Recorregut: 3,3 km (anar i tornar)
Temps: 
Ruta NO circular 
Data: 2018
També en bici: Oi tant
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta ruta és fàcil fins i tot per trobar el punt de sortida. O no… O sí… En tot cas, sortim del mateix punt que en el CAT de Setmana pel pantà de Vallvidrera i la casa museu de mossèn Cinto i, per tant, hem d’anar fins al centre d’informació del Parc, on també hi trobem Vil·la Joana, la casa Verdaguer:
I com hi arribem? Doncs com sempre, depèn de l’origen. Per anar-hi des de Barcelona, cal pujar fins a Vallvidrera i fer un tros de la carretera BV-1462 en direcció a Sant Cugat i les Planes.
Pel que fa al transport públic, també s’hi pot anar en tren, per la parada del baixador de Vallvidrera dels FGC, que ens deixa al peu de la muntanya, a uns 400 metres de distància.
Google Maps amb les coordenades del punt de sortida:
INICI: PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC
Al costat mateix del centre d’informació hi ha una escola, Els Xiprers, i veureu que d’allà ja en surt un trencant a mà dreta amb un cartell estressat d’indicadors de rutes. Això ja ens indica que estem en un “hub” de rutes i caminades.
Passat el petit aparcament de l’escola, s’acaba l’asfalt i comença el camí del Salze, una pista molt ample i en bon estat. És apte per a cotxes, però per sort, normalment està tallada al trànsit. Per tant, aquest camí el fan, bàsicament, caminaries i ciclistes.
La ruta és simple: (quants cops ho hem dit ja?). Al principi s’enfila una mica i va tirant, recte, en sentit Nord-est. Notareu que en aquest primer tram la torre de Collserola ens queda a la nostra dreta. També us anireu trobant diferents trencalls i bifurcacions, que no agafarem.
La pista té els seus anys. Ens ho indiquen les canaleres de pedra per recollir l’aigua dels laterals, que estan molt desgastades. Un altre element que també ens evoca temps passats és un cartell fet de pedra que alerta de perill de foc al bosc.
VISTES AL VESSANT VALLESÀ
El camí del Salze, a més de tenir els seus anys, també té el seu traçat, que de mica en mica va enfilant-se i virant cap a l’esquerra. Això fa que acabem caminant en sentit Nord i que la torre de Collserola ja no ens quedi a la dreta, sinó al darrere.
I tot això mentre el camí s’enfila entre boscos de pins, alzines, garrics i màquies, com intenta explicar algun cartell empastifat per pintades del 3%. La imatge de sota ens mostra un d’aquests rètols i també el que veiem si tirem la vista enrere: la torre de Collserola, que ja tenim al nostre clatell:
En aquesta part més elevada del trajecte, veureu que també se’ns obre una amable panoràmica de la Collserola vallesana:
L’últim tram del camí torna a estar obert als cotxes perquè ja hi trobem algun habitatge. La pista s’acaba quan arribem al coll del Gravat i connectem amb l’avinguda de Collserola i la plaça de Transvaal.
A partir d’aquí, les opcions són múltiples: podem continuar per alguns dels molts camins i senders que creuen aquest punt, o també podem baixar fins a la carretera de sota, l’avinguda de Can Cortés, i prendre alguna cosa al restaurant que porta el mateix nom.
Una altra opció, la que pren el mandrós equip del CAT de Setmana, és girar cua i tornar fins al centre d’informació del parc, on també hi ha un bar-restaurant amb una terrassa molt agradable, i la Casa museu Verdaguer de la Vila-Joana, indret freqüentat per tota mena de mamífers, com mostra la foto inferior:
I ja està. Ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb alguns enllaços d’interès:
Rutes per Collserola de la Diputació de Barcelona
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 806
Els vostres comentaris:
