AMB EL COTXE fins a…
El monestir de Sant Pere de Rodes, l'Alt Empordà
Visita a un dels monestirs més importants, imponents i millor recuperats del país. Història, romànic, patrimoni i panoràmiques del cap de Creus. Tot d’una sola tacada!
➔ Sant Pere de Roda o de Rodes, antic monestir benedictí del segle IX, d’estil romànic i aixecat al vessant de Llevant de la serra de Verdera, al cap de Creus, al terme del Port de la Selva…
El monestir fa dècades i dècades anys que no acull monjos, però després d’anys de deteriorament i d’un procés de restauració molt costós iniciat a finals del segle XX, actualment mostra un bon estat de revista. Mereix una visita AMB EL COTXE de CAT de Setmana.
Arribar-hi amb carruatge demana fer uns quants revolts. S’hi pot accedir des de Port de la Selva, per la famosa GIP-6041, o bé des de Vilajuïga per la popular GIP-6041. O sigui, la mateixa carretera.
També hi ha l’opció de pujar-hi a peu per algun dels molts senders que s’hi arriben, i posats a fer, arribar-se fins a les runes del castell de Verdera, que ens queda a sobre, o fins a l’ermita de Santa Helena, que també és a prop i encara ens millora més les vistes.
I és que les panoràmiques, com aquesta del Port de la Selva des del camí del monestir, també s’ho valen:
Val la pena visitar amb calma l’interior del monestir i descobrir-ne els espais: el celler, la nau, el refectori, la cripta, la sala capitular, els claustres, la torre de defensa, el campanar… pujar i baixar per les estances de mai acabar.
Hi ha estances buides, fosques i fredes, on només queden les pedres i el temps, hi ha panys de paret on encara es conserven pintures originals, i també hi ha espais (alguns amb gat atrapa-ratolins que viu com un abat) que s’han adaptat per explicar què era i què és Sant Pere de Rodes.
La primera referència a Sant Pere de Rodes és del 878, en una menció del rei Carolingi que citava aquest lloc com una cel·la que depenia de Banyoles. Amb els anys, va guanyar pes fins a l’època de més esplendor, als segles XII i XIII, amb possessions que es repartien pels comtats d’Empúries, Rosselló, Besalú i Girona, i fins i tot a Osona i el Pallars.
A partir del s. XIV, però, va començar un lent procés de decadència que va culminar amb el seu abandó a finals del s. XVIII i principis del XIX.
Durant anys va patir un procés de degradació i saquejos que no es va aturar fins al segle passat, amb una primera restauració als anys 30, i una de posterior entre els anys 70 i 90.
No cal dir que durant tot aquest període d’abandó molta gent es va endur de tot, començat per la portalada de l’església, que era del segle XII.
Al mateix recinte hi ha un espai dedicat a la reconstrucció que mostra, amb moltes fotografies, com estava el monestir abans de la restauració.
Ah, i el més important: també hi ha servei de bar i restaurant, amb excel·lents vistes al mar. Això que no falti, ni al cel ni a la terra.
BONUS TRACK:
Si voleu més informació del monestir o de rutes a peu per la zona, sempre podeu recórrer als següents enllaços:
