Àmbit: 
Recorregut: 6,2 km (anar i tornar) 
Temps: 
Desnivell: 170 metres 
Ruta No circular 
Data: 2015, 2017, 2019 
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ El Viver de Cal Borni acull tota classe de vegetació enjardinada (és el que tenen els jardins). Però la cosa no acaba aquí: també hi ha caminets, bancs, taules, aigua en moviment… tot repartit per diferents nivells i terrasses que comparteixen un element comú: vegetació més o menys exòtica, i un rec central amb sortidors i reguerons que travessa tot el recinte.
Es tracta d’unes petites instal·lacions municipals que, fora de les restriccions per la Covid-19, quasi sempre hem trobat obertes (hi hem anat sempre en CAP de Setmana, això sí). I sempre hi hem trobat una pau i serenor envejables, impròpies de la gran urbs que tenim als peus.
La pau de Can Borni només la trenquen els crits dels agitats usuaris de les atraccions del Tibidabo, que estan uns quants – bastants – metres més amunt.
Què? Som-hi?
UN PASSEIG AMB PANORÀMIQUES
La manera més ràpida per accedir als jardins de Can Borni és per la carretera de l’Arrabassada en direcció al Tibidabo. Poc abans d’arribar al parc d’atraccions veureu a mà esquerra un cartell que indica els jardins amb un petit aparcament. Des d’allà, n’hi ha prou en agafar la pista de terra que tira avall i en 5 minuts us plantareu davant l’entrada dels jardins. Fàcil.
Però massa fàcil. Des del prestigiós equip del CAT de Setmana us proposem caminar una mica més i conèixer més racons de Collserola. Com? Doncs amb una alegre ruta que passa pel Passeig de les Aigües, el Gran Passeig “elevat” de Barcelona que també podeu conèixer al nostre CAT de Setmana sobre Barcelona pel Passeig de les Aigües.
D’entrada, i com és evident, la nostra opció exigeix anar a buscar la carretera de les Aigües. Ho fem pel carrer Mercè Rodoreda, que està situat a l’altura de la sortida 7 de la ronda de Dalt, just al costat d’un carrer que es diu Bellesguard.
Si hi aneu en carruatge, veureu que al capdamunt del carrer Bellesguard, un cul-de-sac sense asfalt, sol haver-hi lloc per aparcar. Des d’allà s’agafa un camí ample que s’enfila dret fins a buscar el passeig de les Aigües.
Referència del punt de sortida a Google Maps:
EL TRAM PEL PASSEIG DE LES AIGÜES
Veureu que la pujada fins al passeig és ràpida i que de seguida assolim la cota-aigua, o sigui la carretera de les Aigües. Aquest alegre i concorregut camí va resseguint la muntanya gairebé sempre a la mateixa cota, 400 metres, per tant, com que és planera, té la virtut de mostrar excel·lents vistes a Barcelona, la capital del nostre país.
Per cert, no ens despistem: un cop arribem a la carretera/passeig de les Aigües, tirem cap a la dreta, en direcció cap al Pla dels Maduixers. Si us enganxa en capvespre, comprovareu amb joia i delit que el passeig ofereix estampes com aquesta:
I quin ambient trobem a la carretera de les Aigües? Doncs un ambient mogut i animadíssim: és com les Rambles però en versió muntanya: gent corrent, gent caminant, gent fumant porros mirant el paisatge en algun punt amb grans vistes, gent xerrant, gent passejant el gos, gent passejant-se ella mateixa, gent en bici a poc a poc, gent en bici cagant llets, gent en bici esquivant vianants… És una rèplica fidel, a cota 400, de la ciutat que té a sota. Potser amb menys guiris, això sí.
I amb aquest ambient animós i alegre anem fent camí animosament i alegre… fins que després d’unes quantes passes, quan ja portem un quartet d’hora o vint minuts, arribem a un encreuament: la carretera de Vallvidrera a Barcelona que ens apareix per dalt, a la nostra esquerra. Toca agafar-lo i fer un gir de gairebé 360 graus.
Amb alegria i energia, enfilem un tros d’aquest camí fins que al cap de poc trobem un nou trencant a la dreta amb un cartell inequívoc que ens indica l’objectiu: els Jardins de Cal Borni.
ATENCIÓ, Apunt espinós: Les figues de moro malaltes.
Des de fa un temps, ens crida l’atenció un detall que és constant a molts punts de Collserola, i que també veureu aquí: l’existència de moltes figues de moro malaltes per una malura que s’està carregant les pales d’aquest cactus.
Malgrat que la malaltia no té pietat, moltes figues de moro continuen lluitant per sobreviure, i d’una pala mig morta i emblanquinada encara pot brotar-ne una de nova, petita, fresca i d’un verd intens.
Si no ho tenim mal entès, els tècnics del parc no tenen gens d’interès a curar-les, més aviat al contrari perquè se la considera una planta massa invasiva.
Vaja, que a Collserola no hi trobem Higos Chumbos, sinó més aviat, Higos Chungos 
!
RECTA FINAL I PREMI
Ja estem arribant: de mica en mica entrem en una zona més baga i més fresca, i amb algun ciclista foll que baixa cagant llets i que gairebé ens passa per damunt. En aquest tram més ombrívol hi trobem el trencant de la Font del Bacallà i també creuem un pont per sobre el funicular del Tibidabo.
Al cap d’una estona, quan ja comencem a sentir els brams i crits de les atraccions que tenim damunt nostre, ens apareix a mà dreta un tancat, seguit d’una bonica porta d’entrada…
Tatxaan! Som arribats als Jardins del Viver de Can Borni.
Només d’accedir-hi us refrescareu la vista (només la vista, no cal capbussar-s’hi) amb una cisterna plena de peixos de colors. El 2020, amb el recinte tancat i en època COVID-19, l’hem vista buida, però la majoria de cops l’hem trobat a petar. Aquí una ciprínida mostra fotogràfica dels carpins:
A partir d’aquí, tot vostre! A gaudir del viver!
Es tracta d’anar descobrint arbres i plantes, i també de relaxar-se en alguns dels raconets que ofereix aquest espai discret però agradable. Veureu que és fàcil encantar-se amb l’aigua que va baixant pels sortidors i les terrasses, i que hi ha equipaments diversos: taules per fer-hi pícnic, ombres, una font i lavabos. Ah, i plantes que no es veuen gaire sovint.
Entre els exemplars exòtics, no us perdeu l’Araucària Bidwillii d’Austràlia… 
:
… 
o d’altres raconades i detalls que podeu veure remenant per aquest carrusel d’imatges:
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Per cert, no ho hem dit: entre naps i cols, des del principi fins al viver potser trigareu tres quarts d’hora, una hora… depèn del ritme. No gaire més.
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1196
Els vostres comentaris:
