Àmbit: 
Recorregut: 4 km (anar i tornar)
Temps: 
Desnivell: 80 metres 
Ruta NO circular
Data: cada 2×3
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta és de les rutes més fàcils que trobareu al CAT de Setmana. De fet, en realitat és una versió escurçada del gloriós CAT de Setmana de miradors de Collserola, que inclou dos punts de referència: el Turó d’en Corts i Sant Pere Màrtir, conegut també com el Puig d’Ossa.
Aquí, en lloc de fer volta per conèixer raconades i altres punts amb fermes vistes, anem per feina: executem un traçat proper a la carena del flanc barceloní per connectar en Pere i en Corts.
Perpetrem doncs, una anada i tornada de muntanyes russes per una pista ampla i molt concorreguda, amb bosc de pi a les dues bandes i amb moltes balconades de mar i muntanya: tindrem panoràmiques de Barcelona i el mar, i girant el coll 180 graus, de la Collserola interior amb el perfil del Vallès i el Baix Llobregat.
El punt de sortida el situem a l’aparcament del Mirador del Turó d’en Corts, a la carretera BV-1468, la popular via sinuosa que enllaça Vallvidrera amb Molins de Rei per Olorda.
Aquesta mateixa carretera, sempre a petar de ciclistes, és la que ens permet conèixer altres idolatrades propostes de CAT de Setmana per Collserola, com la que ens descobreix els turons de can Castellví i can Pasqual.
Punt de sortida a Google Maps: l'aparcament del Turó d'en Corts
L’aparcament on deixem el carruatge és petit, però normalment s’hi sol trobar lloc. Està situat al costat de la carretera, a la falda del turó d’en Corts.
El seu concorregut mirador de joves enamorats i motoristes esmorzats ens mostra estampes interiors de la muntanya, incloses les poblacions de Sant Just i altres municipis del Baix Llobregat:
Observada la calitja (n’hi ha sovint, les coses com siguin) anem a buscar un dels dos camins que surten de la banda oposada a la carretera.
Davant nostre, amb els seus imponents 50 metres, ens esguarda el Turó d’en Corts.
I només de començar, toca prendre una decisió: per on voregem el turó? Agafem el camí de la dreta o el de l’esquerra?
Doncs escollim el de l’esquerra, el més ample! (I perquè l’altre no ens serveix).
Som-hi! 
CAP A SANT PERE MÀRTIR
Avancem pel camí que voreja el Turó d’en Corts pel seu flanc oriental. A la dreta, la muntanyeta, i a l’esquerra, unes alegres vistes de Barcelona i l’entorn metropolità del Besòs:
Aquest camí ens acosta al vessant marítim de la serralada, o sigui, el que dona a Barcelona. De seguida ens posem en paral·lel a la carena, però abans passem per un petit hub de connexions: una esplanada rodona, on hi conflueix més d’un sender:
L’indret destaca per les vistes al Barcelonès Nord i una construcció en forma de circumferència enganxada al terra per saludar el sol. Uns metres més enllà, en un punt més elevat, hi ha un oratori dedicat a Santa Maria de Collserola.
Segons l’il·lustrat equip del CAT de Setmana, l’oratori més lleig de Catalunya:
A partir d’aquí, el camí és tant diàfan com el destí: ens mantenim per la mateixa pista, el camí de Vallvidrera a Sant Pere Martir, per anar a buscar l’objectiu que ja se’ns dibuixa al final de la carena: les belles antenes de Sant Pere Màrtir.
Comprovareu que, tècnicament, en la major part del recorregut no anem ben bé per la carena, sinó que estem escorats cap al vessant interior, però això no treu que les estampes que anem trobant a banda i banda siguin d’alta fermesa.
Aquí uns bons exemples: hi distingiu el Passeig de les Aigües?
Avancem alegres i xirois i gaudim de tot: del vent, del paisatge, de les muntanyes russes… i del trist passatemps de distingir, entre els mantell de bosc, els pins morts per les sequeres.
I també ens creuem amb centenars de rostres pàl·lids: alguns en bicicleta, altres a peu, altres amb un fanal al cul, i molts amb gos, ja sigui estacat, lliure, o a coll.
I parlant de colls: quan portem poc més d’un quilòmetre, arribarem al coll del Portell, el punt més baix de la ruta (337 metres). El coll del Portell és punt de confluència de camins i un bon indret per contemplar les dues bandes de la muntanya:
Passat el coll, recta final: ara toca passar del punt més baix de la ruta al més elevat. Cal afrontar la pujada definitiva fins al nostre hertzià objectiu: Sant Pere Màrtir.
Abans de començar l’ascens superem una última bifurcació que demana decisions:
Si tirem a la dreta, baixem cap a l’Espai Mireia, l’origen de moltes rutes, com el popular CAT de Setmana de fons eixutes per Collserola.
Si tirem a la dreta, baixem cap a l’Espai Mireia, l’origen de moltes rutes, com el popular Si tirem per l’esquerra, anem de dret a Sant Pere Màrtir per unà pujada curta però exigent: superarem uns 50 metres de desnivell recorrent uns 500 metres de distància.
Escollim l’opció sacrificada. Ens posem a caminar, tot fent eslàlom per esquivar els ciclistes que baixen encegats, i en poca estona som a lloc. Les antenes de Sant Pere Màrtir ens acullen!
SANT PERE MÀRTIR NO ÉS TAN PETIT COM SEMBLA
L’arribada a Sant Pere Màrtir ens serveix per dir amb solemnitat: «Ja hem arribat!». També ens serveix per dir amb recança: «I això és tot? Quin CAT de Setmana més lamentable i curt!». I també ens serveix per comprovar que tot l’edifici i les seves antenes són realment altes i de notables dimensions.
Sorpresa?
Sí, però té una explicació:
Vista des de la ciutat, l’antena de comunicacions de Sant Pere Màrtir queda com un gos petaner al costat de la veïna Torre de Collserola. Res a fer-hi, ni per dimensions ni per estètica. De fet, s’explica que Pasqual Maragall, quan era president o alcalde, deia que un dia «li fotaria una bomba». La trobava lletgíssima!
En tot cas, Sant Pere Màrtir mereix una mica de volteta, ja sigui per observar les quatre pedres que queden de l’antiga església que dona nom al lloc, o per les vistes que obtenim de la ciutat i de la resta de Collserola. Hi distingireu, per exemple, el petit cim de la Creu d’Olorda i també pel mirador amb les antigues bateries aèries de la Guerra Civil.
Tot seguit, algunes imatges des de diferents punts del petit cim:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
O no encara…
Si ho preferiu, podeu agafar alguns dels camins que arriben a Sant Pere Màrtir i continuar la ruta per anar a buscar la carretera de les Aigües i el mirador dels xiprers. O bé podeu refer el camí, tornar al punt de partida, i anar a fer el vermut. Això al gust del consumidor…
En tot cas, com sempre, ho rematem amb uns impagables enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
Cap comentari per ara
