Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 9,3 km
Temps: 
Desnivell: 614 metres 
Ruta Circular en un 60%
Data: 2011, 2019 
També en bici: No
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta ruta d’estanys l’hem d’anar a buscar a la vall d’Unarre, que és una de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà. Com hi arribem? Depèn:
😺- Si venim de València d’Àneu, es pot dir que ja hi som.
😺- Si venim de més lluny, de Vic, per exemple, cal arribar fins a Esterri d’Àneu (C-28) i tirar a la dreta per una carretera més estreta fins a Unarre i Cerbi. Quan ja gairebé arribem a Cerbi, a mà dreta trobem un aparcament i el trencant cap a una pista forestal de 4 quilòmetres que ens enfila fins a l’aparcament, prop de la Gola.
I heus aquí el primer dilema: deixem el carruatge al pàrquing de Cerbi i fem la pista a peu, o tirem amunt amb el cotxe fins a final de la pista, on hi ha l’altre aparcament?
Doncs dependrà una mica del cotxe que porteu i de les ganes de caminar, com sempre.
El prestigiós equip del CAT de Setmana ha fet les dues opcions: el 2011, a peu des de Cerbi (i ja us podem dir que caldrà sumar-hi a la ruta unes 2 hores ben bones) i el 2019, amb el cotxe fins al final de la pista, al pàrquing de Sartari:
ATENCIÓ: Avís a navegants:
El gran problema de la pista de la Gola és sobretot, que és molt estreta i quan topen dos cotxes de cara és un festival: gairebé no hi ha racons prou amples perquè passin dos vehicles, i a sobre, en èpoques de molts visitants, els pocs espais disponibles els ocupen amables carruatges aparcats a mig camí. Per evitar problemes s’han posat uns rètols amb horaris de pujades i baixades.
El prestigiós equip del CAT de Setmana ha tingut el goig de trobar-se cotxes de cara a mig camí, i no és una situació per tirar coets. Però s’acaba superant com gairebé tot a la vida. Al final d’aquest CAT de Setmana trobareu un enllaç amb més informació sobre els horaris.
ATENCIÓ: Avís a navegants:
El gran problema de la pista de la Gola és sobretot, que és molt estreta i quan topen dos cotxes de cara és un festival: gairebé no hi ha racons prou amples perquè passin dos vehicles, i a sobre, en èpoques de molts visitants, els pocs espais disponibles els ocupen amables carruatges aparcats a mig camí. Per evitar problemes s’han posat uns rètols amb horaris de pujades i baixades.
El prestigiós equip del CAT de Setmana ha tingut el goig de trobar-se cotxes de cara a mig camí, i no és una situació per tirar coets. Però s’acaba superant com gairebé tot a la vida. Al final d’aquest CAT de Setmana trobareu un enllaç amb més informació sobre els horaris.
INICI AL PLANELL DE SARTARI (1.950)
Tant si hi arribem a peu o en cotxe, el que és segur és que la nostra ruta comença a l’aparcament del pla de Sartari (1.900 metres), al capdamunt de la pista. Un cop aparcats, el primer objectiu és l’esplanada de Sartari.
Hi podem arribar caminant per la pista, que encara continua un tros més, o fer-ho també seguint el riu d’Unarre, que discorre en paral·lel. O fer una mica de tot. En tot cas, sempre amunt.
Al planell de Sartari hi arribem amb pocs minuts, i com diu el nom, és una zona planera, amb bestiar, unes molleres més o menys resseques (depèn de l’època) i dos rierols que el travessen de punta a punta.
El voregem per l’esquerra fins que ens plantem davant de la Cascada de Sartari: un elegant salt d’aigua del riu d’Unarre:
Passat el salt, el camí es deixa de floritures i enfila fort perquè l’objectiu el tenim al damunt, just on comença el salt.
Pugem fent ziga-zagues entre vegetació baixa. Hi ha gent que perd la paciència i en lloc de fer ziga-zaga tira pel dret, però no és aconsellable, per respecte a l’entorn i per respecte a les vostres cames (sobretot si aneu amb calça curta).
Quan estem a mitja pujada ens trobem dues coses destacables. Per una banda, una bella vista elevada del pla de Sartari, amb tota la vall d’Unarre al darrere…
… I per l’altra, un punt d’intersecció important on comença la part circular de la ruta. En aquesta bifurcació podem escollir si volem fer els estanys començant per la Gola (continuar amunt per l’esquerra) o bé començant pel de Ventolau (tirar amunt per la dreta).
El prestigiós equip del CAT de Setmana tira primer per la Gola, però molta gent fa la ruta a la inversa. Això va al gust del consumidor. Ara bé, ja us diem que començar per la Gola té un avantatge: que descobreixes el Ventolau d’una manera fascinant.
Per tant, tirem pel camí de l’esquerra i al cap de no res arribem a l’avantsala de l’estany de la Gola: el refugi de la Gola (un refugi lliure). Just al seu darrere, al costat d’unes antigues construccions, ja hi tenim l’estany, que es troba en perfecte estat de revista.
PARADA 1: LA GOLA (2.250)
A la Gola ens hi estem una estona: gaudim de les estampes del llac, de les seves truitetes, i de la gentada. En un quart d’hora ens creuem amb una trentena de rostres pàl·lids, tots molt respectuosos amb l’entorn.
Tot seguit, voregem l’estany per l’esquerra resseguint un camí molt ben equipat (trobem un tros amb tanques i un altre amb cadenes per facilitar algun pas costerut entre pedres).
Això ens permet gaudir de l’estany des d’angles diferents: incloses les estampes que mostren les construccions que queden dretes d’un antic projecte d’aixecar-hi una presa.
Aquí una mostra:
ATENCIÓ: Apunt històric:
La Gola, un embassament frustrat
Només d’arribar veureu que a mà dreta s’hi aixeca una construcció de pedra. Es tracta de les restes d’una presa inacabada que s’hi havia projectat al s. XX. De fet, el mateix refugi havia estat, inicialment, un dels barracons per als treballadors.
El refugi es va adequar per al seu ús actual fa pocs anys. I ben bé que va! #UnAplaus
!
Un cop vorejada la Gola, el camí continua amunt per un coll que surt a la part dreta de l’estany, al costat del Pic de la Gola. És el típic coll que té dues funcions: enganyar i enganyar.
Enganya perquè és més alt del que sembla, com sempre.
I enganya perquè, un cop has superat el coll, al darrere n’hi ha un altre, com sempre.
Però cap problema, eh? Els cracks del CAT de Setmana estem acostumats que ens enredin i en realitat ja sabíem que passaria això. A més, a mesura que ens enfilem, les estampes milloren:
No deixem de tirar amunt entre fites i marques que no fan dubtar. Això sí, quan ja arribem a dalt de tot, veiem que hi ha dos passos. Per quin tirem, pel de la dreta o pel de l’esquerra?
Doncs pel de la dreta. Amunt, amunt fins que al capdamunt, aquest cop sí, hi veiem els Tres Estanys.
PARADA 2: ELS TRES ESTANYS (2.415)
Sota nostre se’ns presenten 3 estanys 3, tots més petits que el de la Gola, i molt propers entre si.
El primer que ens trobem és el més petit i a la seva vora en lloc de truites hi trobem capgrossos.
El segon és el més gran, i també ha patit invasió de peixos forana. Al seu darrere hi té el coll del Forn i el pic de la Coma del Forn. Rere aquests pics hi ha l’estany de Mascarida.
El tercer és de dimensions similars al segon, i està a l’extrem de l’esplanada.
Heus aquí unes imatges dels tres estanys:
En ben poc espai s’hi concentren tres bonics estanys (de fet encara hi podríem afegir un parell d’estanyols-bassa més) que estan situats en un punt privilegiat: sobre una talaia que et permet veure totes les serralades de la zona d’Espot i del Parc d’Aigüestortes.
Un cop comprovat que estem davant d’una bonica oferta 3 x 1 (tres estanys en un sol espai), decidim dinar aquí mateix, tal com fan altres intrèpids caminaires.
ATENCIÓ: Apunt colonial
Com ja passa en altres estanys de Pirineu (el prestigiós equip del CAT de Setmana ho va constatar el 2016 a l’estany més bonic del Pirineu, el de Naorte, i també al petit estany Closell) la introducció d’espècies invasores és un problema. Per això el segon estany estava ple de trampes per intentar eliminar el barb roig, un peix forà que uns espavilats van introduir un bon dia, i que s’ha carregat bona part de la diversitat de l’estany. A banda de les trampes, també hi ha un rètol explicatiu i pedagògic.
Si no ho tenim mal entès, el 2022 el procés de neteja ja havia culminat. Però aquest no és un cas únic. Si vols saber de més casos, clica aquí per veure altres estanys que han passat també per això, com el de Naorte i Closell.
Un cop atipats, comencem el descens. El camí ens porta fins a l’extrem del llac número 3 i de cop, als nostres peus, se’ns presenta una gran panoràmica amb el Ventolau a sota:
PARADA 3: VENTOLAU (2.350)
Veureu que el Ventolau el tenim aquí mateix. I és cert. Però atenció perquè cal superar un desnivell important. De fet, en alguns trams el pendent és tan forta que els responsables del parc natural de l’Alt Pirineu han equipat el camí amb cadenes per ajudar a baixar/pujar.
Cal anar amb compte perquè el terra és el típic trenca-talons: pedres i fang amb fang i pedres.
Però no és res greu ens impedeixi arribar fins a l’estany de Ventolau, vorejar-lo per l’esquerra i arribar-nos fins al punt de desguàs, l’extrem on l’estany deixa anar l’aigua riu avall.
La baixada la fem des d’aquest punt, seguint el torrent que cau en picat cap al pla de Sartari. És un últim tram d’uns 700 metres de descens pronunciat, que ens portarà de nou a la bifurcació de mitja pujada del pla de Sartari. A partir d’aquí, només cal refer el camí per tornar novament al pàrquing.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, per acabar, uns encertats enllaços d’interès:
Estany de la Gola a la Viquipèdia
BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda
Per cert, ets la visita número: 1659
Els vostres comentaris:
12-01-2021 – Palosant
I no heu fet la baixada fins a Sant Beado? Molt recomanable el paisatge i la petita església romànica
