El Moianès de riera en riera fins al Molí d’en Brotons
Gran excursió que ressegueix rierols del Moianès fins al Molí d’en Brotons i el Salt de la Tosca, a la riera de Marfà. La ruta mostra bones panoràmiques i cal tenir en compte que creua rieres i torrents. Però no patiu: si no baixen molt plens es poden travessar de pedra en pedra.
El Moianès de riera en riera fins al Molí d’en Brotons 

 

Gran excursió planera que va resseguint rieres i torrents del Moianès fins al Molí d’en Brotons i el salt de la Tosca, a la riera de Marfà.  La ruta avança entre boscos de pins i roures, passa per força gorgs i mostra excel·lents panoràmiques de trams de riu. També creua rierols i torrents, però si no ha plogut fort es poden travessar de pedra en pedra, sense haver-se de descalçar.  

 

Comencem? ⤵ 
▶ Àmbit: Interior
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 10,3 km
⏳ Temps: 3-4 hores
📶  Desnivell: 230 metres  
🔄 Ruta circular en un 65% 
📅 Data: març i octubre 2021
🚴‍♀️ També en bici: Sí  
 
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: 
Powered by Wikiloc
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·Aventura’t

 

Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram
➔ Aclamadíssim CAT de Setmana pel Moianès que comença resseguint el Torrent de la Fàbrega, després la riera de Castellnou, i finalment la riera de Marfà (que és la suma dels altres dos rius) fins a la traca final: un salt d’aigua (de la Tosca) amb un gran gorg engrandit per una resclosa que inclou una antiga casa del molí, el Molí de Brotons, construïda arran d’aigua aprofitant una espluga natural:
Aquesta proposta té trams enganxats al riu i trams emboscats que ofereixen excel·lents panoràmiques de les  gorgues creades pel pas de l’aigua. Seguir el trajecte no és complicat perquè llevat d’un punt molt concret, està ben marcat i sovint passa per trams de pista ample. Ah, i sol ser força planer. Pel que fa al punt de sortida, és fàcil de trobar perquè és molt a prop de la carretera C-59, a meitat de trajecte entre Castellterçol i Moià. Si aneu en sentit Nord, cal agafar el trencant a mà dreta que indica el restaurant ‘La Fàbrega’ i recórrer un petit tros de la carretera antiga fins a creuar el pont vell. Després cal fer un revolt de 180 graus i acabar de fer uns 450 metres per pista de terra fins a un aparcament i… Ja hi seriem.  
Mapa de Google del punt de sortida, el pàrquing del Torrent de la Fàbrega
La ruta és fàcil i per a tots els públics. Només cal tenir en compte que cal travessar les rieres quatre vegades. Si les rieres van plenes, és fàcil mullar-se els peus, però si van resseques, es poden creuar sense problemes. El prestigiós equip del CAT de Setmana s’ha trobat les dues variants.

CATS de Setmana vinculats

El Moianès de Monistrol de Calders als Gorgs Blaus
El Moianès fins a les balmes d’Esplugues i de Fontscalents
Per la Noguera de Vallferrera del pla de la Selva al pla de la Farga
El Moianès fins a les balmes d’Esplugues i de Fontscalents

ANADA PEL TORRENT DE LA FÀBREGA

 

Del punt de sortida, o sigui el pàrquing, en surten dos camins amples. Quin agafem? doncs el de la dreta que tira avall amb un desnivell suau fins que al cap d’uns 700 metres… Pam! Ens trobem el torrent de la Fàbrega i el primer gorg de la ruta. Aquí ja ens toca travessar la riera, cosa que fem sense problemes. L’aigua baixa entre les canaleres naturals del llit del riu creades per l’erosió.
Passat aquest primer gorg, el camí continua per un tram igualment emboscat i al cap de no res hi ha un encreuament de tres camins: la mateixa pista que tira cap a la dreta, un camí força ample que surt per l’esquerra, i un tercer camí més estret que surt pel mig. Aquest tram ens porta a vorejar el riu a més alçada:
Torrent de la Fàbrega mirant cap a l'esquerra. Al fons, dalt d'un turó, la masia de Gironès
Primer passem per un tros  emboscat, on hi trobem un munt de romaní (els borinots es posen les botes) i a mesura que anem tombant a la dreta per seguir el meandre, se’ns va descobrint novament el paisatge, ara ja amb unes bones panoràmiques elevades, com mostren les imatges de sobre. Aquest petit tram sense arbres va perdent alçada fins que caminem al costat de l’aigua, amb el riu a la nostra esquerra.  
600 Moianès molí Brotons 2021-10-12_16-07-38
En el següent meandre ens tornem a separar una mica del torrent i ens trobem amb una nova bifurcació. Tirem a l’esquerra i creuem la riera per continuar per l’altra riba per una pista forestal que va pujant de mica en mica. No la deixem fins que al cap d’un quilòmetre llarg, arribem al mas abandonat del Saiolic. Aquí agafem el camí de l’esquerra i avancem uns cent metres fins que trobem un altre trencant, ara a la dreta, que baixa pel bosc seguint un filat. Quan ja portem una estona baixant, el camí deixa el filat i va tirant cap a l’esquerra. Passem per un tram una mica més desdibuixat que ens deixa just a sobre del gorg i el salt de la Tosca, on hi ha el gran objectiu de la ruta: el Molí de Brotons:
Si continuem pel camí, fem una petita ziga-zaga i de seguida arribem a baix. Just sota la resclosa que hi ha després del gorg. Sota el salt hi solen haver-hi unes pedres per travessar el riu (a menys que se les hagi endut alguna riuada), i això ens permet pujar per qualsevol de les dues ribes del gorg: el salt de la Tosca i la caseta del moliner, que es va construir enganxada a l’espluga natural de la muntanya. Ara veiem des de baix el que fa uns minuts vèiem des de dalt.
Des de la riba oposada a la caseta, l’indret mostra aquest aspecte:  
Des de la riba de a la caseta, l’indret mostra aquest altre aspecte:
I des de dins de la caseta, aquest altre:
Hi ha documentació que cita l’existència d’aquest molí a principis del Segle XVII, per bé que ja porta molt temps en desús perquè es va abandonar el 1863 arran d’una riuada tràgica que es va endur aigües avall la família dels moliners. En tot cas, l’indret és d’aquells que et deixen encantat una bona estona, ja sigui pel salt de la tosca, per la casa (vigileu si hi entreu que hi ha un forat al terra que dóna directament a l’aigua) o pel conjunt de l’entorn natural.
Per cert, les tres finestres que té la caseta ofereixen des de dins aquestes tres boniques estampes: quina us agrada més?
Què? Heu triat? Doncs que sapigueu que al Twitter va guanyar la primera.
Fetes les visites de torn, tirem un tros riu avall per un alegre camí on ens sorprenen uns cartells que alerten als visitants que millor que no beguin aigua de la riera, que no és bona. Mon Dieu! Tanta mancança d’educació ambiental tenim que molta gent es pensa que beure d’aquesta aigua és bona idea? Assumim que és així i continuem la ruta. A cap de no res ens trobem amb l’església de la Mare de Déu de la Tosca i, una mica més avall, les restes del molí de Marfà.

😺 ATENCIÓ: APUNT PATRIMONIAL: L’ESGLÉSIA DE LA TOSCA

 

L’església de la Mare de Déu de la Tosca és d’orígen romànic però no és la típica ermita cuqui de pedra que ens agrada trobar al Pirineu o Prepirineu. De fora té un aspecte més pràctic: té les parets arrebossades i conté una petita espadanya a la part frontal.

Visió de l'església per la part frontal

L’edifici no està pas en mal estat, més enllà de la típica pintada a la paret que hi solen estampar els quatre espavilats de torn de sempre.

Al Segle XI es fa una menció a una església d’aquesta zona, anoenamanda Santa Maria de les Illes, que podria referer-se a aquest temple.

😺 ATENCIÓ: APUNT PATRIMONIAL: L’ESGLÉSIA DE LA TOSCA

 

L’església de la Mare de Déu de la Tosca és d’orígen romànic però no és la típica ermita cuqui de pedra que ens agrada trobar al Pirineu o Prepirineu. De fora ofereix un aspecte més pràctic, amb les parets arrebossades i una petita espadanya a la part frontal.

L’edifici no està pas en mal estat, més enllà de la típica pintada a la paret que hi solen estampar els quatre espavilats de torn de sempre.

Al Segle XI es fa una menció a una església d’aquesta zona, anoenamanda Santa Maria de les Illes, que podria referer-se a aquest temple.

 
Visió de l'església per la part frontal
Pel que fa al Molí de Marfà, o les restes que en queden, es troba una mica més avall de l’església, seguint riera avall. Es troba en una esplanada sota uns penya-segats. Descobrireu que el seu estat és entre ruïnós i molt ruïnós, però és fàcil fer-se una idea del que havia estat:
Restes del molí de Marfà
Entorn del molí de Marfà

TORNADA PER LA RIERA DE CASTELLNOU I EL TORRENT DE LA FÀBREGA

 

Per tornar, ho farem per l’altra ribera. O sigui que agafem el camí que enfila per sobre de l’església i anem a buscar el camí ample que va en paral·lel a la riera de Castellnou, ja a certa alçada. Anem caminant en el sentit contrari de l’aigua fins que ens trobem un gorg singular, el Gorg Estret:
Feta la visita al gorg, recuperem el camí de tornada (hem d’anar-lo a buscar uns metres més amunt) i continuem remuntant la riera des de la distància. Passem pel costat d’un tancat que ens porta a una pista més ample que fem alegres i xirois fins que ens trobem de nou la riera, aquest cop per creuar-la. Tot seguit la podeu contemplar en versió abril 2021 i en versió octubre 2021:
Passat aquest punt, abandonem la “conca” de la riera de Castellnou i anem a buscar la “conca” del torrent de la Fàbrega, la del principi. Primer fem una mica de pujada fins que passem pel costat de la casa de les Vinyes (que ens queda a la dreta) i al cap de poca estona ens trobem que el camí baixa de cop, salvant una petita cinglera que ens porta al torrent de la Fàbrega, que ens queda a sota. Aquí unes boniques panoràmiques de les vistes abans de baixar: Hi veieu la diferència entre els colors (i el cabal) d’abans i després de l’estiu?
Vistes les vistes, el camí ens porta a baixar per unes escales de pedra que intuïm que és el punt conegut com l’Escaleta dels gats. Un cop a baix, continuem riera amunt fins que arribem a una caseta de recepció d’aigües (que també intuïm que deixa la riera una mica més resseca) i després empalmem per una pista forestal més ample, entre pins, roures i romaní. Per aquesta pista hi circulem uns 800 metres fins que agafem un camí més estret que surt per l’esquerra. És el corriol que ens porta de nou al punt on hem creuat la riera per segon cop, o sigui, on hem començat la part circular de la ruta. Ara ja només ens queda refer el camí i tornar al punt de partida.  
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

 

Ho rematarem, com és habitual, amb uns instructius links d’interès:

 

El Molí de Brotons a la Viqupèdia

 

La Vall de Marfà al blog de Viatgeaddictes

 

La vall de Marfà a Moianèsturisme 

 

Interior de la casa del molí de Brotons

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Enhorabona! Ets el visitant número: 851
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on facebook
Share on telegram

Els vostres comentaris:

 

😺 Gravíssim! Cap comentari per ara
 
Una per la ruta del Nicolau entre Bagà i Guardiola de Berguedà? OK!
Una passejada AMB EL COTXE fins al petit pantà del Molí Nou de Moià? OK!
CAT de Setmana fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Valens!

CERCATDOR🔎