Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 7,1 km
Temps: 
Desnivell: 87 metres 
Ruta circular 
Data: 2020 
També en bici: Alguns trams 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta ruta té dues parts ben diferenciades: la pujada i la baixada. Sí, és una evidència. Però és que no tenen res a veure: la pujada la fem per un camí ample entre pins i avets, i la baixada la perpetrem pel costat del riu Tet, amb un munt de racons per gaudir de l’aigua i el paisatge.
No cal dir que la segona part, la que va serpentejant el riu, està més sol·licitada.
Per fer aquest CAT de Setmana cal arribar fins a Montlluís. Si veniu de Puigcerdà, és qüestió d’anar-hi per la Guingueta i per Sallagosa, seguint la N116. I si veniu de Perpinyà o Prada, la carretera és també la mateixa N116.
El punt de sortida és l’aparcament del pla de Barrés, on els mesos d’estiu és obligat deixar-hi el carruatge a menys que hi pugeu a primera hora. Més enllà d’aquest punt, les opcions per pujar fins a la Bollosa demanen agafar un bus llançadora o utilitzar les cames.
Amb el bus són deu minuts. Amb les botes, més de dues hores.
Mapa de Google de l’aparcament del pla de Barrés:
La restricció té un avantatge: com que la carretera està tallada bona part del dia, ningú té opció de fer un tros de camí i deixar el carruatge a 5 minuts del riu. Això redueix la presència de rostres pàl·lids.
Igualment, però, l’indret té molta requesta, sobretot a la part més propera al pla de Barrés, on hi ha un càmping molt concorregut.
CATS de Setmana vinculats
DEL PLA DE BARRÉS A LA BORDA PEL BOSC
Sortim de l’aparcament del pla de Barrés, al costat del Càmping. És gratuït i al capdamunt té uns lavabos públics molt decents. D’aquest punt en surt un alegre camí que ja ens indica que ens porta a la Bollosa. L’agafem amb il·lusió.
Al cap de poc una bifurcació ens obliga a triar entre dues opcions: dreta o esquerra. A l’esquerra, ens fa recular una mica per anar a buscar el riu Tet i pujar cap a la Bollosa; i a la dreta, ens proposa pujar a la Bollosa per un camí de muntanya que connecta amb la Llacuna.
Escollim aquesta segona opció perquè la ruta per la Tet ja la farem de baixada.
El camí no té pèrdua perquè és molt ample, sempre entre pins i trams més o menys ombrívols. Al cap d’un quilòmetre connectem amb una altra pista, igual d’ample o més, que enllaça amb la població de la Llacuna.
I ara què? Esquerra o dreta?
Doncs esquerra un cop més, amunt cap a la Bollosa… Al cap de ben poc, el prestigiós equip del CAT de Setmana s’adona que els mapes indiquen l’existència d’un petit llac a mà dreta. Des del camí no el veiem, però n’hi ha prou en enfilar-nos uns metres per arribar fins a una llacuna que ens la trobem amb aquest aspecte:
Passats uns pocs minuts ens trobem amb una nova bifurcació, per variar, però nosaltres ho tenim après: tornem a agafar el camí de l’esquerra. A poc a poc hem anat guanyant alçada i l’entorn del camí és cada cop més ferm. Estem a uns 1.730 metres sobre el nivell del mar.
Circulem per aquesta part més elevada al llarg d’un quilòmetre ben bo fins que ens trobem… un altre encreuament de camins. Un cop més el dilema: dreta o esquerra? I un cop més la resposta: esquerra. Ara, per anar a buscar la carretera D60.
El descens fins a la carretera és força sobtat perquè amb poc tros salvem un bon desnivell i de seguida ens plantem a l’asfalt.
Un cop hi som, tirem a la dreta i caminem pel voral uns pocs centenars de metres fins al trencant de la Borda, que ens queda a la nostra esquerra. (Sí, és un pal anar per l’asfalt, però no patiu, és poc tros). Des d’aquest punt, deixem de pujar i agafem el camí que baixa pel costat del riu Tet. Comencem el descens.
Fins aquí la primera part del trajecte. A partir d’aquest punt comença el camí de tornada.
🐄 ATENCIÓ: Apunt de traçat:
Ara deixem la part més boscosa de la ruta i entrem a la part ‘fluvial’, la que ressegueix el riu i ens reserva més sorpreses.
I sí, sabent això, una altra opció de caminada pot consistir, directament, a fer només la part del riu, tant d’anada com de tornada. Això, al gust del consumidor.
També hi ha l’alternativa de fer una graaaan tirada fins als estanys de la Bollosa o fins al cim del Carlit, però això ja són paraules majors. De fet, l’opció del Carlit i dels estanys sempre és més assequible des de la Bollosa.
Si us animeu, us convidem a visitar i executar el nostre gran CAT de Setmana per la Cerdanya: ruta de 7+1 estanys entre la Bollosa i el Carlit.
DE LA BORDA AL PLA DE BARRÉS PEL RIU
A partir d’aquí, comença l’espectacle: del costat de la carretera ja en baixa un camí que va de dret fins a un pont que travessa la Tet. L’anem a buscar, travessem el riu, i comencem el descens pel costat de l’aigua, en un tram molt planer i d’aigües tranquil·les. En tot moment el riu ens queda a la nostra esquerra
Durant uns quatre quilòmetres i mig, ens anem trobant estampes com les que recollim en aquest excel·lent carrusel:
Per cert, en alguns punts del trajecte se’ns mostra a mà dreta una bonica panoràmica dels cims de l’Alta Cerdanya, com aquesta excel·lent estampa del Circ de la Cambra d’Ase que podeu trobar a l’excels CAT de Setmana pel circ i els cims de la Cambra d’Ase.
I aquesta seria l’essència de la cosa: anar baixant riu avall entre cavalls, meandres, la gran esplanada dels prats de la borda, boscos, ràpids, gossos, humans amb els seus gossos… de tot i més fins que finament creuem un pont i arribem al càmping del Pla de Barrés.
Des d’aquest punt fins al pàrquing del principi només cal passar la carretera. Per cert, si feu la ruta de descens, sabreu que us aproximeu al càmping perquè cada vegada us anireu trobant més rostres pàl·lids pel camí. Normal.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, marxem amb uns links d’interès:
El llac de la Bollosa a la Viquipèdia
Ruta pels estanys de la Bollosa a la web Totnens
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Felicitats! Ets la visita numero: 1183
Els vostres comentaris:
01-06-2023 – Medino
Una passejada inoblidable ❤❤❤
18-01-2022 – Jeremiot3
Per repetir
18-12-2020 – Anònim
Preciós. El riu i les caminades de tarda a l’estiu són per no oblidar. I si pugeu fins als estanys del Carlit, encara és més espectacle.
