Recorregut: 11,3 km 
Temps: 
Ruta circular 
Data: 2019
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta és de les bones. Una excursió amb tots els ets i uts. I força assequible si esteu mínimament avesats a caminar. Que què té? Quins ingredients té? Aquí alguns exemples del que ens permet aquest gran CAT de Setmana:
– Gaudir d’una ascensió amb vistes excel·lents a la Cerdanya en tot moment.
– Gaudir d’una ascensió amb vistes excel·lents a la Cerdanya en tot moment. – Contemplar estampes més inèdites del vessant Sud amb un Pedraforca diferent.
– Contemplar estampes més inèdites del vessant Sud amb un Pedraforca diferent. 
– Endevinar panoràmiques laterals del mateix Cadí. Per exemple, identificar de ben lluny la verdor amagada de Prat de Cadí, o el pic de Puigpedrós, que us proposem en altres CAT de Setmana.
– Caminar per la carena sinuosa del Cadí:
– Caminar entre “amables” tarteres i “estimulants” racons amagats de prats i pi negre.
– Caminar entre “amables” tarteres i “estimulants” racons amagats de prats i pi negre. – Descobrir, quan ets al cim del Comabona (2.548 metres), tot refent-te amb uns fruits secs, que ets un pobre cuc quan et passa pel costat un individu en bicicleta de muntanya pedalant sense problemes, com en “Pere per casa seva.”
– Descobrir, quan ets al cim del Comabona (2.548 metres), tot refent-te amb uns fruits secs, que ets un pobre cuc quan et passa pel costat un individu en bicicleta de muntanya pedalant sense problemes, com en “Pere per casa seva.” 
SORTIDA: ARRIBAR FINS AL REFUGI DE PRAT D’AGUILÓ
La sortida la fem des d’aquest refugi situat a uns 1.950 metres. Fins aquí hi arribem pràcticament en cotxe, seguint una pista que surt des de Montellà. El camí està en bon estat, però en alguns trams hi ha elevacions del terreny per trencar l’aigua de pluja que fan recomanable anar-hi amb un cotxe alt.
Dit això, el prestigiós equip del CAT de Setmana certifica que uns valents van fer la pista amb un Audi TT! Donem fe que ho van aconseguir. No donem fe de com va acabar el cotxe.
La pista s’acaba amb una petita esplanada, a pocs metres del refugi. Una cadena separa el final de la pista dels terrenys del Prat d’Aguiló, just al principi de la ruta. Les estampes prometen:
Just aquí comença aquesta ruta que acabarà, al cap d’unes hores, amb una excel·lent i merescuda cerveseta/aigua/Coke a la terrassa del refugi. Però això és la recompensa del final. Primer ens l’hem de guanyar.
AMUNT CAP AL PAS DELS GOSOLANS
Comencem a enfilar pel camí fins que just passat el refugi arribem a un sender, sobradament marcat, que va enfilant amunt, cap a buscar el pas de Gosolans, el coll que ens situarà a la carena de la serralada. El primer tram passa entre boscos de pi negre, i es va enfilant de forma considerable fins que deixem la vegetació i caminem entre pedres, herba baixa i un paisatge que millora per moments:
😺 Al cap d’un quilòmetre i mig ens trobem la primera clapa de neu, que ja està a les últimes:
Estem a uns 2.200 metres i a poc a poc ens anem obrint cap a la dreta, o sigui, cap a Ponent. A mesura que ens acostem al pas dels Gosolans, se’ns dibuixa tooota la Serra del Cadí. Aquí dues belles estampes:
Si us hi fixeu, a la foto de sobre s’hi veuen els pobles d’Estana i el Querforadat, i també els racons de Prat de Cadí (CAT de Setmana per Prat de Cadí) així com les roques i canals de Cristall, Puig del Quer, Roca Verda, etc. Les estampes són prou fermes per decidir que parem a esmorzar a mitja pujada.
CARENA, PEDRAFORCA I COMABONA
Arribar fins al capdamunt implica continuar enfilant fent ziga-zagues entre pedres. Però no cal patir, no és la típica caminada molesta per tartera, perquè són roques petites i passar-hi per sobre no és cap infern.
Al cap d’una estona, quan ja haurem portat uns dos quilòmetres de recorregut, arribarem al capdamunt de la carena: al Pas dels Gosolans. (Entenem que fa referència als habitants de Gòsol, poble del Berguedà que ens queda a sota nostre pel vessant Sud). Aquí descobrim el relleu de la carena del Cadí: pel vessant Nord, penya-segats i canals de pedra que cauen en picat, i pel vessant Sud, un pedregar suau i sinuós.
Arribats en aquest punt, trenquem a la nostra esquerra i anem seguint la carena en sentit Est, sempre arran de cinglera, per anar a buscar el cim del Comabona.
