Àmbit: 
Recorregut: 6 km 
Temps: 
Desnivell: 185 metres 
Ruta circular en un 50%
Data: 2022
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Vistes des del castell. Vistes del castell. Vistes al castell… Està vist, aquesta ruta senzilla sorprèn gratament per un munt de raons: per la descoberta d’aquesta fortalesa medieval; per les panoràmiques del seu voltant, i per les vistes alçades que ofereixen una excel·lent perspectiva del castell amb tots els seus dominis. Tres en un.
I a tot això, sumem-hi també uns camins ben marcats i un entorn emboscat de pins, alzines, roures i boixos (o el que en queda) que acaben de fer la ruta encara més ferma.
El castell apareix documentat per primer cop al s. IX i està aixecat, com sempre, al capdamunt d’un penyal de roca amb unes bones perspectives, a 850 metres d’altitud. I com sempre, està fet pols: només s’aguanten alguns murs, que ens ajuden a fer-nos la idea del perímetre de la fortalesa:
I per on comencem? Doncs amb un bonic ascens des de la falda del castell, al veïnat de les Comes de Sant Martí de Centelles.
Una manera fàcil d’arribar-hi és anar fins a Centelles (C-17) i des d’aquest bonic poble agafar la popular C-1413b, carretera que ens portarà de seguida sota el castell, al nucli de cases al voltant de l’església de Sant Martí de Centelles.
Com sempre, una referència a Google val més que 1.000 mots:
Punt de sortida de la ruta a Google Maps.
Un cop al veïnat de les Comes, podem deixar el carruatge al petit pàrquing a tocar de l’església. Des d’allà només cal creuar l’església pel camí de sota i anar fins al carrer Comes, que està allà mateix.
Veureu que en aquest carrer ja hi ha un bonic rètol que indica el camí del castell. En concret, es tracta del “camí de les feixes” una de les dues rutes disponibles per fer l’ascens, i que és l’escollida pel prestigiós equip del CAT de Setmana.
L’altra opció, el “camí del castell”, un corriol molt ben senyalitzat que surt del costat de l’església, el farem de baixada.
PUJADA I VOLTA PERIMETRAL
L’ascens és molt fàcil, encara no 200 metre de desnivell per l’opció més directa, el camí de les feixes. El nom és evident: s’enfila a través de les feixes que antigament havien acollit oliveres i altres sembrats propietat del castell.
Ara acullen el bosc de la muntanya (alzines sobretot) però encara hi ha les parets de pedra seca que conformaven les feixes. Ho expliquen uns bonics rètols que una colla de desgraciats han pintat amb esprai perquè estaven escrits en català.
Poc abans d’arribar a la base del castell ens retrobem amb l’altre camí i acabem de fer els últims metres fins al coll. Et voilà, ja hem arribat:
L’expert equip del CAT de Setmana es troba amb uns bonics rètols que prohibeixen entrar a l’interior de les muralles per risc de despreniments. El que sí que es pot fer és una bonica volta perimetral per fora, ruta que s’aconsella executar amb un calçat mínimament adequat, i que ofereix estampes com aquesta:
CAMINADA DE PERSPECTIVES
Fer la volta perimetral és un pim-pam d’uns 500 metres que després d’oferir-nos una idea dels dominis del castell (Centelles, Hostalets de Balenyà…) ens torna de nou al punt d’origen, al coll d’entrada. I un cop feta la volta “al ruedo”, és hora de tornar a baixar?
No pas, a menys que de sobte recordeu que us heu deixat el cotxe amb els quatre intermitents posats al mig de la plaça de Vic. Si no és el cas, el millor és continuar pels camins que marxen per la banda oposada. Les opcions són diverses perquè tot són rutes interconnectades.
El portentós equip del CAT de Setmana opta per perdre’s pel camí que puja per l’esquerra i s’enfila per la muntanya del costat, seguint un corriol perfectament marcat que al cap d’uns metres ens ofereix una perspectiva del castell i els seus dominis.
El camí es va allunyant progressivament del castell per una ruta planera que va resseguint l’altiplà que hi ha sobre el nucli de les Comes. Això permet fer una mica la cabra, enfilar-se per algun turó de margues, i agafar altres perspectives interessants del castell:
VOLTA PLANERA FINS A LA ROVIRA
A part de fer la cabra, també hem d’anar seguint el camí, que es va obrint pas entre el bosc i algun filat per al bestiar. Al cap d’un quilòmetre i mig, ens creuem amb un camí de carro. En aquest punt fem un gir a la dreta i continuem per aquesta pista, que continua sent planera i ens mostra un paisatge més agrícola.
La pista ens porta fins a la Rovira de Cerdans, una gran casa de pagès que té de tot, inclosos els pertinents cans baladrers, que saludem amb educació.
Passada la Rovira, la pista comença un descens que fem amb il·lusió fins que al cap d’uns 500 metres, i just després d’un revolt a l’esquerra de 180 graus, agafem un camí que surt de la nostra dreta. Es tracta d’un corriol que ens torna a posar sota bosc i que ens porta, amb un lleuger ascens, fins al coll del Castell.
Tururut! Ja hem fet la volta !
!
!
BAIXADA SUAU
La baixada des del castell la fem per l’altre camí: “El camí del castell”, que presenta un descens més moderat i acaba sortint darrere l’església de Sant Martí, a tocar del punt de sortida.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns estimulants enllaços d’interès. I amb un apunt “papallònic”:
BONUS TRACK:
Apunt papallònic
El bosc que ens acompanya està format per alzines, roures, pins amb les seves pertinents processionàries, i boix. A causa de la papallona del boix, els exemplars d’aquest arbust situats a poca alçada mostren l’habitual estat moribund dels últims anys, però quan ens passegem per la part superior, vorejant els 900 metres, comprovem com els boixos es resisteixen a caure. Encara hi ha brots que tornen a sortir, en un acte de manifesta resiliència, com mostra la següent imatge.
Si voleu més testimonis de CAT de Setmana de l’eruga del boix, els podeu trobar aquí:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 5402
Els vostres comentaris:
😺 02-05-2023 – Anna de Vic
Sort que aquests dies ha plogut una mica perquè els boscos fan basarda de tan secs com estan.
😼 22-11-2022 – Pollastrer
Molt recomanable per les panoràmiques des de sobre el castell. I això que hi vam ser un dia força lleig, molt millor a les fotos que hi teniu aqui. O sigui que hi tornarem!
