El Barcelonès per la Serralada de Marina: de Sant Onofre a Sant Jeroni pel poblat ibèric de Puig Castellar
Excursió de turó en turó per les ermites de Sant Onofre i Sant Climent, el poblat ibèric de Puig Castellar, el dolmen de la cova d’en Genís i finalment, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Tot amb grans vistes metropolitanes.
El Barcelonès per la Serralada de Marina: de Sant Onofre a Sant Jeroni pel poblat ibèric de Puig Castellar

 

Excursió senzilla i molt complerta de turó en turó per descobrir vistes i temples de tot tipus: les ermites de Sant Onofre i Sant Climent, el poblat ibèric de Puig Castellar, el dolmen del cau d’en Genís i finalment, a la falda de la muntanya, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Ah, i amb grans vistes metropolitanes: Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià i Barcelona als nostres peus.

 

Comencem? ⤵ 
▶ Àmbit: Litoral
🔀 Recorregut: 7,5 quilòmetres   
⏳ Temps: 2-3 hores (amb la calma)
📶  Desnivell: 220 metres  
🔄 Ruta circular amb escapades
📅 Data: 2021
🚴‍♀️ També en bici: No 
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: 

 

 
Wikiloc de CATdS per la serra de Marina: de Sant Onofre a Sant Jeroni per Puig Castellar
 
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:
·RofoManus

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aquesta ruta sorprèn en molts aspectes. Per la riquesa del patrimoni històric que descobrim en poca estona, pel bon estat dels camins i senyalitzacions, per les vistes al litoral metropolità i al Vallès, i també per alguns elements naturals curiosos. En poc més de dues hores xino-xano passem revista a molts segles d’història a través d’una còmode caminada de cap de setmana que només no sorprèn per una cosa: la gentada. Però això ja ho sabíem, és el que té caminar per una serralada envoltada per 2 milions de persones.
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, parada final de la ruta i visible des de la majoria de llocs
El punt de sortida és el mirador del collet de la Vallençana, a la carretera BV-5011. Des de la banda litoral s’hi arriba des de Badalona, i des de la banda vallesana, des de Montcada. El mirador està just al trencant de la carretera asfaltada que porta a la urbanització del Bosc d’en Vilaró, un camí ample que sol tenir cotxes aparcats a dojo. L’ideal (i miraculós) és poder estacionar prop del mirador i començar a caminar per aquesta pista asfaltada cap a la urbanització, on hi ha el primer objectiu d’aquest aclamat CAT de Setmana. 
Mapa de Google del punt de sortida, el mirador de la Vallensana

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana pel Maresme fins al Dolmen de Ca l’Arenes
CAT de Setmana per Collserola: Mossèn Cinto i el pantà de Vallvidrera
Collserola: del Pi d’en Xandri a Sant Medir pel pantà de Can Borrell
CAT de Setmana per Maresme: pel Corredor fins al Dolmen de Ca l’Arenes

CAP A L’ERMITA DE SANT ONOFRE

 

El primer tram és planer i va resseguint la pista asfaltada cap a la urbanització, que està enganxada al nostre primer objectiu: l’ermita de Sant Onofre. Si hi aneu en cap de setmana notareu que és la part de la ruta més atapeïda de gent i cotxes. Hi ha vehicles aparcats al costat de la carretera, vehicles que van i venen de la urbanització, famílies senceres que caminen i formiguegen amunt i avall… un petit bullici que es va diluint a mesura que anem caminant pel costat de la carretera. De fet, per arribar a la urbanització tenim dues opcions, caminar per la pista asfaltada, amb grans vistes al litoral, o bé per un caminet paral·lel, més emboscat, que circula per la dreta de la carretera. És un petit sender que podem agafar des de bon principi, o bé una mica més endavant, quan tot just portem uns 400 metres de ruta. El sender ens ofereix vistes a la part interior, al Vallès. Aquí unes estampes de cada cas:
Vista del Barcelonès des de la carretera
Vista del Vallès des del caminet
Vista del Vallès des del caminet
Sigui per la carretera o pel caminet, al cap de no res ens plantem a l’entrada de l’urbanització. L’experimentat equip del CAT de Setmana recomana continuar caminant per la banda esquerra de la carretera, on al cap d’uns metres en surt un caminet ample que puja per la petita muntanyeta del turó de Sant Onofre. En no res ens plantem al primer objectiu, l’ermita de Sant Onofre. Data de finals del Segle XV i és un petit oratori aixecat pel monjos del monestir de Sant Jeroni de Murtra, que des de dalt a l’ermita es veu així:
A banda de les vistes litorals, l’entorn de l’ermita té una esplanada molt concorreguda. Gent que hi fa l’entrepà per dinar, gent que puja, dona una volta i marxa, molts fent el badoc, fent fotografies… i també, com no, el típic cavall:

CAP A L’ERMITA DE SANT CLIMENT

 

Quan ens cansem de l’ermita de Sant Onofre toca canvi de turonet. Per continuar agafem un camínet que ens apareix a la nostra dreta quan arribem a l’esplanada. És un sender que al principi baixa força (amb alguns taulons a mode de graons i altres elements ‘urbanitzats’) fins que arribem  al costat d’un recinte enreixat que acull unes grans antenes. Aquí cal agafar una petita bifurcació a la dreta i anar resseguint la tanca del recinte per fora, per un caminet més estret que s’acaba enfilant per un altre turonet emboscat. Al capdamunt hi trobem la segona ermita: Sant Climent. 
També va ser encarregada pels monjos de Sant Jeroni, però és més tardana que Sant Onofre. És una petita capella que data del Segle XVII i era punt de trobada per demanar que no faltés aigua als municipis adjacents: Montcada, Badalona i Santa Coloma de Gramanet. A Sant Climent no hi trobem cavalls, però si un camí ample envoltat de xiprers que baixa directe en sentit Oest cap al coll de les ermites i el poblat iberic de Puig Castellar, la nostra propera destinació. Continuem per aquí amb il·lusió romana:

CAP AL POBLAT IBÈRIC DE PUIG CASTELLAR

 

Al cap de quatre ziga-zagues arribem al gran encreuament de camins del coll de les ermites. A la nostra esquerra, un caminet que ens porta al dolmen de la cova d’en Genís, que ja anirem a veure de tornada; a la dreta, el camí vell de Montcada que ens portaria de nou a la urbanització (que no agafem); i al davant, tres opcions més: el camí vell de Montcada que continua cap a Montcada (que no agafem), un altre camí que baixa muntanya avall cap a Santa Coloma (que no agafem), i el camí de la font de l’Alzina, que sí que agafem perquè ens porta cap al Poblat Ibèric. 
Vista general dels camins que porten al poblat ibèric, que despunta al cim del turonet de l'esquerra
Veureu que al cap de pocs metres d’agafar aquest ample i concorregut camí apareix el trencant que enfila cap al poblat. No té pèrdua. Només té una mica de pendent. En arribar al recinte, ens saluda un petit ‘monument’ d’homenatge al GR-91.

😺 ATENCIÓ: APUNT IBÈRIC

 

 El recinte del poblat ibèric de Puig Castellar ocupa uns 4.000 metres quadrats i corona el petit cim de Puig Castellar, al terme de Santa Coloma de Gramenet. Va ser fundat per la tribu ibèrica dels laietans al Segle VI a.C i les restes actuals, descobertes a principis del S.XX, es reparteixen per diferents nivells, coronats al capdamunt per la zona d’habitatges i espais comuns on hi vivien, suposadament les famílies influents. 

El petit cim de 303 metres d’alçada era un punt estratègic fa 2.500 anys, un punt d’observació privilegiada que continua intacte, com mostra el següent carrusel d’estampes ibèriques: 

😺 ATENCIÓ: APUNT IBÈRIC

 

 El recinte del poblat ibèric de Puig Castellar ocupa uns 4.000 metres quadrats i corona el petit cim de Puig Castellar, al terme de Santa Coloma de Gramenet. Va ser fundat per la tribu ibèrica dels laietans al Segle VI a.C i les restes actuals, descobertes a principis del S.XX, es reparteixen per diferents nivells, coronats al capdamunt per la zona d’habitatges i espais comuns on hi vivien, suposadament, les famílies influents. 

El petit cim de 303 metres d’alçada era un lloc estratègic fa 2.500 anys, un punt d’observació privilegiada que continua intacte, com mostra el següent carrussel d’estampes ibèriques: 

CAP AL DOLMEN DE LA COVA D’EN GENÍS

 
Amb la visita i contemplació del poblat ibèric hem arribat fins al nostre extrem oriental de la ruta. Ara toca girar cua i tornar per on hem vingut. Refem el camí uns 700 metres fins que tornem a la cruïlla del coll de les ermites, i en aquest punt trobem el trencant cap al dolmen de la Cova d’en Genís. Ara el trencant ens queda a la nostra dreta. Quan veníem, el teniem a la nostra esquerra (Es lo que tieennee 🎵🎵). El camí per arribar fins al temple megalític és curtet, uns 250 metres de vegetació baixa i típicament litoral. El dolmen el trobem al costat d’una tanca metàl·lica i està perfectament indicat. Per tornar, podem agafar el mateix camí fins arribar novament a l’encreuament del coll de les ermites o fer una mica el senglar i improvisar.
Dolmen de la cova (o cau) d'en Genís

CAP AL MONESTIR DE SANT JERONI

 

Quan recuperem el camí principal, contineum a la nostra dreta com si tornessim cap a l’ermita de Sant Climent, però al cap de no res agafem una desviació a la dreta, per una pista ample que mica en mica anirà baixant fins al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. A mesura que anem baixnat tenim diferens perspectives del monestir, del litoral, de la muntanya i de les torres d’alta tensió, com la que ens passa just per sobre. 
A mesura que ens acostem al monestir ens adonem per les imatges aèries que algunes parts del seu interior estan fetes pols, començant pel sostre de l’església que des del camí ja es veu ensorrat. El cert és que el complex mostra diferents estat de revista en funció de l’equipament. Li passa una mica com la seva història: Sant Jeroni es va començar a construir al S.XV (gòtic tardà) i va estar ‘actiu’ fins al S.XIX. A partir d’aquí es va exclaustrar, desamortitzar, i incendiar. Al final, quan ja estava mig destruït, es va acabar venent a tercers. Actualment està restaurat i arreglat a trossos, i acull una entitat de repòs religiós amb hostatgeria.  
La ruta continua vorejant el monestir per la paret de muntanya i segueix per la mateixa pista mig quilometre més fins que trobem l’últim trencant a l’esquerra, el camí que s’enfila amunt per la Serra de Can Mas fins a tornar el punt d’orígen, el mirador del collet de Vallençana. Veureu que podeu seguir pel camí ample o prendre algun sender més estret i fer una mica de drecera (que sempre serà una mica més empinada, això sí). En tot cas, amb drecera o sense, la ruta no seria el mateix sense els bonics pins mediterranis com aquest bonic exemplar del tram final:

Cat de Setmana per la Serralada de Marina de Sant Onofre a Sant Jeroni pel poblat ibèric de Puig Castellar

Powered by Wikiloc

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 1482
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😿 01-04-2021 – EvaBCN
Enorme! Ruta ineressant i enganxada a la urbe. No semblaria mai que al costat del monestir s’hi pugui trobar tota la zona metropolitana. Recomanable. Llastima queno surti transport public per anar al punt de sortida. tot i que es pot començar des d’altres punts mes propers i fer la circular. A Sant Jeroni mateix.

 

😿 CAT de Setmana
Benvolguda Eva: la tens. (la raó).
 
Una excursió pels estanys del Port i Mariola al Pallars Sobirà? Sispli!
Una excursió per Naorte? l’estany més bonic del Pirineu? Of course!
CAT de Setmana AMB EL COTXE fins al castell de Castellolí, a l’Anoia? OK!

CERCATDOR🔎