La Cerdanya fins a la Tossa Plana de Lles i l’estany de l’Orri
Inspirador CAT de Setmana d’ascens contundent fins al cim de la Tossa de Lles (2.905 m) a la frontera amb Andorra. La baixada inclou una extasiant visita al petit estany de l’Orri.
▶ Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 12,2 km (anar i tornar)
⏳ Temps: 5-6 hores
📶 Desnivell: 932 metres  
🔄 Ruta circular 
📅 Data: 2023
🚴‍♀️ També en bici: Uf!

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·josep65

·fum fum

🌦️ El temps que hi farà:

➔ Ah, el Cadí i les vistes que ofereix… I ah, les vistes al Cadí que ofereixen les muntanyes del seu davant… Muntanyes amb cims com el que conquerim en aquest llampegant CAT de Setmana: la Tossa Plana de Lles, un amable pic de 2.905 metres, situat a la frontera entre la Cerdanya i Andorra. 
Des del seu cim, les vistes al Cadí i les serralades de l’entorn són espectaculars. Fins i tot amb broma baixa:
La Tossa Plana de Llés està situada a l’extrem Nord de la Cerdanya, no massa lluny d’altres cims similars (tots de relleu suau i pedregós) com per exemple el Puigpedrós, que trobem en el també aclamat CAT de Setmana pel Puigpedrós i l’estany de Malniu. 
La ruta demana cert esforç perquè pujarem més de 900 metres de gairebé una tirada, però les estampes que ens ofereix valen molt la pena:
I no només de fermes panoràmiques viu aquesta alegre excursió, perquè a la part final, quan pràcticament ja hem acabat el descens, ens apareix una petita joia de la corona: el petit estany de l’Orri.
El sacrificat equip del CAT de Setmana li rendeix visita a finals d’octubre, quan comencen a despuntar els primers ocres de tardor:
El nom del cim, Tossa Plana de Lles, ja ens dona una pista aclaridora sobre l’emplaçament del punt de sortida: cal anar fins al poble de Lles. 
Arribar-s’hi demana anar a buscar l’N-260, l’Eix Pirinenc que travessa la Cerdanya resseguint el Segre, i a l’altura de Martinet tirar amunt per la popular i mig arranjada LV-4036 fins a Llaés.
Un cop al poble, que, per cert, està a 1.470 metres d’altitud, poca broma, tirem encara un tros més per la pista asfaltada que ens deixarà a l’estació d’esquí de muntanya de Lles, on també hi ha el refugi de Cap de Rec, el nostre punt de sortida:
Dit això, tots sabem que, més enllà de quatre indicacions amb codis de carreteres que mai ens aprendrem, el més pràctic és un bon cop de Google:

Punt de sortida a Google Maps: el refugi de Cap de Rec

Des del mateix refugi, sortint de l’aparcament, ja s’albira el nostre noble objectiu: més de 900 metres de pujada ens esperen! 
Som-hi?

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana fins al Puigpedrós i l’estany de Malniu

CAT de Setmana per la Cerdanya: d’Estana a Prat de Cadí

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

La Cerdanya fins al Puigpedrós i l’estany de Malniu

DE REFUGI A REFUGI

Estacionats els carruatges i engolits els pertinents cafès amb llet o estimulants equivalents, ens posem en marxa. Començarem suaus, amb un primer tram que ens portarà fins al refugi del Pradell. 
Agafem el sender que surt del mateix pàrquing, i de seguida ens endinsem sota el bosc de pi negre, pel circuit de les pistes d’esquí. Al cap d’un quilòmetre, connectem amb un camí més ample, el camí vell de Cap de Rec, i al cap d’un altre quilòmetre, reconnectem amb una pista encara més ampla: la pista de Lles a les Pollineres. 
El camí és imperdible, i sempre en un mateix sentit: cap al Nord-oest. 
Estampa del primer tram, sempre envoltats de senyals de l'estació d'esquí
Aquests primers tres quilòmetres fins al refugi del Pradell són suaus, tot just guanyem uns 70 metres d’alçada. 
El refugi del Pradell ens apareix sota nostre, a mà esquerra, en un paratge de fermes vistes. Les gaudim en directe i amb l’ajut d’un alegre plafó informatiu que ens ajuda a identificar cada muntanya:
És clar que tot això és el que ens ofereix el flanc esquerre. Si parem atenció a la nostra dreta, el panorama és diferent: ens apareix un trencant degudament indicat i un bonic sender que comença a tirar amunt, amunt…
Sí, àvids seguidors del CAT de Setmana, s’ha acabat la conya. A partir d’ara toca fer cames. 900 metres de pujada ens esperen!

DEL REFUGI DEL PRADELL AL CIM

El camí fins al cim té tres constants: 
😺 Que fa pujada tota l’estona (amb molt pocs trams de descans).
😼 Que el camí és molt recte i anem gairebé sempre en sentit Nord.
😸 Que ens orientem per fites, sobretot a mesura que guanyem alçada i els arbres donen pas a les pastures recremades d’alta muntanya. 
😹 Ah, i encara un quart element: el vent, que guanya presència quan sobrepassem els 2.300 metres i se’ns acaba l’aixopluc del bosc.
Aquí unes estampes de l’ascens: 900 metres de desnivell en 3,4 quilòmetres de recorregut:
Els darrers 700 metres, a mesura que ens endinsem pels plans més elevats, ens apareix el terreny d’Alta Muntanya propi d’aquest racó del Pirineu: terreny força pedregós, empinat, llis, i amb pocs accidents. 
L’objectiu se’ns mostra clar i diàfan, davant nostre, i això ens convida a fer el punky i perpetrar el tram final per lliure, al marge de les fites.  I també convida a fer una última aturada abans d’atacar el cim: uns ‘Huesitos’, unes gominoles, i amunt, que fa pujada!

LA TOSSA PLANA DE LLES:
ENTRE ANDORRA I LA CERDANYA

El nostre cim forma part de la carena muntanyosa que marca frontera entre el municipi de Lles, a la Cerdanya, i el comú d’Escaldes d’Engordany, a Andorra. I això ens permet tenir vistes altament privilegiades en totes direccions. Les panoràmiques son fermes fins i tot amb broma baixa, com és el cas:
Fer fotos i vídeos pel cim, o fins i tot prendre-hi algun refrigeri “de la victòria” és molt estimulant. Però si fot fred i vent, també és estimulant tirar avall al cap de poca estona. No sense abans haver gaudit del paisatge, començant pel Cadí i acabant per les valls d’Andorra.

DEL CIM A L'ESTANY DE L'ORRI

La baixada és tan directa i costeruda com la pujada, però amb la diferència que anem a buscar un pas situat més a llevant. O sigui que comencem a caminar en sentit l’Est, cap al cim del Roc Blanc. 
Els primers metres els fem per la carena, i anem una mica a la nostra bola, passant una mica de les fites (és el que tenen aquests terrenys oberts).
Per cert, ja que hi som: el panorama que tenim cara al Nord, amb l’estany de la Muga, el cim de la Muga, i el coll de la Muga (o sigui, tota la remugada) és digne de ser idolatrat:
De seguida deixem la carena i comencem el descens en sentit Sud-est. Voregem el Roc Blanc, que ens queda a la nostra esquerra, aprofitem un racó arrecerat per dinar, i anem a buscar un pas per baixar.
A partir d’aquí, comença un davallament directe, entre el Clot de la Riba i el Clot de l’Orri, que ens obsequia amb grans estampes cerdanes. 
Aquí unes mostres d’aquest primer tram de descens:
A mesura que perdem alçada, el bosc de pi negre es va fent l’amo. Creuem algun tram més planer, amb molleres enfangades incloses, i a poc a poc ens endinsem sota un mantell de coníferes. 
Algunes són joves i fermes, però d’altres ja són cadavèriques:
Les fites per seguir la ruta no sempre es deixen veure a la primera, i això fa que ens desviem un pèl de l’objectiu 🙀.
Però no és res greu i l’experiment equip del CAT de Setmana ho resol amb una dosi de patilla: com que hem de tendir a la dreta (cap a ponent), les hi fotem pel dret pel mig del bosc (no és complicat perquè el terreny és net) i de seguida recuperem el recte camí. 

Al cap de poc… Tatxin! Ens apareix l’estany de l’Orri. Gaudeamus igitur!

La nostra presa de contacte amb l’estany la fem per l’extrem Nord. Des d’aquest punt prenem alegres imatges mentals i digitals de l’indret, respirem fondo, i anem a buscar l’altre extrem tot vorejant el llac per la riba esquerra (l’aigua ens queda a la nostra dreta).  
Quan arribem a l’extrem Sud, empalmem amb el camí que baixa per l’altra banda del torrent de l’Orri, la soferta riera on teòricament hi desguassen les aigües de l’estany.

DE L'ESTANY AL REFUGI

El tros final és un camí de roses. O millor dit, d’arrels de pi negre. Creuem la pista que va de Lles a les Pollineres (si tiréssim a la dreta tornaríem a empalmar amb el refugi del Pradell) i acabem connectant amb l’entramat de l’estació d’esquí. 
Al cap de dos quilòmetres de pagès arribem de nou al punt d’origen: el refugi de Cap de Rec, on ens esperen uns merescuts refrigeris/tiberis reservats amb preventiva antelació.
Detall del tram final: intrèpids caminaires salvant perillosos obstacles de la natura
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Com sempre, acabarem amb uns impagables enllaços d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Felicitats! Ets la visita numero: 2201

Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!

Els vostres il·lustres comentaris:

 😿 Cap comentari per ara

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!

Desplaça cap amunt