El Berguedà per la serra d’Ensija i el cim de la Gallina Pelada
Intractable CAT de Setmana de ruta circular per la Serra d’Ensija que voreja els cims de la Gallina Pelada, la Creu de Ferro i el Serrat Voltor. Excursió espectacular amb vistes increïbles!
▶ Àmbit: Pirineu
🔀 Recorregut: 11,7 km (anar i tornar)
⏳ Temps: 5-6 hores
📶 Desnivell: 903 metres  
🔄 Ruta circular 
📅 Data: 2024
🚴‍♀️ També en bici: No ho sembla pas

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Germinal V.

·JEP BOIX

🌦️ El temps que hi farà:

➔ Un dels grans interrogants que s’ha fet sempre l’inquiet equip del CAT de Setmana és: “per què del cim del cap de la Gallina Pelada en diuen la Gallina Pelada si no s’assembla en res a una Gallina Pelada?”
La pregunta, formulada sempre observant el cim des de baix, obté una resposta en aquest esplendorós CAT de Setmana circular per la serra d’Ensija: “Ni la més remota idea”.
Efectivament, pujar a la Gallina Pelada no resol el dubte. Però ens extasia amb bastes panoràmiques del Pirineu, Prepirineu, el Berguedà, el Solsonès, Montserrat, Montseny… Mig país a 2.321 metres d’altitud:
El cap de la Gallina Pelada és el punt més alt d’aquesta excursió que també ens obsequia amb una sinuosa passejada a més de 2.000 metres pels recremats prats del pla d’Ensija. 
Ho perpetrem seguint la carena del vessant Sud, fins als cims de la Creu de Ferro i del Serrat Voltor.
El Pedraforca vist abans d'arribar al cap de la Canal Llisa
El Pedraforca vist a mita pujada
El Pedraforca, el Cadí i el Comabona, els Perics, el Carlit, el Puigmal, el Puigpedrós, els Rasos de Peguera, la Vall de Lord, el Port del Comte, la Serra de Busa, Montserrat, el Montseny, Cabrera i Pla d’Aiats… les vistes i serralades que ofereix Ensija i els seus cims són àmplies i diverses. 
A la foto de sota, hi distingiu la Mola del Lord amb la Llosa de Cavall i la serra de Busa?
Disposem d’aquestes generoses panoràmiques no pas perquè ens trobem a una gran alçada, sinó perquè la serra d’Ensija està situada en un punt estratègic del mapa: a mig camí del Prepirineu i el Pirineu central, a l’Alt Berguedà.
Aquí una imatge de la serra d’Ensija des de dins: mirant cap a la Gallina Pelada des del Pla de les Tores (2.280):
Tothom sap que gaudir de les alçades demana pujar fins a les alçades. I això ho farem per diferents vies. Algunes ens esperen amb una mica de neu, com la que trobem al barranc de les Llobateres:
I una altra cosa que tothom sap: pujar fins a les alçades per un torrent o barranc demana primer una aproximació en carruatge. En aquest cas, fins als aparcaments de Font Freda que trobem a la pista del coll de Pradell, entre Saldes, Vallcebre i Fígols. 
Si veniu del Sud del país, una manera fàcil d’arribar-hi és agafant l’Eix del Llobregat (C-16) en sentit Nord fins al trencant de Fígols (BV-4025) just després de la tèrmica de Cercs.
Central de Cercs i el poble al fons amb la C-16 i la cua eixuta del pantà de la Baells (febrer 2024)
Però ja se sap: al segle XXI el més còmode és localitzar els llocs amb un toc de pantalla, oi? Doncs apa, heus aquí el punt de sortida amb una elegant referència de Google Maps:

Punt de sortida a Google Maps: el pàrquing de la Font Freda

De fet, la ruta comença i acaba en dos torrents i barrancs (un de pujada i un de baixada) que connectem amb la pista i que estan separats per uns 700 metres. Per tant, dins d’aquest tram de la carretera de 700 metres qualsevol lloc és bo per deixar-hi el carruatge. 
Això sí, com diem sempre des del CAT de Setmana, tot s’ha de fer amb el màxim respecte cap a l’entorn. Si no, sempre podeu quedar-vos a casa jugant a la Play.
Pista d'inici de la ruta amb el camí per anar a buscar el corriol de pujada

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana fins al Puigpedrós i l’estany de Malniu

CAT de Setmana per la Cerdanya: d’Estana a Prat de Cadí

CAT de Setmana pel Cadí: de Prat d’Aguiló al Comabona

CAT de Setmana pel Cadí: de Prat d’Aguiló al Comabona

CAP A LA GALLINA 🐓 PELADA

Donem per fet que hem pogut estacionar els carruatges en algun dels aparcaments o racons de la pista. I si pot ser, en la franja de 700 metres que hi ha entre el barranc de les Llobateres (que serà el nostre camí de baixada) i el corriol de la Font Freda i el Torrent d’Ensija (el nostre camí de pujada). 
De fet, ara al principi es tracta d’això: resseguir la pista pel caminet paral·lel fins a trobar el trencant que ens indica el primer objectiu: la Gallina Pelada. 
Allons-y!
Aquest primer tram és de pujada continuada. Hem d’arribar fins als prats de l’altiplà i això demana fer un “cames amunt” per un camí que no té pèrdua (PR-C 79). 
Combinem trams sota pi negre i boix no afectat per la papallona del boix amb trams més rocallosos. Enfilem un bon tros pel costat del Torrent d’Ensija, que amaga alguns trams amb aigua.
Anem pujant per l’obaga amb alegria joiosa, i no és fins que portem un quilòmetre i mig de caminada (i ja hem guanyat uns 400 metres de desnivell) que no ens apareixen les primeres fermes estampes del Pedraforca i el Cadí. 
I també les primeres agonitzants clapes de neu:
Les clapes de neu ens avisen que hem de vigilar bé on trepitgem perquè hi ha alguna placa de gel traïdora, i també ens indiquen que, efectivament, al cap de no res arribarem a l’altiplà de la serralada: el pla d’Ensija.
Voregem la Pleta de l’Os i el cap de la Canal Llisa (2.171) que ens queden a la nostra esquerra i anem virant cap a Ponent. O dit d’una altra manera, agafem el camí de la dreta que ens apareix amablement indicat en un palplantat rètol i anem a buscar el refugi d’Ensija, parada prèvia al nostre objectiu gallinaci.
Heus aquí algunes estampes del pla:
El cafeter equip del CAT de Setmana aprofita l’avinentesa per fer un “cafè farrenyo” al refugi, i continuar fent camí cap a Ponent. Tornem a guanyar alçada per un sender més que fressat (continuem pel popular PR-C 79)…
… I al cap d’uns 800 metres arribem a un coll al peu de cim. Per primer cop, combinem estampes dels dos vessants: el que dona al Cadí/Pedraforca, i el que dona a Peguera, Busa, Lord… I molt més enllà: Montserrat. 
Ja endevinem que això és un primer aperitiu del que ens espera a dalt:
Quan som al coll podem dir que ja li tenim el peu al coll a la Gallina: acabem de fer els últims 500 metres de pagès i ens plantem al Cap Llitzet, AKA el Cap de la Gallina Pelada, a 2.321 metres d’altitud sobre el nivell del mar.
Què? Ganes de més vistes? Ara des del cim 🐓?
Oi tant:

CAP AL SERRAT VOLTOR

Extasiats amb les pelades vistes gallinàcies, ens marquem el següent objectiu: vorejar la serra d’Ensija d’Oest a Est, resseguint la carena fins al cim de l’altre extrem: el serrat Voltor. 
Això implica desfer el camí fins al coll i un cop en aquest punt, en lloc de tirar avall cap al refugi, tirem recte amunt per anar a buscar la carena. Comprovem que és força planera i que està escorada a l’extrem Sud de l’altiplà.
Caminant per la carena: vistes enrere cap al cim de la Gallina
Caminant per la carena: vistes al Nord i als prats de l'altiplà
Creuar la serralada per la carena ens ofereix alegres i constants perspectives del Berguedà, el Solsonès, i tot el que abasta la vista fins a Montserrat i el Montseny.
Quan portem prop de dos quilòmetres de carena fem parada al Pla de les Tores (2.280), que ens ofereix aquesta edificant estampa:
El Pla de les Tores és l’extrem situat més al Sud d’aquest emocionant CAT de Setmana. A partir d’aquí, la dura tasca de resseguir la carena d’Ensija pren sentit Nord-est, amb el mateix terreny de pastura rocallosa de relleu suau. 
Al cap de gairebé un quilòmetre i mig, i havent-nos retrobat de nou amb el popular PR-C 79, arribem a un altre punt de referència: la Creu de Ferro. Un cop més, bones vistes, n’est pas?
Superada la Creu de Ferro, continuem en el mateix sentit Nord-est, però ara comencem a perdre alçada. Ens dirigim cap al nostre objectiu final, el Serrat Voltor. Abans, però, ens trobem una amable intersecció que ens obliga a escollir un cop més:
🐱 A la dreta, cap a Fígols, Vallcebre i el coll de Fumanya. Opció que descartem sense dubtar-ho.
🐱🐱 A l’esquerra, drecera directa cap al Barranc de les Llobateres, ruta que hem de fer per tornar al punt de sortida. Opció que descartem amb alguns dubtes.
🐱🐱🐱 Recte endavant, cap al Barranc de les Llobateres amb possibilitat de pujar fins al Serrat Voltor. Opció que agafem amb il·lusió!
Estampa random de la ruta: eixerit caminaire amb el port del Comte al fons
Avancem decidits cap al Serrat Voltor, cim que se’ns planta davant nostre amb un relleu diferent del que estem acostumats. A diferència de la Gallina Pelada o els altres accidents de la serralada, aquest és més escarpat. 
Superem el coll que ens mostra generoses vistes de Llevant, deixem a mà esquerra el camí que baixa cap al Barranc – que ja agafarem després – i comencem a enfilar amunt per un sender que puja dret entre les parets de pedra. 
Sí, ara toca grimpar una mica entre les roques del serrat, ajudar-se de les mans per arribar al petit cim que tenim damunt nostre:

