El Pallars Sobirà pels estanys del Port i Mariola
Aplaudit CAT de Setmana amb doble ració: els estanys del Port i Mariola visitables d’una sola tacada, al límit entre Catalunya i l’Arieja. Visitar-los demana respecte. Com sempre.
▶ Àmbit: Pirineu
💦 Ruta d’H2O
🔀 Recorregut: 6,8 Km (anar i tornar)
⏳ Temps: 4-5 hores
📶 Desnivell: 465 metres  
🔄 Ruta No circular  
📅 Data: 2014, 2017, 2022
🚴‍♀️ També en bici: No 

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc:

Powered by Wikiloc

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars:

·PETRAKI

➔ Visitar aquests dos estanys, a tocar de la frontera entre Catalunya i Occitània, no és excessivament complicat. Puja una mica dret, però els camins són de bon fer. És veritat que en algun moment hi ha un excés de fites que, combinades amb la boira, et poden despistar, però en conjunt la ruta és fàcil. Entre pujar, fer el primer llac (Estany del Port), continuar pujant, fer el segon (Mariola), fer un entrepà, estassar-se una estona a gaudir del paisatge, i tornar a baixar, pot sortir per unes 4 o 5 horetes. Sense estressos. 
Aquí una mostra primaveral (2022) de l’estany del Port:
En tot cas, la visita als dos estanys paga molt la pena. En tots dos casos estem prou amunt com perquè l’entorn ja sigui força pelat, amb vegetació escassa (si més no abans del canvi climàtic). 
Aquí unes estampes de cada llac (estiu 2017):  
Estany de Port
Estany de Mariola
Quan parlem de 4 o 5 horetes comptem que deixem el cotxe relativament a prop: a l’aparcament de la Font de la Costa. Si amb el carruatge pots fer una bona aproximació i arribar fins aquest punt (1.810 metres), aleshores tens més marge per fer els dos estanys sense problemes de temps. Ben diferent és si vas amb un cotxe baix, d’aquells que de seguida et toca a terra i l’has d’aparcar al principi de la pista o a mig camí.  Aleshores cal sumar-hi un parell d’horetes. 
Aparcament de la font de la costa. Al fons, l'objectiu
Aparcament de la font de la costa. Al fons, l'objectiu
En tots dos casos però, insistim: com sempre, la ruta val la pena: encara que caminis més tros i només et doni per arribar fins a l’estany del Port (com va fer el prestigiós equip del CAT de Setmana en la seva primera expedició del 2014) en gaudireu igual, paraula de CAT de Setmana. Sobre aquesta qüestió en particular, podeu anar al final d’aquesta entrada i llegir les “Consideracions d’aproximació”
Per cert, si un cop arribeu a l’estany del Port el dia és net i clar, sempre podeu canviar el segon objectiu (o bé afegir-ne un de nou, depèn de les ganes) i arribar-vos fins al coll. En podeu trobar més detalls al majestuós CAT de Setmana fins al Port de Tavascan. Aquí una estampa de les vistes des del coll:

CATS de Setmana vinculats

CAT de Setmana pallarès pels estanys de Gerber

CAT de Setmana fins al refugi i els estanys de Saboredo

CAT de Setmana pel Taga des de Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa

CAT de Setmana pel Pallars Sobirà pels estanys de Gerber

ARRIBAR FINS AL PÀRKING DE LA FONT DE LA COSTA

Per arribar al punt de sortida cal anar fins a Tavascan, travessar el poble i després girar a l’esquerra pel camí de Graus, en direcció a l’estació d’esquí de Tavascan, o el que és el mateix: en direcció al refugi de la Pleta del Prat. És un carretera asfaltada i còmode que anem seguint amunt amunt.. passarem per un càmping i pel costat d’un petit embassament, el barratge de Graus. Passat l’embassament, creuem un petit grup de cases (Quanca) i això ja ens indica que al cap de no res, després d’un marcat revolt a l’esquerra, ens trobarem una pista forestal, a mà dreta, que s’enfila amunt. És el camí cap als estanys. 
Detall primaveral de la ruta, un cop aparcats
Amb un cotxe una mica alt s’hi arriba sense problemes. Són uns 20-30 minuts de pista, fins a l’aparcament de la Font de la Costa, que per cert, gairebé sempre l’hem trobat a petar (bàsicament perquè el prestigiós equip del CAT de Setmana sempre anem tard, perquè negar-ho). 
Mapa 'vintage' sobre Google3D de la Ruta

INICI AMB ZIGA ZAGA

Si l’aparcament es diu “de la font de la Costa” és perquè, efectivament, ben a prop hi ha la “font de la Costa”. De fet, des del pàrquing agafem un camí que puja recte i dret cap amunt, seguint la vall pel costat d’un torrent d’alta muntanya, el riu del Port, que ens queda a mà esquerra. Al cap de pocs minuts passem per la “font de la Costa”, que està al costat del torrent. La deixem enrere mentre continuem pujant, amb cada cop més pendent, i cada cop més vaques.

ARRIBAR FINS AL PÀRKING DE LA FONT DE LA COSTA

Per arribar al punt de sortida cal anar fins a Tavascan, travessar el poble i després girar a l’esquerra pel camí de Graus, en direcció a l’estació d’esquí de Tavascan, o el que és el mateix: en direcció al refugi de la Pleta del Prat. És un carretera asfaltada i còmode que anem seguint amunt amunt.. passarem per un càmping i pel costat d’un petit embassament, el barratge de Graus. Passat l’embassament, creuem un petit grup de cases (Quanca) i això ja ens indica que al cap de no res, després d’un marcat revolt a l’esquerra, ens trobarem una pista forestal, a mà dreta, que s’enfila amunt. És el camí cap als estanys. Amb un cotxe una mica alt s’hi arriba sense problemes. Són uns 20-30 minuts de pista, fins a l’aparcament de la Font de la Costa, que per cert, gairebé sempre l’hem trobat a petar (bàsicament perquè el prestigiós equip del CAT de Setmana sempre anem tard, perquè negar-ho). 

INICI AMB ZIGA ZAGA

Si l’aparcament es diu “de la font de la Costa” és perquè, efectivament, ben a prop hi ha la “font de la Costa”. De fet, des del pàrquing agafem un camí que puja recte i dret cap amunt, seguint la vall pel costat d’un torrent d’alta muntanya, el riu del Port, que ens queda a mà esquerra. Al cap de pocs minuts passem per la “font de la Costa”, que està al costat del torrent. La deixem enrere mentre continuem pujant, amb cada cop més pendent, i cada cop més vaques.
Mapa 'vintage' sobre Google3D de la Ruta
Estampa del camí (tornada)

🐄 ATENCIÓ: Apunt de traçat:

Com sempre, arriba un punt en què la pendent és tan pronunciada que el camí ha de fer una ziga-zaga. De fet, fa una immensa ziga zaga.  Primer una llarga “ziigaaaaaaa” cap a la dreta, i després una encara més llarga “zaaaagaaa” cap a l’esquerra, per tornar de nou al costat del torrent amb uns quants metres guanyats. Això sí. Res estrany, la típIca ziga zaga de muntanya que també trobem per pujar, per exemple, a l’estany de la Gola.

🐄 ATENCIÓ: Apunt de traçat:

Com sempre, arriba un punt en què la pendent és tan pronunciada que el camí ha de fer una ziga-zaga. De fet, fa una immensa ziga zaga. Primer una llarga “ziigaaaaaaa” cap a la dreta, i després una encara més llarga “zaaaagaaa” cap a l’esquerra, per tornar de nou al costat del torrent una mica més amunt. Això sí. Res estrany, la típIca ziga zaga de muntanya que també trobem per pujar, per exemple, a l’estany de la Gola.

Un cop hem superat aquest punt, la pujada es relaxa i podem dir que ja hem fet el 65/70 per cent del recorregut fins al primer estany, el del Port. És el típic moment en què et dius: “Ara toca fer un glop de Ratafia amb Pulco i mirar el paisatge”. 
Tot seguit, unes quantes estampes impressionants del camí de pujada:
A partir d’aquí, el camí és més planer. Hi trobem alguna vaca despistada i alguns cavalls que busquen pastures verdes, cosa que en segons quin estiu no és tan fàcil: a la sortida que fem a principis d’agost de 2017 l’ambient és ressec i portem dies sense ploure. En canvi, a la sortida del juny de 2022, les aigües van a sac amb el desglaç de les últimes neus:
En tot cas, en el punt on ens trobem el camí és més suau. Ara només cal seguir riu amunt i passar pel costat d’un petit pont que deixem a la nostra esquerra, com mostra la foto superior. (Després ja l’agafarem, perquè  ens portarà cap a l’estany de Mariola). De moment, continuem recte un tros més fins que arribem al primer estany, el del Port:
L’estany del Port ens rep, primer, amb un petit estanyol, gairebé enganxat al gran, però no del tot. És l’Estany Xic. Entre l’un i l’altre hi ha una mica de corrent, cosa que ens mostra que no estan al mateix nivell.

🐟 ATENCIÓ: Apunt truitesc:

Notem una cosa: a diferència del 2014 o 2022, on tot era aigua que saltava per les parets de la muntanya – i fins i tot encara hi havia plaques de neu i gel – a l’estiu del 2017 l’estany estava més sec. El nivell era una mica més baix i el curs fluvial que passa de l’estany gran al petit – un tram d’uns pocs metres d’aigua en moviment – era molt minso. Fins i tot les minitruites que hi viuen – fàcils de distingir – se les veia mig estressades. Alguna fins i tot morta.

🐴 ATENCIÓ: Apunt equí:

Ens crida l’atenció un detall pintoresc: normalment quan arribem a l’estany Xic ens hi trobem algun cavall. Algun es col·loca com de postal, posant perquè li fem una foto i ens quedi una bella composició: ‘Estany petit amb cavall i estany gran al fons.’ Però no. No en tenim cap fotografia disponible. Us ho haureu d’imaginar. 😀

En tot cas, la primera parada, l’estany del Port, dona per una bona visita. Vorejar part de l’estany, contemplar el coll del Port (dolorós punt de pas d’exiliats en els dos sentits de la marxa), gaudir de les plaques de neu si encara en queden, dels salts d’aigua que alimenten el llac… i sobretot, sobretot, estar molt, molt pendent de la boira baixa, que aquí de seguida s’anima. 
Aquí algunes estampes imperdibles de l’expedició 2022:

DEL PORT A MARIOLA

Reculem fins al pont, travessem el riu i enfilem amunt, passant per un tram poc definit enmig de molleres i bassals d’aigua força ressecs. De fet, secs del tot. Un cop enfilat aquest primer tram, davant nostre se’ns obre una esplanada, els Plans de les Borricanyes (1), i a la dreta, la muntanya severa que ens mostra el camí a seguir. Puja recte i dret, sense pietat. Amunt i amunt. No té pèrdua.  
Els plans de les Borricanyes, unes molleres que trobem ben seques
Ens creuem una família que ens animen: “us queden potser 30 o 40 minuts, però es fa bé. Els nanos han pujat sense problemes.” Continuem amunt i a mitja pujada, una mica abans que el camí faci un gir a la dreta (2) per enfilar el tram final, fem una foto del pla que tenim a sota: Els plans de les Borricanyes secs com una pipa. Com que hi ha sequera, és un punt desolador. Amb pluges normals, està ple d’herba fresca i tolls d’aigua. Però nosaltres ensopeguem la majoria dels bassals ressecs o amb una mica de sort, enfangats.
Quan ja hem vist la sequera de les Borricanyes, continuem per enfilar el tram final, que gira una mica cap a la dreta i ens deixa menys perspectiva de paisatge. Aquí ens hem de fixar bé en les fites. Entrem en un pas una mica encaixonat entre parets de muntanya:
El sentit de la ruta no té pèrdua perquè les parets a banda i banda no et deixen opció, però atenció: dins d’aquest tram final hi ha més d’un “carril” per agafar. El “carril” bo és el que va més per l’esquerra. (3). A partir d’aquí, amunt i amunt, fins que la ruta fa un canvi de pendent i… ja hi som!!

 

Hola Mariola!!
Aquí l’entorn és d’alta muntanya. Ja no hi han arbres. És un estany situat a 2.300 metres i està envoltat per cims de pedra. L’excepció és la vessant Sud, per on s’hi escapa l’aigua muntanya avall. Aquí en surt el torrent conegut com a Riu d’Escobes.

DE BAIXADA: ULL AMB LA BOIRA!

De tornada, només un detall: Evidentment per baixar refem el mateix camí… Tot en ordre fins que, en acostar-nos de nou a l’estany del Port, comprovem com des del coll està baixant la boira a tota llet. I quan diem a tota llet, volem dir això: a tota llet. En poca estona, la idíl·lica imatge que tenim de l’estany queda del tot esborrada. I aquí no val a badar. La prova més evident és que els cavalls comencen a marxar muntanya avall. Per tant, ens toca accelerar el ritme.
 
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot. 🐎 

 

😹 ATENCIÓ: Consideracions d’aproximació

 

Com us apuntàvem abans: Pujar a l’estany del Port agafa una dimensió més o menys èpica segons si arribes en cotxe fins al pàrquing o no. En les sortides del 2017 i 2022 hem gaudit d’un cotxe en condicions per arribar-hi i ens ha permès visitar els llacs en un temps raonable. Es pot fer tot amb un matí, o fer com el prestigiós equip del CAT de Setmana: anar més tard i dinar a dalt, per baixar a la tarda, amb el permís del temps. El 2014 vam provar de fer la pista forestal amb un cotxe de poca alçada, i a més de deixar-hi mig vehicle i de ser la riota dels que anaven en 4×4 (“on vas amb aquest cotxe animal!! te’l carregaràs”) vam haver de girar cua a mitja pujada i aparcar-lo bastant al principi de la pista. 

 

Això ens va obligar a fer tota la pista a peu, i haver-hi de sumar, ben bé unes dues hores llargues. Per tant, millor anar amb un vehicle apropiat. Val a dir però, que aquest darrer cop vam tenir la sensació que la pista estava millor, i no ens va semblar veure-hi cap tram especialment complicat. Però bé, això depèn molt de cada moment i de cada vehicle (i de cada conductor).

 

(Tornar al principi)

BON CAT de SETMANA!!

Gerard López i Fageda

Per cert, ets la visita número: 668

Els vostres comentaris:

 

😿 Cap comentari per ara
 

Fins al Taga pel Coll de Jou i Sant Martí d’Ogassa? Of course!

El estanys de Baciver? Per la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà? Oc!

Una per la Noguera pel Segre i l’estret de Mu? Valens!