Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 4,2 km (anar i tornar)
Temps: 
Desnivell: 130 metres 
Ruta No circular 
Data: 2018, 2022
També en bici: Sí
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquest és segurament el CAT de Setmana amb les botes més fàcil que tenim pel Pallars Sobirà. És una bonica passejada amb epicentre a Escaló, que ens porta a dos referents patrimonials i històrics: el monestir de Sant Pere del Burgal (s. XI) i la Torre defensiva d’Escaló (s. XI).
Tot plegat es pot fer amb una caminada matinal o vespertina, que es pot allargar entre una hora o més en funció de la fruïció. Fruïció que pot ser pel patrimoni, per la història, o pel paisatge. És el que tenen els Pallars 
!
Aquí el monestir:
Aquí la torre:
Els dos objectius es troben en extrems oposats de la sortida, però es dona el cas que estan més o menys a la mateixa alçada, uns 930 metres. L’ascens a la torre és més directe i empinat (no pas la baixada) i el camí fins a Sant Pere del Burgal és més llarg però sense grans pendents.
Quin fem primer?
Com que el punt de sortida és l’aparcament d’Escaló, tant li fa si primer anem cap a un lloc o cap a un altre.
Per cert, arribar fins al pàrquing d’Escaló és molt fàcil: es tracta d’anar a buscar la C-13, la carretera que vertebra la Vall d’Àneu, i passat Llavorsí, poc abans del trencant d’Espot, ja ens trobem el poble a mà esquerra. Al costat mateix de la carretera ja hi ha una bonica esplanada per a carruatges.
Com sempre, què millor que un Google Maps per ser ben precisos?
Punt de sortida de la ruta a Google Maps.
Ah, un detall que no hem dit abans: un cop arribats al punt de sortida, tot i que la torre ens queda sobre el pàrquing i la veiem allà mateix, el prestigiós equip del CAT de Setmana decidim començar primer per Sant Pere del Burgal, que està una mica més separat (i força amagat).
CAP AL MONESTIR
Sant Pere del Burgal està a l’altra banda del riu, o sigui que hem de travessar la carretera i passar pel pont que creua la Noguera Pallaresa. Passat el pont, tirem a mà dreta i anem seguint pel camí paral·lel al riu aigües avall. D’indicadors per anar al monestir n’hi ha per donar i per vendre. Perdre’s té mèrit.
Aquí alguns dels rètols del principi, amb informació útil de tota mena:
Aquest primer tram discorre pel costat de la Noguera Pallaresa (el riu ens queda a la dreta) i és un tros altament sedant i relaxant. Molt agradable i amb estampes com aquesta:
A poc a poc, el camí va guanyant alçada i es va separant del riu. Passem per un parell de bifurcacions ben indicades i ens mantenim pel mateix corriol. A l’esquerra hi tenim marges i murs de pedra seca. A la dreta, vistes cada cop més fermes de la vall:
En poca estona (uns 20 minuts des del pont) arribem al nostre primer destí: el monestir de Sant Pere del Burgal.
La darrera restauració ha deixat dues parts ben diferenciades: per una banda, hi ha la part de l’altar amb els absis del darrere de l’església, ben coberts i aïllats del públic per uns vidres.
L’altra part, més descoberta, inclou la resta de naus, format per murs mig drets (inclòs un absis situat a l’altre extrem, al costat de l’entrada) i pilars de separació.
Aquí unes boniques estampes:
Per cert, a part de gaudir de les parets i la màgia del lloc, també es pot gaudir de les panoràmiques, com aquesta que mira riu amunt, cap a Escaló (d’on venim):
😺 APUNT HISTÒRIC - 1
Sant Pere del Burgal (o de Burgal) es refereix a la ‘població de més amunt’, el “burg alt”. Es va fundar vinculat a l’abadia de la Grassa, al Llenguadoc, però sempre va tenir una relació estreta amb el monestir de Gerri de la Sal. De fet, Gerri i la Grassa se les fotien per mantenir la seva influència sobre aquest petit monestir que ja sortia citat al s. IX.
LLÚCIA DE MARCA
Llúcia de la Marca va ser una dona molt influent i intel·ligent, que ens apareix il·lustrada a l’absis de l’església d’aquest monestir. Germana d’Almodis, la dona del comte Ramon Berenguer de Barcelona, es va casar amb el comte Artau I del Pallars. Llúcia va ser protectora del monestir i d’altres béns que el seu home més aviat ignorava o es carregava. La seva imatge va quedar immortalitzada en aquests frescos, tota una excepció, tractant-se d’una dona.
La seva imatge apareix a l’extrem dret inferior de les pintures, com mostra la imatge següent.
Per cert, no cal dir que els frescs que trobem Sant Pere són una rèplica dels originals, que es guarden al MNAC. Normalment, el recinte està tancat, separat de la resta del monestir per unes grans vidrieres.
L’afortunat equip del CAT de Setmana recomana fer alguna visita guiada, com les que s’organitzen les nits d’estiu. A més d’aprendre qüestions relacionades amb el monestir sota la màgia de la foscor, també es llegeix algun passatge de “Jo confesso” la gran, gran novel·la de Jaume Cabré inspirada en aquest indret.
Si voleu fer visites guiades, a l’ecomuseu de les Valls d’Àneu n’organitzen. Ho podeu trobar clicant aquí.
Sigui una visita nocturna, matinal, de tarda, de migdia, guiada o per lliure, conèixer Sant Pere del Burgal val molt la pena. També per la caminada, que ja de tornada ens permet redescobrir algunes estampes finals mentre baixem alegres i xirois cap al punt de sortida.
Objectiu: emprendre la segona part d’aquest gran CAT de Setmana.
CAP A LA TORRE
A diferència del monestir, i vist des de l’aparcament, aquest segon objectiu el tenim a tocar, davant dels morros. Podem pujar-hi per asfalt, seguint la carretera que va cap a Escart, o bé podem ‘escartar’ aquesta opció i arribar-hi pel camí directe i empinat que surt del mig del poble.
Què fem primer?
El curós equip del CAT de Setmana decideix executar un equilibrat mix: baixar per la carretera i pujar pel camí.
Per anar-lo a buscar, només cal entrar al poble pel carrer de la Plaça (el principal) i un cop superat el portal, ja dins la vila closa, trencar a la dreta i començar a pujar les escales del petit carrer de la Torre:
L’ascens no té cap secret: es tracta d’anar seguint el camí arranjat que va enfilant amunt fins que al cap de pocs minuts d’anar guanyant panoràmica, arribem a la torre. La construcció està a tocar de la carretera d’Escart i es troba en bon estat de restauració.
Aquí unes estampes de la torre i des de la torre:
La Torre d’Escaló era una construcció medieval de guaita que controlava l’entrada a les valls d’Àneu pel Sud. Es calcula que data del s. XI (època d’Artau i Llúcia, per cert) i com passa a molts llocs del país, era coneguda com la ‘torre dels moros’.
Antigament, al seu voltant hi havia hagut altres construccions.
Per tornar, podríem refer el caminet de pujada, però ja hem dit que farem la versió asfàltica: baixar per la carretera (que fa una mica de volteta) i gaudir de les boniques estampes aèries del poble.
Això inclou l’aparcament on hi hem deixat el carruatge, de manera que si ens roben el cotxe mentre estem baixant, no ho podrem evitar, però com a mínim en serem privilegiats espectadors a vista d’ocell 
.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Per acabar, què seria de CAT de Setmana si no acabéssim amb uns estimulats enllaços d’interès?
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 3563
Els vostres comentaris:
😼 26-03-2023 – Andreu petit
Es pot fer amb nens? M’interessa sobretot la caminada que s’arriba fins al monestir més que la torre, encara i que segurament ho acabariem fent tot perque no m’ha samblat complicada. Gràcies.
😺 CAT de Setmana
Per descomptat, totes dues parts són aptes i fàcils per a la canalla.