CARENA, PEDRAFORCA I COMABONA
Arribar fins al capdamunt implica continuar enfilant fent ziga-zagues entre pedres. Però no cal patir, no és la típica caminada molesta per tartera, perquè són roques petites i passar-hi per sobre no és cap infern.
Al cap d’una estona, quan ja haurem portat uns dos quilòmetres de recorregut, arribarem al capdamunt de la carena: al Pas dels Gosolans. (Entenem que fa referència als habitants de Gòsol, poble del Berguedà que ens queda a sota nostre pel vessant Sud).
Aquí descobrim el relleu de la carena del Cadí: pel vessant Nord, penya-segats i canals de pedra que cauen en picat, i pel vessant Sud, un pedregar suau i sinuós.
Arribats a aquest punt, trenquem a la nostra esquerra i anem seguint la carena en sentit Est, sempre arran de cinglera, per anar a buscar el cim del Comabona.
Ara veiem bé les excel·lents estampes del Nord, amb tota la plana de la Cerdanya i els pics dominats per França, i també gaudim de la vall del riu Saldes, al Berguedà, amb una primera muntanya que sobresurt: un Pedraforca vist des del Cadí poc reconeixible:
Al cap d’uns dos quilòmetres caminant per la carena arribem al Comabona: hem fet cim😺!
Aquí hi mengem alguna cosa dolça (els típics musclos amb nata) tot fent una humil reverencia a la pilona geodèsica que, dit sigui de pas, està una mica feta pols: trencada per diferents trossos i un punt inclinada. Ens fa pensar en alguna altra cosa…
També és aquí on l’equip d’experts del CAT de Setmana repassa i escaneja totes les muntanyes i cims del vessant Nord, a l’altra banda de la plana ceretana. I de seguida hi endevinem un cim que ens és familiar: el Puigpedrós, que també podeu recuperar i descobrir amb el gran CAT de Setmana pel Puigpedrós i Malniu.
ATENCIÓ: Apunt frustrant:
ATENCIÓ: Apunt frustrant:Per cert, també és aquí, a 2.548 metres d’altitud, on la nostra proesa va quedar en un no res en descobrir una petita taca blava que s’acostava, i que al cap d’uns minuts es convertia en un amable ciclista que també feia el cim, ens saludava tot cofoi, i sense immutar-se continuava pedalant…
DESCENS I PEDRES
Fetes les reverències al ciclista, la ruta continua. Ara ja de baixada. Continuem seguint carena en sentit Est, fins al coll de Tancalaporta, que ens ofereix unes vistes inèdites de la serralada pel vessant que dona a Llevant: la vall del riu Saldes ja enfocada cap a Bagà.
Per cert, ja que hi som: des de Bagà també podeu fer una caminada light per la ruta del Nicolau, que podeu trobar al gran CAT de Setmana per la via del Nicolau.
A partir d’aquí, la nostra ruta va girant en sentit Nord-est. Baixem cota fins que més endavant enfilem un petit turonet per gaudir, un cop més, de belles vistes, per continuar el descens fins al punt triat per esmorzar: una petita esplanada de gespa en un indret conegut com el Pas del Bou.
En aquesta esplanada hi descobrim un parell de pilones en dos turonets, amb bones estampes de la vall del riu Saldes. També hi descobrim que, per més que faci sol, si a principis de juny bufa el vent, a 2.200 metres hi fot fred.
TORNADA: ENTRE ELS ARBRES I LES PARETS
Passat el Pas del Bou, el camí de tornada continua seguint un GR que de seguida deixem per un trencant a mà esquerra. A partir d’aquí la ruta agafa sentit Oest cap al refugi de Prat d’Aguiló. Anem baixant de nivell fins que ens posem en un tram d’un quilòmetre i mig de pujades i baixades, sempre entre els arbres i les tarteres.
Veureu que anem travessant canals i vorejant el cim del Roc del Llamp, que sempre ens queda damunt nostre, a l’esquerra.
Tot això combinat amb trams de pinedes emmoquetades d’herba verda, com el Pla de les Creus, i també trossos més abruptes, com els torrents del costat del Serrat dels Gats.
L’arribada al refugi la fem travessant el Prat d’Aguiló. En un abeurador a tocar de la casa hi albirem una vaca prenent el sol. És un remugant tan especial que, quan ens hi fixem bé, veiem que no és un exemplar boví, sinó un ésser de faccions hominoides.
De fet, hi descobrim un jove disfressat de vaca, víctima d’un comiat de solter, segons comprovem minuts després prenent la cervesa/coke/aigua de recompensa a la terrassa del refugi.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre per acabar, us oferim un ‘Bonus track’ d’estampes extres, i alguns enllaços d’interès:
Web del parc natural del Cadí-Moixeró
Pàgina de la FEEC del refugi de Prat d’Agulló
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1128
Els vostres comentaris:
