L’Anoia pel castell de Claramunt i el seu entorn
Aclamat CAT de Setmana amb vistes de la Conca d’Òdena, caminada fàcil per bosc i camps, i una bona dosis d’història i patrimoni per un dels castells de frontera millor conservats del país.  
▶ Àmbit: Interior
🔀 Recorregut: 6 km 
⏳ Temps: 1-2 hores (+visita al castell)
📶 Desnivell: 200 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2022
🚴‍♀️ També en bici: Sí  

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·sabategalofre

·vycens

➔ Aquesta sortida és una caminada molt fàcil per una petita muntanyeta amb boscos de pins i alzines i una petita vall planera amb oliveres i altres sembrats de secà. Res de l’altre món. I no tindria més, si no fos perquè un dels ingredients de la ruta és el castell de Claramunt. I què tenen els castells? Doncs que estan en llocs elevats i ofereixen bones panoràmiques (ergo, veiem coses), porten molta història a sobre (ergo, aprenem coses) i son una font de patrimoni (ergo, gaudim de coses).
Torre de l'homenatge i sostre actual del castell
Per tant, el castell dona un plus a aquesta caminada-passejada que es pot fer en doble versió: CAT de Setmana reduït (pujada i baixada per la pista directa al castell) o bé CAT de Setmana ampliat (pujada per pista i baixada donant la volta per darrere la muntanya seguint el camí vell del castell). El prestigiós equip del CAT de Setmana aposta per la segona opció. Of course
El punt de sortida el posem a la Pobla de Claramunt, en concret, a l’aparcament municipal que hi ha al costat de la zona esportiva. Trobar el pàrquing és fàcil, i arribar fins al poble també: n’hi ha prou en agafar la C-15 (l’eix que uneix Igualada amb Vilanova) i agafar el trencant que hi dona accés, o arribar-hi per la C-244 des de Vilanova del Camí. En tot cas, com sempre, el més pràctic és una referència ‘googlemàpica‘:

Punt de sortida de la ruta a Googlemaps.

Des del pàrquing ja es veu el castell, ja que la Pobla està just a la seva falda. Sapigueu que a mitja pujada hi ha un altre aparcament per a uns pocs vehicles que marca el límit del tros que es pot fer en carruatge, però sapigueu també que començar des del poble té més gràcia. Ens permet creuar a peu el riu Anoia i passar per carrers estretes amb bonics detalls:

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

DE LA POBLA AL CASTELL

El primer tram és el més curt i el més directe: la pujada al castell de dret pel camí “modern”: la pista asfaltada que enfila la muntanya fent boniques ziga-zagues. N’hi ha prou en creuar el riu Anoia per un bonic pont de vianants, travessar un petit grup de cases i enfilar pel “camí del castell”, una via degudament indicada per a caminaires i vehicles.
Després d’un primer tram d’uns 500 metres i de passar pel costat de Can Pujol, arribem a l’aparcament del castell. A partir d’aquí ja no es pot continuar en cotxe i la resta de rostres pàl·lids han de fer com nosaltres: pujar a peu (l’excepció és la gent amb algun problema o discapacitat, que té l’opció de pujar en cotxe trucant a un telèfon 670 22 55 16).
Per cert, ja que hi som: el prestigiós equip del CAT de Setmana va fer una ullada ràpida a l’aparcament, i el número de places semblava més aviat limitada. Ho fem saber als efectes escaients per a futurs visitants motoritzats (perquè no quedeu cardats, vaja).
Imatge del castell a mitja pujada
A mesura que pugem, els sembrats van donant lloc al bosc i a boniques vistes de la Pobla i el seu entorn (incloses algunes punxes de Montserrat que treuen el cap per darrere les serralades que tenim al davant). El camí inclou racons amb bancs i rètols informatius amb jocs per a la canalla. I també excel·lents miradors:
Panoràmica a mitja pujada, just al peu del castell. De tornada, vindrem per un dels camins que creua els camps
Al cap de no res, quan portem un quilòmetre i mig de pujada, arribem al castell (461 metres d’alçada). El primer que ens trobem són les muralles exteriors de Llevant:
Recinte exterior del castell de Claramunt
A l’extrem oposat de la muralla hi trobem l’entrada, on hi ha exposats els horaris de visita. L’insistent equip del CAT de Setmana es va trobar la porta tancada perquè quan no hi ha visitants no sempre hi són. En aquest cas, si esteu dins dels horaris de visita, n’hi ha prou en tocar el timbre i al cap d’uns minuts pujarà el guia per obrir el recinte i oferir les dues opcions disponibles: fer la visita per lliure o fer-la guiada.

EL CASTELL DE CLARAMUNT PER DINS:

Val la pena entrar i fer la visita? Yes, of course. Per un mòdic preu t’expliquen la història de al fortalesa (des de les primeres mencions al S.X fins a l’actualitat) i pots moure’t per bona part del recinte: el pati d’armes, la torre de l’homenatge, les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria… també pots descobrir les marques dels picapedreres sobre les parets dels primers murs… i també gaudir de les vistes del castell. 

Aquí algunes estampes:  

En conjunt, una visita que es pot allagar al voltant de 40 minuts o més (després ja depèn del consumidor) que val la molt pena. Això sí, l’humil equip del CAT de Setmana suggereix amb humiliat al gestors del castell que renovin el video de presentació. Es va quedar als anys 90, després de l’última restauració.

DEL CASTELL A LA POBLA

Feta la visita, anem per la tornada, que no consistirà en refer el camí (a menys que recordem que ens hem deixat l’aixeta de la cuina oberta i haguem de tornar cagant llets) sinó que la farem donant la volta a la muntanya seguint el Camí Vell, el sender que continua després de l’entrada principal al castell.
Panoràmica mirant cap a Capellades des del caminet, que continua (Camí vell) sota el castell.
Al principi, el corriol fa un descens per un tros força empedrat just per sota els murs del castell. Aquest antic camí ressegueix la muntanya per la vessant Sud i va perdent alçada de mica en mica entre. És un tram més o menys ombrívol, sota bosc de pins, que ens permet obtenir excel·lents estampes del castell a mesura que ens n’anem allunyant: Aquí una mostra:  
Quan ja portem un 600 metres ben bons, el camí s’enfila una miqueta (res, una misèria) i ens situem sobre la carena, de manera que tenim estampes de les dues vessants, ara també de la zona industrial de Vilanova del Camí. Al cap de no res, quan creuem una torre d’alta tensió, el camí es bifurca. Cal agafar l’opció de l’esquerra per començar un descens que ens deixarà al peu de la muntanya. 
Estampa del camí que deixem darrera nostre (amb el castell de fons)
Estampa de la conca d'Òdena quan som dalt de la carena
Després d’un descens suau i còmode, arribem a la zona de sembrats, amb oliveres i altres plantacions de secà. Ens crida l’atencó un rètol on s’hi explica una trista història d’uns antics pagesos malhaurats, que al S.XIX van tenir una topada nefasta amb uns desconeguts:
Passat el rètol, al cap de no res girem a l’esquerra i anem a buscar una pista més ample que va vorejant camps, sempre amb el castell vigilant-nos en al distància. En realitat estem seguint l’antic camí del castell (el fem de baixada) que de mica en mica, a mesura que anem girant a l’esquerra, ens torna al punt d’orígen a través dels camps de l’esplanada. En conjunt, un quilòmetre i mig de camí de carro que ens connecta novament amb l’aparcament del castell. A partir d’aquest punt, n’hi ha prou en refer el camí del principi et… voilà. 
Tram final: ombres llargues sota el castell
Tram final: rètols clars sota el castell
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com sempre, acabarem amb uns bonics links d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 499

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!