Collserola del Museu Verdaguer al pantà de Vallvidrera
Il·lustrat CAT de Setmana per fer “cultura” a la renovada Vil·la Joana, que és casa Museu Verdaguer, i també per fer el “diumenger” al voltant del petit embassament de Vallvidrera.  
▶ Àmbit: Litoral
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 3,5 km
⏳ Temps: 1-2 hores (amb museu)
📶 Desnivell: 110 metres  
🔄 Ruta circular 
📅 Data: cada 2 x 3
🚴‍♀️ També en bici: Sí 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Albert explorer

·jancrack

➔ El punt de sortida d’aquest elegant CAT de Setmana només pot ser un: el centre d’informació del Parc de Collserola, just on hi ha el Consorci del Parc Natural. L’edifici es troba a tocar de la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, la famosa BV-1462. 
S’hi pot arribar amb el cotxe i també amb els FGC, a la parada del Baixador de Vallvidrera de la línia del Vallès, que ens deixa ben a prop. Si veniu en tren, del costat de l’estació ja en surt el camí que us enfila fins al Centre d’informació i la Casa-Museu Verdaguer. No té pèrdua. 
No cal dir que si aneu mancats d’informació, esteu al millor lloc de tot Collserola. Perquè si una cosa tenen al centre d’informació, és… 🥁🥁 informació. I això inclou també conèixer les petites rutes per la zona. El prestigiós equip del CAT de Setmana ens les hem ‘patejat’ un munt de vegades, com per exemple, l’excursió circular immortalitzada en el clicat CAT de Setmana per la ruta de miradors de Collserola
De totes maneres, si ens cenyim a l’entorn més immediat al centre d’informació, les propostes que tenim són passejades molt fàcils de 15-20 minuts per camins molt ben arreglats.  
Però nosaltres farem una cosa: les connectarem entre si i sumarem un grupet de mini-rutes. Totes seguides ens donen per fer una caminada d’una horeta, que es pot allargar una mica més si anem fent el badoc o entrem a la casa-museu. 

CATS de Setmana vinculats

Collserola pel Pi d’en Xandri, St Medir i el pantà de Can Borrell

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

Per Collserola del Pi d’en Xandri i el pantà de Can Borrell

VIL·LA JOANA: UNA MICA MÉS QUE UN MUSEU

Abans de començar, val la pena cultivar el coneixement a la casa museu de Vil·la Joana, que està al mateix recinte del centre d’informació. És una casa museu que van arreglar – i molt ben arreglar – el 2017 i que ens permet no només conèixer la vida de Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) sinó també com era la Barcelona dels seus últims anys, també fotogràficament. 
Al prestigiós equip del CAT de Setmana ens va agradar molt. A més, la visita també serveix per descobrir el continent: Vil·la Joana per dins. Com era segles enrere. Com era una de les masies més grans de Collserola, de dos pisos, galeries, una torre i un rellotge molt característic, com mostra la imatge inferior. 
I no només això: Vil·la Joana va ser durant uns anys del S.XX una escola per a necessitats especials – problemes de sordesa, de visió – i tot això també s’hi explica. O sigui que… aneu-hi!
Feta la visita – nosaltres ens hi vam estar 30/40 minuts – encarem la vessant diumengera de la ruta. Anem cap al pantà de Vallvidrera. Primer hem de baixar fins a la carretera, just sota la muntanya, on hi ha l’estació de FGC del Baixador de Vallvidrera. Per anar-hi tenim dues passejades possibles: Com sempre, tenim l’opció ràpida, que surt per un camí lateral a la Vil.la Joana, i com sempre, tenim l’opció lenta que dona més volta, coneguda com la ruta de les Fonts. 
La nostra aposta passa per agafar la ruta ràpida, que discorre per un camí molt ben arreglat, entre pins, arbusts, i amb alguns racons de pensar (i descansar). Ah, per cert: seria estrany no trobar-s’hi algun amable senglar, com aquest de la foto inferior que treia el cap just al principi del camí, a mitjans del 2019. Potser volia anar al museu?
Senglar fent el senglar a l'entrada de la casa museu (2019). El rètol de l'entrada diu que els gossos vagin lligats. No diu res de senglars.
El camí de baixada ens deixarà en pocs minuts a peu de carretera (BV-1462) i de ferrocarril (Baixador de Vallvidrera de FGC). Travessat l’asfalt i les vies, cal agafar un carrer que s’obre a mà esquerra, amb un nom inequívoc: “Camí del pantà”. Al capdamunt veureu que podeu continuar pel mateix carrer cap a la dreta per anar directament al pantà, o bé travessar-lo i agafar un camí no asfaltat que s’enfila amunt per una pista coneguda com el “camí de cama-sec”. 
Les dues opcions són bones per arribar al pantà. La primera és la ràpida, la segona, la més lenta. Aquest cop triem la lenta. (“lenta” que vol dir, simplement, que enlloc de trigar 5-10 minuts en trigarem 10 o 15… tampoc ens flipem).
Notareu que el camí “del cama-sec” s’enfila de seguida. A la dreta, a sota nostre, hi tenim la bonica riera de Vallvidrera, que en realitat no veureu perquè està coberta de vegetació (i de senglars que van a la seva bola). A la tercera de canvi (al tercer revolt) abandonem la pista i trenquem per un caminet a mà dreta que al cap de no res ens mostra una baixada severa que tira avall, avall…  
Baixem per aquest camí, i en un tres i no res arribem a lloc: 
Al voltant del pantà, hom i don pot fer fotos des de qualsevol punt. Només cal resseguir el camí circular que li dona la volta. Es poden obtenir bones estampes des de la mateixa presa, o des d’un petit “pantalà” elevat de la riba dreta, o també des de la cua del pantà. 
La cua del pantà és la part escollida per la majoria de rostres pàl·lids per fer-hi el ‘diumenger’. I sí, el prestigiós equip del CAT de Setmana també ha perpetrat l’esmentada activitat.
I atenció que en aquest punt, al principi de l’embassament, se’ns obre una opció alternativa: agafar el camí del Mas Sauró i connectar amb la caminada que proposem a l’aclamat CAT de Setmana de ruta telescòpica de Can Cuiàs al Turó de Castellví. És una ruta  fàcil i agradable que s’enfila una miqueta (tampoc no gaire eh? Que estem parlant de Collserola) i serpenteja entre camins envoltats de maquis, pins, alzines i torres elèctriques. 
En tot cas, si no voleu fer aquesta altra excursió i tampoc no esteu per aturades diumengeres, podeu continuar la circular al pantà per l’altra riba, ara ja per un camí més ample – hi passen cotxes- i més elevat. Aquesta pista ens connecta novament amb la presa.
Imatge menys habitual del pantà amb el nivell d'aigua molt baix (febrer 2021) per raons de 'neteja'
Des de la presa podeu fer vida contemplativa: podreu gaudir de les tortugues il·legalment abocades, els ànecs, les granotes, les carpes i carpins (que entre el 2018 i el 2019 van provocar l’enèsim xafastre ecològic) i els cans. I els senglars, que tampoc no hi faltin.

TORNADA PER BAIX

La tornada la farem, mirant riera avall, per l’esquerra de pantà. Baixarem per les escales on hi ha l’edifici de l’antiga casa del guarda i passarem pel costat d’una zona de taules de pic-nic. Des d’aquest punt ens podem acostar al peu de la presa. (A les fotos inferiors, la casa del guarda, la presa, i un rètol amb quatre dades):
Continuem pel camí ample que discorre pel costat del rierol i comprovem com, al cap de no res, a ma dreta, hi ha l’entrada a una antiga mina: la “Mina Grott”… i eis!! Un cop aquí, feu una pausa respectuosa… Poca broma amb la Mina Grott.

 

POCA ‘GROMA’ AMB LA MINA GROTT!

