Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 6 km
Temps: 
Desnivell: 67 metres 
Ruta circular 
Data: 2021
També en bici: En bona part 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquest CAT de Setmana és més una caminada per descobrir patrimoni industrial històric i racons naturals del Moianès que no pas una gran excursió que requereixi grans parafernàlies.
És una pujada i baixada circular resseguint la riera de Fontscalents que inclou tres ‘ambients’ complementaris: trams de pista ampla entre sembrats i pastures, trams de sotabosc pel costat de l’aigua, i un bon grapat d’esplugues i balmes.
El punt de sortida el situem al polígon del Vapor, que es troba entre Castellterçol i Moià, a la carretera C-59. El carruatge es pot aparcar en un pàrquing situat just darrere de la nau històrica que dona nom al polígon, una antiga fàbrica de filats que va funcionar durant gairebé tot el segle XX.
Actualment d’aquesta antiga tèxtil només se’n conserven un parell de naus, ben restaurades, que acullen altres negocis.
Mapa de Google del punt de sortida, al polígon del Vapor, al costat del camí d’Esplugues
Una cosa està clara: aquest indret té tradició industrial de fa segles. De fet, a tocar de l’aparcament, just darrere d’una nau del mateix polígon, hi ha un antic rentador de llana que ja funcionava al s. XVI i que és una excel·lent mostra del patrimoni industrial d’aquest país.
Però el visitarem al final, a l’última parada d’aquest aclamat CAT de Setmana.
RIERA DE PUJADA
Comencem a perpetrar la ruta pel camí d’Esplugues, una pista ample entre sembrats i tancats per a bestiar que se separa una mica de la riera, que veiem/intuïm a la nostra esquerra. A mitjans de juny, pels volts de Sant Joan, constatem també com el blat ja està recollit.
El veiem lligat, però encara no és al sac:
Potser el blat no està lligat, però ja us diem que aquest CAT de Setmana és d’arribar i moldre: no portem ni un quilòmetre i ja ens trobem la primera parada: un antic pou de gel, la Poua de la Vinyota.
Com que està construïda aprofitant el desnivell natural i la veiem des de la part superior, no ens acabem de fer la idea de les seves dimensions fins que més tard, ja de tornada, passem per l’altra banda de la riera i tenim una millor perspectiva del pou.
Aquí unes imatges de la poua amb les dues perspectives:
Visitada la poua i els pardals que l’habiten (i la porqueria que els trolls de torn hi han abocat) continuem amunt, però ho fem per un nou caminet que ens apareix a mà esquerra. Canviem d’aires i ens endinsem per un sender emboscat que avança paral·lel a la riera.
A mig fer trobem un petit trencant a l’esquerra que ens porta a tocar de l’aigua, a la font de la Vinyota. Hi trobem unes boniques taules amb uns amables bancs, uns grans plataners testimonis d’èpoques daurades de les fonts, i com no, unes esplugues.
I també un gorg amb el mateix nom: el gorg de la Vinyota:
El camí continua seguint la riera (amb altres racons per acostar-se a l’aigua) fins a connectar amb un altre sender una mica més marcat que també puja riera amunt. Avancem per aquí alegres i xirois fins que arribem, després de creuar uns quants tancats de bestiar, a l’indret de la balma de les Esplugues.
Hi arribem creuant un pont romànic (datat del s. XI) i al davant se’ns presenta tota la paret de l’avenc amb la construcció humana perfectament conservada, al costat d’un petit ecomuseu aixecat sobre l’antic cobert. La part de la casa estar habitada fins a l’any 2002.
Per cert, les finestres situades a la planta baixa no tenen vidres, i si us hi acosteu, comprovareu que l’aire que en surt és molt fresc, cosa especialment agraïda a l’estiu.
La ruta encara continua un trosset riera amunt fins al següent objectiu, la balma de Fontscalents. Tirem pel camí principal (ara amb l’aigua a la nostra dreta) i al cap de no res, just abans de travessar la riera, agafem un caminet a mà esquerra que va paral·lel al rierol.
Ara ve un tram molt agradable (com tots) que va enfilant a poc a poc entre sembrats, herbassars i pastures. El juny de 2020 és el festival de la papallona.
Al cap d’un quilòmetre aproximadament, arribem a la balma de Fontscalents.
A diferència de l’anterior, aquesta balma no té cap construcció humana i es troba en un espai molt més ombrívol, amb la riera a tocar. Hi trobem una taula amb cadires per fer-hi pícnic i un racó amb una verge perquè els creients hi facin oració.
També hi ha un bonic rètol que demana que no s’hi deixin espelmes enceses a l’estiu per raons evidents. Ah, i també ofereix estimulants estampes aquàtiques:
La balma ens marca el punt més llunyà d’aquesta sortida. Ara emprenem la tornada i ho fem seguint el camí que continua riu amunt.
Sí, ja ho heu llegit bé, riu amunt. I no, no se’ns ha espatllat la brúixola, el que fem és enfilar-nos per la muntanya per situar-nos sobre la balma i anar a buscar un camí de carro més ample. Un cop som al camí, al cap de no res girem a l’esquerra i comencem la tornada.
I ara sí, ja estem ben orientats.
RIERA DE BAIXADA
El camí de tornada és planer i ample, i transcorre entre camps de cereals i boniques estampes, amb Castellterçol de fons (tot i que, en realitat, bona part d’aquesta ruta es troba en terme de Castellcir).
Anem tirant camí avall gairebé uns dos quilòmetres fins que ens situem a l’alçada de la balma de les Esplugues (que no veiem perquè queda sota nostre). En aquest punt, agafem un camí a mà esquerra que tira avall entre sembrats i ens deixa just damunt la balma.
L’indret inclou idíl·liques estampes bovines:
El camí continua resseguint el transcurs de la riera aigües avall. Passem pel costat de la casa del Molí Nou (aquí és on podem contemplar les dimensions reals del pou de gel de la Vinyota) i al cap de no res ens apareix un altre pou: la poua del Vapor, redescoberta fa relativament pocs anys.
Igual que la seva ‘homòloga’ de l’altra banda de la riera, la poua de glaç de Vapor també acull la seva dosi de pardals que, en veure’ns, surten esperitats per alguna de les seves obertures superiors.
La poua del Vapor ens marca l’últim trencant: deixem el camí principal i baixem com podem per un caminet que ens deixa al polígon industrial on tenim el carruatge. Només ens queda creuar la riera per un pont de formigó i ja som al pàrquing. Però abans…
Tatxaaan! Fem parada en una imponent construcció industrial històrica que tenim allà mateix, a uns 100 metres: el rentador de llana del Roquer.
D’aquest espai, força ben conservat, en destaca un arc immens que presideix una construcció que, no cal dir-ho, s’aprofitava també d’una balma natural. Ben a prop, a la riera, encara s’aguanta dreta la resclosa que portava l’aigua al rentador.
I una mica més enllà hi veiem les parets d’una de les empreses modernes del polígon industrial del vapor. Sí, ja és això: indústria del XXI amb indústria del XVI.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Acabarem, com és habitual, amb uns amables enllaços d’interès:
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 920
Els vostres comentaris:
20-05-2022 – Anònim
Enhorabona per aquest blog tan interessant…el seguirem amb atenció per gaudir de tots els petits indrets de casa nostra!!
