El Maresme a vista de Castell: d’Argentona a Burriac
Aclamat CAT de Setmana lliure i tropical de ruta circular que ens porta fins al castell de Burriac (400 m) entre Cabrera i Argentona, a primera línia de mar. Bon patrimoni i millors vistes.
▶ Àmbit: Litoral
🔀 Recorregut: 5,1 Km 
⏳ Temps: 1-2 hores
📶 Desnivell: 306 metres  
🔄 Ruta circular  
📅 Data: 2014, 2019  
🚴‍♀️ També en bici: Sí 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Sandra ole

·EMILI ORSO

➔ Aquest CAT de Setmana és fàcil. D’acord que no és planer perquè pugem dalt d’un cim, però estem parlant d’una ruta simple i agradable que no arriba a les dues hores de caminada (a part del temps en què hom/don destini a fer el badoc pel castell).  
La via més ràpida per pujar a Burriac surt de Cabrera, a través d’una pista molt ample que el CAT de Setmana va utilitzar per pujar-hi per primer cop (2014), però en aquesta ocasió la ruta escollida surt de la part baga, des d’Argentona. En concret, des de la Font Picant. 

CATS de Setmana vinculats

Circular per la Garrotxa: de Sant Privat al Salt de Sallent

Osona pel Ter: de Sant Quirze de Besora a Borgonyà

CAT de Setmana de luxe: de Llaers al castell de Milany

CAT de Setmana pel Ripollès: de Llaers al castell de Milany 

Mataró vist des d'una 'finestra' del castell
Mataró vist des d'una 'finestra' del castell

 PUJADA AMB GRAONS BEN ARRELATS

Arribar fins a Argentona és fàcil. Des de l’interior, a través dels túnels de Parpers (C-60), i des de la costa, a través de la C-32. Si veniu per la C-32 des del Sud (Badalona, Barcelona…) el més pràctic és agafar la sortida de Cabrera i fer una bonica carretera sinuosa ideal per a ciclistes (B-502) que en 3 minuts ens deixa a l’entrada d’Argentona, just a l’alçada de la Font Picant (ens queda uns carrers a mà esquerra). De l’entorn de la Font Picant en surt un camí recte que ben aviat enllaça amb la ruta que va enfilant amunt, sempre amb certa tendència a la dreta. El camí és ample, envoltat de pins i sovint es bifurca amb d’altres “subcamins” que, més o menys, sempre acaben igualment retrobant-se. (Sort n’hi ha perquè gaires marques i indicadors no en veurem.) Al cap de mig quilòmetre de pujada arribem a un petit pla que té al centre un “aplec” de grans pedres. Un dolmen? No ho sembla pas:
Descobrim que aquest indret és un punt escollit per fer estiraments per part d’un home (el típic ‘veí de la zona’) molt fibrat, de mitjana edat i cabell gris, i molt, molt amable. Ens indica dues coses:
“Per anar a Burriac, aneu seguint el camí amunt, no té pèrdua i sempre amb tendència a tirar cap a la dreta.”
Ok gràcies.
 “Si pugeu per aquí no hi trobareu gaire gent però si torneu per la pista, sapigueu que està a petar, i a dalt del castell hi ha una gentada*”.
Aksal.lent, gràcies.
Continuem amunt. Ara més informats. Al cap d’uns metres, la ruta ens coincideix amb un petit tram de carretera asfaltada (ara totalment abandonada) que deixem al cap de no res per un trencant que ens apareix a la dreta, i per on continua el recte camí entre pins i arboços. També ens trobem amb el típic terra granulat d’aquesta serralada, i amb una cosa que ens agrada molt: que les arrels dels pins se’ns converteixin en graons naturals: 

EL TURÓ DELS ORIOLS, UN TRAM ‘MULTIVISTES’

Al cap de mig quilòmetre de pujada “amb tendència sempre cap a la dreta” arribem al turó dels Oriols, el cim de la muntanya prèvia al nostre objectiu. De fet, el turó no el culminem del tot, sinó que el voregem per un camí planer seguint la carena en sentit Oest. Aquest és un dels trams més agradables de la ruta. Per primer cop podem gaudir de les dues vessants de la muntanya: la banda obaga que ja coneixem… 😹  
😻 … i també  la banda soleia de mar, que ja ens mostra, no gaire lluny, el Castell de Burriac: 
El camí del Turó de dels Oriols acaba al cap d’uns 400 metres, quan ja connectem amb la pista ample que puja des de Sant Joan de Munt. Aquí tirem cap a la dreta per connectar al cap de pocs metres amb la pista amplíssima que puja des de Cabrera, per enfilar de dret al castell.

🙈 ATENCIÓ: Apunt de seguretat:

Comprovareu que els últims metres fins a Burriac són força drets. Aneu amb compte: hi ha algun tram asfaltat amb forta pendent que conté molta grava per la sorra granulada de la pròpia muntanya. Hi ha el risc de patinar i caure, literalment, amb el cul a terra. El prestigiós equip del CAT de Setmana ho ha experimentat en primeríssim primer pla. És una pujada que té trampes, però també us regalarà belles estampes de, per exemple, ‘Mataró from the air’:

EL CASTELL DE BURRIAC, PUNT DE PEREGRINATGE

El recinte del Castell està molt ben arreglat. Inclou diversos nivells i el més destacat és una torre de l’homenatge amb un domini visual de tot el litoral del Maresme i de l’interior de la serralada litoral. Com que és un indret d’accés fàcil, a dalt sempre hi ha molta gent. Aquí algunes estampes del recinte i de les seves vistes. Aprofitem el plànol amb referències que mostra un dels plafons informatius (el de la imatge superior) per indicar-vos què hi surt a cada foto (cliqueu les imatges i us sortirà la informació):

TORNADA RÀPIDA PER PISTA DIRECTA A ARGENTONA

No cal dir que a Burriac la gent hi fa de tot. Hi ha qui hi esmorza. Qui hi dina. Qui hi fa el badoc i marxa de seguida. Qui crida. Qui crida molt. Qui fa quatre fotos i jau una estona a prendre el sol… hi ha moltes opcions però totes passen sempre per una acció obligada: la tornada. El prestigiós equip del CAT de Setmana fa la baixada per la pista directa, ampla, i pronunciada, que va de dret fins a Argentona. 
És una baixada sense pèrdua amb forta pendent i alguna ziga-zaga que ens deixa al passeig de Burriac, força a prop de la Font Picant, el punt d’orígen d’aquest idolatrat CAT de Setmana.

 

I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Acabem amb uns amables links d’interes:

 

Parc de la Serralada Litoral de la Diputació de Barcelona

El castell de Burriac a la Viquipèdia

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 522

Els vostres comentaris:

 

😿 21-11.2021 – CarlotaiMarc

Circular fàcil i agradable! Recomanable per tothom

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!