L’entrada reixada a la mina Grott – entrada degudament tancada al públic – és la boca nord d’una galeria de gairebé 1.300 metres, que travessa tota la muntanya. I la seva construcció està relacionada amb l’antiga utilitat del pantà. Per què? Doncs per què no és el mateix tenir aigua corrent a casa ara, al Segle XXI, que en el XIX:

😹 ATENCIÓ: Apunt ‘Grottesc’: 

Actualment l’embassament té una funció “turistico-decorativa”, però en el seu moment, el 1850, aquest pantà es va concebre amb un objectiu més crematístic: assegurar reserves d’aigua als veïns de Sarrià. El que passa és que, si us hi fixeu, el pantà està a la vessant Nord i per tant, la seva aigua baixa per la vessant Nord de la muntanya. En canvi, Sarrià està a la vessant Sud, a la banda oposada, mirant cap al mar. 
I com es porta l’aigua que baixa per la vessant Nord a la vessant Sud? 
Molt fàcil, perforant la muntanya! Per això, juntament amb aquesta pantà, al Segle XIX també es va obrir una mina per connectar mitjançant un tub les dues vessants de Collserola i portar l’aigua de la Riera de Vallvidrera cap a Sarrià, que està a una cota més baixa. I això és, justament, la mina Grott. Actualment per la galeria hi passen canonades d’aigua en sentit contrari, però a principis del S.XX fins i tot va tenir un petit carrilet interior per portar barcelonins a gaudir de la muntanya.
Un cop passat aquest punt, veureu que el camí de seguida es transforma novament en carrer, amb els seus cotxes, els seus veïns, i els seus senglars que s’enfilen pels marges, com aquest de la foto inferior que vam creuar-nos l’agost de 2015. 
Seguint per aquí arribem un altre cop al Camí del Pantà. Ara es tracta de refer el carrer fins a l’estació de FGC i travessar novament la carretera

EL PASSEIG DE LES FONTS 

Passada la via del tren, toca triar el camí de pujada, i aquest com optem per l’opció lenta: la ‘ruta de les fonts’. És un caminet que agafem a mà esquerra i que s’endinsa una mica més pel bosc, seguint la llera d’un rierol que normalment baixa sec excepte quan s’acumulen pluges fermes, amb especial menció als dies del temporal Glòria de principis del 2020.  Un punt a favor d’aquest camí és que té un tram adaptat i pensat per a gent amb discapacitat visual. 
A mig fer us trobareu un trencant a la dreta que us porta fins a la font Joana (la nostra perspicàcia ens fa veure-hi un clar lligam amb el nom de Vil·la Joana) que permet fer drecera. 
Nosaltres però, continuem recte pel recte camí fins que fem un gir i ens trobem un parell de fonts situades a diferent nivell: la Font Nova i la Font Vella. Son indrets degudament arreglats: amb escales, arbres, i bancades de pedra, de quant la gent anava a passar el diumenge a la font. 
Quan arribem a la font Nova ja veiem el tram final de la passejada, un caminet flanquejat per plataners que ens porta directes al punt d’origen: el museu. I com no, també és possible trobar-s’hi un senglar, com aquest exemplar enxampat el 2018. El sabeu veure?
 
I ja està, jo ho tindríem. Això és tot.
 
No cal dir que una bonica activitat després de tot això és fer una merescudíssima cervesa/aigua de litines/orxata/ coke/ al bar del centre d’informació.
Com sempre, us passem alguns links per fer més atractiu (sí és que encara ho pot ser més) aquest CAT de Setmana, i acabem amb un elegant BONUS TRACK d’estampes inèdites: l’entorn del pantà sense gent en cap de setmana (efectes d’un diumenge plujós de 2018) i el pantà gairebé sense aigua (efectes d’un procés de ‘purga’ de febrer de 2021)

BONUS TRACK I

EL PANTÀ SENSE GENT TAMBÉ ÉS POSSIBLE

Aquí proves gràfiques inèdites i exclusives del CAT de Setmana:
Pantà de Vallvidrera buit de gent (des de la presa)
Cua de l'embassament amb estampa inèdita: la zona de pic-nic deserta un diumenge al migdia

BONUS TRACK II

EL PANTÀ SENSE AIGUA TAMBÉ ÉS POSSIBLE

Sovint cal posar el pantà a ‘règim’ i purgar les aigües, com a l’hivern 2021:
Pantà de Vallvidrera buit d'aigua (febrer 2021)
Pantà de Vallvidrera buit d'aigua II (febrer 2021)
Estampa agafada des del mateix angle ‘amb-sense’ aigua (primavera 2018 vs hivern 2021):
Abril 2018
Febrer 2021

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 757

Els vostres comentaris:

 

😿 20-10-2022 – AlexiaStF

Aquest estiu feia molta pena tot

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!