Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 10,3 km
Temps: 
Desnivell: 230 metres 
Ruta circular en un 65% 
Data: març i octubre 2021
També en bici: Sí 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aclamadíssim CAT de Setmana pel Moianès que ressegueix el torrent de la Fàbrega, la riera de Castellnou, i la riera de Marfà (que és la suma dels altres dos rius) i culmina amb una traca final: el paratge del Molí de Brotons.
Què hi trobem al Molí de Brotons? Doncs, apunteu: un salt d’aigua (el salt de la Tosca), un gran gorg, i una antiga casa de moliners construïda sota una espluga natural.
Seria, més o menys això:
Aquesta proposta té trams enganxats al riu i trams emboscats que ofereixen excel·lents estampes.
Seguir el trajecte no és complicat perquè llevat d’un punt molt concret, està ben marcat i sovint passa per trams de pista ampla. Ah, i sol ser força planer.
Pel que fa al punt de sortida, és fàcil de trobar perquè és molt a prop de la carretera C-59 entre Castellterçol i Moià.
Si aneu en sentit Nord, cal agafar el trencant a mà dreta que indica el restaurant ‘La Fàbrega’ i recórrer un petit tros de la carretera antiga fins a creuar el pont vell. Després cal fer un revolt de 180 graus i acabar de fer uns 450 metres per pista de terra fins a un aparcament. I sí, ja hi seríem.
Mapa de Google del punt de sortida, el pàrquing del Torrent de la Fàbrega
La ruta és fàcil i per a tots els públics. Només cal tenir en compte que s’ha de travessar les rieres quatre vegades. Si van plenes, és fàcil mullar-se els peus, però si van resseques, es poden creuar sense problemes. El prestigiós equip del CAT de Setmana s’ha trobat les dues variants.
ANADA PEL TORRENT DE LA FÀBREGA
Del punt de sortida, o sigui el pàrquing, en surten dos camins amples. Quin agafem? Doncs el de la dreta que tira avall. És una pista amb un desnivell suau fins que al cap d’uns 700 metres… Pam! Ens trobem el torrent de la Fàbrega i el primer gorg de la ruta.
Aquí ja ens toca travessar la riera, cosa que fem ‘amb-sense’ problemes. L’aigua baixa entre les canaleres naturals del llit del riu creades per l’erosió. (Si és que en baixa).
Passat aquest primer gorg, el camí continua per un tram igualment emboscat (que el 2022 s’ha eixamplat notablement) i al cap de no res ens trobem un amable encreuament de tres camins: la mateixa pista que tira cap a la dreta, un camí força ample que surt per l’esquerra, i un tercer camí també molt ample que va pel mig.
Quina opció triem…? 
Doncs ni per a tu ni per a mi… Agafem el camí del mig.
Aquest tram ens porta a vorejar el riu a més altura. Comprovareu que de vegades el torrent fa goig i porta aigua, com en aquesta imatge del març de 2021:
Però d’altres vegades el torrent s’asseca del tot i fa pena, com en aquesta imatge del mateix indret l’octubre de 2022:
A mesura que anem tombant a la dreta per seguir el meandre, se’ns va descobrint novament el paisatge, ara ja amb unes bones panoràmiques elevades, com mostren les imatges anteriors. Aquest petit tram sense arbres va perdent alçada fins que caminem arran d’aigua.
En el següent meandre ens tornem a separar del torrent i ens trobem amb una nova bifurcació. Tirem a l’esquerra i creuem la riera per continuar per l’altra riba. Ho fem seguint una pista forestal que es va enfilant de mica en mica. No la deixem fins que al cap d’un quilòmetre llarg, arribem al mas abandonat del Saiolic.
Aquí agafem el camí de la dreta i avancem uns cent metres fins que trobem un altre trencant, també a la dreta, que baixa pel bosc seguint un filat. Quan ja portem una estona de descens, el camí deixa el filat i va girant cap a l’esquerra.
Passem per un tram una mica més desdibuixat que ens deixa sobre el gorg i el salt de la Tosca, on hi ha el gran objectiu de la ruta: el Molí de Brotons:
Fets els “retratus” des de dalt, ara toca baixar, anar a tocar aigua. Només cal continuar pel camí, fer una petita ziga-zaga i… Xaf! Ja som a baix, just davant la resclosa de sota el gorg.
Veureu que en aquest punt hi ha unes pedres per travessar la riera (a menys que se les hagi endut alguna riuada) i això ens permet triar: podem escollir per quina de les dues ribes pugem fins al gorg per veure’n el més destacat: el salt de la Tosca i la caseta del moliner, una bonica construcció enganxada a l’espluga natural de la muntanya.
Ara contemplem des de baix el mateix que fa uns minuts observàvem des de dalt. Des de la riba oposada a la caseta, l’indret mostra aquest aspecte:
Des de la riba de la caseta, l’indret mostra aquest altre aspecte:
I des de dins de la caseta, aquest altre:
Hi ha documentació que cita l’existència d’aquest molí a principis del segle XVII, per bé que la construcció fa molt temps que està en desús. Pel que sembla, es va abandonar el 1863 arran d’una riuada tràgica que es va endur aigües avall la família dels moliners.
En tot cas, l’indret és d’aquells que et deixen encantat una bona estona, ja sigui pel salt de la tosca, per la casa (vigileu si hi entreu que hi ha un forat al terra que dona directament a l’aigua) o pel conjunt de l’entorn natural.
Per cert, les tres finestres que té la caseta ofereixen des de dins aquestes tres boniques estampes: quina us agrada més?
Què? Heu triat? Doncs que sapigueu que al Twitter va guanyar la primera.
Fetes les visites de torn, tirem un tros riu avall per la riba dreta. Seguim un alegre camí amb uns encara més alegres cartells que atenció: alerten als visitants que millor que no beguin aigua de la riera, que no és bona. Mon Dieu! Tanta mancança d’educació ambiental tenim que molta gent es pensa que beure d’aquesta aigua és bona idea? 🙀
Assumim que és així i continuem la ruta. A cap de no res ens trobem amb l’església de la Mare de Déu de la Tosca i, una mica més avall, les restes del molí de Marfà.
ATENCIÓ: APUNT PATRIMONIAL: L’ESGLÉSIA DE LA TOSCA
L’església de la Mare de Déu de la Tosca és d’origen romànic, però no és la típica ermita cuqui de pedra que ens agrada trobar al Pirineu o Prepirineu. Vista des de fora mostra un aspecte més pràctic: té les parets arrebossades i conté una petita espadanya a la part frontal.
L’edifici no està pas en mal estat, més enllà de la típica pintada a la paret que hi solen estampar els quatre espavilats de torn de sempre.
Al segle XI es fa una menció a una església d’aquesta zona anomenada Santa Maria de les Illes, que podria referir-se a aquest temple.
ATENCIÓ: APUNT PATRIMONIAL: L’ESGLÉSIA DE LA TOSCA
L’església de la Mare de Déu de la Tosca és d’origen romànic, però no és la típica ermita cuqui de pedra que ens agrada trobar al Pirineu o Prepirineu. Vista des de fora ofereix un aspecte més pràctic, amb les parets arrebossades i una petita espadanya a la part frontal.
L’edifici no està pas en mal estat, més enllà de la típica pintada a la paret que hi solen estampar els quatre espavilats de sempre.
Al segle XI es fa una menció a una església d’aquesta zona anomenada Santa Maria de les Illes, que podria referir-se a aquest temple.
Pel que fa al Molí de Marfà, o les restes que en queden, es troba una mica més avall de l’església, seguint riera avall. Està aixecat en una esplanada sota uns penya-segats. Descobrireu que el seu estat és entre ruïnós i molt ruïnós, però és fàcil fer-se una idea del que havia estat:
TORNADA PER LA RIERA DE CASTELLNOU I EL TORRENT DE LA FÀBREGA
Per tornar, ho farem per l’altra ribera. Per tant, agafem el camí que enfila per sobre de l’església i anem a buscar la pista ampla que va en paral·lel a la riera de Castellnou, ja a certa alçada. Anem caminant en el sentit contrari de l’aigua fins que ens trobem un gorg singular, el Gorg Estret:
Feta la visita al gorg, recuperem el camí de tornada (hem d’anar-lo a buscar uns metres més amunt) i continuem remuntant la riera des de la distància.
Passem pel costat d’un tancat que ens porta a una pista més ampla que fem alegres i xirois fins que ens trobem de nou la riera, aquest cop per creuar-la.
Passat aquest punt, abandonem la “conca” de la riera de Castellnou i anem a buscar la “conca” del torrent de la Fàbrega, la del principi de tot.
Primer fem una mica de pujada fins que passem pel costat de la casa de les Vinyes (que ens queda a la dreta) i al cap de poca estona ens trobem que el camí baixa de cop, salvant una petita cinglera que ens porta al torrent de la Fàbrega, que ens queda just a sota.
Aquí unes boniques panoràmiques de les vistes abans de baixar: Hi veieu la diferència entre els colors (i el cabal) d’abans i després de l’estiu?
Vistes les vistes, el camí ens porta a baixar per unes escales de pedra que intuïm que és el punt conegut com “l’Escaleta dels Gats”.
Un cop a baix, continuem riera amunt fins que arribem a una caseta de recepció d’aigües (que també intuïm que deixa la riera una mica més eixuta) i després empalmem per una pista forestal més ampla, entre pins, roures i romaní.
Per aquesta pista hi circulem uns 800 metres fins que agafem un camí que surt per l’esquerra. És el corriol (convertit en pista el 2022) que ens porta de nou al punt on hem creuat la riera per segon cop, o sigui, on hem començat la part circular de la ruta.
Ara ja només ens queda refer el camí i tornar al punt de partida.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Ho rematarem, com és habitual, amb uns instructius enllaços d’interès:
El Molí de Brotons a la Viqupèdia
La Vall de Marfà al blog de Viatgeaddictes
La vall de Marfà a Moianèsturisme.cat
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1272
Els vostres comentaris:
😿 04-05-2023 – Anònim
M’ha agradat força! Recomanable si baixa més aigua. Però molt interessant tot el traçat.
