Àmbit: 
Recorregut: 6 km 
Temps: 
Desnivell: 200 metres 
Ruta circular 
Data: 2022
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta sortida és una caminada molt fàcil per una petita muntanyeta de boscos de pins i alzines, i també per una petita vall planera amb oliveres i altres sembrats de secà. Res de l’altre món. I no en tindria més, si no fos perquè un dels ingredients de la ruta és el castell de Claramunt.
I què tenen els castells?
Doncs que estan en llocs elevats i ofereixen bones panoràmiques (ergo, veiem coses), porten molta història a sobre (ergo, aprenem coses) i són una font de patrimoni (ergo, gaudim de coses).
Per tant, el castell dona un plus d’atractiu a aquesta caminada-passejada que es pot perpetrar en doble versió: CAT de Setmana reduït (pujada i baixada per la pista directa al castell) o bé CAT de Setmana ampliat (pujada per pista i baixada donant la volta per darrere la muntanya seguint el camí vell del castell).
El prestigiós equip del CAT de Setmana aposta per la segona opció, of course!
El punt de sortida el posem a la Pobla de Claramunt, en concret, a l’aparcament municipal que hi ha al costat de la zona esportiva. Trobar el pàrquing és fàcil, i arribar fins al poble també: n’hi ha prou en pujar per la C-15 (l’eix que uneix Igualada amb Vilanova) i agafar el trencant que hi dona accés, o bé arribar-hi per la C-244 des de Vilanova del Camí.
En tot cas, com sempre, el més pràctic és una referència ‘googlemàpica‘:
Punt de sortida de la ruta a Google Maps.
Des del pàrquing ja veiem el castell, cosa que no és d’estranyar perquè la Pobla està just a la seva falda.
Sapigueu que a mitja pujada hi ha un altre aparcament que marca el límit del tram obert al trànsit. Però sapigueu també que començar a caminar des del poble té més gràcia: fem més cames, travessem el riu Anoia a peu, i descobrim carrers estrets amb amables detalls:
CATS de Setmana vinculats
DE LA POBLA AL CASTELL
El primer tram és el més curt i el més directe: la pujada al castell pel camí “modern”: la pista asfaltada que enfila la muntanya fent alegres ziga-zagues. N’hi ha prou en creuar el riu Anoia per un bonic pont de vianants, travessar un petit grup de cases, i pujar pel “camí del castell”, una via degudament indicada per a caminaires i vehicles.
Fets uns 500 metres i havent passat pel costat de Can Pujol, arribem a l’aparcament del castell. A partir d’aquí ja no es pot continuar en carruatge i la resta de rostres pàl·lids han de fer com nosaltres: pujar a peu. L’excepció és la gent amb algun problema o discapacitat, que té l’opció de pujar en cotxe trucant al 670 22 55 16.
Per cert, ja que hi som: el prestigiós equip del CAT de Setmana va donar una ullada ràpida a l’aparcament, i el nombre de places semblava més aviat limitada. Ho fem saber als efectes escaients per a futurs visitants motoritzats (perquè no quedeu cardats, vaja).
A mesura que pugem, els sembrats van donant lloc al bosc i gaudim de fermes vistes de la Pobla i el seu entorn (incloses algunes punxes de Montserrat que treuen el cap per darrere les serralades que tenim al davant).
El camí inclou racons amb bancs i rètols informatius amb jocs per a la canalla. I també excel·lents miradors:
Al cap de no res, quan portem un quilòmetre i mig de pujada, arribem al castell (461 metres d’altura). El primer que ens apareix són les muralles exteriors de Llevant:
A l’extrem oposat de la muralla hi trobem l’entrada, on hi ha exposats els horaris de visita. En el ‘dia d’autos’, l’insistent equip del CAT de Setmana es va trobar la porta tancada perquè quan no hi ha visitants no sempre hi són.
Si ensopegueu les franges d’obertura, n’hi ha prou en tocar el timbre i al cap d’uns minuts pujarà el guia per obrir el recinte i oferir les dues opcions disponibles: fer la visita per lliure o fer-la guiada.
EL CASTELL DE CLARAMUNT PER DINS:
Val la pena entrar i fer la visita? Yes, of course. Per un mòdic preu t’expliquen la història de la fortalesa (des de les primeres mencions del s. X fins a l’actualitat) i pots moure’t per bona part del recinte: el pati d’armes, la torre de l’homenatge, les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria… També pots descobrir les marques dels picapedrers sobre les parets dels primers murs… i gaudir de les vistes del castell.
Aquí algunes estampes:
En conjunt, es tracta d’una visita d’uns 40 minuts o més (depèn del consumidor) que val la molt pena. Això sí, l’humil equip del CAT de Setmana suggereix amb humiliat als gestors del castell que renovin el vídeo de presentació. Es va quedar als anys 90, després de l’última restauració.
DEL CASTELL A LA POBLA
Feta la visita, anem per la tornada, que no consistirà a refer el camí (a menys que recordem que ens hem deixat l’aixeta de la cuina oberta i hàgim de tornar cagant llets) sinó que la farem donant la volta a la muntanya seguint el Camí Vell, el sender que continua més enllà de l’entrada principal al castell.
Al principi, el corriol fa un descens pedregós per sota els murs del castell. Aquest antic camí ressegueix la muntanya pel vessant Sud i va perdent alçada gradualment.
És un tram més o menys ombrívol, sota bosc de pins, que ens permet obtenir excel·lents estampes del castell a mesura que ens n’anem allunyant: Aquí una mostra:
Quan ja portem fets uns 600 metres, el camí s’enfila una miqueta (res, una misèria) i ens situem sobre la carena, de manera que tenim estampes dels dos vessants, ara també de la zona industrial de Vilanova del Camí. Al cap de no res, quan creuem una torre d’alta tensió, el camí es bifurca.
I com sempre, el dubte: esquerra o dreta…?
I com sempre, el dubte: esquerra o dreta…?Cal agafar l’opció de l’esquerra per començar un descens que ens deixarà al peu de la muntanya.
Després d’un descens suau i còmode, arribem a la zona de sembrats, amb fermes oliveres i altres plantacions de secà. Ens crida l’atenció un rètol on s’explica una trista història d’uns antics pagesos malaurats, que al s. XIX van tenir una topada nefasta amb uns desconeguts:
Passat el rètol, al cap de no res girem a l’esquerra i anem a buscar una pista més ampla que va vorejant els camps, sempre amb el castell vigilant-nos en la distància. En realitat estem seguint l’antic camí del castell (el fem de baixada) que a poc a poc, a mesura que anem girant a l’esquerra, ens torna al punt d’origen.
En conjunt, executem un quilòmetre i mig de camí de carro que ens connecta novament amb l’aparcament del castell. A partir d’aquest punt, n’hi ha prou en refer el camí del principi et… voilà.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabarem amb uns bonics enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 981
Els vostres comentaris:
😺 03-05-2023 – Boss del Baix
Avui us he sentit explicant aquesta excursió per la ràdio.Us heu deixat moltes coses del castell però gràcies per promocionar el patrimoni. El tenim poc valorat per desgràcia.
