al Coll de la Ventosa i Torre Baró, a l’altre extrem de la muntanya.
Segons els cartells explicatius, està “en projecte arranjar un tram central força paral·lel a la carretera de la Rabassada”.
El plànol de la ruta que ens anem trobant al llarg del passeig ens ajuda a fer-nos la idea dels tres trams (Occidental -en projecte-Oriental):
SORTIDA DES DE LA PLAÇA MIREIA
A l’àrea de descans de la plaça Mireia s’hi pot arribar a peu per diferents camins d’accés. Però si voleu anar-hi en carruatge també està tirat: des de Barcelona, per exemple, només cal tirar Diagonal amunt i quan arribem a l’altura de la ronda de Dalt, agafar la sortida cap a Esplugues.
Després, amunt per l’avinguda de Jacint Esteva Fontanet i pel carrer de Ferrer i Bassa, que després es converteix en el carrer Pau Vergós.
I ja està, ja sereu a lloc:
Com es veu a la foto, el punt de sortida inclou pàrquing de cotxes, of course, però també de bicis, zona de pícnic, zona de descans, i també un xiringuito molt concorregut. L’indret sol portar inclosa una bona dosi de xivarri.
El Passeig comença just darrere del Bar-Espai Mireia, al costat de la Font de la Mandra (un nom molt evocador per als que van a les Aigües a fer-hi esport).
Notareu que el primer tram fa pujada. És un ascens contingut que s’allarga fins a la “Caseta de les Aigües”, quan ens situem a la cota 300 per sobre del nivell del mar. Però no us sentiu enganyats, aquesta serà l’única pujadeta important del camí. A partir de la caseta, el passeig és molt planer.
Passada la caseta, el passeig continua cap a un dels extrems de la ruta, el Mirador dels Xiprers. Abans d’arribar-hi veureu que a mà esquerra en surt un camí que s’enfila fins a Sant Pere Màrtir, l’edifici d’Antenes situat al cim Occidental de la muntanya.
Des que hi ha la torre de Collserola aquest equipament ha perdut presència, sembla que les seves antenes siguin poca cosa, però si us hi arribeu, fareu tres constatacions: que realment són molt grans, que al seu entorn hi ha perdius amagades entre els arbusts (empíricament comprovat), i que també s’hi troba un vestigi històric: restes de bateries antiaèries de la Guerra Civil.
Arribar-s’hi val la pena, ho ha comprovat el prestigiós equip del CAT de Setmana a la idolatrada Ruta de Miradors per Collserola.
EL MIRADOR DELS XIPRERS
Aquest punt de trobada, a banda de ser un amable mirador amb xiprers, ve acompanyat de bancs i una font, molt usada per a persones i gossos. És un punt de gran interès per als corredors i ciclistes assedegats que venen d’altres punts de Collserola (els que venim de la Plaça Mireia encara no comptem, eh? Que només portem fet un quilòmetre i poca cosa més).
Aquí una nova estampa de l’indret:
ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 2:
Pedralbes
Des dels Mirador dels Xiprers i el seu entorn més immediat la vista canvia. És un punt que sobresurt de la muntanya, i per tant té molt abast de visió. Això vol dir que, evidentment, encara veiem tot el Baix Llobregat, i també bona part de Barcelona. La ciutat se’ns presenta des de l’angle de l’Upper Diagonal.
… Si amorrem la vista als nostres peus, hi descobrirem l’autèntica zona de pasta: la ciutat-jardí de l’Upper-Upper Barcelona… És la zona de l’antiga Pedrera de Pedres Blanques o Pedres Albes, que potser us sonarà més amb el nom de Pedralbes… Sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació:
A partir del mirador dels Xiprers comença un bonic tram planer, ample i amb vistes constants a la nostra dreta. I aquí és quan notareu de ple l’efervescència d’aquest passeig: joves mascles corrent com si els hi anés la vida, joves fofos corrent com poden, noies en bicicleta, famílies en bicicleta curulles de felicitat, famílies en bicicleta amb l’home feliç i la dona infernalitzada, amigues caminant… Hi trobem de tot i més.
I tot això, també en versió de fidel gos acompanyant.
Una constant a tota la via és que a banda i banda en surten camins. Alguns baixen de dret per fer les delícies dels ciclistes, i altres enfilen muntanya amunt per desfer les delícies dels caminaires.
Si mireu a l’esquerra, veureu algun pi realment gran, amb les arrels mig penjades marge avall, i si mireu a la dreta, veureu com el paisatge de Barcelona va canviant:
ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 3:
Sarrià
Com que ja portem uns 3 quilòmetres i mig, a sota nostre ens va canviant el panoramio: als nostres peus hi tenim Can Carelleu, i al davant, tot el barri de Sarrià. Hem passat el parc de l’Oreneta i podem veure, per exemple, l’Institut Químic de Sarrià, i més al fons el barri de les Corts. Més a l’esquerra, la carretera de Vallvidrera, que d’aquí a no res creuarem per sobre… sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació.
SOTA VALLVIDRERA
Ara el passeig s’endinsa muntanya endins i ens situem als peus de Vallvidrera. Passada la humil casa de la foto de sota (que el 2019 estava en venda) entrem en un dels trams aptes per als cotxes.
A poc a poc ens acostem a la zona del Tibidabo. Travessem la carretera de Vallvidrera per un pas elevat que, si us hi fixeu (a la imatge de sota) té forats al mig per respectar els pins, que ja hi eren molt abans que el pont.
Comença aquí un dels trams més ensopits des del punt de vista paisatgístic, perquè ara el passeig és, de fet, un carrer, amb tot el que tenen els carrers: altres carrers que hi connecten, cases a banda i banda, cotxes aparcats, i trams amb tanques per aïllar finques particulars.
Hi descobrireu algun pi arran de carretera de grans dimensions, i també notareu i agraireu, sobretot a l’estiu, que aquest és un tram amb força ombra. Ah, i sapigueu que quan ens acostem al km 5 de la ruta tenim a sota nostre, a uns quants metres de profunditat, el Túnel de Vallvidrera.
El panorama canvia a mesura que el traçat torna a acostar-se a la ciutat. Ho certifiquem un cop arribats a la ‘plaça’ de la Font del Món i havent passat per sobre del funicular de Vallvidrera:
Ara ve una part més solella i recuperem les vistes a l’urbs. Això sí: hi ha una constant que no s’ha perdut en cap moment, la gran presència de rostres pàl·lids: gent caminant fent-la petar, gent caminant mirant el mòbil, gent en bici, gent de CAT de Setmana… Gent amunt i avall, vaja. A poc a poc recuperem perspectiva.
Per cert: com que la carretera de les Aigües té la ‘gràcia’ d’estar sempre a la mateixa cota, sempre estem resseguint el relleu que imposa la muntanya. I això l’obliga a fer un traçat de ziga-zaga que ens permet agafar perspectiva de la ruta.
Es veu clarament des dels “miradors” i punts de descans que trobem en aquest tram.
ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 4:
Sant Gervasi i Eixample Dret
Com que ja estem ‘centrats’, les vistes ens mostren el centre de Barcelona: Sant Gervasi, seguit de l’Eixample i al fons de tot, Montjuïc, Ciutat Vella i la zona del port més oberta a la ciutat amb l’Hotel Vela de fons. (A l’altra banda de Montjuïc també es veu l’altra part del port: la zona ampliada de mercaderies)… sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació.
SOTA LA TORRE DE COLLSEROLA
Aquest nou tram sota la Torre de Collserola torna a ser una zona de fermes i constants panoràmiques de la capital del país.
A l’alçada del cementiri de Sant Gervasi, i quan ja portem set quilòmetres d’alegre caminada, veureu que hi ha un camí a mà dreta que tira avall per connectar amb la trama urbana pel carrer de Mercè Rodoreda:
Per cert, sapigueu que en aquest punt comença la ruta d’un altre CAT de Setmana que comparteix un tram de la carretera de les Aigües, el CAT de Setmana pel Viver de Can Borni. Aneu-hi, val molt la pena.
Per cert, ja que parlem de la Torre de Collserola: i si en lloc de contemplar-la des de baix no fem un salt i hi entrem? L’heu visitada mai? Aquí una petita mostra picada de les vistes que ofereix des de la planta del mirador:
ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 5:
Sant Gervasi i l’Eixample Esquerre
Aquest tram té dos miradors que permeten veure, ‘còmodament’ assentats i degudament acompanyats, tota la part cèntrica de Barcelona. Sota nostre, el Putxet, tot Sant Gervasi i la Bonanova. També el Parc Güell i més al fons, l’Eixample.
A la foto, s’hi mostra, a primer pla, una estampa de l’ambient que es desplega en aquests “miradors”, i al fons s’hi veu l’Eixample Dret amb la Sagrada Família… sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació.
Després d’aquest segon mirador, al cap d’uns 800 metres de pagès arribarem a un punt que ens marca el trajecte final: el trencant de la carretera de Vallvidrera a Barcelona (una pista que puja dreta i que ens portaria als Jardins de Cal Borni, per exemple).
Passat el trencant, creuem el nostre segon pont ferroviari, el del funicular del Tibidabo. A Sota ens hi queda la plaça del Doctor Andreu, on hi ha alegres locals de lleure com el Merbeyé o el Mirablau.
ARRIBADA AL PLA DELS MADUIXERS
El tram final sota el parc d’atraccions i l’observatori Fabra ens porta fins al pla dels Maduixers, que és també un aparcament de cotxes (El pàrquing de les Aigües). Aquí el passeig canvia novament de tarannà i torna a ser un carrer amb tots els ets i uts: habitatges, carrers adjacents, asfalt i, això sí, força ombres.
Al cap d’uns minuts de caminada final, comprovareu que la carretera de les Aigües fineix sobtadament, sense avisar, just sobre la carretera de la Rabassada. Acabem aquí els seus 9 quilòmetres de tram Occidental:
ATENCIÓ: Catàleg de Vistes ‘Aquàtiques’ del CAT de Setmana – 6:
Vall d’Hebron, el Carmel, el Besòs
La sobtada aturada final ens obre la vista a la banda Besòs de la ruta, que evidentment ja forma part, muntanya enllà, del tram Oriental del Passeig. Des d’aquí hi contemplem la Vall d’Hebron, els turons del Carmel i la carretera de la Rabassada. Al fons, el Barcelonès Nord: Sant Adrià, Badalona… sempre amb el permís de la calitja i/o contaminació.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb uns amables enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 1348
Els vostres comentaris:
