Arran del CAT de Setmana pel Delta del Llobregat, que inclou una observació dels avions que aterren a l’aeroport just per sobre de les testes dels visitants del parc, el prestigiós equip d’ornitòlegs del CAT de Setmana ha elaborat una guia pràctica per usuaris i amants dels ocells de ferro.
El nostre prestigiós:
CATàleg pràctic d’Ornitologia d’Acer
Si us acosteu a algun dels punts d’observació, porteu sempre a sobre aquest CATàleg pràctic d’Ornitologia d’Acer, que us ajudarà a identificar els grans ocells de ferro, gràcies a les fitxes especials amb fotografies a tot color fetes pel CAT de Setmana:
AEROFLOTUS MOSKOVAE
.Nom Comú:
AEROFLOT
.Característiques:
Espècie migratòria del Nord. Habitual entre el Caucas i els Urals. Sol aparèixer diverses vegades per setmana i arriba cansada, després de vols continuats de fins a 5 hores o més. Els reconeixereu perquè sobre la cua i en alguns punts de les ales sol mostrar un plomatge blau i vermell que se sobreposa al seu color gris habitual. A l’estiu té més activitat, però si sou pacients, la podreu veure tot l’any.
.Apunt addicional:
L’AEROFLOTUS MOSKOVAE té algun parentesc amb el SEPTO SIBERIANUS VIRIDI
FITXA 2: LOTUS POLONENSIS
.Nom Comú:
LOT, POLISH AIRLINES
.Característiques:
Espècie originària de les planures del riu Vístula, que s’extén fins al Bàltic. De plumatge blanc amb alguna franja blava. Sol fer niu a diferents punts d’Europa i del Nord d’Àfrica. A la península, se’l pot veure al Prat i a per Barajas. Alguns exemplars adults fan travesses transoceàniques, fins al continent americà. .Apunt addicional: Tal i com mostra la fotografia, mascles i femelles mostren un plumatge blanc a la planxa, amb un toc identitari de color blau. No fan muda en cap època de l’any.
FITXA 3: ISIJETIA VULGARIS
.Nom Comú:
EASYJET
.Característiques:
Espècie originària de les illes britàniques, que amb els anys ha creat una colònia estable al Prat on hi nidifiquen alguns exemplars. El seu vol no és de llarga volada, però és constant i amb una colònia creixent, fins al punt que s’ha convertit en la tercera espècie més abundant al Prat. Es reconeixen perquè els mascles tenen una ploma blanca, estocada amb tons taronges al llarg del tronc, i sobretot, a la cua i en part de les ales. I les femelles, també.
.Apunt addicional:
S’han donat alguns exemplars que han mudat i els ha crescut el plumatge invers: el cos taronja amb algunes taques blanes. Són més difícils d’observar, però se n’han documentat casos.
FITXA 4: KALIMERO AMSTERDAMAE
.Nom Comú:
KLM
.Característiques:
Originària dels països baixos, el seu pas migratori cap al Sud d’Europa està documentat des de fa dècades. Sol tenir un vol plàcid, per bé que els grans exemplars de migracions més llargues no solen passar per aquests verals. Quan està en zel, el mascle presenta la panxa blanca i l’esquena blava. El bec combina els dos colors. Quan no està en zel és exactament igual.
.Apunt addicional:
Les femelles mostren el mateix plumatge que els mascles a tota època de l’any.
FITXA 5: SEPTO SIBERIANUS VIRIDI
.Nom Comú:
S7
.Característiques:
Espècie pròpia de l’estepa, tot i mostrar un plumatge més propi del Mato Grosso. L’espècie ha patit una mutació des que se la va identificar per primer cop, als anys 50, però s’ha sabut aclimatar i això li ha permès créixer, fins al punt que li està menjant el terreny a l’altra espècie oriünda de la zona: L’AEROFLOTUS MOSKOVAE (Fitxa 1 del CATàleg).
.Apunt addicional:
El SEPTO SIBERIANUS VIRIDI manté el plumatge verd tot l’any.
FITXA 6: LUFTANSIS GERMANICUS
.Nom Comú:
DEUTSCHE LUFTHANSA
.Característiques:
Els exemplars que ens arriben solen fer migracions mitjanes, per Europa, per bé que s’han anellat individus més adults que volen des de la Germània fins a les amèriques. Té un vol plàcid i presenta ploma blanca per tot el cos, excepte a la cua, on s’hi barreja un blau dominant amb punts groguencs. És present tot l’any i és fàcil de veure.
.Apunt addicional:
Més d’un inexpert ornitòleg confón la cua del LUFTANSIS GERMANICUS amb la del RAYANATUR INFERNALIS (FITXA 12 del CATàleg). Tot i que coincideixen en un plumatge blau amb marques grogues, fixeu-vos bé que el dibuix groc és diferent.
FITXA 7: LUFTANSIS BARATILLUS
.Nom Comú:
EUROWINGS
.Característiques:
De la família dels LUFTANSIS, els exemplars de LUFTANSIS BARATILLUS són habituals també al Prat. El seu vol no és tant senyorial, però se’ls veu acomodats fent migracions per Europa i també a d’altres continents. Combina un plumatge majoritariament blanc, però en època de zel potencia els colors blau i vermell granatós, sobretot a la cua.
.Apunt addicional:
Quan no està en zel manté el mateix plumatge.
FITXA 8: QUATARENSIS SOBRATUS
.Nom Comú:
QUATAR AIRWAYS
.Característiques:
Au robusta, de migracions més aviat llargues cap a terres més càlides, sobretot el Pròxim Orient, la seva zona d’orígen. No és de les més habituals al Prat, però hi té una tirada sòlida i en destaca el seu vol elegant i serè. S’han fet anellaments en exemplars de terres molt llunyanes, i en general els que veiem al Prat són aparells força adults, robustos. Solen tenir la panxa blanca i el llom amb un plumatge més platejat, amb alguns tocs liles a la cua i altres punts del cos.
.Apunt addicional:
Alguns dels exemplars més adults del QUATARENSIS SOBRATUS poden ser molts grans i fer migracions intercontinentals. Els bons ornitòlegs ja saben quan veure’ls passar. La foto mostra un exemplar que comença a estirar les potes per a contactar amb el terra del Prat.
FITXA 9: NORUENSIS NORUENTIS
.Nom Comú:
NORWEGIAN
.Característiques:
Espècie migratòria del Nord que s’ha adaptat molt bé al clima del Prat. Alguns exemplars fan vols de llarga distància i tots tenen en comú un tret distintiu: el bec imponent, de color granatós que s’extén per la cara i fins al coll i que està pensat per atreure la femella. La resta, sol ser un plumatge de color blanc.
.Apunt addicional:
Es dóna el cas que la femella també presenta el bec i el coll de color granatós. Ho fa per atreure el mascle. Per tant, els experts no saben distingir entre un NORUENSIS NORUENTIS mascle d’un NORUENSIS NORUENTIS femella. Alguns exemplars mostren a la cua un plumatge més gris que recorda imatges humanes, i això ha fet pensar que això podria indicar el genère en funció de si la imatge és d’un home o d’una dona. De totes maneres, aquesta teoria no està científicament demostrada.
FITXA 10: VUELINGUS COMUNAE
.Nom Comú:
VUELING
.Característiques:
És l’exemplar més comú, tot i que porta pocs anys a la zona. En poc temps s’ha fet l’amo del tros i ara mateix hi ha colònies de VUELINGUS COMUNAE arreu del Prat que fan nit als seus nius de forma periòdica. A primera hora ja se’ls pot veure volar, i els seus trajectes són limitats, d’unes 4 o 5 hores com a màxim, sempre a Europa o el Nord d’Àfrica. El seu vol no és però dels més regulars: de vegades hi ha exemplars que no apareixen a les hores previstes.
.Apunt addicional:
Aquesta espècie combina un plumatge blanc i groc amb una tonalitat grisosa que es va imposant de forma gradual des de les ales i fins a la cua.
FITXA 11: BRITANNIA CARDUELIS
.Nom Comú:
BRITISH AIRWAYS
.Característiques:
Espècie tranquila, de grans migracions, per bé que al Prat no hi solen aparèixer els exemplars més robustos. És originària de les illes Britàniques però porta molts anys pel Prat. A diferència de l’ISIJETIA VULGARIS (Fitxa 3 del CATàleg) el seu vol acostuma a ser més serè. Si sou matiners, a primera hora veureu com arriben els primers exemplars. Sobretot a l’estiu.
.Apunt addicional:
Mascles i femelles presenten un plumatge característic un punt simple: llom blanc amb plumes blaves a la panxa, que solen aparixer també a la cua, juntament amb algun pigment vermell.
FITXA 12: RAYANATUR INFERNALIS
.Nom Comú:
RYANAIR
.Característiques:
Espècie d’exemplars normalment petits i mitjans, molt abundant al Prat i també en altres punts d’observació catalans, com Reus i sobretot Girona, on havia estat molt i molt abundant, fins al punt que hi havien arribat a constituir una autèntica colònia. El seu vol sol ser precís en els temps, però se li nota un moviment intern carregós. Combina la pluma blanca amb la blava, amb algun pigment groc a la cua.
.Apunt addicional:
Més d’un inexpert ornitòleg confón la cua del RAYANATUR INFERNALIS amb la del LUFTANSIS GERMANICUS (FITXA 6 del CATàleg). Tot i que coincideixen en un plumatge blau amb marques grogues, fixeu-vos bé que el dibuix groc és diferent.
FITXA 13: OCELL DE FERRO NO IDENTIFICAT
.Nom de CATàleg:
.Nom Comú:
.Característiques: Plumatge blanc combinat amb tons vermells en ales i cua. Mostra un volar sinuós.
-Apunt addicional:
ATENCIÓ:
Exemplar no identificat per l'equip del CAT de Setmana. Si algun ornitòleg d'acer en sap la resposta, la pot fer arribar al nostre twitter: @CAT_deSetmana o bé al nostre correu de contacte:
