Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 9,1 km
Temps: 
Desnivell : 89 metres 
Ruta Circular
Data: cada 2×3
També en bici: Si 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ El Ter a Osona es un riu explotat des de fa segles, estressat industrialment per rescloses, canals i fàbriques, juntament amb més rescloses canals i fàbriques. Des la farga de Bebiè fins al pantà de Sau hi ha 27 rescloses, totes batejades amb el nom de l’antiga fàbrica (gairebé sempre tèxtil) on servien l’aigua: Can Guixà, Can Casarramona, Cal Feiner, can Tarrés…
Algunes rescloses estan pràcticament enganxades entre si, fins al punt que els canals que retornen l’aigua al riu ja l’aboquen directament a la següent resclosa.
El prestigiós equip del CAT de Setmana proposem una petita caminada apte per a qualsevol època de l’any. Potser recomanaríem evitar, això sí, les hores de pic de calor de l’estiu (o sigui, i al pas que anem, de juny a octubre). El punt de sortida el posem al santuari de Rocaprevera, a Torelló.
DE ROCAPREVERA A LA FARGA
El santuari de Rocaprevera està construït a l’esplanada d’un turó als afores de Torelló i arribar-hi és molt fàcil: n’hi ha prou en circular per Torelló i preguntar a qualsevol pescallunes com s’hi va. Segur que us hi adreçarà sense vacil·lar. Però si no us en refieu, sempre tenim el recurs del Googlemaps:
ATENCIÓ: Apunt costumista local:
Rocaprevera és un santuari que ja trobem datat al Segle XV, per bé que la construcció actual, com veureu, és moderna. L’església i tota l’esplanada són un indret per a l’esbarjo situat a la part obaga del Puig de les Tres Creus, i de fet, una activitat habitual dels pescallunes consisteix en pujar primer fins a Rocaprevera, i després fer un plus fins al cim de la muntanya, al Puig de les Tres Creus. És molt fàcil eh? Estem parlant d’un plus de 5 o 10 minuts per un camí que té graons i està molt arreglat. Res de l’altre món.
A dalt de tot hi veureu, com indica el nom, tres creus i una vista espectacular. Ah, i amb una curiositat: si mireu cap al Sud, cap a la Plana de Vic, descobrireu que la muntanya està pelada: tot és pedra marga amb quatre herbes resseques bona part de l’any. Per contra, si mireu cap al Nord, cap al Pirineu, us adonareu de tot el contrari: la muntanya està plena de vegetació. Un exemple de manual de la banda baga i solella d’una muntanya: pedra pelada i verd emboscat.
Les dues fotografies ho mostren. Són de la mateixa muntanya.
EL PEDRONET
Tant si us enfileu fins al Puig de les Tres Creus, com si entreu a l’església o pugeu als gronxadors de la zona d’esbarjo (si, nois i noies post-boomers: abans en lloc de dir-ne ‘columpios’, en dèiem gronxadors), tingueu clar que el punt de sortida és als arbres que hi ha al fons de l’esplanada, just a la zona de pícnic.
Anem tirant bosquet endins fins que al final trobem un amable caminet que ens portarà a la carretera asfaltada de la Coromina. Agafem aquesta carretera cap a l’esquerra i aviat certifiquem que per aquí hi circulen tot tipus de rostres pàl·lids: bicis, amotos, gent a peu, gent corrent, cotxes, tractors, més bicis, famílies senceres passejant… de tot i més.
Al cap d’uns 10-15 minuts, al final d’una bona recta, veurem un petit pedronet enfilat a mà dreta, en un punt que la carretera fa una elegant ziga-zaga.
Per cert, camí del Pedronet, les panoràmiques son potents:
Al costat del pedronet hi ha un trencant a mà esquerra per anar a diferents cases de pagès, com ara les Gambires. Aquest NO l’agafem encara. Continuem un tros més i al cap d’uns metres ens apareix un segon trencant, també a l’esquerra. Aquest SÍ. És el trencant que indica Can Batista.
CAP A LA FARGA
En realitat, aquest desviament ens porta cap a un mas (Can Batista) més que no pas a la Farga Lacambra, però veureu que el camí voreja la casa i continua avall fins al riu. Ara bé, per aquí no arribarem pas mai a lloc. Diguem que, tècnicament no s’hi pot anar perquè la fàbrica es troba a l’altra banda del Ter.
Anys enrere hi havia hagut una petita palanca per als treballadors que hi anaven a peu des de Torelló, però ja no en queda ben res, tot just un tros de pilar derruït al mig del riu, com mostra la foto inferior:
Un cop al riu, gaudiu-ne. Descanseu. O feu el que vulgueu però sempre, sempre, amb respecte per a l’entorn. Potser us hi arribeu a creuar algun cavall (en algunes ocasions el prestigiós equip del CAT de Setmana n’hi hem trobat) i segurament també hi podeu ensopegar algun pescador.
Però el que segur que hi trobareu serà bosc de ribera, i també un fet important: un tram de riu Ter amb un mínim de cabal! I això per què? Doncs perquè just aquí la farga retorna al riu l’aigua del canal que recull un punt més amunt. O sigui, que no estem davant d’un tram de cabal “segrestat” per cap canal industrial. I creieu-nos que això, si parlem del Ter i parlem d’Osona, costa de trobar.
En tot cas, el que també us trobareu, segur, són els camps del voltant combinats amb vegetació de ribera, com mostra aquesta idíl·lica estampa camí de la farga:
ATENCIÓ: Apunt de pescador fluvial 1:
Un detallet: fa 30 anys, si anaves a pescar per aquí, et podies trobar una mortaldat de peixos devastadora, gentilesa per exemple de l’antiga fàbrica paperera de Campdevànol. L’experimentat equip del CAT de Setmana recorda perfectament, als anys 80, intentar treure algun peix viu quan tot el que baixava per aquest tram eren carpes mortes flotant, provinents de més amunt.
Això per sort, ja és història.
Quan ja en tinguem prou de riu, haurem de refer un tros de camí: tornar fins al Pedronet i reprendre la carretera asfaltada a mà esquerra, cap a la Coromina. Anem tirant avall i passarem pel costat d’una gran casa – coneguda com la Torre d’en Pericas – després per una granja, i continuarem baixant fins a la zona industrial de l’antiga colònia tèxtil de la Coromina. La fàbrica es va construir al finals del XIX on antigament hi havia hagut un molí.
LA COROMINA
De l’antiga fàbrica no en queda massa res actiu. Només alguna casa es manté habitada, i també hi ha alguns tallers amb activitats industrials diverses. També s’aguanta dreta l’església, construïda el 1906 per als veïns de la colònia. Des del camí, la fàbrica mostra aquest aspecte:
I si us acosteu fins al riu, gaudireu d’aquestes boniques estampes aquàtiques, com aquestes a cavall de le la Coromina i la Farga:
A diferència de la Farga, que està plenament activa, de la fàbrica de Coromina només en queda actiu el canal i el salt d’aigua. I és que, mentre el riu Ter porti aigua i existeixi la gravetat, els salts d’aigua continuaran donant energia i una electricitat barata que els propietaris poden vendre al mercat.
És un negoci rodó aixoplugat en les antigues concessions d’aprofitament hídric que l’estat donava als propietaris de les colònies al segle XX. Al final d’aquesta proposta adjuntem alguns links sobre la Farga i la Coromina.
EL PONT DE LA COROMINA
El camí de la Coromina continua fins a travessar el riu pel pont de… 🥁🥁 la Coromina! Aquest pont, construït al S.XX, n’ha vist de tots colors però continua aguantant, per bé que cada cop està en més mal estat.
Un cop travessem el pont, que el 2022 continuava donant la guerra de sempre, ens trobem la carretera de Conanglell, la famosa BV-5225. Però no circularem per aquesta via. Abans d’arribar-hi trencarem a la dreta pel camí que voreja el Ter. Ara fem un canvi de sentit i pugem riu amunt.
Sovint aquest tram sol estar tapat de pollancres que ofereixen sofertes i agraïdes ombres, a menys que ensopegueu que hi acaben de passar la moto-serra i han fet net. És el que tenen les plantacions de pollancres: creixen ràpid però els acaben tallant cada dos per tres. Aquí una comparativa del mateix camí el 2018 i el 2022:
El camí no té pèrdua: va seguint sempre pel costat del Ter. Passarem pel costat de la resclosa que dona aigua al canal de la Coromina, i uns 500 metres més amunt, arribarem a la resclosa d’una altra fàbrica que també està feta pols: Can Tarrés.
Igual com la Coromina, Can Tarrés és una antiga fàbrica tèxtil del Segle XIX ubicada on s’hi aixecava un antic molí. Una part de la fàbrica la veureu a l’altra banda del riu, encalçada entre l’aigua i la muntanya. Can Tarrés es va construir el 1866, abans que la Coromina. Des de l’altra banda del riu (on ens trobem) té un aspecte fantasmagòric:
En aquest punt el Ter fa un meandre que ens porta a una zona coneguda com la Font del Soldat, a l’alçada del nucli urbà de Torelló, que ja veiem a l’altra riba. Hi distingireu la zona esportiva, la desembocadura del riu Ges, i la zona de pesca sota el polígon del Ter.
A aquestes alçades de la ruta ja haureu comprovat que, en general, l’aigua del riu és força neta. Fa uns 30 anys, gaudir del fons del riu com es pot veure a la foto següent era, senzillament, impensable:
ATENCIÓ: Apunt de pescador fluvial 2:
Mentre feu aquest tros, deixareu a la vostra esquerra la depuradora de Torelló. Instal·lacions com aquesta al llarg de tot el riu han ajudat molt a millorar l’aigua del Ter i han limitat unes mortaldats de peixos que als anys 70 i 80 eren periòdiques, sobretot a l’estiu, quan el cabal baixava.
Un cop superat aquest tram, arribareu al pont de Conanglell (per on passa la famosa carretera BV-5225, la mateixa d’abans). Ara ja només cal travessar-lo en direcció a Torelló. Normalment el riu està dòcil però no sempre és així. Aquest pont ha estat testimoni d’un munt de riuades i crescudes:
Després del pont, trenqueu a la dreta pel carrer de Ter, on hi ha una gasolinera, i feu tot el carrer fins al final. Acabareu entrant dins del poble i arribareu a un altre pont. Aquest ja sobre el riu Ges, l’afluent que fa uns minuts heu vist desembocar al Ter.
Un secret: bona part de l’aigua que deixa anar el riu Ges al Ter és del propi Ter, però això ja és una història, que us expliquem al CAT de Setmana per Osona pel Ter: els jardins del Pelut.
Arribats aquí, cal creuar el pont (el penúltim que travessa el Ges), continuar pel Camí Nou de Can Parrella, i pujar amunt fins tornar de nou a Rocaprevera. No té pèrdua!
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, per acabar, uns amables enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1155
Els vostres comentaris:
😿 05-03-2023 – Pescallunes66
Gran ruta del GR Vora-Ter!! Però el patrimoni industrial que tenim al Ter és una riquesa molt mal conservada. Una pena.
