Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 14,8 km 
Temps: 
Desnivell: 920 metres 
Ruta NO circular 
Data: 2016
També en bici: No 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquest CAT de Setmana és dels llargs i intensos, i també un dels més espectaculars. És un ascens que té dues parts ben diferenciades: una primera part planera entre els estanys de la falda de la muntanya, i una segona part empinada i directa (sense pietat) fins al cim del Carlit.
La primera part pels llacs és en si mateix una ruta independent que es pot fer a banda per gaudir amb calma de la dotzena d’estanys d’aquest racó de Pirineu.
De fet, aquesta excursió fins al Carlit coincideix, en el seu primer tram, amb el gran CAT de Setmana de ruta per 7+1 estanys entre la Bollosa i el Carlit, una proposta per a tots els públics per gaudir amb calma d’un bon grapat de llacs. Per això, el punt de sortida és el mateix en els dos casos: la presa del pantà de la Bollosa.
Per arribar-hi està tirat: cal anar fins a Montlluís i allà agafar el trencant cap a la Bollosa. Si veniu de Puigcerdà, és qüestió d’anar-hi per la Guingueta i per Sallagosa, seguint la N116. I si veniu de Perpinyà o Prada, la carretera és també la mateixa N116.
Mapa de Google del punt de sortida, el pàrquing del llac de la Bollosa
Sota la presa, on deixem el carruatge, hi ha de tot: un alberg, un refugi, un hotel i un punt d’informació per conèixer les rutes i gestionar la possibilitat de fer altres activitats com la pesca. Tot, tot, just al costat del ‘barrage’.
I aprofitem per recordar el mateix que en el CAT de Setmana de ruta pels estanys: el pàrquing sol estar sempre força petat, i a l’estiu en tallen l’accés des de primera hora del dia. Posen una barrera molts quilòmetres abans, a l’alçada del pla de Barrés, per restringir el pas de vehicles.
Si us trobeu amb això, una bona alternativa és acabar de pujar amb uns busos llançadora, o bé optar per una excursió tranquil·la pel costat del riu Tet, que podeu descobrir a l’aclamat CAT de Setmana pel Capcir meandrejant per la Tet.
PRIMERA PART ENTRE LLACS
La nostra bonica ruta surt de l’esquerra de la presa i passa per sota d’un hotel. De seguida es posa sota el bosc i a poc a poc es va enfilant. Visca el pi negre!
Aquest primer tram és molt fàcil i és impossible perdre’s perquè el corriol és ample i està marcadíssim. Està molt fressat perquè exerceix d’avinguda principal: és el camí que agafem tots els rostres pàl·lids abans no ens comencem a distribuir per les diferents rutes que ofereix la zona: ruta de llacs per aquí, ruta de llacs per allà, ruta cap al Carlit…
A poc a poc ens anem enfilant sense problemes, amb alguns trams que poden estar ben xops si ensopeguem època de pluges o desglaç. Durant uns dos quilòmetres ens anem allunyant de la Bollosa – que encara anem veient a la nostra dreta, cada cop més avall – fins que arribem al primer llac, l’estany del Viver:
A partir d’aquí, el camí es bifurca en dues vies principals que s’acaben trobant més amunt: el camí de la Comassa (el que va per l’esquerra) i el camí de Dugues (que va per la dreta). Tant li fa quin agafem perquè tots dos ens porten al mateix lloc: l’estany de Vallell, lloc d’on surten les rutes cap al Carlit.
La diferència entre les dues rutes és, senzillament, que passes per estanys diferents. En aquest cas, ara de pujada agafem el camí de la Comassa, que voreja l’estany que porta aquest nom, i de baixada triarem el camí de Dugues, que podeu descobrir amb més detall al gran CAT de Setmana de ruta pels 7+1 estanys.
Al cap d’uns dos quilòmetres de ruta (a la nostra dreta, l’estany de la Comassa, i a la nostra esquerra, al fons, els estanys Llong i Llat) arribem a l’estany de Vallell. És un llac petit en comparació amb els altres, i només d’arribar-hi trobem una bifurcació:
.
Si trenquem a l’esquerra i creuem un petit pont, comencem a enfilar cap al Carlit.
.
Si tirem recte, el camí ens porta fins a l’estany de sobre, el de Dugues, on tindrem dues opcions: agafar un segon trencant per pujar al Carlit per un altre camí (per la via dels estanys superiors) o bé passar del Carlit i acabar de fer la ruta d’estanys circular i tornar al punt d’inici.
Evidentment, creuem el pont aquí mateix i enfilem cap al Carlit. La baixada ja la farem per la ruta dels estanys superiors. El Carlit, cada cop més a prop:
Agafat el trencant, fem un tram d’aproximació d’un quilòmetre i mig de pujada suau fins a la tartera-infern. A poc a poc els arbres van desapareixent i anem guanyant alçada. Just abans de començar la tartera, el nostre camí s’uneix amb l’altra via, la que serpenteja pels estanys (la que farem de baixada).
En aquest punt, decidim fer una pausa abans d’emprendre la part més dura: engolim uns fruits secs i unes patates de bossa. I atenció al fenomen: la bossa de patates Lay’s que un dels intrèpids integrants del CAT de Setmana porta a la seva motxilla apareix inflada com un globus. Canvis de pressió?
Fetes les degustacions, encarem la tartera, que se’ns presenta així:
SEGONA PART ENTRE PARETS
El camí és clar i català: amunt i amunt per una ruta molt marcada que primer va tarterejant fins que, superada la tartera, connecta amb la part final: un ascens sense pietat (amb vista al petit estany glaçat) per un tram rocallós que ens obligarà a grimpar en alguns moments.
Res que no prengui les ganes d’arribar al cim per gaudir d’aquestes excel·lentíssimes vistes:
La panoràmica superior pot semblar una imatge de Google Maps 3D però no. És autèntica, per bé que es poden acabar assemblant molt. Podeu comprovar-ho clicant als nostres ‘DIVERTIMIENTOS’ de CAT de Setmana.
Per baixar, refem camí i tartera (ull que la baixada sempre és malparida) fins que arribem de nou als llacs superiors. En aquest punt, en lloc de continuar pel mateix sender de la pujada, agafem al camí de l’esquerra que ens portarà de nou a l’estany de Vallell resseguint els estanys superiors.
Fem una mica més de volta, però renovar paisatge és més agraït. La ruta voreja l’estany de Sobirans (el més elevat i el primer que ens trobem de baixada), el de Trebens i el de Castellà.
El camí connecta novament amb la ruta principal que voreja els llacs i ens deixa entre l’estany de Vallell (que ara ens queda a sota, a la dreta) i l’estany de Dugues, que tenim a la nostra esquerra. Per on tornem? Dreta o esquera?
Un cop més, podem triar perquè al final acabem al mateix lloc. Si anem a la dreta, refarem el camí d’anada, per tant, tirem per l’esquerra i així coneixem noves estampes com la que ens mostra la foto de sota.
Quan arribem a l’estany de Viver, que ens quedarà a la nostra esquerra, empalmem de nou amb el camí principal i acabem d’arribar fins al pàrquing de la Bollosa.
I ja està. Ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, acabem amb alguns enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1206
Els vostres comentaris:
