Àmbit: 
Ruta d’
Recorregut: 9,1 km
Temps: 
Desnivell: 231 metres 
Ruta Circular
Data: 2019, 2025
També en bici: No caldria 
CAT de Setmana amb 
El temps que hi farà:
➔ Aquesta alegre excursió connecta dues esplanades: el Pla de la Selva (on comença i acaba tot) i el Pla de la Farga. Una part de la ruta la farem pel costat de la Noguera de Vallferrera i podem dir que en general és una caminada fàcil.
L’únic punt semicrític, i tampoc és res de l’altre món, són alguns passos prop del riu on cal vigilar una mica.
DEL PLA DE LA SELVA AL PLA DE LA FARGA
Comencem al Pla de la Selva, a gairebé 1.700 metres. Com que això es troba a la Vall Ferrera, primer cal arribar fins a… 
la Vall Ferrera! (A menys que ja hi visquis).
Com hi arribem? Doncs molt fàcil: cal anar de dret fins a Llavorsí (C-28) i llavors sí que cal trencar a la dreta per anar cap a Alins (primer per la L-504 i després per la L-510).
Per cert, ja que hi som: ja coneixeu el gran CAT de Setmana pel camí ral de la Vall Ferrera entre Araós i Alins?
Passat Alins, continuem carretera amunt fins al poble d’Àreu (que fa 1.000 anys ja hi era), el creuem, i continuem per una amable pista forestal.
Fins al 2024-2025, era un camí de carro, però des d’aleshores ja està asfaltat. Això evitarà estampes de cotxes «tirats» i retirats per grues, però en èpoques sense control d’accés, pot crear alguna retenció?
Al cap d’uns minuts de cotxe ens trobem un bonic aparcament: el pàrquing del Pla de la Farga. Per aquí hi passarem a peu, però ara encara no. Primer cal pujar un tros de pista fins al punt d’inici: el pla de la Selva.
El pla de la Selva és ferm. És una bona esplanada amb una casa, tanques de pedra seca, taules per menjar-hi, alguns plafons informatius i un espai per deixar-hi el carruatge.
Per cert, notareu que just en aquest punt la pista es bifurca: tira avall per anar cap al pla de Boet i els populars estanys de Baiau, o tira amunt per anar fins a l’estany d’Aixeus i el mirador de la Pica d’Estats.
Hem aparcat bé? Tenim el carruatge a lloc? No ens hem deixat l’aixeta de casa oberta? Tot en ordre? Doncs va, en marxa que ja és hora. Comencem a caminar seguint la pista pendent avall per anar a buscar el primer objectiu: l’avet monumental del Pla de la Selva.
El més ràpid és arribar-hi seguint la pista forestal, però preferim donar una mica de volta (no gaire, no som masoquistes) i anar-hi per un caminet menys avorrit. Per això, només de sortir, al cap de pocs metres de pista, agafem un GR que surt per la dreta (GR11) i que s’endinsa per un bosc d’avets més agradable.
Tirem per aquí fins que, efectivament, ens trobem un cartell indicatiu: per anar cap a l’Avet, com el lavabo: ‘al fons a l’esquerra’:
O sigui, deixem el GR11 i tirem avall per un camí que baixa dret. Travessem la pista i continuem descendint – ara el camí és més ample – fins que arribem a l’avet monumental. I sí, és gran.
És molt gran, i ens recorda els exemplars, també enormes, que es troben al bosc de Bonabé, un espai natural que ara fa cent anys estava agonitzant.
ATENCIÓ: Dades monumentals:
ATENCIÓ: Dades monumentals:L’Avet en qüestió és de l’espècie Abies Alva i fa uns 32 metres d’alçada. El tronc té una volta de canó de 414 centímetres (donem fe que calia més d’un homínid per abraçar-lo) i la capçada mitjana (la part del tronc on hi ha les branques) és de gairebé 11 metres.
Malgrat aquestes dimensions, l’avet no és molt vistós perquè està envoltat d’altres avets. En aquest cas, podem dir que els arbres no deixen veure el bosc ni l’avet monumental. Però el cert és que, quan t’hi acostes es deixa veure.
ATENCIÓ: Dades monumentals:
L’Avet en qüestió és de l’espècie Abies Alva i fa uns 32 metres d’alçada. El tronc té una volta de canó de 414 centímetres (donem fe que calia més d’un homínid per abraçar-lo) i la capçada mitjana (la part del tronc on hi ha les branques) és de gairebé 11 metres.
Malgrat aquestes dimensions, l’avet no és molt vistós perquè està envoltat d’altres avets. En aquest cas, podem dir que els arbres no deixen veure el bosc ni l’avet monumental. Però el cert és que, quan t’hi acostes es deixa veure.
Feta l’abraçada tel·lúrica al tronc per comprovar que, efectivament, és un gran, gran, gran tronc, continuem el camí (marques grogues). Al principi comença molt ample i planer, però a poc a poc es va fent més estret i amb més pendent. I també comprovem com, gradualment, anem fent un gir per anar a buscar la Noguera de Vallferrera.
Primer només el sentim, però encara no el veiem. Estem a uns 40 metres per sobre de les seves efusives aigües. Però de mica en mica ens hi anem acostant, anem baixant de cota fins a posar-nos a la seva alçada:
Tot aquest tram amb el riu al costat és dels més ferms. Ah, per cert: si us hi fixeu bé, trobareu bolets:
El tros que ens queda fins al Pla de la Farga és sempre paral·lel al riu: travessem un petit pont, ens trobem amb el camí que baixa de la Borda de Bués, i avancem per una pista planera amb l’aigua a la nostra esquerra.
En aquest punt, val la pena arribar-se fins a la Bassa de la Farga, on hi ha la petita presa de Vallferrera i la seva modesta capacitat per embassar 0,02 hectòmetres cúbics de les encara efusives aigües de la Noguera de la Vall Ferrera.
Aquí en teniu unes refrescants estampes de la tardor de 2025:
Passada la presa, el camí ja és una amable recta que passa pel costat de la borda de la Farga i el pont de la Farga per arribar al primer objectiu: el pla de la Farga:
DEL PLA DE LA FARGA AL PLA DE LA SELVA
Ara som al punt més baix de la ruta, i ara toca pujar amunt. És el que té la muntanya. Això sí, la tornada la farem per un altre camí, el GR11 (el mateix que hem agafat al principi de tot).
Per buscar-lo només cal agafar la pista del costat de l’aparcament, i de seguida veureu que a mà dreta en surt un camí que s’enfila pel bosc. L’agafem i al cap d’uns 500 metres d’enfilada ens trobem el sender principal, el famós GR11.
El primer tram del GR encara avança sota bosc de pi negre atapeït, però de seguida arriben les clarianes: passem pel costat d’una tanca de pedra seca i d’una zona de pastures amb belles estampes de la vall:
Aquest bonic terreny de pastures i panoràmiques es troba a la Borda del Gavatxó. Hi passem pel costat amb respecte reverencial (com ha de ser) i al cap d’uns metres veiem que el camí se’ns fa més ample.
Continuem tirant amunt fins a creuar la pista forestal del principi i ara sí, ja gairebé hi som. Només queden uns 500 metres de pujada que enfilem entre soferts i orgullosos pins. Finalment, arribem de nou a la pista, a molt pocs metres de l’entrada del Pla de la Selva. Ruta tancada.
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Per acabar, com sempre, alguns enllaços de demostrada utilitat:
Enllaç a Gencat sobre l’Avet de la Selva
Enllaç de la FEEC al refugi de Vall Ferrera
BONUS TRACK REVELADOR
Si sou de missa, aquí teniu una estampa matinal de l’església de Santa Maria de la Torre, amb fotografies del 2019 i 2025.
La trobareu al costat mateix de la carretera entre Alins i Àreu, i si hi aneu de bon matí, podeu enganxar-hi un feix de llum caient amb força sobre seu.
Senyal diví, o senyal solar, segons els gustos.
BON CAT de SETMANA!
Gerard López i Fageda
Tens algun comentari o suggeriment? Envia'ns un correu!
Els vostres il·lustres comentaris:
😺 22/06/2025 – Anònim
Gràcies per ensenyar-ho com ho feu. Amb estima i respecte.
26/08/2023 – Anònim
Un itinéraire recommandé á 100%! 🙌
16/07/2022 – Un tal Martin
costa aribar-hi però un cop hi ets 💚💚💚
16/07/2022 – Anònim
Recomendable a tothom.
26/09/2021 – Volaines_88
L’hem fet aquest estiu. Fàcil i còmode pels nens. I cap problema amb la rserva de pàrking.
21/07/2021 – Lilana
MOLT AGRADABLE I AGRAIDA, I FORÇA FACIL
27/09/2020 – Mirelocs
Molt agradable també amb nens si els tens una mica acostumats i vigilant el caminet pel costat del riu que de vegades feia patir una mica. Nosaltres vam deixar un cotxe a dalt i un a baix i la pujada ja només la van fer una part del grup. Recomanable però respectant sempre la natura.
26/08/2020 – DaniF65
Fácil y para repetir. Lástima que el abeto monumental no se pueda apreciar de lejos.