LES VISTES DES DEL SERRAT VOLTOR: ENSIJA I
MÉS ENLLÀ

El cim del Serrat del Voltor (2.281 metres) es troba a l’extrem Nord-est de la serralada i és una mica més baix que la Gallina Pelada. Però no és tan pelat ni sinuós. De fet, és més agrest, i s’aixeca entre roques costerudes.
Però un cop a dalt, tenim una fermíssima vista de tota la serra d’Ensija i del recorregut que acabem de perpetrar:
Com que aquest indret es troba a la banda més oriental de la serralada, també tenim una vista més privilegiada d’aquesta part oriental del Pirineu i Prepirineu. 
Mirant cap a l’Est, tenim el coll de Fumanya, Fígols, les cingleres de Vallcebre, la vall del Llobregat… I més al fons, les muntanyes del Lluçanès i també d’Osona, com ara com Cabrera i el pla d’Aiats:
Per cert, si busqueu una vista encara més general de la Serra d’Ensija, només cal que pugeu al Cadí i feu carena pel cim del Comabona. Podeu comprovar-ho a l’aclamat CAT de Setmana per Prats d’Aguiló i el Comabona. 
Gaudireu de belles estampes d’Ensija i també del Pedraforca, amb una perspectiva poc habitual que podeu trobar a la gran secció de ‘Divertimentos’ del CAT de Setmana. 
Aquí en teniu una mostra: el Pedraforca des de la carena del Cadí prop del Comabona. Al seu darrere, la serra d’Ensija amb els seus prats al capdamunt (els que acabem de fer):

CAP AL PUNT D'INICI PER LES LLOBATERES

Extasiades les pupil·les oculars, baixem del cim refent el camí fins a retrobar el corriol que s’escapa per la falda del serrat, pel vessant de Ponent. D’allà en surt l’entretingut sender que baixa resseguint el torrent de les Llobateres, la nostra pista de descens.
El recorregut és ferm i imperdible, però ensopeguem amb trams de neu i gel que en alguns moments ens obliguen a vorejar el barranc, cosa que l’instruït equip del CAT de Setmana executa sense rondinar.
És un descens continuat que ens obsequia amb algun desnivell pedregós i estret que ens demana ajudar-nos de les mans (més que res per no relliscar si hi ha gel, res greu) però que també ens regala grans estampes finals.
Heus aquí una alegre mostra: 
El descens pel barranc de les Llobateres ens surt per uns dos quilòmetres i mig de baixada que ens retorna al punt d’origen, a la carretera on hi ha els aparcaments dels carruatges.
Un gran final per a un gran CAT de Setmana!
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com sempre, acabarem amb uns pràctics enllaços d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Felicitats! Ets la visita numero: 2252

Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!

Els vostres il·lustres comentaris:

😼 17/03/2024 – Palosanta

Això va ser just abans de la nevada oi? Amb ganes d’anar-hi quan s’hagi fos la neu. Pinta molt interessant! Explicació divertida!!

 

😼 17/03/2024 – CAT de Setmana

Efectivament, Palosanta, va ser perpetrada la setmana abans que hi fes una nevada amb cara i ulls. Segur que gaudiràs de la muntanya (i segur que la sabràs respectar 🙂 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!

Desplaça cap amunt