La Cerdanya: 7+1 estanys entre el Carlit i la Bollosa
Gran, gran CAT de Setmana circular per 7+1 estanys a falda del Carlit: l’estany del Viver (1), Dugues (2), Vallell (3), Llong (4), Llat (5), Sec (6) Negre (7) i l’estany artificial de la Bollosa (7+1). 
Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 9,4 quilòmetres 
⏳ Temps: 3-4 hores  
📶 Desnivell: 227 metres  
🔄 Ruta circular en un 70%
📅 Data: 2020
🚴‍♀️ També en bici: Més o menys 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Xavierlara

.Antonieta Freixas

➔ Entre la Bollosa i el Carlit hi ha tants estanys que és possible fer una bona ruta de llacs amb un espai de temps més que raonable.
Sota la Bollosa, per exemple, hi trobem una ruta dels “llacs inferiors”, i per sobre de la Bollosa hi ha també un munt d’itineraris pels estanys més alçats, amb rutes que poden arribar a incloure fins a 12 exemplars.
Aquest CAT de Setmana proposa una ruta-barreja que passa pel costat de 7+1 llacs: 7 de naturals i 1 d’artificial, el de la Bollosa, que és amb diferència el més gran de tots:
Estany de Bollosa. La presa es va construir el 1903 i serveix, entre d'altres, per regular el riu Tet, donar electricitat al tren groc, i servir aigua a les pistes d'esquí de Font Romeu per fabricar neu artificial.
El punt d’inici és just sota la presa de la Bollosa, on ja hi ha de tot i més; un pàrquing, un alberg, un refugi, un hotel i un punt d’informació per conèixer les rutes i gestionar la possibilitat de fer altres activitats com ara la pesca. Tot, tot, just al costat del ‘barrage’. 
Important: el pàrquing sol estar sempre força petat, i els mesos de juliol i agost en tallen l’accés des de primera hora del dia. Posen una barrera molts quilòmetres abans, a l’alçada del pla de Barrés, per restringir el pas de vehicles.  
Aigua entre estanys, al fons, el Carlit
Si us trobeu amb això, una bona alternativa és acabar de pujar amb uns busos llançadora, o bé optar per una excursió pel costat del riu Tet, que també podeu descobrir al CAT de Setmana pel Capcir, meandrejant pel Tet. A l’extrem oposat hi tenim una altra alternativa des de la Bollosa: l’ascens al pic del Carlit, opció que també teniu al gran CAT de Setmana fins al Carlit, el cim de la Catalunya Nord.
Mapa de Google amb les coordenades per anar a buscar l’aparcament:
El mapa de Google ho posa fàcil, però en tot cas, per acabar-ho d’aclarir: cal anar fins a Montlluís i allà agafar la carretera cap a la Bollosa. Si veniu de La Seu o Puigcerdà, és qüestió d’anar-hi per la Guingueta i per Sallagosa, seguint la N116. I si veniu de Perpinyà o Prada, la carretera és també la mateixa N116.

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana pallarès pels estanys de Gerber

CAT de Setmana fins al refugi i els estanys de Saboredo

CAT de Setmana pel Taga des de Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa

CAT de Setmana pel Pallars Sobirà pels estanys de Gerber

1 – LLAC DE LA BOLLOSA

 
Quan arribem a lloc, a la presa, no veiem per enlloc els 19.000.000 de metres cúbics d’aigua que pot acumular aquest llac artificial. I no els veiem per una simple qüestió, perquè l’aparcament està just sota la presa. 
N’hi ha prou en pujar pel lateral esquerra de la paret, que és on comença la ruta, per contemplar-ne les dimensions. Moure’s per sobre la presa està permès, així com pescar en aquest embassament de 149 hectàrees aixecat a principis del S.XX sobre uns terrenys pantanosos.
Embassament de la Bollosa. Al fons, el Puig Peric
La ruta comença a l’esquerra de la presa, just darrere del centre d’informació. D’allà en surt el camí que voreja un hotel i s’endinsa pel bosc, i que en tot moment està indicant amb marques grogues. 
Notareu que el camí, que en diuen el carrer 55 (rue 55) sol estar força concorregut perquè és “l’avinguda principal” a partir de la qual els rostres pàl·lids ens anem dispersant pel bosc, a la recerca dels llacs. És un primer tram que s’enfila entre pedres, recs, molleres i, en el cas d’aquest CAT de Setmana, amables clapes de neu primerenca. 
A la foto de sota, una estampa a mig camí, amb la Bollosa al fons:
Quan ja portem un quilòmetres i mig ben bo, arribem a la primera bifurcació del dia. Aquí ja hem de decidir cap on volem tirar: si continuem recte per la 55 o agafem el camí de la dreta que ens porta cap als estanys del Viver i de Dugues. 
Si volguéssim pujar directes al Carlit continuaríem recte, però com que aquest és un CAT de Setmana d’estanys, tirem a la dreta i agafem el ‘camí Dugues’ (Chemin Dugues). Al cap de no res, ens plantem davant d’un altre llac. Comença l’espectacle:

2 – ESTANY DEL VIVER

L’estany del Viver ens queda a la nostra dreta. No és pas dels més grans però visualment és molt agradable, amb estampa bucòlica inclosa: hi veiem una dona jugant amb uns cans i un home pescant sense gaire fortuna.
També hi veiem certa proliferació de plantes aquàtiques esfilagarsades que ens fan dubtar: es tracta de la mateixa planta invasora del Canadà que s’ha convertit en un maldecap en alguns indrets com ara l’embassament de la Torrassa? No ho sabem. 
En tot cas, l’estany del Viver té un gran encant, i també una cosa molt valuosa que no trobes a Malniu: silenci.
El camí va vorejant el flanc Sud/Sud-Oest de l’estany fins que el deixem enrere. Es dona el cas que el prestigiós equip del CAT de Setmana ensopeguem amb un dia de desgel: som al setembre de 2020 i fa poc ha caigut una nevada prematura notable. Però ja fa uns dies que el sol apreta de nou i la neu, abundant, està desglaçant per tot arreu. 
El resultat: el terra és una barreja de neu (hi ha encara moltes clapes), fang, i aigua. Aigüa que brolla per reguerons, per les molleres, per sota la neu, pels mateixos camins convertits en rierols… és molt emotiu, però alenteix un punt la marxa. 
Evidentment, això no impedeix que de pujada cap al següent llac ens encantem amb estampes com aquesta, amb l’estany de Viver al fons:
O amb aquesta altra: una zona de llacunes a petar d’aigua i amb algunes clapes de neu:
El camí (Camí de Dugues, o com surt als mapes, “Chemin Dugues”) es va enfilant a poc a poc, sempre amb marques grogues inequívoques…
… fins que al cap d’un quilòmetre i mig de pagès arribem al  següent llac:

3 – ESTANY DE DUGUES

L’estany de Dugues ens el trobem de cop, una vegada superem un lleuger desnivell que ens situa en el punt més alt d’aquesta ruta. També hi trobem gent pescant (de truites no en veuen ni una, però es nota que s’ho passen pipa) i un detall que fa l’indret molt atractiu: el reflex de les muntanyes a l’aigua:
El camí voreja una mica la riba però de seguida tira cap a l’esquerra, en sentit Oest, seguint el riu que recull les aigües de l’estany. 
Aquí hi ha una nova bifurcació interessant que ens deixa triar entre dues amables opcions: o bé continuar avall seguint el riu per anar al següent estany, o bé trencar a la dreta, creuar el riu i enfilar-nos cap al Carlit i als estanys superiors. 
En aquesta ocasió, tirem avall cap al següent estany:

4 – ESTANY DE VALLELL

Què n’hem de dir de l’estany de Vallell? Doncs que és el més petit de la ruta però potser el que té un dels millors entorns perquè té les muntanyes més a prop. De fet, el cim del Carlit el podem veure aixecant la vista o abaixant-la, perquè segons com, el trobem reflectit sobre l’aigua. 
El reconeixeu?
El camí, que ara té el nom de ‘carrer Vallell’ (rue Vallel) voreja el llac fins a la seva desembocadura, on hi ha un encreuament important amb tres opcions:  
.1- Cap a la dreta: creuant un pont, trobem el camí que ens porta fins al Carlit, also available amb el gran CAT de Setmana fins al cim del Carlit 
.2- Cap a l’esquerra: tenim el camí de tornada “ràpid” fins al punt de partida passant pels estanys de la Comassa (l’únic que no veurem amb la nostra aposta de CAT de Setmana) i l’estany Sec. És la ruta habitual i més concorreguda per fer la visita clàssica de 6 estanys. 
.3- Recte endavant: baixant riu avall, tenim el camí cap a l’estany Llong, que ja veiem a sota nostre.
Agafem l’opció 3 i tirem avall, sempre amb el riu a la nostra dreta. Pròxima estació: Estany Llong. 

5 – ESTANY LLONG

La baixada fins a l’estany Llong és molt agradable perquè ja d’entrada ens obsequia amb una bella estampa: una amable panoràmica del llac als nostres peus, que es va fent gran a mesura que ens hi acostem. 
Això sí, cal tenir en compte un aspecte important sobre el tram que farem a partir d’ara: la ruta que perpetrem l’intrèpid equip del CAT de Setmana no és la més concorreguda ni la més “oficial”. És una aposta una mica més “lliure”, tot i que tampoc ens hem inventat res, eh? Aquí tot està fet i refet 50 mil vegades.
En tot cas, desafiem les clapes de neu, baixem fins a la riba del llac i l’anem vorejant amb elegància. El tenim sempre a la nostra dreta. 
A partir d’ara fem un tram una mica Free Style entre l’estany Llong, l’estany Llat i l’estany Sec. El camí està poc marcat i fresat, i si ensopegueu que ha nevat o hi ha clapes de neu, és més aparatós, però en tot cas és fàcil i sense obstacles insalvables. (No hi ha sorpreses, no us trobareu un penya segat ni res). 
L’únic obstacle són les clapes de neu o les molleres xopes fins al capdamunt, que se superen amb un bon calçat. És un tram més solitari, però no vol dir que no hi hagi ningú: és fàcil trobar-hi parelletes en estat lúdic-contemplatiu i, com no, intrèpids pescadors. 
Voregem l’estany Llong uns 300 metres, tots molt planers, fins que la riba s’estreny i ens acostem a la part final. En aquest punt, ens apartem de l’aigua i fem un gir a l’esquerra per enfilar un petit desnivell. 
Un cop a dalt, ja veiem, al fons, el següent llac: l’Estany Llat. Hi baixem de dret fent ruta lliure, més guiats per l’objectiu visual que pel camí. 

6 – ESTANY LLAT

L’estany Llat és el més gran dels que visitem. Ens hi anem acostant a poc a poc, fins que acabem novament arran d’aigua, deixant-lo també a la nostra dreta. Caminem resseguint la riba tot gaudint de belles estampes fins que arribem a la seva desembocadura, punt de confluència de camins amb un bonic pont per creuar el riu. 
Des d’aquí les vistes són fermes:
Un cop som al pont, una opció es continuar avall per un camí més marcat, el Camí Llat (Chemin Llat) que fa una mica de volta fins arribar a l’estany Negre. Nosaltres no l’agafem, sinó que optem per una drecera més assilvestrada: un ‘fast track’ que ens permetrà arribar al Negre sense fer aquesta volta i a més a més, ens obsequia amb un estany de més: l’estany Sec. 
Per tant, fem un gir semi-copernicà: deixem el sistema Llong-Llat i en lloc de continuar baixant en sentit Sud com fèiem fins ara, anem virant cap a l’Est, cap a la nostra esquerra. Travessem un tram d’uns 800 metres que s’obre pas entre prats i molleres (i en el nostre cas, clapes de neu) fins que connectem amb la desembocadura del Llac Sec. 

7 – ESTANY SEC

L’estany Sec queda encaixonat sota l’estany de la Comassa i té un entorn molt bonic, inclosa una illeta al mig que li dona un plus d’encant. El nostre camí el voreja molt poc, només per la punta Sud, deixant el llac a la nostra esquerra. Evidentment (i com passa amb la resta d’estanys) una bona opció per gaudir de l’estany Sec és vorejar-lo/descobrir-lo per alguna de les vores.
En tot cas, per continuar amb la ruta, cal travessar el petit riu que recull les seves aigües, i tot seguit continuar pel mateix camí per anar a buscar l’estany Negre.  
Vist en certa perspectiva, el Sec llueix així:
El camí que agafem quan deixem l’estany Sec està més marcat i ja hi tornem a trobar més rostres pàl.lids. És el camí Sec (Chemin Sec als mapes) que al cap de no res, uns 400 metres, ens acosta fins al darrer dels estanys d’aquest CAT de Setmana:

8 – ESTANY NEGRE

L’estany Negre ens el trobem de cop, amb una perspectiva alçada mirant cap a Ponent. Anem seguint el mateix camí (que ara ja en diuen Camí Negre (Chemin Negre) i anem vorejant les seves aigües fins a situar-nos a l’extrem Nord. 
En aquest punt, deixem el llac i creuem unes amables pastures fins a connectar, al cap d’uns cent metres escassos, amb la via principal, el famós Carrer 55 (rue 55). 
La 55 seria, com ja hem explicat abans, l’avinguda principal del tros. Quan l’agafem, tirem a la dreta i al cap de no res ens retrobem amb la primera bifurcació de la ruta, al costat de l’estany del Viver. Ara ja només queda refer el camí i tornar cap a la Bollosa. 
Notareu que ja arribeu a mesura que aneu sentint, cada cop més fort i clar, les esquelles de les vaques.
 
I ja està, ja ho tindriem. Això és tot.

 

Com sempre, acabem amb uns elegants links d’interès:

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 844

Els vostres comentaris:

 

😸 09-11-2021 – Pauet68

Una ruta molt profitosa i ben indicada. I molt agradaple. I raconable per a gent que ja tingui certa edat (pero acostumada una mica a caminar. Em va impressionar la gran quantitat de jubilats francesos que hi havia.

 

😸 08-10-2022 – Anònim

Carlit is good, bollousa is bad

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!