El Pallars Sobirà del Pla de la Selva al Pla de la Farga
Excel·lent CAT de Setmana de ruta circular que ens descobreix l’entorn de la Noguera de la Vall Ferrera per camins ben marcats sota pins i avets, inclòs l’avet monumental del Pla de la Selva. 
▶ Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 9,1 Km
⏳ Temps: 2-3 hores
📶  Desnivell: 231 metres  
🔄 Ruta Circular
📅 Data: 2019 
🚴‍♀️ També en bici: No caldria 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·pep_v

·Catalunya – Palau Robert

➔ La ruta connecta dues esplanades: el Pla de la Selva (on comença i acaba) amb el Pla de la Farga. Un bon tros el fem al costat del riu (la Noguera de Vallferrera), primer elevats (el veiem uns 30 o 40 metres per sota) i després al mateix nivell de l’aigua. En general és un camí fàcil, llevat d’alguns passos prop del riu, on cal vigilar una mica.

DEL PLA DE LA SELVA AL PLA DE LA FARGA

Comencem al Pla de la Selva, a gairebé 1.700 metres. Com que això és a la Vall Ferrera, primer cal arribar fins a la Vall Ferrera (a menys que ja hi visquis). Per arribar-hi és fàcil: cal anar fins a Llavorsí (C-28) i aquí trencar per anar cap a Alins (primer per la L-504 i després per la L-510). Aneu tirant carretera amunt fins al poble d’Àreu (que fa 1.000 anys ja hi era), creuar-lo i continuar per la pista forestal. A partir d’aquí, millor en un cotxe alt que no pas amb un de petit i baix. És cert que molts cotxes baixos també hi passen i arriben força lluny, però no és el més aconsellable. El prestigiós equip  CAT de Setmana s’ha arribat a creuar un petit camió-grua que “rescatava” un cotxe baix amb la roda trinxada. 
Al cap d’uns minuts passareu pel costat d’un aparcament: el pàrking del Pla de la Farga. Aquí és on anirem, però primer cal pujar un tros més fins al punt d’inici: fins el pla de la Selva, una esplanada amb una casa, tanques de pedra seca, taules per menjar-hi, alguns plafons informatius i un espai per deixar-hi el cotxe (si no ho impedeixen les aglomeracions de l’era Covid, of course). Hi arribem i, efectivament, hi aparquem. Veureu que just en aquest punt la pista es bifurca: tira avall per anar cap al pla de Boet i el refugi de Vallferrera, i tira amunt per anar fins a l’estany d’Aixeus i el mirador de la Pica d’Estats. Aquesta última opció, molt recomable, la podeu trobar al CAT de Setmana pel Pallars Sobirà: Estany d’Aixeus i mirador de la Pica d’Estats.

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana pallarès pels estanys de Gerber

CAT de Setmana fins al refugi i els estanys de Saboredo

CAT de Setmana pel Taga des de Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa

CAT de Setmana pel Pallars Sobirà pels estanys de Gerber

Comencem a caminar seguint la pista pendent avall per anar a buscar el primer objectiu: l’avet monumental del Pla de la Selva. El més ràpid és anar-hi seguint la pista forestal, però preferim donar una mica de volta (no gaire, no som massoques) i anar-hi per un caminet menys aborrit. Per això, només de sortir, al cap de pocs metres de pista, agafem un GR que surt per la dreta (GR11) i que s’endinsa per un bosc d’avets més agradable. Tirem per aquí fins que, efectivament, ens trobem un cartell: ‘per anar cap a l’Avet, al fons a l’esquerra’.
O sigui, deixem el GR11 i tirem avall per un camí que baixa dret. Travessem la pista i continuem baixant – ara el camí és ample – fins que arribem a l’avet monumental. És molt gran, i ens recorda els avets, també enormes, que es troben al bosc de Bonabé (en podeu saber més al CAT de Setmana pel Pallars Sobirà pel bosc de Bonabé, un espai que ara fa cent anys estava agonitzant).

🌲 ATENCIÓ: Dades monumentals: 

L’Avet en qüestió  és de l’espècie Abies Alva i fa uns 32 metres d’alçada. El tronc té una volta de canó de 414 centímetres (donem fe que calia més d’un homínid per abraçar-lo) i la capçada mitjana (la part del tronc on hi ha les branques) és de gairebé 11 metres. 

 Malgrat aquestes dimensions, l’avet no és molt vistós perquè està envoltat d’altres avets. En aquest cas, podem dir que els arbres no deixen veure el bosc ni l’avet monumental. Però el cert és que, quan t’hi acostes es deixa veure.  

ATENCIÓ: Dades monumental:

L’Avet en qüestió  és de l’espècie Abies Alva i fa uns 32 metres d’alçada. El tronc té una volta de canó de 414 centímetres (donem fe que calia més d’un homínid per abraçar-lo) i la capçada mitjana (la part del tronc on hi ha les branques) és de gairebé 11 metres. 

Malgrat aquestes dimensions, l’avet no és molt vistós perquè està envoltat d’altres avets. En aquest cas, podem dir que els arbres no deixen veure el bosc ni l’avet monumental. Però el cert és que, quan t’hi acostes es deixa veure.  

Feta l’abraçada del tronc per comprovar que, efectivament, és un gran gran gran tronc, continuem el camí (marques grogues). Comença molt ample i planer, i poc a poc es va fent més estret i amb més pendent, a mesura que anem fent un gir per anar a buscar el riu, la Noguera de Vallferrera.
Poc a poc anem baixant fins que ens posem en paral·lel al riu. Primer el sentireu per sota però encara no el veureu. Estem a uns 40 metres per sobre. Però de mica en mica ens hi anem acostant, i poc a poc, anem baixant de cota fins a posar-nos al costat de l’aigua. Això coincideix, més o menys, quan portem uns dos quilòmetres de ruta. Tot aquest tram amb el riu al costat és dels més ferms.
 Ah, per cert: si us hi fixeu bé, hi trobareu bolets fins i tot al mig d’un agost terriblement sec:
El tram que queda fins al Pla de la Farga és sempre seguint el riu: passem per un petit pont, pel costat d’unes cases de turisme rural, i també per un tancat que separa el camí d’una petita presa, que no veurem. Al cap de no res travessem novament un altre pont i arribem a l’objectiu: el Pla de la Farga.

DEL PLA DE LA FARGA AL PLA DE LA SELVA 

La tornada la farem per un altre camí, pel GR11 (el mateix que hem agafat al principi de tot per fer-ne un petit tram). Per buscar-lo només cal agafar la pista del costat de l’aparcament de la Farga, i ja veureu que al cap de no res, a la dreta en surt un camí que s’enfila dret per anar a buscar el sender. Agafeu-lo. El primer tram va per un bosc atapeït. Veureu que puja bastant dret i que fins i tot fa una mica de gir cap a la dreta, com si s’allunyés de l’objectiu, però no cal patir, al cap de poc s’adreça. Passat mig quilòmetre, el camí passa pel costat d’una tanca de pedra seca i una zona de pastures amb belles vistes dels cims del davant:
Aquest terreny es troba a la Borda del Gavatxó (hi passem pel costat) i aquí és quan connectem de ple amb el GR11, que coincideix amb un tram més ample. Veureu que aquest camí continua pujant fins a creuar la pista forestal del principi. Ja gairebé hi som, només queden uns 500 metres que enfilem entre pins fins arribar de nou a la pista, a l’entrada del Pla de la Selva.  
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
 
Per acabar, com sempre, alguns enllaços de demostrada utilitat:  

 

Enllaç a Gencat sobre l’Avet de la Selva
Enllaç de la FEEC al refugi de Vall Ferrera 

 

BONUS TRACK REVELADOR

Si sou de missa, aquí una estampa matinal de l’esglesia de Santa Maria de la Torre. Està al costat mateix de la carretera entre Alins i Àreu, i si hi aneu de bon matí, podeu enganxar-hi aquest feix de llum caient amb força sobre seu. 

Senyal divina, o senyal solar, segons els gustos.

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 452

Els vostres comentaris:

 

😺 27-09-2020 – Mirelocs

Molt agradable també amb nens si els tens una mica acostumats i vigilant el caminet pel costat del riu que de vegades feia patir una mica. Nosaltres vam deixar un cotxe a dalt i un a baix i la pujada ja només la van fer una part del grup. Recomanable però respectant sempre la natura.

 

😺 26-08-2020 – DaniF65

Fácil y para repetir. Lástima que el abeto monumental no se pueda apreciar de lejos.

 

😺 21-07-2021 – Lilana

MOLT AGRADABLE I AGRAIDA, I FORÇA FACIL

 

😺 26-09-2021 – Volaines_88

L’hem fet aquest estiu. Fàcil i còmode pels nens. I cap problema amb la rserva de pàrking.

 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!