Àmbit: 
Recorregut: 5,1 km 
Temps: 
Desnivell: 306 metres 
Ruta circular 
Data: 2014, 2019 
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquest CAT de Setmana és fàcil. D’acord que no és planer perquè pugem dalt d’un cim, però estem parlant d’una ruta simple i agradable que no arriba a les dues hores de caminada (a part del temps en què hom/don destini a fer el badoc pel castell). I sí, dalt del castell, bé de gust fer el badoc:
La via més ràpida per pujar a Burriac surt de Cabrera, a través d’una pista molt ample que el CAT de Setmana va utilitzar per pujar-hi la primera vegada (2014), però en aquesta ocasió la ruta escollida surt de la part baga, des d’Argentona. En concret, des de la Font Picant.
PUJADA AMB GRAONS BEN ARRELATS
Arribar a Argentona és fàcil: venint des de l’interior, a través dels túnels de Parpers (C-60), i des de la costa, a través de la C-32.
I si veniu per la C-32 des del Sud (Badalona, Barcelona…) el més pràctic és agafar la sortida de Cabrera i fer una bonica carretera sinuosa farcida de ciclistes (B-502) que en 3 minuts ens deixa a l’entrada d’Argentona, just a l’altura de la Font Picant (que ens queda uns carrers a mà esquerra).
De l’entorn de la Font Picant en surt un camí recte que ben aviat enllaça amb la ruta que va enfilant muntanya amunt, i sempre amb certa tendència a la dreta. El camí és ample i envoltat de pins, i sovint es bifurca amb d’altres “subcamins” que més o menys sempre acaben retrobant-se. I sort n’hi ha perquè de marques i indicadors no en veurem gaires.
Al cap de mig quilòmetre de bonic ascens arribem a un petit pla que té al centre un “aplec” de grans pedres. Un dolmen? No ho sembla pas:
Descobrim que aquest misteriós indret és el punt escollit per un alegre esportista per fer els seus estiraments. És el típic ‘veí de la zona’ de mitjana edat, cabell gris i molt fibrat. I també molt trempat i molt amable. Ens indica dues coses:
“Per anar a Burriac, aneu seguint el camí amunt, no té pèrdua i sempre amb tendència a tirar cap a la dreta.”
Ok, gràcies.
“Si pugeu per aquí no hi trobareu gaire gent, però si torneu per la pista, sapigueu que està a petar, i a dalt al castell hi ha una gentada*”.
Excel·lent, gràcies.
Continuem amunt. Ara més informats. Al cap d’uns metres, la ruta ens coincideix amb un petit tram de carretera asfaltada (ara totalment abandonada) que deixem al cap de no res per un trencall que ens apareix a la dreta. Seguim per aquí el nostre recte camí, sempre entre pins i arboç.
D’aquest elegant tram, dos apunts a tenir en compte:
Ens trobem el típic terra granulat propi d’aquesta serralada.
També ens trobem un fenomen natural que ens agrada molt: que les arrels dels pins se’ns converteixin en graons naturals:
EL TURÓ DELS ORIOLS, UN TRAM ‘MULTIVISTES’
Al cap de mig quilòmetre de pujada “amb tendència sempre cap a la dreta” arribem al turó dels Oriols, el cim de la muntanya prèvia al nostre objectiu. De fet, el turó no el culminem del tot, sinó que el voregem per un camí planer que segueix la carena en sentit Oest.
Aquest és un dels trams més agradables de la ruta. Per primer cop podem gaudir dels dos vessants de la muntanya: la banda obaga que ja coneixem… 
… I també la banda solella amb el mare Nostrum. Des d’aquest vessant ja se’ns mostra, no gaire lluny, el Castell de Burriac. El veieu a dalt a l’esquerra?
El camí del Turó dels Oriols acaba al cap d’uns 400 metres, quan ja connectem amb la pista que puja des de Sant Joan de Munt. Aquí tirem cap a la dreta per connectar al cap de pocs metres amb la pista definitiva: la que puja des de Cabrera cap al castell.
ATENCIÓ: Apunt de seguretat:
Comprovareu que els últims metres fins a Burriac són força drets. Aneu amb compte: hi ha algun tram asfaltat amb fort pendent que conté molta grava per la sorra granulada de la mateixa muntanya. Hi ha el risc de patinar i caure, literalment, amb el cul a terra. El prestigiós equip del CAT de Setmana sap de què parla. És una pujada que té trampes, però també us regalarà belles estampes de, per exemple, ‘Mataró from the air‘:
EL CASTELL DE BURRIAC, PUNT DE PELEGRINATGE
El recinte del Castell està molt ben arreglat. El més destacat és una torre de l’homenatge amb un domini visual de tot el litoral del Maresme i de l’interior de la serralada litoral. Com que és un indret d’accés fàcil, a dalt sempre hi ha molta gent.
Aquí teniu algunes estampes del recinte i de les seves vistes. Aprofitem les referències que mostra un dels plafons informatius per indicar-vos què hi surt a cada foto (cliqueu les imatges i us sortirà la informació):
TORNADA DIRECTA A ARGENTONA
No cal dir que a Burriac la gent hi fa de tot. Hi ha qui hi esmorza, qui hi dina, qui hi treu el cap i marxa de seguida, qui crida, qui crida molt, qui hi fa quatre fotos i jau una estona a prendre el sol…
Hi ha moltes opcions, però totes passen sempre per una acció obligada: la tornada. El prestigiós equip del CAT de Setmana fa el descens per la pista directa, ampla, i pronunciada (i ben indicada), que baixa de dret fins a Argentona.
És una baixada sense pèrdua amb forta pendent i alguna ziga-zaga que ens deixa al passeig de Burriac, força a prop del nostre punt d’origen: la Font Picant.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Acabem, com sempre, amb uns amables enllaços d’interès:
Parc de la Serralada Litoral de la Diputació de Barcelona
El castell de Burriac a la Viquipèdia
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1439
Els vostres comentaris:
11-04-2023 – Anònim
Bones vistes i la pujada per la part del davant, que no expliqueu, també és fàcil. Recomanable. 👏👏👏👏👏👏👏😍😍
21-11-2021 – CarlotaiMarc
Circular fàcil i agradable! Recomanable per tothom
